dijous, 29 de desembre del 2016
.PERÒ QUE VA PASSAR EL 27 DE MAIG DE 2012 ...
Per que jo no vaig estar al Cabrerès en aquesta data, i això, tot i que Zurich Esports Club em va pagar la inscripció...¿Algú sap que va passar en aquesta data?
dimecres, 7 de desembre del 2016
6 DE DESEMBRE, DIMARTS AL MATI I EN BICI?
De nou havia previsió de pluja per al diumenge 4 al matí, de fet i encara que no la vaig creure, vaig decidir no sortir amb bici i anar-me a nedar una altra vegada, evidentment no va ploure a Barna, però he de confessar que va prevaler més el fet de no tenir pulsòmetre que la propia previsió meteorològica.
Dimarts 6 va fer un matí sensacional, sol i gens de fred, així que després d'esmorzar a casa vaig sortir sobre les 10 a pedalar, Salva no podia sortir i no hi havien avisos de companys que sortissin en bici, encara que se que l'hora en què vaig sortir potser era massa tart, es quan m'anava millor. Pujada clàssica Numància, Sarrià, carretera Vallvidrera, pont i pujada a Sant Pere Martir, baixada aprofitant alguns dels senders del costat dret de la pista, i arribat el moment, sender que porta fins al Turo d'en Cors, d'allí cap al Merendero Cremat, per prendre l'entrada fàcil de Can Llevallol, baixada al pantà (Amb molta gent caminant i als que temía esquitxar amb tant de fang com havia) i camí al Revolt de les Monges, amb molt de fang peró molt divertit, d'allà, pujada per la Budellera i un cop a dalt, carretera direcció a Vista Rica, un cop a l'esplanada prenc el camí de l'esquerra (El que m'agrada pujar), també ple de fang i tan cabró com divertit, baixo fins el encreuament per fer bucle i pujar cap a amunt de nou, Vivers de Can Borni (Hi havien obres), Aigües, carretera amunt i de nou cap a Molins, Turó d'En cors i pista fins el Mortirolo (També hi havien obres a la pista), paro al final per que hi ha un Golf que ha pensat que era un 4X4 de los buenos i s'enganxat, agafo el desviament cap a l'Oreneta, vai darrere de dos nens ¡nens!!, que es baixan el baixadot que hi ha sense pensar-ho, un cop salvat i amunt, miran si jo ho faig (Masa postureo dec haver lluit, ja ho veig), i quan camino marxan decebuts, bon día de bici i torno raonablement satisfet.
Dimarts 6 va fer un matí sensacional, sol i gens de fred, així que després d'esmorzar a casa vaig sortir sobre les 10 a pedalar, Salva no podia sortir i no hi havien avisos de companys que sortissin en bici, encara que se que l'hora en què vaig sortir potser era massa tart, es quan m'anava millor. Pujada clàssica Numància, Sarrià, carretera Vallvidrera, pont i pujada a Sant Pere Martir, baixada aprofitant alguns dels senders del costat dret de la pista, i arribat el moment, sender que porta fins al Turo d'en Cors, d'allí cap al Merendero Cremat, per prendre l'entrada fàcil de Can Llevallol, baixada al pantà (Amb molta gent caminant i als que temía esquitxar amb tant de fang com havia) i camí al Revolt de les Monges, amb molt de fang peró molt divertit, d'allà, pujada per la Budellera i un cop a dalt, carretera direcció a Vista Rica, un cop a l'esplanada prenc el camí de l'esquerra (El que m'agrada pujar), també ple de fang i tan cabró com divertit, baixo fins el encreuament per fer bucle i pujar cap a amunt de nou, Vivers de Can Borni (Hi havien obres), Aigües, carretera amunt i de nou cap a Molins, Turó d'En cors i pista fins el Mortirolo (També hi havien obres a la pista), paro al final per que hi ha un Golf que ha pensat que era un 4X4 de los buenos i s'enganxat, agafo el desviament cap a l'Oreneta, vai darrere de dos nens ¡nens!!, que es baixan el baixadot que hi ha sense pensar-ho, un cop salvat i amunt, miran si jo ho faig (Masa postureo dec haver lluit, ja ho veig), i quan camino marxan decebuts, bon día de bici i torno raonablement satisfet.
dilluns, 28 de novembre del 2016
...VENGA VAMOS ALLÁ, 27 DE NOVIEMBRE!!
Previsión apocalíptica para el domingo, lluvias y tormentas torrenciales dispersas por todo el país!!, así que, domingo de piscina...o no..., la noche del sábado a domingo, veo que el cielo está estrellado ¿Tendremos mañana el célebre microclima de Barcelona?, no pongo el despertador.
Me levanto a las 8,30 y observo que en efecto estamos bajo el efecto del microclima de la Ciutat Comtal, hace sol!!, así que desayuno tranquilo para ver que pasa y como no pasa nada, a eso de las 10 me visto, cojo la bici y para Collserola. Eso si, hace mucho viento y estamos rodeados de cumulonimbus por todos lados, pero no hace frío.
Subida clásica hacia Vallvidrera, para tomar el desvío de la carretera que va a Molins de Rei, de ahi, el clásico, Merendero Quemado, y hacia los Okupas, hasta la Santa Creu d'Olorde, sigo por la carretera para hacer el bucle, es decir, coger el desvío que me llevará por el senderito picando parriba hasta el principio de la trialera del Bernat, y de ahí, por la pista de nuevo al Merendero, el terreno se agarra muy bién, el viento ha dejado una textura que permite meterle fato...de ahí, hacía el Turo d'en Cors, cojo el sendero que lleva hasta el pie de Sant Pere Martir, está espectacular, aunque al final me encuentro con una guardería y tengo que andar un poco, después, plaça Mireia y bla, bla, bla........Buena salida (Para mi lo son casi todas), teniendo en cuenta que no soporto el frío y me cuesta salir en invierno, me ha sentado muy bien.
Me levanto a las 8,30 y observo que en efecto estamos bajo el efecto del microclima de la Ciutat Comtal, hace sol!!, así que desayuno tranquilo para ver que pasa y como no pasa nada, a eso de las 10 me visto, cojo la bici y para Collserola. Eso si, hace mucho viento y estamos rodeados de cumulonimbus por todos lados, pero no hace frío.
Subida clásica hacia Vallvidrera, para tomar el desvío de la carretera que va a Molins de Rei, de ahi, el clásico, Merendero Quemado, y hacia los Okupas, hasta la Santa Creu d'Olorde, sigo por la carretera para hacer el bucle, es decir, coger el desvío que me llevará por el senderito picando parriba hasta el principio de la trialera del Bernat, y de ahí, por la pista de nuevo al Merendero, el terreno se agarra muy bién, el viento ha dejado una textura que permite meterle fato...de ahí, hacía el Turo d'en Cors, cojo el sendero que lleva hasta el pie de Sant Pere Martir, está espectacular, aunque al final me encuentro con una guardería y tengo que andar un poco, después, plaça Mireia y bla, bla, bla........Buena salida (Para mi lo son casi todas), teniendo en cuenta que no soporto el frío y me cuesta salir en invierno, me ha sentado muy bien.
dilluns, 21 de novembre del 2016
...VINGA QUE NO DECAIGUI!!! 30 D'OCTUBRE, 6 DE NOVEMBRE I 20 DE NOVEMBRE
No serà per no insistir.
30-11-2016:
Després de molt temps, sortim l'Albert i jo, ens trobem al lloc habitual i pujem cap amunt pel nou carril bici de Numància, és agradable, ràpid, i no tenim l'aclaparament dels cotxes.
6-11-2016:
20-11-2016:
30-11-2016:
Després de molt temps, sortim l'Albert i jo, ens trobem al lloc habitual i pujem cap amunt pel nou carril bici de Numància, és agradable, ràpid, i no tenim l'aclaparament dels cotxes.
Un clàssic, carretera de Vallvidrera, girem cap a la pujada a Sant Pere Martir, després ens encaminem cap a Vil.lajoana via Merendero Cremat, Pantá i un cop a baix ho arrodonim amb una pujada des de el Revolt de les Monges fins a la pista que ens conduirá a Ca la Carme, bon esmorçar, millor xerrada, i ens remontem per el classic pujadot fins Vallvidrera, baixada, arrels, carretera de les Aigües, creuem cap a la Plaça de Mireia, corriol urbá i Barna, bona sortida per deixar anar les cames
6-11-2016:
De nou ens retrobem l'Albert i jo, en aquesta ocasió decidim anar a Can Portell, i per fer-ho pugem per la carretera fins Vallvidrera, Merendero Cremat, Okupes, i cap la trialera del Bernat, cuidado!!!, aquí la intenció era seguir baixant, creuar la carretera, continuar per la trialera que ens portará fins al final de la Font del Ferro, i remontar cap a Can Portell per darrere, peró, miro el rellotge i veig que son quasi be les 11 del matí, anem a esmorçar, tranquils, xerrada, xupito (Si, xupito!!) i en acabar mirem l'hora i eran les 11,30 , cony no pot ser!! i tant!!, jo no havia canviat l'hora del rellotge, me cagüen!!, baixem a sac per anar a buscar Sant Bartomeu de la Quadra, d'aquí al sender que ens porta al salt d'aigua de la Rierada, i anem cap a Molins per fer el riu Llobregat, excel.lent tornada, no fa gens de fred i fins hi tot s'ens fa curt, de nou una bona sortida, rodar ha anat molt be.
➯
20-11-2016:
El 13 de decembre no vaig surtir, els reductors de la Santacruz no els tenía ajustats encara (La rectificadora no m'ho havia fet), i com estaba força cansat d'una setmana de viatges intensa, vaig decidir descansar, en canvi aquesta setmana tot y que el ritme de feina no l'he baixat, tenía ganes de bici, per fi tenía els reductors montats a la bici, i encara que em feia soroll, tenía ganes de gaudir de la Santacruz, vaig quedar amb l'Albert a les 9,00 del matí, peró com no estaba gaira fi de l'esquena vaig surtir sol, carretera amunt ¡Putos cotxes!!, pujo fins Vallvidrera, segueixo cap amunt per anar a buscar la baixada dels bombers, arrels (Baixo molt motivat, la resposta de la bici tot i el soroll es sensacional! i vaig a per les pedres en lloc d'esquivarlas), pero tot sol em fa mal rotllo i baixo cap a casa, i un cop a la Plaça Espanya m'agafen ganes així que cap a Montjuich (Em creuo amb una multitut de caminaires), arribo al mirador del Llobregat en el moment que desmonten una carpa no se que han fet, el cas que em faig totes les trialeras posibles, es com quan era un nen i jugaba....uf!!
Fixe-ho vos que no he mencionat al meu germá putatiu, m'hagués encantat que en aquestes i en totes les sortides m'hagués acompanyat o jo l'hagués acompanyat a ell, sobretot, per que això hagués estat una magnífica senyal, como se te encuentra a faltar Salva, i et confesso que cal fer un esforç afegit en sortir en bici si no hi ets, és així...
dissabte, 12 de novembre del 2016
diumenge, 23 d’octubre del 2016
23 de octubre de 2016, Collserola again...
Encara que probablement passarà temps fins que algú llegeixi això, vaig a recuperar el costum de publicar les rutes que fem, be, que faig, que no se las que fan els companys.
Pujada cap a la carretera de Vallvidrera pel nou carril bici del carrer Numància, m'agrada aquesta forma d'accedir, és més directa i menys estressant, a la carretera m'adono que no vaig bé, així que avui tocarà patir, giro per la carretera de les Aigües (fins als ous dels cotxes !!) i la pedalo completa fins a la pujada que porta a Can Borni, ascens que es em fa molt pesat, definitivament avui no és un bon dia de bici per a mi, un cop a dalt giro cap a Sant Cugat i poc després prenc la pista que porta cap al camí clàssic fins a la Budellera, deixant a l'esquerra els Cochinillos, de nou cap a Vallvidrera, la travesso i vaig cap al Turó d'en Cors, faig el sender complet fins a la pujada de machotes de Sant Pere Martir, està excepcional, encara que amb alguna trampa es permet pedalar, un cop a la Plaça Mireia torno a fer la Carretera de les Aigües, i cap a casa, 37 kilometres patint més dels compte, i és que em noto cansat, molt cansat.
Pujada cap a la carretera de Vallvidrera pel nou carril bici del carrer Numància, m'agrada aquesta forma d'accedir, és més directa i menys estressant, a la carretera m'adono que no vaig bé, així que avui tocarà patir, giro per la carretera de les Aigües (fins als ous dels cotxes !!) i la pedalo completa fins a la pujada que porta a Can Borni, ascens que es em fa molt pesat, definitivament avui no és un bon dia de bici per a mi, un cop a dalt giro cap a Sant Cugat i poc després prenc la pista que porta cap al camí clàssic fins a la Budellera, deixant a l'esquerra els Cochinillos, de nou cap a Vallvidrera, la travesso i vaig cap al Turó d'en Cors, faig el sender complet fins a la pujada de machotes de Sant Pere Martir, està excepcional, encara que amb alguna trampa es permet pedalar, un cop a la Plaça Mireia torno a fer la Carretera de les Aigües, i cap a casa, 37 kilometres patint més dels compte, i és que em noto cansat, molt cansat.
diumenge, 18 de setembre del 2016
Agafan.li el Punt.
Diumenge 18 de Septembre 2016
Abans de fer el resum de la sortida d'avui vull fer referencia a la sortida de diumenge passat amb el Jose i l'Albert. Per mi es podría resumir en " Merda Mierda , estoy hasta los huevos de sufrir. Cuando llegue arriba les digo que me largo y que cuelgo la bici de los cojones"
Per sort no ho vaig fer i vaig acabar gaudint de un "bon?" dia de bicicleta, amb un esmorçar copios i alcoholic, bons amics i una tornada soferta pero maca.
Un cop dit aixo passo a fer el relat de la sortida d'avui amb el Duke , ja que el Edu estaba liat, el Pathfinder borratxo i el Fletxa machacanse per fer pódium a la Montserratina. Per altra banda ja fa temps que no podem gaudir de la presencia del Berni de retiro espiritual al Ripolles
Hem començat el dia amb una nova forma de pujar cap a Collserola aprofitant el carril bici del carrer Numancia que ens ha portat fins a la Diagonal , molt tranquils i despres de creuarla pujar per un passeig fins a la Corachan. Tranquil i rapid sense ensurts ni angoixes amb cotxes. Molt recomenable.
Despres un clasic, Gran de Sarria i carretera amunt i un altre classic , el mal de cames que em dona tot aquest troç. Penitenciagite.
Arribant a le Aigues tirem cap a la Font del Borni, pero a la primera rampa noto una bellugadissa als budells que em fan temer lo pitjor , per lo que li dic al Jose que tinc necesitats de arribar a algún lloc civilitssat que tinc cita amb el Sr Roca.
Lo mes fácil tot directe per Bombers cap a Ca La carme. Dit i fet pujada a lo maxim que podía , que no era molt i despres Budellera envall como locus per no deixar cap rasre a la ruta.
Aribada a la Carme , corredissa i "Prueba Conseguida " encara que ha anat de poc que no "abones" tot el cami. Ja ja ja. Que malament que ho passas cony!!
Despres de esmorçar i com que habiam arribat a las 10, baixem cap a Las Planes per fer la pujada sota el pont fins a dalt de Can castellvi, despres remontem a fer la trialera del Palmer, que es molt divertida i anar a petar al Merendero Cremat per tornar per la Ladera.
La ruta ha estat fantástica, encara que jo he estat a punt de fotrem una bona nata per equivocarme de cami al final de la trialera i hagues pogut fer una bona volada caien per un tallat. Despres a la ladera el Jose ha tingut un ensurt tonto pero s'ha fet un bon cop al genoll amb el manillar de la bici.
Plaça Mireia i baixada rápida fins el Cervantes tots dos molt encigalats. Tornada per Diagonal petan la charrada i obsevant el paissatge, i lo que no es paissatge clar.
Be bona sortida , cansada, crec que hem fet uns 40 Kms mes o menys amb dues bones pujades i la ladera que es un lloc increíble. Las mevas sensacions han estat molt bones, i si comparo amb diumenge passat magnifiques, pero encara falta per trovar.me comode durant els esforços i las recuperacions.
PD. Ha fet un fred de collons, i el puto vent era glaçat i no sobraben ni els manguitos ni el paravent. Winter Is Comming!!
Abans de fer el resum de la sortida d'avui vull fer referencia a la sortida de diumenge passat amb el Jose i l'Albert. Per mi es podría resumir en " Merda Mierda , estoy hasta los huevos de sufrir. Cuando llegue arriba les digo que me largo y que cuelgo la bici de los cojones"
Per sort no ho vaig fer i vaig acabar gaudint de un "bon?" dia de bicicleta, amb un esmorçar copios i alcoholic, bons amics i una tornada soferta pero maca.
Un cop dit aixo passo a fer el relat de la sortida d'avui amb el Duke , ja que el Edu estaba liat, el Pathfinder borratxo i el Fletxa machacanse per fer pódium a la Montserratina. Per altra banda ja fa temps que no podem gaudir de la presencia del Berni de retiro espiritual al Ripolles
Hem començat el dia amb una nova forma de pujar cap a Collserola aprofitant el carril bici del carrer Numancia que ens ha portat fins a la Diagonal , molt tranquils i despres de creuarla pujar per un passeig fins a la Corachan. Tranquil i rapid sense ensurts ni angoixes amb cotxes. Molt recomenable.
Despres un clasic, Gran de Sarria i carretera amunt i un altre classic , el mal de cames que em dona tot aquest troç. Penitenciagite.
Arribant a le Aigues tirem cap a la Font del Borni, pero a la primera rampa noto una bellugadissa als budells que em fan temer lo pitjor , per lo que li dic al Jose que tinc necesitats de arribar a algún lloc civilitssat que tinc cita amb el Sr Roca.
Lo mes fácil tot directe per Bombers cap a Ca La carme. Dit i fet pujada a lo maxim que podía , que no era molt i despres Budellera envall como locus per no deixar cap rasre a la ruta.
Aribada a la Carme , corredissa i "Prueba Conseguida " encara que ha anat de poc que no "abones" tot el cami. Ja ja ja. Que malament que ho passas cony!!
Despres de esmorçar i com que habiam arribat a las 10, baixem cap a Las Planes per fer la pujada sota el pont fins a dalt de Can castellvi, despres remontem a fer la trialera del Palmer, que es molt divertida i anar a petar al Merendero Cremat per tornar per la Ladera.
La ruta ha estat fantástica, encara que jo he estat a punt de fotrem una bona nata per equivocarme de cami al final de la trialera i hagues pogut fer una bona volada caien per un tallat. Despres a la ladera el Jose ha tingut un ensurt tonto pero s'ha fet un bon cop al genoll amb el manillar de la bici.
Plaça Mireia i baixada rápida fins el Cervantes tots dos molt encigalats. Tornada per Diagonal petan la charrada i obsevant el paissatge, i lo que no es paissatge clar.
Be bona sortida , cansada, crec que hem fet uns 40 Kms mes o menys amb dues bones pujades i la ladera que es un lloc increíble. Las mevas sensacions han estat molt bones, i si comparo amb diumenge passat magnifiques, pero encara falta per trovar.me comode durant els esforços i las recuperacions.
PD. Ha fet un fred de collons, i el puto vent era glaçat i no sobraben ni els manguitos ni el paravent. Winter Is Comming!!
dijous, 15 de setembre del 2016
divendres, 9 de setembre del 2016
diumenge, 28 d’agost del 2016
dissabte, 13 d’agost del 2016
divendres, 5 d’agost del 2016
Tot molt Maco!!!
https://vimeo.com/177608927
Video del "entrabanc" que vaig patir fent una de les trampes que prepara el Forner
Video del "entrabanc" que vaig patir fent una de les trampes que prepara el Forner
dilluns, 1 d’agost del 2016
dimecres, 27 de juliol del 2016
Enduro Xtrem St. Joan de les Abadeses
El 25 de setembre faràn el campionat de Catalunya. Han treballat força en els circuits, peraltes, saltets...
Promo ENDUROXTREM-HD 1080p from Marc Llagostera Carles on Vimeo.
Promo ENDUROXTREM-HD 1080p from Marc Llagostera Carles on Vimeo.
diumenge, 24 de juliol del 2016
DIUMENGE COMPLET passant per Vil.la Joana= 24/07/2016
Sortia de casa a les 6:53, descansat i ben assumit que la sortida tindria una inflexió a l'hora d'esmorzar... tot s'ha complimentat d'una manera perfecta configurant un diumenge magnífic!
Amunt per rambla Badal i avinguda dels Til.lers per entrar a la placeta del Monestir de Pedralbes, carrer de Montevideo amunt per arribar al barri de Can Caralleu. La directa per dins del barri per accedir a Aïgues ha estat la millor de la meva vida ciclista: sense patir ni esbufegar i ni esses amb un "desarrollo" inimaginable per mi en altres époques... (plat petit i tercer pinyó). Aïgues i carretera per fer el primer Tibidabo del dia pel costat de l'aparcament.
Avall per on he pujat i trialera per sota l'antena per arribar als Bombers, trialera de les arrels i torno a bcn pel tieso i carrers de Torre Vilana. Arribo a la Ronda de Dalt i de nou començo a pujar al cim del Tibidabo, aquesta vegada majoritàriament per pista: carrer Bellesguard amunt per accedir al tieso, Aïgues, pujada per Can Borni i carretera fins el segon Tibidabo del dia. Em sento bastant fresc i he complert amb l'objectiu.
L'esmorzar és a Ca la Carme i decideixo pedalar per la zona: baixo pel carrer de sobre l'aparcament, pista i entro a la trialera per accedir a la pista que porta al Centre d'informació, però abans d'arribar giro per la pista de la dreta i trialera per arribar finalment a la parada del FGC.
Creuo la carretera i encaro amb éxit la rampa de la Sagrada Família, ja porto mètres positius a les cames però no he tingut problema per culminar amb éxit la rampa exigent amb plat petit i dos pinyions pujats... mai havia utilitzat aquí aquest "desarrollo", he continuat aquest non stop per arribar al començament de la trialera de les pedres (on he menjat una mica): l'he disfrutat merescudament, pista per accedir al merendero cremat i pista per arribar a la pujada dins el nucli urbà de Vallvidrera i disfrutar del petit corriol descobert enmig de les cases. Apareixo per sobre el punt verd i arribo a tocar del Mercat Municipal, 100 mètres de carretera avall i amunt per diferents carrers amb cases precioses fins arribar a la carretera que puja de Vallvidrera al Tibidabo... són les 10:00 i agafo "el carrer més fred" per accedir a La Budellera i arribar a Ca la Carme amb 39,150 km.
En Jose (el noi del'arrecada negra week-end i maillot Palmer) i l'Albert (amb maillot de veterans d'Altafulla XXL) tenen ja l'entrepà a taula i la Carme i en Julián al peu del canyó no poden oferir-me escalivada però amb un servei esmerat m'ofereixen llesques de pà amb tomàquet amb truita de ceba confitada exquisida.
Avall per arribar a la carretera i avall per arribar a la pista sota el pont per iniciar l'aproximació a l'inici de la trialera del Palmer que finalment l'Albert ha accedit a descobrir... el veterà d'Altafulla és especialista en progressió Tai-Chi i amb algun problema de rampes a la part final arribem a l'inici de la trialera.
,
Fem la trialera: está una mica castigada per l'ús i la poca pluja, tenim alguna petita sorpresa i finalment tots avall per arribar a la pista que ens portarà al merendero cremat, no vull oblidar esmentar que en Jose pedala i baixa a tota hora amb una seguretat i domini de les seves facultats exultant... torna a disfrutar i la seva cara no ofereix la mínima preocupació: enhorabona campió!
En Jose i jo arribem a Aïgues pel Turó d'en Cors i retrobem a l'Albert que ha baixat per carretera. Aïgues fins plaça Mireia i avall pel corriol habitual i corriolets d'Esplugues per a entrar a la ciutat pel Parc de Cervantes, comiat i salutaciopns a la Diagonal i avall pel carril bici de Joan Güell... he arribat a casa amb 61,970 km.
Tinc motius per estar content.
Bona setmana a tothom!.
Amunt per rambla Badal i avinguda dels Til.lers per entrar a la placeta del Monestir de Pedralbes, carrer de Montevideo amunt per arribar al barri de Can Caralleu. La directa per dins del barri per accedir a Aïgues ha estat la millor de la meva vida ciclista: sense patir ni esbufegar i ni esses amb un "desarrollo" inimaginable per mi en altres époques... (plat petit i tercer pinyó). Aïgues i carretera per fer el primer Tibidabo del dia pel costat de l'aparcament.
Avall per on he pujat i trialera per sota l'antena per arribar als Bombers, trialera de les arrels i torno a bcn pel tieso i carrers de Torre Vilana. Arribo a la Ronda de Dalt i de nou començo a pujar al cim del Tibidabo, aquesta vegada majoritàriament per pista: carrer Bellesguard amunt per accedir al tieso, Aïgues, pujada per Can Borni i carretera fins el segon Tibidabo del dia. Em sento bastant fresc i he complert amb l'objectiu.
L'esmorzar és a Ca la Carme i decideixo pedalar per la zona: baixo pel carrer de sobre l'aparcament, pista i entro a la trialera per accedir a la pista que porta al Centre d'informació, però abans d'arribar giro per la pista de la dreta i trialera per arribar finalment a la parada del FGC.
Creuo la carretera i encaro amb éxit la rampa de la Sagrada Família, ja porto mètres positius a les cames però no he tingut problema per culminar amb éxit la rampa exigent amb plat petit i dos pinyions pujats... mai havia utilitzat aquí aquest "desarrollo", he continuat aquest non stop per arribar al començament de la trialera de les pedres (on he menjat una mica): l'he disfrutat merescudament, pista per accedir al merendero cremat i pista per arribar a la pujada dins el nucli urbà de Vallvidrera i disfrutar del petit corriol descobert enmig de les cases. Apareixo per sobre el punt verd i arribo a tocar del Mercat Municipal, 100 mètres de carretera avall i amunt per diferents carrers amb cases precioses fins arribar a la carretera que puja de Vallvidrera al Tibidabo... són les 10:00 i agafo "el carrer més fred" per accedir a La Budellera i arribar a Ca la Carme amb 39,150 km.
En Jose (el noi del'arrecada negra week-end i maillot Palmer) i l'Albert (amb maillot de veterans d'Altafulla XXL) tenen ja l'entrepà a taula i la Carme i en Julián al peu del canyó no poden oferir-me escalivada però amb un servei esmerat m'ofereixen llesques de pà amb tomàquet amb truita de ceba confitada exquisida.
Avall per arribar a la carretera i avall per arribar a la pista sota el pont per iniciar l'aproximació a l'inici de la trialera del Palmer que finalment l'Albert ha accedit a descobrir... el veterà d'Altafulla és especialista en progressió Tai-Chi i amb algun problema de rampes a la part final arribem a l'inici de la trialera.
,
Fem la trialera: está una mica castigada per l'ús i la poca pluja, tenim alguna petita sorpresa i finalment tots avall per arribar a la pista que ens portarà al merendero cremat, no vull oblidar esmentar que en Jose pedala i baixa a tota hora amb una seguretat i domini de les seves facultats exultant... torna a disfrutar i la seva cara no ofereix la mínima preocupació: enhorabona campió!
En Jose i jo arribem a Aïgues pel Turó d'en Cors i retrobem a l'Albert que ha baixat per carretera. Aïgues fins plaça Mireia i avall pel corriol habitual i corriolets d'Esplugues per a entrar a la ciutat pel Parc de Cervantes, comiat i salutaciopns a la Diagonal i avall pel carril bici de Joan Güell... he arribat a casa amb 61,970 km.
Tinc motius per estar content.
Bona setmana a tothom!.
dimarts, 12 de juliol del 2016
dissabte, 9 de juliol del 2016
diumenge, 3 de juliol del 2016
Sortida 3 de juliol de 2016, visitem Can Jané
Ens trobem el Salva i jo a l'hora habitual, el Pepito té compromisos i desconeixíem que l'Albert estava d'aniversari de l'Adrià (Per molts anys Albert!!!), així que fem un "one to one".
Després de gairebé dos mesos he tornat a agafar la 29.
Inicialment proposo que anem cap a la trialera de Probike , però un cop arribem a la carretera de les Aigües desestimem aquest objectiu i anem a Can Jané, així que seguim per les Aigües fins a la pujada dels Vivers de Can Borni, em trobo molt còmode, però també és cert que el Salva puja al seu ritme i em permet regularme molt bé. Un cop a la carretera, anem cap a Vista Rica pel curt sender de les arrels , m'adono del que estranyaré a la Mare de Déu de la Santa Cruz, baixem pel corriol de l'esquerra de Vista Rica ( M'encanta pujar-lo ), Salva va davant obrint camí a molt bon ritme, jo darrere pensant que demà dilluns vaig al dentista i veurà si se m'ha mogut algun empaste després d'aquesta baixada, hi ha molta gent pujant que entorpeix una mica el descens, però li hem fotut fato...
Al repechón d'accés a Can Jané m'he donat molta canya, volia arribar a un maquineta que ens ha passat, en realitat una excusa per provar-me amb el límit de les meves pulsacions i veure les reaccions del meu cos, bon resultat final.
Saludem a l'Isidre (Serà pare a l'agost !), i quan ens anem a seure veiem als nostres bons companys d'esmorzar de Ca la Carme (Si, els que ara caminen), ens hem mirat fixament i visualment hem establert un pacte de silenci que ocultarà a la Carme i al Julián que estem en un altre bareto de la muntanya:-)
Pujem pel Bon rotllo , està ennuvolat i un lleuger i agradable plugim ens acompanya fins a Vista Rica, després, baixada clàssica pels Vivers de Can Borni, Arrels, i com només són les 12,30 continuem per les Aigües fins a la plaça Mireia, corriol de Sant Just com sempre amb un bon toc d 'adrenalina, Sant Joan de Déu , Cervantes i cap a casa , 42 km pa la "saca" en un diumenge amb temperatura agradable.
divendres, 1 de juliol del 2016
Collserola Home Sweet Home
Diumenge 26 Juny 2012
El titol de la crónica es refereix a la tranquilitat que et dona pedalar per els terrenys que et son coneguts i on es difícil que arribis a sentirte al limit. Pateixes segons la teva forma pero tot com si estiguesis a casa teva, amb tota aquella tranquilitat jajaja.
Be ens trobem el Duke , el Fletxa i jo mateix al lloc on sempre amb tota la dispossicio per arribar a Ca La Carme. El Fletxa amb una semana molt treballada, el Duke probanse i retroban sensqacions i jo... Be a mi tornar a sortir diumenge i pujar cap a Collserola em fa ser precavit perque una cosa es el esbarjo de dimecres i altre plantejar estar mes estona sobre la bici.
La pujada tranquila i de bon rotllo per els dos companys, jo amb un dolor a la part interior de las cames que em fan patir de valent i preveure una sortida complicaeta.
Tot començant a pujar cap a Vallvidrera una visio celestial ens deixa bocabadats, una noieta, que ja habiem vist a la Pl. de Sarria ens demana ajuda. La nena com un pincell amb una bici de carreta i conjuntada fins el no va mas tenia un problema al canvi i ens demanava si la podiem ajudar.
Malgrat cap dels tres es un prodigi de la mecánica varem parar tots gustosos per donar.li un cop de ma , pero es que estava per un cop de ma i per algúna altre clase de cop. Ho tenia tot guapa de collons i amb un cos,menut, pero espectacular . Semblava de anunci o que fos una camera oculta per veure com tres ganapies feien el borinot. Varem intentar ser bons minyos i ajudar.la pero varem desistir i despres de uns savis consells tornavam a pedalar i la veritat despres de la xiqueta , tenir devant dos culs de "cincuentones" va ser molt depriment. Crec que de forma inconscient em vaig deixar caure per no plorar. Ja Ja ja
Arrivem a les Aigues i tirem cap a la pujada dels Bombers. Jo per el pla em defensava be, pero arrivar a la pujada i un altre cop la sensacio dolenta. Els companys marxan sense esforç aparent i jo txino - txano vaig fent. Gaudexo de la part final dels Bombers amb una temperatura molt agradable i al arrivar els dic que fagin el que vulguin pero que jo tinc que anar directe a la Carme que quasi no puc pedalar.
Ells va a fer la baixada normal i jo tiro pel dret per la Budallera , per arrivar rapidament al bar. Arrivam poc despres i començem una d'aquellas tertulias que ens agradant tant, parlant de política, de la propera jubilacio del Julian i la Carme i per sobre de tot de vosaltres, osti os varem possar a parir, que si esto , que si aquello be lo normal per naltros.
Cuan varem acabar amb las rajadas vam decidir pujar per el pantano i despres la ladera. Sempre que faig aquesta tornada tinc clar que 4es la forma mes maca de tornar a Barna desde Vil.la Joanna. Vale que el pantano puja tieso, i jo vaig caminar un munt, pero tot el cami tapat per els arbres, despres la Font de can Llevallol, el cami de dalt i despres tota la ladera fins la plaça Mireia fan d'aques recarregut un autentic plaer, i si a mes a mes et trobes millor i aconsegueixas superar quasi tos els obstacles, la sensacio de plenitud i joi es molt gran.
Com era d'hora tirem cap a las Aigues per anar a baixar per el tieso i aixi fer uns cuants Kms mes, passat la pujadeta fins la pasarela de fusta tot el cami es planer i ho fem amb ritme tranquil i gaudint de la conversa.
Baixada per el Tieso i tot directes cap a vall. Sols cap señalar que vaig patir una punxada a la Pl. Borras , molt a prop de on vam volguer ajudar a la noieta , i jo en els meus interior desitjava que pases per allí per dmanar.li ajuda.
Al final a prop dels 40 Kms, amb tranquilitat i calma han fet que la tornada a Collserola, Casa Nostra, aixi estat una bona sortida de diumenge.
El titol de la crónica es refereix a la tranquilitat que et dona pedalar per els terrenys que et son coneguts i on es difícil que arribis a sentirte al limit. Pateixes segons la teva forma pero tot com si estiguesis a casa teva, amb tota aquella tranquilitat jajaja.
Be ens trobem el Duke , el Fletxa i jo mateix al lloc on sempre amb tota la dispossicio per arribar a Ca La Carme. El Fletxa amb una semana molt treballada, el Duke probanse i retroban sensqacions i jo... Be a mi tornar a sortir diumenge i pujar cap a Collserola em fa ser precavit perque una cosa es el esbarjo de dimecres i altre plantejar estar mes estona sobre la bici.
La pujada tranquila i de bon rotllo per els dos companys, jo amb un dolor a la part interior de las cames que em fan patir de valent i preveure una sortida complicaeta.
Tot començant a pujar cap a Vallvidrera una visio celestial ens deixa bocabadats, una noieta, que ja habiem vist a la Pl. de Sarria ens demana ajuda. La nena com un pincell amb una bici de carreta i conjuntada fins el no va mas tenia un problema al canvi i ens demanava si la podiem ajudar.
Malgrat cap dels tres es un prodigi de la mecánica varem parar tots gustosos per donar.li un cop de ma , pero es que estava per un cop de ma i per algúna altre clase de cop. Ho tenia tot guapa de collons i amb un cos,menut, pero espectacular . Semblava de anunci o que fos una camera oculta per veure com tres ganapies feien el borinot. Varem intentar ser bons minyos i ajudar.la pero varem desistir i despres de uns savis consells tornavam a pedalar i la veritat despres de la xiqueta , tenir devant dos culs de "cincuentones" va ser molt depriment. Crec que de forma inconscient em vaig deixar caure per no plorar. Ja Ja ja
Arrivem a les Aigues i tirem cap a la pujada dels Bombers. Jo per el pla em defensava be, pero arrivar a la pujada i un altre cop la sensacio dolenta. Els companys marxan sense esforç aparent i jo txino - txano vaig fent. Gaudexo de la part final dels Bombers amb una temperatura molt agradable i al arrivar els dic que fagin el que vulguin pero que jo tinc que anar directe a la Carme que quasi no puc pedalar.
Ells va a fer la baixada normal i jo tiro pel dret per la Budallera , per arrivar rapidament al bar. Arrivam poc despres i començem una d'aquellas tertulias que ens agradant tant, parlant de política, de la propera jubilacio del Julian i la Carme i per sobre de tot de vosaltres, osti os varem possar a parir, que si esto , que si aquello be lo normal per naltros.
Cuan varem acabar amb las rajadas vam decidir pujar per el pantano i despres la ladera. Sempre que faig aquesta tornada tinc clar que 4es la forma mes maca de tornar a Barna desde Vil.la Joanna. Vale que el pantano puja tieso, i jo vaig caminar un munt, pero tot el cami tapat per els arbres, despres la Font de can Llevallol, el cami de dalt i despres tota la ladera fins la plaça Mireia fan d'aques recarregut un autentic plaer, i si a mes a mes et trobes millor i aconsegueixas superar quasi tos els obstacles, la sensacio de plenitud i joi es molt gran.
Com era d'hora tirem cap a las Aigues per anar a baixar per el tieso i aixi fer uns cuants Kms mes, passat la pujadeta fins la pasarela de fusta tot el cami es planer i ho fem amb ritme tranquil i gaudint de la conversa.
Baixada per el Tieso i tot directes cap a vall. Sols cap señalar que vaig patir una punxada a la Pl. Borras , molt a prop de on vam volguer ajudar a la noieta , i jo en els meus interior desitjava que pases per allí per dmanar.li ajuda.
Al final a prop dels 40 Kms, amb tranquilitat i calma han fet que la tornada a Collserola, Casa Nostra, aixi estat una bona sortida de diumenge.
diumenge, 26 de juny del 2016
divendres, 17 de juny del 2016
dijous, 16 de juny del 2016
dimecres, 15 de juny del 2016
Volta al Montgrony 2016
Campelles, Ripolles. Primavera 2016.
-Quan va arribar no ho teniem clar, un noi de ciutat enmig de les vaques?
-El cicliste pixapins li deien!
-Fred, pluja, fang, sots, camp a traves, rocs, filats...
-Qui ho vol aixo?
-Va començar a sortir amb la bicicleta ell solet, tossut com una mula en poder fer ciclisme per aquestes contrades. Cop rere cop, rampot rere rampot, camp a traves, cim rere cim, poc a poc es va cortir en el ciclisme mes salvatge de les altes muntanyes.
-Va coneixer el Dani, i van començar a sortir. El va ensenyar a pujar per camps de vaca, a saltar filats, a portar tija telescopica, a pujar 20 km...Fins que un dia sense adonar-se ja tenia una nova colla.
-Si, ja ho pots ben dir, el dia que va convidar als seus amics a fer una ruta facil i mimosa plena de trialeres imposibles, llargues pujadas, fang, boira...Aquell dia vem saber que ja no marxaria!
...
Diumenge 12 de Juny. Hem quedat en pujar a veure al nostre amic Bernat per fer la volta amb bici al Montgrony.
Per diverses raons, finalment nomes pugem el Pepitu i un servidor. Ens trobem a dos quarts de vuit a la c-16, per tal de juntar bicis i pujar amb un sol cotxe. Arribem a casa del Bernat a les 8.45. Anem be per sortir a les nou (o aixo creiem en aquell moment). La ruta son 30 km, i sortin a les 9 com a molt tornem a la una, una bona hora per cuinar i dinar.
A les nou en punt arriben dos amics del Bernat en bicicleta per acompanyar-nos una estona. Un te que tornar aviat a casa i "nomes" fara un puja i baixa a la cuvill, l'altre el retrovarem mes tard, tots dos pujaran la cuvill ja que la ruta pensada pel Bernat la troben massa facil.
Comencem a pedalar i agafem una pista, no puja molt, es deixa fer, el que passa es que per les nostres costums de la costa es moooolt llarga, 5,5km, en canvi per la gent de muntanya es curta. Jo ja agafo posicions en el sollado i en poso comode, ja que presenteixo que m'hi estare força estona.
Despres de la pujada, un breu descans en forma de baixada per pista que no arriba al quilometre i llavors agafem el trencall que puja a la cuvill, al refugi. Es una pujada final curta pero amb tres rampots considerables, pot recordar un estil de "les tres maries" quan tornem de can coll.
Superats el tres durs repechons, be, jo al mig de l'ultim tinc que possar peu a terra, la pista planeja fins arribar al refugi. Alla, enmig del camp el Marc i l'Albert (els amics que ens han acompanyat) s'enfilen camp a traves. El Pepitu i jo no veiem cami, ells riuen i diuen que si, clar que si, el Bernat tambe comença a veure camins asequibles camp a traves.
Nosaltres tres continuem per la pista fins arribar a un prat on agafem un cami estil corriolenc de baixada.
Una cosa que encara no he explicat, es que feia un dia rufol, es va aixecar emboirat i no acabava de marxar. Aixo feia que hi hagues molta humitat ambiental. La falta de vent que asseques el terreny i la temperatura moderada van fer que ens trovessim el terreny molt moll, a voltes un autentic fangar.
Els ciclistes de la zona no ho trobavem especialment malament, deien que era força habitual.
El Bernat baixa la tija, s'ha acostumat a la tija hidraulica, segons explica et canvia la vida. El Pepitu no ho fa perque li agrade treure el cul enfora, i jo no ho faig peque despres costa molt trobar el punt de comoditat al tornar a pujar la tija.
Tot i que el terreny esta moll i enfangat, el Bernat baixa amb força solvencia, el Pepitu darrera va fent força tros, amb molta voluntat, tot i que al no estar habituat al terreny fa molts peus a terra.
Jo provo la primera rampa avall sobre la gespa, te força pendent i la gespa esta mullada, amb lo que a la primer curva veig que no puc controlar la bici i baixo a peu. M'agafa una pajara mental, i entre gespa mullada, pendents, arrels relliscoses, pedres humides, molsa i fang acabo baixant gairabe tot a peu, cabrejat amb les circunstancies i amb mi mateix. Llastima perque amb altres circunstancies hagues estat una trialera factible i divertida.
Vaig be Cirere, de moment una llarga pujada, boira, i com a premi una baixada enfangada.
Despres de la baixada, per fi una pista per recuperar la ment i les cames. Sempre que pujo a pedalar amb el Bernat per aqui acabo dessitjant que arribi la pista! Llavors tornem a agafar un nou corriol amb pasos tecnics que mante força la cota tot i que va pujant i baixant. Esta mes o menys amb les mateixes condicions dolentes que el primer, encara estem envoltats de boira, i el terreny no et deixa marge d'error. Tot i aixi, hi posso mes voluntat i faig mes tros en bici que abans.
De nou sortim a una pista i avall fins arribar al bonic santuari del Montgrony. Un oasis enmig de les visicituts adverses. Hi ha un bar/restaurant i tot i arribar justets d'hora ens donen de esmorçar. Generos, aqui no s'estila el minimalisme urbanita ni hosties consagrades, treuen el embutit que ells volen, aixo si, a quantitas industrials, treuen la fusta amb les llonganises i bulls sencers i un ganivet perque tu mateix mengis fins que vulguis.
Amb tota la comedia del fang hem perdut força temps, son les 11:40 quan arrivem al Santuari, desde les nou, i nomes portem 15km! Ay que s'ens passara l'arroç per dinar!!!
Retrovem al Albert al Santuari, ja ha fet feina ell. Ens mira extranyat com devorem l'esmorçar, no dona credit a que es pugui sortir en bicicleta i esmorçar, deu ser la mateixa cara que fem el Pepitu i jo quan veiem com s'enfilen pels prats amunt, no donem credit.
Sortim del Santuari, agafem una trialera complicadeta. L'entrada es de ciencia ficcio, un esglao de pedra molt alt seguit de tres curves tancadisimes de 180 graus. Expliquen que el noi que ha marxat ho fa tot, l'Albert no fa l'esglao d'entrada, pero la resta si. Deu n'hi do!
Per sort el terreny aqui esta mes exposat al sol, no hi ha boira i aixo fa que estigui sec. De fet menys l'entrada i les curves inicials faig bastans trossos i en puja l'anim fins a conseguir divertir-me amb la bici i tot. En canvi, en una de les curves tancades el Pepitu cau, no es fa mal, pero li agafa a ell ara la pajara mental i baixa força tros caminat. Aqui no li va trobar el punt. Massa pedra.
La trialera acaba en una pista que va mantenint el nivell, ara puja, ara baixa. Fins que arribem a les trampes, primer una pujada corriolenca molt tiesa amunt que a sobre esta enfangada. Albert puja amb algun peu, Bernat baixa algun cop pero torna a provar, Pepitu 50%, i jo que començo anar petat de tant pujar i baixar de la bici ni ho provo. Segon, una baixada trialera de pedras entretinguda i maca fins i tot si no fos perque acaba en el que es coneix com a "mal pas". Malament si els mateixos ciclistes de la zona que fan cosses increibles com pujar prats amunt o baixar pedregars diuen d'un punt que es mal pas. Per definir-ho be podrien dir que pensesiu en pujar cami de carena amunt, o trialera de la guardia urbana. Doncs ja teniu una idea de que es fer el mal pas.
Per l'Albert va ser el primer punt del dia a caminar, pero jo vaig acabar derrotat i malmes, ja portava mig mati caminat!
Despres del malpas ja sortim aprop de la Baell, i alla agafem pista amb lleugera pujada, carrer entença, pero que al meu mal estat en fa pujar a platillo, ahi, trabajando duro en la sentina!
A mitja pista trobem una cruilla, el Albert ens deixa perque torna a pujar muntanya amunt per anar a buscar un corriol, se li ha fet curta a ell la sortida de fireta que em fer. Nosaltres continuem per la pista, que ja es la tornada final fins a Campelles.
Finalment arrivem a casa del Bernat a les tres i pico, bufff, tardisim per fer nomes 30 km. Desnivell de veritat segons Bernat 1000 i pocs metres, a mi l'Strava en diu 1700.
El Bernat per compensar la duressa de la jormada ens mima a tuti plen, cervessas, aperitiu, dutxa, rentabicis, paella, cafe...Tot un mon de plaers per tal de que tornem i no sortim aterrits d'aquelles contrades, je je je.
Agrair a la Monica i el Bernat la sempre generosa hospitalitat.
Destacar, que el ciclisme de montanya en aquelles contradas ja de prepirineu, es molt dur. Res a veure amb la displaença i beneficiencia del nostre estimat prelitoral. Les pujadas son molt mes llargues del que estem acostumats, les trialeres tecniques, corriols de flow no hi han, son senders de vaques plens de sots. En fi, es un ciclisme, que com be deia el Pepitu, no et permet esta a mitjes tintes, no pots estar a mig gas o a mitja forma, has de estar al 100% i ser un "machote". Com a mostre d'aixo, dir que de tots els poblets del voltant, nomes hi trobariem 7 ó 8 persones que habituañment practiquin ciclisme de montnya.
Ours categorie per mi.
-Quan va arribar no ho teniem clar, un noi de ciutat enmig de les vaques?
-El cicliste pixapins li deien!
-Fred, pluja, fang, sots, camp a traves, rocs, filats...
-Qui ho vol aixo?
-Va començar a sortir amb la bicicleta ell solet, tossut com una mula en poder fer ciclisme per aquestes contrades. Cop rere cop, rampot rere rampot, camp a traves, cim rere cim, poc a poc es va cortir en el ciclisme mes salvatge de les altes muntanyes.
-Va coneixer el Dani, i van començar a sortir. El va ensenyar a pujar per camps de vaca, a saltar filats, a portar tija telescopica, a pujar 20 km...Fins que un dia sense adonar-se ja tenia una nova colla.
-Si, ja ho pots ben dir, el dia que va convidar als seus amics a fer una ruta facil i mimosa plena de trialeres imposibles, llargues pujadas, fang, boira...Aquell dia vem saber que ja no marxaria!
...
Diumenge 12 de Juny. Hem quedat en pujar a veure al nostre amic Bernat per fer la volta amb bici al Montgrony.
Per diverses raons, finalment nomes pugem el Pepitu i un servidor. Ens trobem a dos quarts de vuit a la c-16, per tal de juntar bicis i pujar amb un sol cotxe. Arribem a casa del Bernat a les 8.45. Anem be per sortir a les nou (o aixo creiem en aquell moment). La ruta son 30 km, i sortin a les 9 com a molt tornem a la una, una bona hora per cuinar i dinar.
A les nou en punt arriben dos amics del Bernat en bicicleta per acompanyar-nos una estona. Un te que tornar aviat a casa i "nomes" fara un puja i baixa a la cuvill, l'altre el retrovarem mes tard, tots dos pujaran la cuvill ja que la ruta pensada pel Bernat la troben massa facil.
Comencem a pedalar i agafem una pista, no puja molt, es deixa fer, el que passa es que per les nostres costums de la costa es moooolt llarga, 5,5km, en canvi per la gent de muntanya es curta. Jo ja agafo posicions en el sollado i en poso comode, ja que presenteixo que m'hi estare força estona.
Despres de la pujada, un breu descans en forma de baixada per pista que no arriba al quilometre i llavors agafem el trencall que puja a la cuvill, al refugi. Es una pujada final curta pero amb tres rampots considerables, pot recordar un estil de "les tres maries" quan tornem de can coll.
Superats el tres durs repechons, be, jo al mig de l'ultim tinc que possar peu a terra, la pista planeja fins arribar al refugi. Alla, enmig del camp el Marc i l'Albert (els amics que ens han acompanyat) s'enfilen camp a traves. El Pepitu i jo no veiem cami, ells riuen i diuen que si, clar que si, el Bernat tambe comença a veure camins asequibles camp a traves.
Nosaltres tres continuem per la pista fins arribar a un prat on agafem un cami estil corriolenc de baixada.
Una cosa que encara no he explicat, es que feia un dia rufol, es va aixecar emboirat i no acabava de marxar. Aixo feia que hi hagues molta humitat ambiental. La falta de vent que asseques el terreny i la temperatura moderada van fer que ens trovessim el terreny molt moll, a voltes un autentic fangar.
Els ciclistes de la zona no ho trobavem especialment malament, deien que era força habitual.
El Bernat baixa la tija, s'ha acostumat a la tija hidraulica, segons explica et canvia la vida. El Pepitu no ho fa perque li agrade treure el cul enfora, i jo no ho faig peque despres costa molt trobar el punt de comoditat al tornar a pujar la tija.
Tot i que el terreny esta moll i enfangat, el Bernat baixa amb força solvencia, el Pepitu darrera va fent força tros, amb molta voluntat, tot i que al no estar habituat al terreny fa molts peus a terra.
Jo provo la primera rampa avall sobre la gespa, te força pendent i la gespa esta mullada, amb lo que a la primer curva veig que no puc controlar la bici i baixo a peu. M'agafa una pajara mental, i entre gespa mullada, pendents, arrels relliscoses, pedres humides, molsa i fang acabo baixant gairabe tot a peu, cabrejat amb les circunstancies i amb mi mateix. Llastima perque amb altres circunstancies hagues estat una trialera factible i divertida.
Vaig be Cirere, de moment una llarga pujada, boira, i com a premi una baixada enfangada.
Despres de la baixada, per fi una pista per recuperar la ment i les cames. Sempre que pujo a pedalar amb el Bernat per aqui acabo dessitjant que arribi la pista! Llavors tornem a agafar un nou corriol amb pasos tecnics que mante força la cota tot i que va pujant i baixant. Esta mes o menys amb les mateixes condicions dolentes que el primer, encara estem envoltats de boira, i el terreny no et deixa marge d'error. Tot i aixi, hi posso mes voluntat i faig mes tros en bici que abans.
De nou sortim a una pista i avall fins arribar al bonic santuari del Montgrony. Un oasis enmig de les visicituts adverses. Hi ha un bar/restaurant i tot i arribar justets d'hora ens donen de esmorçar. Generos, aqui no s'estila el minimalisme urbanita ni hosties consagrades, treuen el embutit que ells volen, aixo si, a quantitas industrials, treuen la fusta amb les llonganises i bulls sencers i un ganivet perque tu mateix mengis fins que vulguis.
Amb tota la comedia del fang hem perdut força temps, son les 11:40 quan arrivem al Santuari, desde les nou, i nomes portem 15km! Ay que s'ens passara l'arroç per dinar!!!
Retrovem al Albert al Santuari, ja ha fet feina ell. Ens mira extranyat com devorem l'esmorçar, no dona credit a que es pugui sortir en bicicleta i esmorçar, deu ser la mateixa cara que fem el Pepitu i jo quan veiem com s'enfilen pels prats amunt, no donem credit.
Sortim del Santuari, agafem una trialera complicadeta. L'entrada es de ciencia ficcio, un esglao de pedra molt alt seguit de tres curves tancadisimes de 180 graus. Expliquen que el noi que ha marxat ho fa tot, l'Albert no fa l'esglao d'entrada, pero la resta si. Deu n'hi do!
Per sort el terreny aqui esta mes exposat al sol, no hi ha boira i aixo fa que estigui sec. De fet menys l'entrada i les curves inicials faig bastans trossos i en puja l'anim fins a conseguir divertir-me amb la bici i tot. En canvi, en una de les curves tancades el Pepitu cau, no es fa mal, pero li agafa a ell ara la pajara mental i baixa força tros caminat. Aqui no li va trobar el punt. Massa pedra.
La trialera acaba en una pista que va mantenint el nivell, ara puja, ara baixa. Fins que arribem a les trampes, primer una pujada corriolenca molt tiesa amunt que a sobre esta enfangada. Albert puja amb algun peu, Bernat baixa algun cop pero torna a provar, Pepitu 50%, i jo que començo anar petat de tant pujar i baixar de la bici ni ho provo. Segon, una baixada trialera de pedras entretinguda i maca fins i tot si no fos perque acaba en el que es coneix com a "mal pas". Malament si els mateixos ciclistes de la zona que fan cosses increibles com pujar prats amunt o baixar pedregars diuen d'un punt que es mal pas. Per definir-ho be podrien dir que pensesiu en pujar cami de carena amunt, o trialera de la guardia urbana. Doncs ja teniu una idea de que es fer el mal pas.
Per l'Albert va ser el primer punt del dia a caminar, pero jo vaig acabar derrotat i malmes, ja portava mig mati caminat!
Despres del malpas ja sortim aprop de la Baell, i alla agafem pista amb lleugera pujada, carrer entença, pero que al meu mal estat en fa pujar a platillo, ahi, trabajando duro en la sentina!
A mitja pista trobem una cruilla, el Albert ens deixa perque torna a pujar muntanya amunt per anar a buscar un corriol, se li ha fet curta a ell la sortida de fireta que em fer. Nosaltres continuem per la pista, que ja es la tornada final fins a Campelles.
Finalment arrivem a casa del Bernat a les tres i pico, bufff, tardisim per fer nomes 30 km. Desnivell de veritat segons Bernat 1000 i pocs metres, a mi l'Strava en diu 1700.
El Bernat per compensar la duressa de la jormada ens mima a tuti plen, cervessas, aperitiu, dutxa, rentabicis, paella, cafe...Tot un mon de plaers per tal de que tornem i no sortim aterrits d'aquelles contrades, je je je.
Agrair a la Monica i el Bernat la sempre generosa hospitalitat.
Destacar, que el ciclisme de montanya en aquelles contradas ja de prepirineu, es molt dur. Res a veure amb la displaença i beneficiencia del nostre estimat prelitoral. Les pujadas son molt mes llargues del que estem acostumats, les trialeres tecniques, corriols de flow no hi han, son senders de vaques plens de sots. En fi, es un ciclisme, que com be deia el Pepitu, no et permet esta a mitjes tintes, no pots estar a mig gas o a mitja forma, has de estar al 100% i ser un "machote". Com a mostre d'aixo, dir que de tots els poblets del voltant, nomes hi trobariem 7 ó 8 persones que habituañment practiquin ciclisme de montnya.
Ours categorie per mi.
dimarts, 14 de juny del 2016
dilluns, 13 de juny del 2016
diumenge, 12 de juny del 2016
dijous, 9 de juny del 2016
1els que es paren directa
dimecres, 1 de juny del 2016
Per cert, el video es del caminet que hi ha desde can coll direccio can cata, enlloc de fer la pista, doncs es la part final quan ja surts del corriol i enllaças de nou amb la pista...amb saltet inclos!
Mateix problema que abans de llum i d'enfocar malament.
Seguirem provant, diumenge mes!
dissabte, 28 de maig del 2016
Unes poques fotos d'Irati 2016.
Penjo algunes fotos, no són massa bones, i a partir de Koizta ja ni vaig treure la càmara. :-( A més algunes altres donen problemes i no les puc copiar.
dimecres, 18 de maig del 2016
TOTS ELS COLORS DEL VERD. IRATI 2016.
He escollit aquesta frase que vaig escoltar per primer cop en boca del cantautor de Xàtiva per homenatjar el santuari emblemàtic del nostre petit grup ciclista. Enguany reduit per doloroses circunstàncies de les que tots desitjem final feliç.
Abans d'iniciar la narració vull aprofitar per agraïr a tots l'immensa satisfació sentida pels bons i intensos moments compartits.
Hem endarrerit la nostra hora de sortida inicialmente prevista: un plugim suau i intermitent junt als consells de la propietària de la casa ens han fet agafar el diumenge amb tranquilitat... teniem tot el dia per davant.
A les 10:30, amb fotografia per al record comencem a pedalar sota un cel tapat cap al canal de Betolegui previ trams de carretera, pista i corriol ascendent. El canal amb els tram mític de llosses i els corriols ben humits i carregats de bassals no el trobo especialment complicat: arrels i pedres humides sempre donen ensurts però el nivell d'encerts a les traçades el considero aceptable i de mica en mica, sense baixar en cap moment l'atenció i la tensió, ens habituem a uns elements poc habituals a les nostres sortides. El tram final desprès del pont, i malgrat intents de pedalar memorables té punts de dificultat extrema que fan caminar a tots nosaltres... malgrat aixó la forta pendent final sobre herba abans de l'aparcament ha estat finalitzada amb éxit... Com sempre el Betolegui estava esplendorós!
Ens espera el segon tram mític del dia: el corriol del pantà, ben humit i amb la novetat de zones amb gairebé un pam de fang amb un bon porcentatge d'aigua que les fa de fàcil pedalar, els ponts de troncs son un suicidi que evitem pedalar, aigua abundant i impetuosa a totes les torrenteres, moments tots ells de gran intensitat i precaució acompanyats de llargues estones de deliri ciclista amb molts motius de satisfacció personal per cadasqú de nosaltres... arriba el pont i després el corriol i la sortida a la pista que, saturada d'aigua, ens porta a la Virgen de las Nieves. L'Edu es queda al darrera amb un pedalar menys intens, per davant un tàndem Berni&Jose exultant. Hem saludat a la Gemma: la colla representant del Club Ciclista d'Altafulla, mes matinera, va per davant.
Ens trobem amb la meta d'una cursa pedestre abans d'arribar al Centre de BTT i la visita concertada al bar: acollidor. Després de pendre begudes calentes hem decidit separar-nos. L'Edu restarà una bona estona abans d'iniciar la llarga pujada a Tapla. Nosaltres ens desviarem cap a Koitza. Després pujada cap a Larrau, els Abodi i continuar plegats per la completa ruta completada en la penúltima visita per aquestes terres. Finalment les condicions físiques i metereològiques ens han fet variar la ruta.
Els cinc km de pujada per Tapla cap a la pista de l'esquerra el fem a diferent ritme. El tàndem Berni&Jose marquen un ritme bo i assenyat, jo vaig davant, em sento bé i marco ritme amb decissió provant les novetats que representen un pes equilibrat i un estat de forma cuidat: estic molt satisfet de com ha respós el meu cos. La pista cap a Koitza té un inici de pujada suau i una baixada final sostinguda. Al'arribada un sol sense estridències indica que el cel s'està obrint. Pedalem fins el tancat on sempre ens aturem per menjar i descansar per encarar els imminents reptes. A la sortida he relliscat sobre les fustes humides i llefiscoses: he caigut sense contemplacions i la mà oberta m'ha evitat problemes greus... ha estat una caiguda molt ràpida.
Tornem a pedalar i creuem el pont per iniciar la pujada, hem decidit esperar-nos a l'inici de la pista blava d'esquí de fons, una corva abans de les edificacions. Veig que el tandem es queda enrera, no he notat res d'anormal i m'he tornat ha marcat el ritme intens d'abans: he pujat com els àngels, com mai, cap indici de defalliment i amb un ritme que em sorprenia: és fantàstic sentir-se bé!. Arribo al lloc concertat i m'aturo... el temps transcorre i em sorprenc... això no és normal... veig venir al Berni sol... em fa saber que en Jose no s'ha trobat bé: calfrets? taquicàrdia? mareig?... m'he quedat de pedra... si tot anava bé! Ara arriba en Jose: el trobo preocupat, blanc de pell, amb cara de circunstàncies... Decidim agafar la pista blava per apropar-nos per via fàcil on trobariem a l'Edu. En Berni ha escollit bé i per obaga anem fent via amb tranquilitat: pla i lleugeres pujades i baixades per finalment encarar una pujada que paulatinament ha endurit porcentatge, tots caminant un troç no gaire llarg però exigent fins arribar a la carena dels Abodi on hem descobert la desagradable pressència d'un fort vent de nord, no hi ha alternativa ni cobertura telefònica, cal tirar endavant per trobar un Edu que deu impacientar-se per la nostra absència... i encara falta bastant!. Hi han motius sobrats per preocupar-se: veiem al Jose fluix físicament i anímicament, el vent en augment, el rellotge no ajuda, no hi ha cobertura, inicis de rampa a la cama esquerra m'impideix pedalar en algun moment...sóna el telefon... alegria per poder parlar amb l'Edu... concretem malament l'hora de trobada i ell decideix baixar de cota perquè Tapla està insoportable... passa el temps i a les 17:00 estem sota el cim de l'Abodi. Ens resguardem a solana per evitat el vendaval i si o si ens mengem l'entrepà del dinar, cal recollir forces perquè la situació no és fàcil... un esforç mes perquè ja veiem Tapla i comença la trialera de baixada... alegria i baixem acabant camp a través. Arribem , en Berni davant jo després i en aquells moments l'Edu puja el tram final de carretera. Retrobament fabulós mentre ens abriguem amb tot el que portem a la motxila: crec que la temperatura de sensació s'apropa als 0 graus perquè no noto gens els dits de les mans: els meus guants de dits llargs eren de primavera.
Decidim abandonar la carena i baixem per Tapla mentre el nostre cos i la nostra ment es normalitza i passat el desviament cap a Koitza agafem la mítica pista cap a l'esquerra que, a tocar de les màgiques dolines ens porta a la trialera que, una mica complicada per l'humitat ens porta a la paret del pantà: En Berni i jo gairebél'hem feta tota mentre que l'Edu i en Jose han mantingut una línia mes conservadora. Jo encara tinc petits problemes de rampa i junt al Jose desitjem no pujar el port: preferim, com diu en Berni, desfer un Betolegui que descobrim s'ha normalitzat bastant: personalment l'he disfrutat i he evitat pujar a la zona de llosses. Pista i arribada a la carretera on ens hem felicitat plegats per l'imminència de l'arribada a Orbaitzeta.
El comptaquilòmetres em senyala finalment 69km i 6:45 pedalades. Considero que donades les circumstàncies hem encertat totes les decissions i hem agafat experiència per encarar futures dificultats. Epidor compartida i aperitiu salat amb brindis feliç... dutxa ràpida per anar a sopar amb el company Albert i compartir taula amb les seves amistats.
dimarts, 17 de maig del 2016
dimecres, 11 de maig del 2016
Intendència Irati
Resum del parlat fins ara:
Sortida a les 16h puntuals desde l'Escola Proa:
https://www.google.es/maps/place/Proa/@41.3712889,2.1394281,18.25z/data=!4m5!3m4!1s0x12a4989b52bdb9d9:0x691a9f11e1734f4f!8m2!3d41.3713581!4d2.139849?hl=es
Atenció: Punt trobada al carrer Gavà, quasi cantonada Alpens.
Si puc deixar el cotxe ben aparcat davant de casa mons pares tu Edu pots fer servir la plaça del Pepito.
Apats:
Sopar dissabte:
Primer: Bernat (pasta carbonara)
Segón: Pepito (peix)
Postre: ¿?
Bernat: Oli, sal.
Jose: Vi, cerveses.
Pepito: Cava.
Edu: Pa.
Esmorzar diumenge:
Cadascú es porta el que vulgui,
Edu: porta pans per fer bocatas.
Bernat: tomaquets sucar, cafè normal si hi ha cafetera, ous.
Jose: cafe soluble descafeinat
Pepito: 1 litre llet.
Dinar: s'aplica la mateixa formula anterior, amb la disponibilitat de pa per part de l'Edu.
Sopar Diumenge:
Albergue Mendilatz, taula reservada per 10 20.30/21h.
Esmorzar comunitari en comú Dilluns:
Edu: Esparrecs, pa.
Bernat: Embotits de Ribes...
Jose: ¿?
Pepito: ¿?
Si voleu ho completem als comentaris.
This is going to be a RAD weekend ;-)
Salva, sorry... :-(
Sortida a les 16h puntuals desde l'Escola Proa:
https://www.google.es/maps/place/Proa/@41.3712889,2.1394281,18.25z/data=!4m5!3m4!1s0x12a4989b52bdb9d9:0x691a9f11e1734f4f!8m2!3d41.3713581!4d2.139849?hl=es
Atenció: Punt trobada al carrer Gavà, quasi cantonada Alpens.
Si puc deixar el cotxe ben aparcat davant de casa mons pares tu Edu pots fer servir la plaça del Pepito.
Apats:
Sopar dissabte:
Primer: Bernat (pasta carbonara)
Segón: Pepito (peix)
Postre: ¿?
Bernat: Oli, sal.
Jose: Vi, cerveses.
Pepito: Cava.
Edu: Pa.
Esmorzar diumenge:
Cadascú es porta el que vulgui,
Edu: porta pans per fer bocatas.
Bernat: tomaquets sucar, cafè normal si hi ha cafetera, ous.
Jose: cafe soluble descafeinat
Pepito: 1 litre llet.
Dinar: s'aplica la mateixa formula anterior, amb la disponibilitat de pa per part de l'Edu.
Sopar Diumenge:
Albergue Mendilatz, taula reservada per 10 20.30/21h.
Esmorzar comunitari en comú Dilluns:
Edu: Esparrecs, pa.
Bernat: Embotits de Ribes...
Jose: ¿?
Pepito: ¿?
Si voleu ho completem als comentaris.
This is going to be a RAD weekend ;-)
Salva, sorry... :-(
dimarts, 3 de maig del 2016
dimecres, 27 d’abril del 2016
... UN CLÀSSIC DE SORTIDA EN SOLITARI, DE LA MUNTANYA AL TURÓ 24 d'Abril
La meva sogra va caure a casa seva amb tan mala fortuna que s'ha fracturat dues vertebres, vam estar a l'hospital el dissabte, però donat la gravetat de la lesió per a una dona de 93 anys, no sabia si havia de tornar a l'hospital o no el diumenge, finalment no vam anar a veure-la i vaig poder sortir amb bici, encara que més tard del que és habitual.
Vaig pensar en sortir a rodar amb el Salva, però com ell no podia vaig decidir pujar a Collserola, un clàssic, Vallvidrera fins a la plaça del funicular, antic punt de trobada i d'aquí fins a la baixada dels bombers per anar a parar a les Arrels i carretera de les aigües a bon ritme. Pel camí vaig fulminar a dos paios, una parella molt ben equipada i una "senyora" que semblava tenir bones maneres, però la parella ben equipada es va enganxar a mi fins a la carretera, allí els vaig prendre certa distància però em van passar de nou després del pont que porta cap al mirador i la Plaça Mireia, i es van posar davant meu, i vaig veure que tenía als dos paios també al darrere, quina tensió!, al arrivar a aquell curt "repechón" farcit de pedres, em vaig posar de peus i vaig expreme les suspensions deixant-los de nou, pero cony! quan ja estic a dalt s'em trenca el cable del canvi davanter, així que començo a pujar a Sant Pere Màrtir amb el plat petit, que gilipolles estic fet, em va passar la parella, els dos paios i fins hi tot la senyora, tots per Sant Pere Màrtir, tambe es casualitat, però lo de gilipolles venia per tota aquesta seqüència, perquè es te que ser gilipolles.
Després vaig fer part del corriol que condueix al Turó d'en Cors, d'allí al Mortirolo per baixar pel parc de l'Oreneta, i d'allí cap a casa a pas de "globero total" (Probeu baixar fins el Paral-lel amb el plat petit encara que pujis els pinyons que puguis) per arrodonir la sortida vaig pujar a Montjuïc a regalar-me una 0,0 i em vaig trobar la Copa Catalana, la vaig sortejar en la mesura del possible i cap a casa. Al final van sortir gairebé 45 quilòmetres.
Segueixo sense tenir bones sensacions, però almenys les pulsacions es van comportar millor que el diumenge anterior, anem progresant.
Vaig pensar en sortir a rodar amb el Salva, però com ell no podia vaig decidir pujar a Collserola, un clàssic, Vallvidrera fins a la plaça del funicular, antic punt de trobada i d'aquí fins a la baixada dels bombers per anar a parar a les Arrels i carretera de les aigües a bon ritme. Pel camí vaig fulminar a dos paios, una parella molt ben equipada i una "senyora" que semblava tenir bones maneres, però la parella ben equipada es va enganxar a mi fins a la carretera, allí els vaig prendre certa distància però em van passar de nou després del pont que porta cap al mirador i la Plaça Mireia, i es van posar davant meu, i vaig veure que tenía als dos paios també al darrere, quina tensió!, al arrivar a aquell curt "repechón" farcit de pedres, em vaig posar de peus i vaig expreme les suspensions deixant-los de nou, pero cony! quan ja estic a dalt s'em trenca el cable del canvi davanter, així que començo a pujar a Sant Pere Màrtir amb el plat petit, que gilipolles estic fet, em va passar la parella, els dos paios i fins hi tot la senyora, tots per Sant Pere Màrtir, tambe es casualitat, però lo de gilipolles venia per tota aquesta seqüència, perquè es te que ser gilipolles.
Després vaig fer part del corriol que condueix al Turó d'en Cors, d'allí al Mortirolo per baixar pel parc de l'Oreneta, i d'allí cap a casa a pas de "globero total" (Probeu baixar fins el Paral-lel amb el plat petit encara que pujis els pinyons que puguis) per arrodonir la sortida vaig pujar a Montjuïc a regalar-me una 0,0 i em vaig trobar la Copa Catalana, la vaig sortejar en la mesura del possible i cap a casa. Al final van sortir gairebé 45 quilòmetres.
Segueixo sense tenir bones sensacions, però almenys les pulsacions es van comportar millor que el diumenge anterior, anem progresant.
diumenge, 17 d’abril del 2016
DIUMENGE 17 D'ABRIL, PER FI DE NOU A COLLSEROLA
Gairebé un mes de no sortir amb la bici amb una gastroenteritis de per mig a principis d'abril que em va deixar buit, feia que tingués moltes ganes de tornar a rodar per Collserola i provar per fi l'amortidor que vaig adquirir recentment, el meu contacte amb la bici aquests dies s'havia limitat a una incursió a Montjuïc per veure si hi havia instal·lat correctament el DT Swiss, ja que vaig intentar sortir a rodar el divendres de la setmana passada i la pluja em va fer tornar a casa.
Em trobo amb el Pepito en el punt de trobada habitual, l'Albert ha decidit que no hi havia bici, ahir va tenir excursió a peu pel que sembla exigent.
El Salva ha vingut amb mi, encara que ningú l' hagi vist estava amb mi i m'ha acompanyat tota la sortida.
Sense debat, hem pujat per la ruta habitual, carretera de Vallvidrera, Carretera de les Aigües fins a Can Borni, i un cop a dalt fem el bucle del primer tram del Viaducte per tornar a pujar cap a la carretera, primer contacte amb la resposta de l'amortidor i em dona molt bones sensacions, en la pujada al Pepito es mostra intractable, està en molt bona forma. Ens encaminem cap a Can Cortés, agafem el carrer de l'esquerra que amb forta inclinació cap amunt ens porta a buscar la pista que va ascendint lleument fins l'esplanada que després ens condueix cap a la trialera clàssica que ens dirigirà a Vil.lajoana, baixada per la trialera a sac, tinc la sensació que el 5è Element ja no funcionava bé abans de petar, ja que el nou amortidor es comporta de forma excepcional, baixem amb rapidesa i girem a la dreta abans d'arribar a l'escola, per anar a l'altra trialera i un cop a baix, pujar per el sender que porta fins la casa de Mossèn Cinto Verdaguer (Al cel sigui ...) Ca la Carme i esmorçar (No tenía escalivada i la clara que li donen al Pepito es una mica rara...), és un esmorzar diferent, però el estirem.
Després, a buscar el camí que ens porta a Can Balasch per sota del pont, collons com he patit, lliçó del Pepito al qual he perdut de vista (Com està el pájaro!), ha pujat de nassos. Hem anat a fer de nou la trialera del Palmer, amb una incursió en el camí que surt gairebé al final del primer descens a la dreta que hem acabat desestimant, és molt divertida tot i que la trialera de les Pedres és més tècnica i potser passada la novetat més entretinguda, Turó d'en Cors, corriols cap a la Plaça Mireia i després baixada frenètica pel sender de Sant Just fins a Finestrelles i Sant Joan de Déu.
Excel.lent sortida, 47 km i una excel·lent companyia, amb un clima genial (M'encanta la calor), sempre hi ha el mateix "però" últimament, avui potser més, se us troba a faltar "cabrons".
Em trobo amb el Pepito en el punt de trobada habitual, l'Albert ha decidit que no hi havia bici, ahir va tenir excursió a peu pel que sembla exigent.
El Salva ha vingut amb mi, encara que ningú l' hagi vist estava amb mi i m'ha acompanyat tota la sortida.
Sense debat, hem pujat per la ruta habitual, carretera de Vallvidrera, Carretera de les Aigües fins a Can Borni, i un cop a dalt fem el bucle del primer tram del Viaducte per tornar a pujar cap a la carretera, primer contacte amb la resposta de l'amortidor i em dona molt bones sensacions, en la pujada al Pepito es mostra intractable, està en molt bona forma. Ens encaminem cap a Can Cortés, agafem el carrer de l'esquerra que amb forta inclinació cap amunt ens porta a buscar la pista que va ascendint lleument fins l'esplanada que després ens condueix cap a la trialera clàssica que ens dirigirà a Vil.lajoana, baixada per la trialera a sac, tinc la sensació que el 5è Element ja no funcionava bé abans de petar, ja que el nou amortidor es comporta de forma excepcional, baixem amb rapidesa i girem a la dreta abans d'arribar a l'escola, per anar a l'altra trialera i un cop a baix, pujar per el sender que porta fins la casa de Mossèn Cinto Verdaguer (Al cel sigui ...) Ca la Carme i esmorçar (No tenía escalivada i la clara que li donen al Pepito es una mica rara...), és un esmorzar diferent, però el estirem.
Després, a buscar el camí que ens porta a Can Balasch per sota del pont, collons com he patit, lliçó del Pepito al qual he perdut de vista (Com està el pájaro!), ha pujat de nassos. Hem anat a fer de nou la trialera del Palmer, amb una incursió en el camí que surt gairebé al final del primer descens a la dreta que hem acabat desestimant, és molt divertida tot i que la trialera de les Pedres és més tècnica i potser passada la novetat més entretinguda, Turó d'en Cors, corriols cap a la Plaça Mireia i després baixada frenètica pel sender de Sant Just fins a Finestrelles i Sant Joan de Déu.
Excel.lent sortida, 47 km i una excel·lent companyia, amb un clima genial (M'encanta la calor), sempre hi ha el mateix "però" últimament, avui potser més, se us troba a faltar "cabrons".
dilluns, 11 d’abril del 2016
DIUMENGE 10 D'ABRIL: CAP o COR?: TÊTE!
A mitjans de setmana ja sabia que la meva sortida de diumenge amb bicicleta per Collserola seria solitària... per això dissabte a la tarda el cor em plantejava un comiat de temporada d'esquí, aixó si, apretat d'horari perquè a les 18:00 del diumenge tenia entrades al teatre... finalment la decisió del cap que em demanava una bona sortida sense presses amb l'única finalitat de preparar-me per gaudir de futurs reptes... i no dubteu que, per mi, no patir pel retrobament amb la pujada a Larrau és un gran motiu... arribar a dalt, i pensar: OLÉ!.
Poseu tots imaginació, sobretot el jovent fora comarca!
Surto de casa a les 8:00 i Rambla Badal amunt per, mitjançant la Diagonal arribar a la plaça Mireia per la nostra ruta habitual, i ja encaro Sant Pere Màrtir per la vessant sud, tot pista fins Turó d'en Cors, a l'esquerra pel corriol i desprès Merendero Cremat tot gaudint previament d'un complet Can Llevallol. Pista fins la baixada de la Sagrada Família amb opció final trialera de la dreta. Abaix a la dreta pel fons de la vall per sortir a la carretera davant de la pista que ens porta a Vil.la Joana, amunt fins la plaça Transvaal i a la dreta fins l'explanada on conflueix la pujada sostinguda. Aquí agafo el corriol de la dreta per enllaçar amb el corriol que, de pujada arriba a l'inici dels "cochinillos", de nou a la pista arribo a la carretera que per la vessant amb mes pendent em porta al cim del Tibidabo.
Inicio la baixada per davant l'hotel de luxe fins l'aparcament de Vista Rica, amb corriol previ, i encaro la pujada fins el Turó de la Font Groga, baixada i pista on decideixo pujar pel corriol exigent que puja fins la carena del punt d'observació dels ocells i baixo pel corriol per anar a buscar l'inici del camí de carena... fins la desviació a la dreta que ens porta a la carretera i a pedalar fins el Forat del Vent.
Per trialera cap al Juaco, amb la seva trialera esplendorosa fins la pista on agafo alçada per gaudir a l'esquerra de la Vall de Sant Iscle amb els seus corriols i trialeres. Arribo fins la pista de Can Catà que pedalaré per apropar-me de nou a la carena tot arribant primer a la carretera que ens porta al cementiri. Ja començo a tenir a tocar el meu objectiu i, malgrat que mentalment m'havia plantejat pujar a un dels dos turons previs, el de la Segarra o el de Roquetes... ja començo a tenir les cames carregades i pedalo fins la Torre Baró: descans i menjar les 11:00.
ANADA: 35,72 km
He decidit tornar a casa per on he vingut, però sense bucles, imagineu totes les pistes directes. No he tornat a pujar el turó de la Font Groga. Vista Rica i per la Font de Can Borni trialera de les arrels i carretera de Les Aïgues, plaça Mireia i avall per agafar el corriol, Finestrelles i entrada a la ciutat pel Parc de Cervantes... i fins a casa.
TORNADA: 26,92 km
He estat fora de casa exactament 5 hores i el compte-quilòmetres em diu que he pedalat 62,64 km en 4:37 hores, a 13,5 km de promig.
A la tornada el meu cos ja no volia mes bucles, no estava esgotat però m'aconsellava que no calia mes. He rodat amb aptitud però el millor record, com sempre, son els contactes amb la natura solitària per corriols i trialeres: un privilegi.
Cordials salutacions i bona setmana.
dimecres, 30 de març del 2016
dissabte, 26 de març del 2016
divendres, 25 de març del 2016
dilluns, 21 de març del 2016
DILLUNS 21 DE MARÇ. A PEDALAR PEL PARC DE COLLSEROLA!
Ha estat relaxant veure un cel ben net núvols a les 7:00 del matí: ho tenia tot preparat perquè com ja vaig comentar m'havia propossat sortir el dilluns... el gym descansava i a gaudir del contacte amb la natura pel nostre "territori".
Amunt per la Rambla Badal, carrer Sabino de Arana empalmant amb la avinguda dels Til.lers on he començat a pujar la avinguda Pearson i a la rotonda m'he enfilat pel carrer que puja recte i apropar-me al començament del "Mortirolo", he trobat, després de la pluja d'ahir ben poques roderes de bikers, havia humitat però amb laconvicció que et dóna un bon cop de pedal no he patit gaire per arribar als cinc darrers mètres... impossible pel meu nivell físic: roca, regatera complicada, darrers dos mètres amb pendent inassumible, humitat... a caminar toca!.
A l'esquerra per fer la primera pujada del dia a Sant Pere Màrtir per la vessant solana, he arribat a dalt a les 8:30 pel corriolet... ni fred ni vent però els núvols alts i prims anàven guanyant la partida. Tot pista fins el Turó d'en Cors i corriol de l'esquerra peranara parar a l'aparcament del Turó, creuar carretera i per la pista a buscar l'entrada del corriol de Can Llevallol, a la font un bon dia general i amunt pel tram costerut on s'ha engrandit una bona "regatera" que en un moment donat m'ha fet possar el peu a terra.
Tot pista i via clàssica per arribar a l'inici de la trialera de les pedres...mínima humitat i bon descens amb seguretat... he fet dues investigacions durant el trajecte.
1a. He caminat un camí senyalat que indica Can Sauró i Les Planes, molt desgastat per l'efecte torrentera i que sospito, sense poder confirmar, que enllaça amb la variant que trobem baixant la trialera del Palmer... He tornat amunt després de baixar unsa trenta mètres...té un futur molt fosc per fer gaudir de la bici. hecontinuant gaudint de la trialera de les pedres fins arribar a la torre de la llum on
2a. He investigat la trialera de la esquerra, netejada, que baixa sense ensurts tècnics però amb gran pendent directe directe fins la pista... la he caminada quasi tota perquè la humitat era molta i la meva Epic no em dona total confiança en aquest desnivell humit...
Pista de tornada al Merendero Cremat i amunt per pista per baixar per la pista corriol al final del Pantà on he via WhatsApp les meves sensacions. Avall i pel costat de l'Esglèsia i el Cementiri tot seguint el fons de la vall per sortir en curta rampa a la carretera i amunt cap a Vil.la Joana iseguint fins a prop de la plaça Transvaal a la dreta pujada sostinguda. A dalt sense parar i a la dreta per acabar aturant-me a la font i menjar una mica.
He continuat la pista per arribar a la cruïlla amb la pujada (baixada en aquest cas) de porland, he continuat per l'esquerra gaudint i observant amb deteniment les edificacions farcides de decadència a ambdós costats del carrer per arribar a la pujada forta per arribar al cim del Tibidabo, sense parar avall per carretera per entrar a la pista de Can Borni, on he fet des de ben amunt tot el corriol paral.lel fins força troç passada la font bucle dracera técnic pujant la petita elevació i evitant la corva que fa la pista i arribant a Aigües per les arrels.
Tota la carretera de les Aigües amb plat gran i segona pujada del dia pel mateix lloc a Sant Pere Màrtir, on he baixat per apropar-me a la trialera del Turó d'en Cors per tot el corriol paral.lel que careneja les dues vessants amb les seves pujades exigents i gaudint d'un terreny molt noble.Trialera impecable i de nou a Aigües.
Direcció de nou a Finestrelles i quan començava a baixar cap a la plaça Mireia m'he fixat amb el corriol que a la corva de quasi 180 graus sortia cap a una torre de la llum i per on caminava un jubilat... No havia anat mai allà... investigaré! deixo la torrei veig començar una trialera molt marcada sense grans ziga-zagues bona adherència amb la Epic, anava molt lent per seguretat i moments amb els abdominals enganxats al seient fins arribant a territori de jardineria clandestí amb desenes d'ampolles de plàstic utilitzades per transportar aigua per mimar les necessitats florals de dubtosa qualificació. segueix un caminet paral.lel a la pendent, però avall que em sentia segur i he aparegut al corriol que ja us he indicat al migdia.
Pista fins apropar-me a Sant Joan de Déu, complet parc de Cervantes amb esglaons, Diagonal i per davant del Princessa Sofia avall i cap a casa amb un total personal de 49´27 km de comptaquilòmetres amb credibilitat i 3h 47 minuts de pedalar.
He matat l'ànsia i m'he sentit molt bé... estic impressionat de com faciliten gaudir del mountain bike aquest bon grapat de quilos que he conseguit treure'm de sobre.
Cordials salutacions.
diumenge, 20 de març del 2016
"NO SORTIDA" 20 MARÇ 2016
Avui tenia moltes ganes d'anar en bici, de fet, ahir a la nit tot i que plovia vaig greixar la Santacruz, la vaig netejar, i estava il·lusionadíssim a provar el amortidor, però el que no pot ser no pot ser (Semblo al Rajoy), i ha tocat descans.
Però el fet d'esmorzar on ho hem fet (M'ha semblat un lloc idíl·lic!, hem de tornar amb bici ja!), M'ha resultat reconfortant, estàvem sols, tranquils, esmorzar complet, la conversa ...he de dir que m'ho passo molt bé amb vosaltres, és una cabronada perquè la vida canvia, i ens veiem menys, però fins i tot sense la bici, estar amb vosaltres m'agrada, és així de senzill, si haguéssim estat tots no hagués trobat a faltar ni la bici!.........................................................................................................
esto último que he escrito es mentira Y LO SABES!
Però el fet d'esmorzar on ho hem fet (M'ha semblat un lloc idíl·lic!, hem de tornar amb bici ja!), M'ha resultat reconfortant, estàvem sols, tranquils, esmorzar complet, la conversa ...he de dir que m'ho passo molt bé amb vosaltres, és una cabronada perquè la vida canvia, i ens veiem menys, però fins i tot sense la bici, estar amb vosaltres m'agrada, és així de senzill, si haguéssim estat tots no hagués trobat a faltar ni la bici!.........................................................................................................
esto último que he escrito es mentira Y LO SABES!
dimarts, 8 de març del 2016
Dia de Estreno
Diumenge 6 de Març 2016
Ens trobem el Fletxa el Duke i jo al lloc de sempre en un dia molt maco pero fresquet de collons. Be som al hivern i es el que toca. Despres de esperar un ratet, no hi ha maça confiança, al amic Palmer, pujem cap a Collserola amb la ruta pensada per fer la trialera nova.
Tirem per la Diagonal per pujar per la Font del Lleo i despres pasar per sobre de Sant Joan de Deu, per variar i npo fer la pujada clásica, doncs ja mi cago jo amb laas variacions.
La pujada clásica esta molt feta , es aburrida, pero te el seu ritme i txino txano vas fent, a la variacio, sugerencia del Pepitu, he patoit desde la Diagonal, cony de carrer no s'acaba mai. Despres la part de las embajadas fins la curva. Jo volia demanar asilo politic o ciclista a algún país com Dinamarca que no hi han pujadas. Ja Ja Ja.
Petita volteta per Finestrelles, han tancat el carrer de dalt i cal fer una volta, pujem cap a la Plaça Mireia, be pujant alguns, jo pateixo pero pensó " Tot per Irati, Tot per Irati".
Tirem cap a la Beca amb la petita trialera, pero divertida i baixem per la variant de la dreta fins el trencall que ens porta cap a la cámara de aigues per anar a buscar la hípica i puxar cap al Merendero Cremat. Cremat com jo.
Peti dubte amb la ruta, pero de seguida la magnitud de la tragedia, allo puxa de collons i jo que anava molt tirat decideixo tirar pel recta, que encara que ho camini, es molt mes rapid que fer el corriol de la dreta. Camino el primer rampot pero despres m'encigalo i vaig fent sobre la bici fins arribar a dalt.
Sempre dic que un es coneix i sap on son els limitis, pero a vegadas fas el idiota i forças una situacio sense cap sentit. Si estaba fet una merda i no podía pujar a que ve forçar fins el limit i quedar tan tieso que una mica mes i caig de la bici quan he arribat a dalt. Per sort el compis encara no hi eren i he pogut amagar el trist espectacle.
Al cap de un momento arriban el amics i enfilem cap a dalt, amb el petit problema de trovar aquell grupet,amb gossos, que es molesten si tenen que posar.se a un costat, uns gilipollas.
Merendero Cremat, variant del mig de Can Llevallol, el Fletxa ha baixat per la trialera que va descubrir, i el Jose i jo directes per el Panta. Drets cap a la Carme amb la idea de pujar despres a fer la nova trialera.
Bon esmorçar, i sortim, amb bastatn fred, carretera envall despres de donar un petit espectacle de traçades diferents a la trialera que baixa cap el tren.
La carretera passa rapida i arrivem a sota el pont i comença la pujada, que quan estas be la gaudeixas, pero que sino es fa eterna. Marxan el companys amb molta tranquilitat, jo no puc seguir el ritme per lo que posso ritme Tai Xi per arrivar a dal i poder gaudir de la nova baixada.
Can Castellvi de Dalt, petit descanas i enfilem pel ciment a buscar el Turons de Can Pasqual pujada clásica per la Esquerra i abans de arrivar al trencall de la Esquerra per la trialera de las pedras, un corriol nou i molt marcat invita a la aventura. El Jose possa la camera en posicio, momento historic i començen a baixar , amb moltes precaucions per el desconeixement.
El terreny s'inclina rapidament i encara que molt noble, tan sols un esglao notable, pero fácil, la inclinacio fa que no puguis deixar corre la bici. A un pas estret entre el arbres he donat una mica d'espectacle, cosa que ha aprofitat el Jose per riure una estona, pero las forçes en fallavan i trialera fluix de braços problemas segurs. La part final es molt divertida fen zigazagas per el bosc fins aribar a la pista que porta cap el merendero Cremat.
Una molt bona trobada gracies al amic Palmer, que serveix de alternativa per baixar de can Pascual.
MerenderoCremat , Turo d'en Cors i allí si que ja he dit basta , renuncio al primer aflorament, i baixada patética fins Aigues. El Fletxa a marxat cap a casa i nosaltros hem rodad aigues fins el final per augmentar kms i estirar les cames.
Be la sortida d'avui ha estat dura per mi, hem fet uns 40 Kms, mes durs que el altre dia i jo m'he trobat pitjor, pero aquest proces ja el conen i nomes amb la constancia s'arriba a tenir un punt fisic que et permet començar a gaudir de la bici, a fi de comptes
IRATI IRATI TOT PER IRATI Jajajaja
Ens trobem el Fletxa el Duke i jo al lloc de sempre en un dia molt maco pero fresquet de collons. Be som al hivern i es el que toca. Despres de esperar un ratet, no hi ha maça confiança, al amic Palmer, pujem cap a Collserola amb la ruta pensada per fer la trialera nova.
Tirem per la Diagonal per pujar per la Font del Lleo i despres pasar per sobre de Sant Joan de Deu, per variar i npo fer la pujada clásica, doncs ja mi cago jo amb laas variacions.
La pujada clásica esta molt feta , es aburrida, pero te el seu ritme i txino txano vas fent, a la variacio, sugerencia del Pepitu, he patoit desde la Diagonal, cony de carrer no s'acaba mai. Despres la part de las embajadas fins la curva. Jo volia demanar asilo politic o ciclista a algún país com Dinamarca que no hi han pujadas. Ja Ja Ja.
Petita volteta per Finestrelles, han tancat el carrer de dalt i cal fer una volta, pujem cap a la Plaça Mireia, be pujant alguns, jo pateixo pero pensó " Tot per Irati, Tot per Irati".
Tirem cap a la Beca amb la petita trialera, pero divertida i baixem per la variant de la dreta fins el trencall que ens porta cap a la cámara de aigues per anar a buscar la hípica i puxar cap al Merendero Cremat. Cremat com jo.
Peti dubte amb la ruta, pero de seguida la magnitud de la tragedia, allo puxa de collons i jo que anava molt tirat decideixo tirar pel recta, que encara que ho camini, es molt mes rapid que fer el corriol de la dreta. Camino el primer rampot pero despres m'encigalo i vaig fent sobre la bici fins arribar a dalt.
Sempre dic que un es coneix i sap on son els limitis, pero a vegadas fas el idiota i forças una situacio sense cap sentit. Si estaba fet una merda i no podía pujar a que ve forçar fins el limit i quedar tan tieso que una mica mes i caig de la bici quan he arribat a dalt. Per sort el compis encara no hi eren i he pogut amagar el trist espectacle.
Al cap de un momento arriban el amics i enfilem cap a dalt, amb el petit problema de trovar aquell grupet,amb gossos, que es molesten si tenen que posar.se a un costat, uns gilipollas.
Merendero Cremat, variant del mig de Can Llevallol, el Fletxa ha baixat per la trialera que va descubrir, i el Jose i jo directes per el Panta. Drets cap a la Carme amb la idea de pujar despres a fer la nova trialera.
Bon esmorçar, i sortim, amb bastatn fred, carretera envall despres de donar un petit espectacle de traçades diferents a la trialera que baixa cap el tren.
La carretera passa rapida i arrivem a sota el pont i comença la pujada, que quan estas be la gaudeixas, pero que sino es fa eterna. Marxan el companys amb molta tranquilitat, jo no puc seguir el ritme per lo que posso ritme Tai Xi per arrivar a dal i poder gaudir de la nova baixada.
Can Castellvi de Dalt, petit descanas i enfilem pel ciment a buscar el Turons de Can Pasqual pujada clásica per la Esquerra i abans de arrivar al trencall de la Esquerra per la trialera de las pedras, un corriol nou i molt marcat invita a la aventura. El Jose possa la camera en posicio, momento historic i començen a baixar , amb moltes precaucions per el desconeixement.
El terreny s'inclina rapidament i encara que molt noble, tan sols un esglao notable, pero fácil, la inclinacio fa que no puguis deixar corre la bici. A un pas estret entre el arbres he donat una mica d'espectacle, cosa que ha aprofitat el Jose per riure una estona, pero las forçes en fallavan i trialera fluix de braços problemas segurs. La part final es molt divertida fen zigazagas per el bosc fins aribar a la pista que porta cap el merendero Cremat.
Una molt bona trobada gracies al amic Palmer, que serveix de alternativa per baixar de can Pascual.
MerenderoCremat , Turo d'en Cors i allí si que ja he dit basta , renuncio al primer aflorament, i baixada patética fins Aigues. El Fletxa a marxat cap a casa i nosaltros hem rodad aigues fins el final per augmentar kms i estirar les cames.
Be la sortida d'avui ha estat dura per mi, hem fet uns 40 Kms, mes durs que el altre dia i jo m'he trobat pitjor, pero aquest proces ja el conen i nomes amb la constancia s'arriba a tenir un punt fisic que et permet començar a gaudir de la bici, a fi de comptes
IRATI IRATI TOT PER IRATI Jajajaja
dissabte, 5 de març del 2016
Ruta a Orbaitzeta.
Heu pensat en aquesta ruta que no inclou cap peatje? La blava, la grisa es la tradicional. La blava son menys kilometres i més distreta... en temps és lo mateix.
dimecres, 2 de març del 2016
Sant Tornemi.
Diumenge 28.02.16
Cap de semana de temps apocaliptic que fei pensar que no es podría gauidir de la bicicleta.Nevadas arreu del país i temperaturas baixant en picat i si no nevava pluja segura.
Amb aquestes perspespectives em vaig llitar disabte pensan que una semana mes la bici es quedaría parada i la preparacio per gaudir a Irati es complicaría una mica mes. Pel mati wassup del Fletxa " Veig be Sant Pere Mártir i tinc un deute anual. Jo surto" parlo amb el Jose i diu "be si plou tornem cap a casa". No hi res mes a dir, be si l'Albert diu " Em quedo al llit" Home sabi pensó jo.
Un cop al carrer trobo que no fa gair fred i encara que hi han nubols tambe forces clarianes i un cel molt blau.
Ens trobem amb el Pepitu al lloc de sempre i pujem cap a Collserola txino txano, peo per mi un altre cop aixo es molt dur. i van....
A la carretera posso ritme subsistencia i vaig fent, gaudint de un es vistes fantastiques perque el vent i el fed han deixat una atmosfera molt neta. Conciabulo al mirador de Sarria i aali decidim que el Fletxa pujara per carretera per anar a fer San Pere Mártir per la directa i que el Jose i jo anirem per la part de darrera, la Magic Line per mi. No hi ha pujada que m'agradi me que aquesta en tot Collserola , i mes amb un dia com aquest, net i polit amb una sensacio de profunditat que perdias la vista a l'horitzo. Patin pero gaudint.
Arribo a dalt on ja hi son els pajaros i trobem una caminata popular "La Magic Line" de Sant Joan de Deu que fa que baixem amb molta precaucio per no fer i no pendre mal.
Tenim decidit anar a esmorçar a Ca la Carme , on ens trobarem amb el Forner que aprofitara uns estoneta per venir a veure'ns, fem la pista dels Okupas per anar a buscar una trialera que em va comentar el Palmer. Si ja sabem que la orientacio del Josep no es lo millor, pero som al costa i aixi allarguem una mica la sortida.
Trobem el corriol de pujada i el primer tram es suau, pujada amb fang, una mica mes i llepo caminant, i despres anar fent per un corriol molt maco. Trobem un desvio a la dreta una mica perdut pero es pot reseguir , que ens porta a una pista de ciment per sobre de la casa on hi habien els dos gossos que sempre bordaban. Tornem enrrera i llavors el corriol s'empina moltissim. Deixem las bicis i el Fletxa i jo pujem per investigar, separan.nos una mica mes endavant. Jo agafo un cami planer que es va allargant per lo que torno enrere, mentrestant el Fletxa puja fins dal i va a petar al costat de la entrada de la trialera de las pedres.
Tornem cap baix ja amb la bici i gaudim del corriol molt net i divertit i fácil. Molt fácil.
Arribem a la Carme i ja ens espera el Edu. Bon esmorçar, truita de escalibada, i moltes risas a costa dels absents, ja se sap com som a aquesta colla.. Parlem sobre Irati i tots quatre estem molt emocionats amb la perspectiva de la sortida i la trobada general.
Despres de despedir.nos del Edu fem Llanega cap dalt i anem a buscar Bombers i Arrels, despres aigues fins plaça Mireia per sumar Kms. Baixada moooolt rápida cap a Esplugues. El Duke axuxant.me, clar. i Cervantes Diagonal tots molt contens i amb 40. Kms a sobre.
No es la millor sortida, ha estat una clásica de retrobament, pero tenin en compte que no donava un duro per poder sortir ha sigut magnifica, per el temps, per el descobriment i per els amics.
Ara toca dir que ha estat un martiri per mi no tenia gens de forçes i a cada pujada els companys maxaban sense remei. I jo darrera amb focs pirotecnis amb els petardazos que anava fent.
Ja se sap si no surts et fots, pero aixi i tot m'agrada molt aquest coi de sport.
Cap de semana de temps apocaliptic que fei pensar que no es podría gauidir de la bicicleta.Nevadas arreu del país i temperaturas baixant en picat i si no nevava pluja segura.
Amb aquestes perspespectives em vaig llitar disabte pensan que una semana mes la bici es quedaría parada i la preparacio per gaudir a Irati es complicaría una mica mes. Pel mati wassup del Fletxa " Veig be Sant Pere Mártir i tinc un deute anual. Jo surto" parlo amb el Jose i diu "be si plou tornem cap a casa". No hi res mes a dir, be si l'Albert diu " Em quedo al llit" Home sabi pensó jo.
Un cop al carrer trobo que no fa gair fred i encara que hi han nubols tambe forces clarianes i un cel molt blau.
Ens trobem amb el Pepitu al lloc de sempre i pujem cap a Collserola txino txano, peo per mi un altre cop aixo es molt dur. i van....
A la carretera posso ritme subsistencia i vaig fent, gaudint de un es vistes fantastiques perque el vent i el fed han deixat una atmosfera molt neta. Conciabulo al mirador de Sarria i aali decidim que el Fletxa pujara per carretera per anar a fer San Pere Mártir per la directa i que el Jose i jo anirem per la part de darrera, la Magic Line per mi. No hi ha pujada que m'agradi me que aquesta en tot Collserola , i mes amb un dia com aquest, net i polit amb una sensacio de profunditat que perdias la vista a l'horitzo. Patin pero gaudint.
Arribo a dalt on ja hi son els pajaros i trobem una caminata popular "La Magic Line" de Sant Joan de Deu que fa que baixem amb molta precaucio per no fer i no pendre mal.
Tenim decidit anar a esmorçar a Ca la Carme , on ens trobarem amb el Forner que aprofitara uns estoneta per venir a veure'ns, fem la pista dels Okupas per anar a buscar una trialera que em va comentar el Palmer. Si ja sabem que la orientacio del Josep no es lo millor, pero som al costa i aixi allarguem una mica la sortida.
Trobem el corriol de pujada i el primer tram es suau, pujada amb fang, una mica mes i llepo caminant, i despres anar fent per un corriol molt maco. Trobem un desvio a la dreta una mica perdut pero es pot reseguir , que ens porta a una pista de ciment per sobre de la casa on hi habien els dos gossos que sempre bordaban. Tornem enrrera i llavors el corriol s'empina moltissim. Deixem las bicis i el Fletxa i jo pujem per investigar, separan.nos una mica mes endavant. Jo agafo un cami planer que es va allargant per lo que torno enrere, mentrestant el Fletxa puja fins dal i va a petar al costat de la entrada de la trialera de las pedres.
Tornem cap baix ja amb la bici i gaudim del corriol molt net i divertit i fácil. Molt fácil.
Arribem a la Carme i ja ens espera el Edu. Bon esmorçar, truita de escalibada, i moltes risas a costa dels absents, ja se sap com som a aquesta colla.. Parlem sobre Irati i tots quatre estem molt emocionats amb la perspectiva de la sortida i la trobada general.
Despres de despedir.nos del Edu fem Llanega cap dalt i anem a buscar Bombers i Arrels, despres aigues fins plaça Mireia per sumar Kms. Baixada moooolt rápida cap a Esplugues. El Duke axuxant.me, clar. i Cervantes Diagonal tots molt contens i amb 40. Kms a sobre.
No es la millor sortida, ha estat una clásica de retrobament, pero tenin en compte que no donava un duro per poder sortir ha sigut magnifica, per el temps, per el descobriment i per els amics.
Ara toca dir que ha estat un martiri per mi no tenia gens de forçes i a cada pujada els companys maxaban sense remei. I jo darrera amb focs pirotecnis amb els petardazos que anava fent.
Ja se sap si no surts et fots, pero aixi i tot m'agrada molt aquest coi de sport.
dilluns, 8 de febrer del 2016
diumenge, 7 de febrer del 2016
M'he permès tornar publicar aquest vídeo
M'he permès tornar a publicar aquest vídeo, que vaig editar l'any passat, perquè no decaigui l'ànim, no estaria malament entrenar al Montgrony ;-)
dijous, 28 de gener del 2016
Sortida Estruncada
Diumenge 24 Gener 2016
El relat de la sortida de Diumenge es pot resumir en una paraula : Tos. Una merda de tos i dolor al coll que ha fet que malgrat la voluntad no poguessim fer un "Completo"
Ens trobem el Duke i jo solets , ja que el Fletxa esta a la neu i l'Albert va tenir ahir un dia molt atrafegat pujant i baixant de Andorra, per anar a fer un Completo. Fa días que ho varem parlar i per una rao o altre encara no hem pogut fer.ho.
Nomes començar a pujar ja noto que la tos i els mocs no em deixan respirar be i li dic al Jose que potser tindriem que anar a fer un directe que jo no estic per massas esforços. Pujada clásica fins las Aigues, Bombers i baixada directe per la Budellera per anar a la Carme. Tot molt tranquil, com un dolce far niente, pero amb una tos de gos que espantava. A mes al tenir que respirar per la boca el coll em feia mal. Una veritable merda.
Fem la volta per la ultima trialera, mes enlla de la Tumba Merovingia, que esta una mica fotudeta a la primera part, amb un terreny molt lliscos per culpa de la cantidad de pols acumulat. i remuntada a
Ca La Carme.
Esmorçar pausat veient la gent venir i marxar, mentre naltros gaudim de lo millor del dia, una Truita de Escalivada genial Ja Ja.
Be, despres del descans sembla que estic una mica millor i pujem per la clásica amb uns primers rampots que fan mal a las cames, pero realment fem una pujada bastant rápida. Tirem cap a Transvaal per girar a la dreta cap a Cochinillos i en lloc de fer la trialera nem cap a Vallvidrera per baixar per Bombers, la pista eh!!, i despres rodar per Aigues fins al Mortirolo.
Total una sortida de Gayers, pero la veritat es que tal com em trovaba no podía fer res mes.
Paso la resta del dia amb febre, tirat al sofá i fotut, pero avui amb la boira que cubria els camins, la sensacio de hivern era molt patent i he pensat que un altre dia m'hagues quedat al llit, pero que Irati es a la vista i vull anar lo millor posible, que si no despres, pujant Larrau , soc capaç de demanar que algu em porti a casa.
El relat de la sortida de Diumenge es pot resumir en una paraula : Tos. Una merda de tos i dolor al coll que ha fet que malgrat la voluntad no poguessim fer un "Completo"
Ens trobem el Duke i jo solets , ja que el Fletxa esta a la neu i l'Albert va tenir ahir un dia molt atrafegat pujant i baixant de Andorra, per anar a fer un Completo. Fa días que ho varem parlar i per una rao o altre encara no hem pogut fer.ho.
Nomes començar a pujar ja noto que la tos i els mocs no em deixan respirar be i li dic al Jose que potser tindriem que anar a fer un directe que jo no estic per massas esforços. Pujada clásica fins las Aigues, Bombers i baixada directe per la Budellera per anar a la Carme. Tot molt tranquil, com un dolce far niente, pero amb una tos de gos que espantava. A mes al tenir que respirar per la boca el coll em feia mal. Una veritable merda.
Fem la volta per la ultima trialera, mes enlla de la Tumba Merovingia, que esta una mica fotudeta a la primera part, amb un terreny molt lliscos per culpa de la cantidad de pols acumulat. i remuntada a
Ca La Carme.
Esmorçar pausat veient la gent venir i marxar, mentre naltros gaudim de lo millor del dia, una Truita de Escalivada genial Ja Ja.
Be, despres del descans sembla que estic una mica millor i pujem per la clásica amb uns primers rampots que fan mal a las cames, pero realment fem una pujada bastant rápida. Tirem cap a Transvaal per girar a la dreta cap a Cochinillos i en lloc de fer la trialera nem cap a Vallvidrera per baixar per Bombers, la pista eh!!, i despres rodar per Aigues fins al Mortirolo.
Total una sortida de Gayers, pero la veritat es que tal com em trovaba no podía fer res mes.
Paso la resta del dia amb febre, tirat al sofá i fotut, pero avui amb la boira que cubria els camins, la sensacio de hivern era molt patent i he pensat que un altre dia m'hagues quedat al llit, pero que Irati es a la vista i vull anar lo millor posible, que si no despres, pujant Larrau , soc capaç de demanar que algu em porti a casa.
dimecres, 13 de gener del 2016
dilluns, 11 de gener del 2016
Primera Trobada
Diumenge 10 de Gener 2016
Primera sortida del any en la que el Collserola Team, divisio Barelona, tractara de fer bajar els excesos culinaris de las pasadas festas.
Hem quedat el grup senior, pero a darrera hora el Duke es dona de baixa per haber passat mala nit. Deu ser realment dolenta perque el pájaro no es perd ni una sortida, de fet molts días ell solet ha estat Collserola Team"
Em trobo primer amb l'Albert i despres amb el Josep per anar pujant tranquilament cap a la muntanya mentres comentem els darrrers moviments politics del nostre país, i las seves posibles consecuencias
Quan el terreny es possa costerut, Gran de Sarria, s'han acabat las converses i tan sols es sentían el esbufegs , lo que dona mostra del estat de forma del Albert i meu.
Pujada clásica per carretera, el Fletxa metros per devant , fins arribar al mirador de Sarria i allí mentres el Fletxa li envía un Wasssup al Jose per indicarli que per supossat aniriem a esmorçar a Cala Carme, aquest apareix com per art de magia. S'ho ha repensat i com que es conscient de que despres, a casa, s'emprenyara per no sortir i tambe val a dir.ho, que el nivel de exigencia del grup es petitet petitet ha decidit fer un sprint i agafar.nos al mirador. Bravo per la voluntad.
Fem carretera fins les Aigues i despres cap a Can Borni per pujar al tran tran fins al pla dels Maduxers i anar a fer un bucle per sota del Viaducte abans de baixar a Vil.la Joana.
Encara que el Pathfinder i jo teniam dubtes sobre si farem el bucle, las cames feian mal, al final, un cop a dalt i despres de agafar aire hem tirat tots plegats cap el Casino per fer el corriol que rodeja el turonet.
El Jose volia probar la cámara nova que te i tots ens feia gracia veure el resuiltat, per lo que el corriol semblaba un bon lloc per fer l'experiment. El Duke s'ha preparat i a mi m'ha tocat anar devant per fer de prota. Al troç de baixada cap problema, pero els dos repechitos, per mi un martiri, he volgut mantener el ritme per no fer el ridicul possant peu a terra o que es veis un autentic pas de tortuga, i pot ser no he fet el ridicul, pero lo que casi aconsegueixo es fer un enfisema pulmonar. Encara esbofegu cony!!! Es dur aixo de las filmacions Ja Ja Ja
M'he possat a un costat hi he deixat a uns altres fer de figuras mentres el Jose els axuxava per acabar el corriol. Arribem al troç de pujada i s'acaba la comedia, fins a la carretera salvese quien pueda, encara que hia ha gent tan optimista que cre poder fer.ho amb plat mitja Ja Ja ja
Carretera a la dreta cap a la pl.Transvaal. quin nom mes curios per posar.ho allí, i amb un petit troç semiabandonat he estat a punt de fotrem una hostia per culpa d'unas pedras amagadas sota la fullaraca. Quan no t'ho esperas el susto es gross.
Baixada de trialera clásica i ens hem cambiat els papers el Jose i jo, ell de prota i jo de camera, pero ahhh amigo, el diámetre de las closques no es ben be el mateix i mentres el meu casco per el Jose es una palangan, el seu per mi mes que possar.mo al cap m'hel possaba sobre el cap. Un cop ajustades les mides hem fet la filmacio i com a camera m'he trobat tot estrany peruq tenia la sensacio de voler encuadrar be al Jose, pero clar estaba mes pendet del cap que de las traçades i aixo no es bo quan vas en bici,molt rapid per un lloc ple de trampes, concretament un pedrot a la sortida de una curva que deunido( He tingut que buscar com collons s'secriu i aquesta forma es aceptada)
Arribem a Ca la Carme mentres el Fletxa, que esta juganer s'en va a fer l'ultim bucle. Ja tots plegat esmorcem be,com sempre i amb la proposta per el proper dia de una truita de Escvalivada. Arreglem el que espot arreglar del mon, dintre de les nostres possibilitats i marxem cap al Panta per pujar fins a Vallvidrera. El cami a petar fa que tot el primer troç sigui desesperant, despres el desepero ve per la pendent, pero tots hem aconsseguit arribar fins dalt damunt la bici i ressseguir cap a Can Llevallol, tram superior.
Arribant a la pista s'ha produit un de aquells cassos que tanta fama li han donat a la nostre colla, no ens hem entess i mentre el Jose i el Fletxa anaven cap al merendero crmat, l'Albert i jo hem girat cap el Turo d'en Cors. Trucada " On sou- Cap el Turo d'en Cors - nO anavem a fer la ladera - Pero al final no hem dit que no?" Decissio final ens trobem al Tenis per baixar per Espluges
L'Alberet i jo carenejem fins baixar al tenis i ells tornen cap el Turo d'en Cors i van per las Aigues.
Millor coordinacio imposible Ja Ja ja
Queda l'ultim troç per filmar, alla on el Jose es converteix en " The Genistas King", pero collons ens trobem un familión de passeig i ens foten tot el Flow a la merda. Baixada final fins a Cervantes i txiino txano cap a casa.
Segons el Fletxa un poc mes de 40 Kms per anar a la Carme no esta gens ma.lament tenin en compte el estat fisic de dos dels bikers
Jose estic frissos de veure els videos
Primera sortida del any en la que el Collserola Team, divisio Barelona, tractara de fer bajar els excesos culinaris de las pasadas festas.
Hem quedat el grup senior, pero a darrera hora el Duke es dona de baixa per haber passat mala nit. Deu ser realment dolenta perque el pájaro no es perd ni una sortida, de fet molts días ell solet ha estat Collserola Team"
Em trobo primer amb l'Albert i despres amb el Josep per anar pujant tranquilament cap a la muntanya mentres comentem els darrrers moviments politics del nostre país, i las seves posibles consecuencias
Quan el terreny es possa costerut, Gran de Sarria, s'han acabat las converses i tan sols es sentían el esbufegs , lo que dona mostra del estat de forma del Albert i meu.
Pujada clásica per carretera, el Fletxa metros per devant , fins arribar al mirador de Sarria i allí mentres el Fletxa li envía un Wasssup al Jose per indicarli que per supossat aniriem a esmorçar a Cala Carme, aquest apareix com per art de magia. S'ho ha repensat i com que es conscient de que despres, a casa, s'emprenyara per no sortir i tambe val a dir.ho, que el nivel de exigencia del grup es petitet petitet ha decidit fer un sprint i agafar.nos al mirador. Bravo per la voluntad.
Fem carretera fins les Aigues i despres cap a Can Borni per pujar al tran tran fins al pla dels Maduxers i anar a fer un bucle per sota del Viaducte abans de baixar a Vil.la Joana.
Encara que el Pathfinder i jo teniam dubtes sobre si farem el bucle, las cames feian mal, al final, un cop a dalt i despres de agafar aire hem tirat tots plegats cap el Casino per fer el corriol que rodeja el turonet.
El Jose volia probar la cámara nova que te i tots ens feia gracia veure el resuiltat, per lo que el corriol semblaba un bon lloc per fer l'experiment. El Duke s'ha preparat i a mi m'ha tocat anar devant per fer de prota. Al troç de baixada cap problema, pero els dos repechitos, per mi un martiri, he volgut mantener el ritme per no fer el ridicul possant peu a terra o que es veis un autentic pas de tortuga, i pot ser no he fet el ridicul, pero lo que casi aconsegueixo es fer un enfisema pulmonar. Encara esbofegu cony!!! Es dur aixo de las filmacions Ja Ja Ja
M'he possat a un costat hi he deixat a uns altres fer de figuras mentres el Jose els axuxava per acabar el corriol. Arribem al troç de pujada i s'acaba la comedia, fins a la carretera salvese quien pueda, encara que hia ha gent tan optimista que cre poder fer.ho amb plat mitja Ja Ja ja
Carretera a la dreta cap a la pl.Transvaal. quin nom mes curios per posar.ho allí, i amb un petit troç semiabandonat he estat a punt de fotrem una hostia per culpa d'unas pedras amagadas sota la fullaraca. Quan no t'ho esperas el susto es gross.
Baixada de trialera clásica i ens hem cambiat els papers el Jose i jo, ell de prota i jo de camera, pero ahhh amigo, el diámetre de las closques no es ben be el mateix i mentres el meu casco per el Jose es una palangan, el seu per mi mes que possar.mo al cap m'hel possaba sobre el cap. Un cop ajustades les mides hem fet la filmacio i com a camera m'he trobat tot estrany peruq tenia la sensacio de voler encuadrar be al Jose, pero clar estaba mes pendet del cap que de las traçades i aixo no es bo quan vas en bici,molt rapid per un lloc ple de trampes, concretament un pedrot a la sortida de una curva que deunido( He tingut que buscar com collons s'secriu i aquesta forma es aceptada)
Arribem a Ca la Carme mentres el Fletxa, que esta juganer s'en va a fer l'ultim bucle. Ja tots plegat esmorcem be,com sempre i amb la proposta per el proper dia de una truita de Escvalivada. Arreglem el que espot arreglar del mon, dintre de les nostres possibilitats i marxem cap al Panta per pujar fins a Vallvidrera. El cami a petar fa que tot el primer troç sigui desesperant, despres el desepero ve per la pendent, pero tots hem aconsseguit arribar fins dalt damunt la bici i ressseguir cap a Can Llevallol, tram superior.
Arribant a la pista s'ha produit un de aquells cassos que tanta fama li han donat a la nostre colla, no ens hem entess i mentre el Jose i el Fletxa anaven cap al merendero crmat, l'Albert i jo hem girat cap el Turo d'en Cors. Trucada " On sou- Cap el Turo d'en Cors - nO anavem a fer la ladera - Pero al final no hem dit que no?" Decissio final ens trobem al Tenis per baixar per Espluges
L'Alberet i jo carenejem fins baixar al tenis i ells tornen cap el Turo d'en Cors i van per las Aigues.
Millor coordinacio imposible Ja Ja ja
Queda l'ultim troç per filmar, alla on el Jose es converteix en " The Genistas King", pero collons ens trobem un familión de passeig i ens foten tot el Flow a la merda. Baixada final fins a Cervantes i txiino txano cap a casa.
Segons el Fletxa un poc mes de 40 Kms per anar a la Carme no esta gens ma.lament tenin en compte el estat fisic de dos dels bikers
Jose estic frissos de veure els videos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)