dilluns, 24 de novembre del 2014
DIUMENGE 16 Novembre. Rierada, records I riu.
Aquesta semana baixo amb el cotxe fins Poble sec ja que el Salva té una bona ruta pensada I tornarem reseguint el riu Llobregat fins Bellvitge per entrar a la ciutat per la Gran via.
Aparco darrera el palau d'esports I trobo al Salva, baixem a plaça espanya I trovem al Albert. Son les 8 tocades I fa una rasca considerable, sobretot un vent fred que ens fa patir per remontar el carrer tarragona. A entença amb avd madrid trovem al Pepitu esperant-nos. El Salva ens explica la ruta: Pujar com sempre fins el merendero cremat, anar a buscar els okupas I la carretera de Molins, baixar per la trialera que porta a can Busquets, pero enlloc de baixar la trialera sencera nomes fer el primer tram per enllaçar amb el corriol que porta a la trialera del Bernat, tornar a sortir a la carretera I baixar el corriol que pujavem a vegades, el que enllaça amb la font del ferro. Pista direcció can Tintorer I a la cruïlla de sant Bartolomeu de la quadra pujar fins l'urbanització, remontar la Siberia I anar a esmorçar al bar aquell dels caçadors que porten uns nois nous, a can Castellvi, aprop de la casa blava.
Tot això per anar a esmorçar, si es llarg de llegir ja podeu pensar com deu ser de pedalar. Es el tipic mountain bike de salo que tant agrada practicar al collserola team.
Despres baixariem de nou a buscar la rierada per fer-la fins el final fins sortir a molins, buscar el riu llobregat I remontar fins bellvitge per entrar a la ciutat per la gran via.
El Pepitu està content d'escoltar la proposta, volta llarga com li agrada al “morenetu”, I proposa que per esmorçar enlloc de remontar la Siberia podriem probar, perque no es fes massa tard, d'esmorçar a Can Tintorer, ha escoltat que tenen menu ciclista I que està força bé. Aqui no erem conscients, pero es mascava la tragedia.
Enfilem a bon ritme Entença amunt, el Salva ens dona bona conversa sobre la situació politica del pais, fins que a l'alçada del Tomas se n'adona que xerra massa per pedalar aquest ritme. A plaça Borras ja agafa el seu ritme I deixa que pujem alegres la carretera el Albert, Pepitu I un servidor. Aviso para navegantes, marco un ritme alegre pujant I aquest parell no es desengantxen ni un milimetre, estan fortets.
A la cruïlla de Molins cambiem de carretera per anar a buscar el merendero cremat. El Salva va directe per la pista I la resta fem la variant mitjana de can llavaliol, es a dir, baixar fins les escales I remontar per la variant del Pepitu, aixi t'estalvies el tram final de pujada.
Desde el merendero cremat la volta de sempre per darrera per anar a buscar els okupas. Trobem en el tram de la massia un home gran en bici, sembla fàcil avançar-lo, la cadencia de pedaleig es baixa, pero de cop t'adones que costa molt agafar-lo, fins que quan el passes veus que porta una bici amb motor
elèctric! Ah! Amigo...acabaramos joe! Es un triliri en baicicleta electrica!!!
El Salva encara alucina com davant seu va accionar el motor I va remontar la sortida de la cadena a la pista com si fos pla. Bernat, ves pensant Cyclo electrics que tindras clients a la colla! Ja ja ja.
Continuem la marxa per la carretera, agafem la pista que surt davant de la sargantana I que habitualment fem fins el corriolet del cotxe abandonat. Avui, pero continuem pista avall fins enllaçar amb la trialera de baixada a can Busquets. Fem el primer tram I a l'alçada de una torre elèctrica surt la variant que enllaça amb la trialera del Bernat I la carretera de Molins. M'equivoco I continuo trialera avall fins que em truquen al mobil I en toca remontar de nou fins la torre elèctrica.
Aquesta enllaçada està molt maca, I es fa relativament fàcil, només hi ha un petit tram de pujada més dura.
Sortim de nou a la carretera de Molins I creuem per agafar la pista que es fa corriol I baixa al cami de la font del ferro. Sembla mentida que puguessim per allà, la part final de pujada o inicial de baixada tè molta pendent.
Sortim del tram més corrioler I enllacem amb la pista de la font del ferro, enlloc de anar cap a la font anem avall en busca de la pista gran que remonta a Santa Creu.
Al arribar a la cruïlla enlloc de remonta amunt baixem de nou en direcció can Tintorer. Pista no especialment maca, ampla I sense res especial a mencionar.
Arrivem a can Tintorer afamats, ja són les onze passades I tenim ganota, comentem que remontar la siberia per anar a esmorçar es una mica bestia. A veure que tal can Tintorer...
TANCAT!!!!!
ES TANCAT!!!!!
Són al parking buscant com entrar al restaurant I apareix una noia en cavall informat-nos que desde Juliol està tancat I no sap si tornaran a obrir!!!!
Incredulitat, decepció I a buscar solució,
Dues opcions clares, continuar baixant la pista fins Molins I esmorçar alli, o remontar una mica el cami baixat fins la cruïlla que porta a sant Bartolomeu de la Quadra I una vegada alli baixar a esmorçar al Julio. Optem per la segona proposta ja que la primera es molt directe illetja.
Remontem fins la cruïlla I canviem de pista per anar a Sant Bartolomeu. Hi ha molta gana I fem una petita parada tecnica per compartir una barreta que treu el Salva. Arrivem a la urbanitzacio I de nou sortim a la carretera de Molins que sembla que avui anem creuant de banda cada a cada tram de ruta.
Agafem la carretera que baixa a la rierada I trenquem a l'esquerra per el cami corriol/trialera que porta al salt d'aigüa que em va ensenyar l'amic Palmer. El Pepitu I l'Albert no coneixien el cami I els ha sorpres agradablement. L'Albert ja coneixia el salt d'aigüa de perseguir odonats, el Pepitu no I alucina una estona.
Remontem per la rierada fins el Julio, que SI està obert I finalment podem esmorçar!!!!!!!
Ha canviat el local, ara treballen més a la planta baixa, on han cobert gran part de la terrassa I a dalt nomes queden quatre taules. El Pepitu I jo menjem una truita de ceba que esta força bé. Salva I Albert botiffarrons, que segons el Salva no maten. Sigui com sigui s'ens ha obert el cel al arribar I poder esmorçar.
Sortim amb la planxa plena I contenta I reprenem el camí de la rierada entre records de epoques pretèrites. Feia temps que no pasavem per la rierada fins el final. El Pepitu no recordava haver-ho fet mai.
Sortim a Molins I tot està molt canviat, el Salva pregunta a un ciclista I trobem el camí que ens porta al riu. Una vegada al riu, ens queden gairbe 20 km fins la ciutat, si, tots plans, però s'han de fer I sembla que no pero costen.
Els moreneuts anem comentant la jugada pel riu: “per aqui vem passar” “com estava aixo de fang” “quin estres de gent per aqui”...el Salva va fent, I l'Albert comença a protestar que aixo del riu se li fa llarg I avorrit.
Finalment arrivem a Bellvitge I carrer amunt, carrer avall sortim a la Gran Via, agafem el carril bici I remontem.
Primer ens deixa el Pepitu a l'alçada del magoria, despres l'Albert just abans de plaça Espànya, aixi qualsevol, fent la sortida curta!!! je je je. Nomes quedem el Salva I jo per afrontar el port dur de veritat de la jornada...el carrer Lleida!!!! Fa tant respecte que enlloc de pujar pel port donem la volta per l'avinguda maria cristina fins les fonts per poder planejar una mica abans d'atacar el tram mes dur del palau d'esports! Je je je je.
Dades: segons l'Strava surten 56,4 KM 1.261 m desvnivell I una mitja de 12km. 4 h 42 m de pedaleig.
Una ruta diferent, sempre va bé per trencar la monotonia, molt pistera I asequible, amb algun tram de corriol molt bonic I la rierada.
dissabte, 22 de novembre del 2014
dimecres, 19 de novembre del 2014
dilluns, 3 de novembre del 2014
Nova descoberta
Diumenge 2.11.2014
Com els dos cronistes aficials de la colla, mes coneguts com "Els Morenetus", están a indrets distants avui ens hem trobat el Jose, l'Albert i jo mateig per fer una volta per Collserola, pero sense fer.nos mal.
Diumenge passat las vaig pasar putes, pero un sap que al ausencia porta penitencia i amb aquest cony de esport es paga de una forma dura.
Fem una pujada clásica per arrivar a les aigues, avui el ritme es mes tranquil i aixo em permet respirar tranquil i arrivar al mirador de Sarria amb condicions de articular paraules entenedores i amb aquestes paraules he aconseguit convencer als meus compis de anar a buscar un posible corriol que vaig veure a la ultima pujada per sota el pont, cap a Can Castellvi de Dalt.
Teniu en compte que jo aquella pujada la faig molt poc a poc, i aixo em permet mirar.ho tot molt be i veure coses que valtros amb la vostra velocitat no podeu.
Carretera de les Aigues fins a la pujada de Sant Pere Mártir, allí el Jose m'ha donat txarrera fins a dalt, mentres el Albert provaba les forces fent una pujada fulgurant. Ruta cap a Vallvidrera , merendero cremat, variant Can LLevallol per els cachas, i despres cap a Can Castellvi. Comencem la baixada i a la primera corva troben el corriol que despres de un bonic recarregut per mig del bosc ens deixa practicamen al començament de la pujada. Terreny molt bo per deixar corra la bici, tans sols la sortida es un mica estresant, pero tots la hem fet amb prestancia.
Pista per sota el pont i carretera amunt per anar a La Carme. Bon esmorçar i despres pujada per la Budellera, feia anys que no pujaba per allí, i es molt mes maca que la tradicional. Arribada a Vallvidrera, baixada per pista Bombers , arrels i despres Aigues fins a Esplugues per acabar al Cervantes. Al corriol de baixada per Espluges el Duke s'ha encigalat i ens ha fet anar a paso ligero fins als Tres Molinos. Molt divertit.
Be tornada per Diagonal i arribada a casa despres de fer 44 Kms, no especialmente durs pero si divertits.
El corriol nou obre la posibilitat de que quan anem cap a Can Busquets en lloc de baixar per el Tieso aquell, fer un petit bucle molt mes divertit.
Com els dos cronistes aficials de la colla, mes coneguts com "Els Morenetus", están a indrets distants avui ens hem trobat el Jose, l'Albert i jo mateig per fer una volta per Collserola, pero sense fer.nos mal.
Diumenge passat las vaig pasar putes, pero un sap que al ausencia porta penitencia i amb aquest cony de esport es paga de una forma dura.
Fem una pujada clásica per arrivar a les aigues, avui el ritme es mes tranquil i aixo em permet respirar tranquil i arrivar al mirador de Sarria amb condicions de articular paraules entenedores i amb aquestes paraules he aconseguit convencer als meus compis de anar a buscar un posible corriol que vaig veure a la ultima pujada per sota el pont, cap a Can Castellvi de Dalt.
Teniu en compte que jo aquella pujada la faig molt poc a poc, i aixo em permet mirar.ho tot molt be i veure coses que valtros amb la vostra velocitat no podeu.
Carretera de les Aigues fins a la pujada de Sant Pere Mártir, allí el Jose m'ha donat txarrera fins a dalt, mentres el Albert provaba les forces fent una pujada fulgurant. Ruta cap a Vallvidrera , merendero cremat, variant Can LLevallol per els cachas, i despres cap a Can Castellvi. Comencem la baixada i a la primera corva troben el corriol que despres de un bonic recarregut per mig del bosc ens deixa practicamen al començament de la pujada. Terreny molt bo per deixar corra la bici, tans sols la sortida es un mica estresant, pero tots la hem fet amb prestancia.
Pista per sota el pont i carretera amunt per anar a La Carme. Bon esmorçar i despres pujada per la Budellera, feia anys que no pujaba per allí, i es molt mes maca que la tradicional. Arribada a Vallvidrera, baixada per pista Bombers , arrels i despres Aigues fins a Esplugues per acabar al Cervantes. Al corriol de baixada per Espluges el Duke s'ha encigalat i ens ha fet anar a paso ligero fins als Tres Molinos. Molt divertit.
Be tornada per Diagonal i arribada a casa despres de fer 44 Kms, no especialmente durs pero si divertits.
El corriol nou obre la posibilitat de que quan anem cap a Can Busquets en lloc de baixar per el Tieso aquell, fer un petit bucle molt mes divertit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)