Clica aquí!!!!
per fi TV3 fa alguna cosa com deu mana!!!!
encara em fa mal la panxa de tan riure
dilluns, 31 d’octubre del 2011
diumenge, 30 d’octubre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Portell de l'infern
Deixo trs videos del Portell de L'Infern.Sincerament crec que esta per sobra de les meves posibilitats actuals a les trialeras, malgrat tot disposat a caminar i gaudir de uns paisatges magnifics.
Pd. Si plou o ha plogut ho veig totalment imviable.
http://youtu.be/f18HDDVHxsw
http://youtu.be/pG_ImigamWs
http://youtu.be/oTRRU11auRo
Pd. Si plou o ha plogut ho veig totalment imviable.
http://youtu.be/f18HDDVHxsw
http://youtu.be/pG_ImigamWs
http://youtu.be/oTRRU11auRo
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Diumenge 23 d'octubre
Comença bé el día, en llevo puntual a les 7, puc esmorçar i sortir al hora. Arribo al pont de la carretera de les aigües a les 8:50. El grup encara no a arribat, fa fred i estic mig adormit, però tinc moltes ganes de bicicleta.
Al cap d'un moment de començar a rodar apareix per la carretera l'heroi 3349 al capdevant del grup per no perdre la costum, en sorprem veure'l perque a les 7:30 havia rebut un sms seu explicant: "he tenido una noche difícil, no saldre en bici", penso que es la recurrent estrategia del duke, que malito estoy, pero quan arriba al pont veig que enlloc del seu picaro sonriure canalla de "jo estic fotut, però tú estaràs pitjor quan et pegui una repassada, je je je" la seva cara reflexaba sofriment i dolor, de veritat estaba fotut fins al punt de no poder acompanyar-no, ni tant sols a esmorçar, ni tants sols en cotxe! Desde aquí desitjar una ràpida recuperació, es troba a faltar la teva companyia...millor la teva silueta a l'horitzo, que es el que es veu desde el sollado.
La resta de la colla també arriba al pont, el Pepitu, el Bernat i el Salva, es baixa l'Albert que té compromisos i no pot venir (vigila la forma que nomes queden dos semanas per els ports!!).
La ruta de salo consistia en rodar fins sant pere martir, baixar a la ladera, merendero cremat, baixar a buscar la penya del moro, trialera i pista fins a la cova, pujar la cova i adalt trialera que pasa per les torres de la llum i acaba abaix a la sargantana, sargantana amunt fins a la cruïlla, trialera fins al muro, muro i esmorçar a can tintorer, després fer el corriol de la fosca i la pista molins está ahí abajo.
La ruta feta a patit l'estissorada (es temps de retallades, je je je) del seny català. començem pues pujant per la carretera fins a vallvidrera, vaig fred encara, com que no pujo desde abaix...., darrera vallvidrera el pixarreta fa honor al seu nom i continuem pista fins merendero cremat, allà ens trobem amb una pedalada que sense saber-ho encara tindria repercusions en la ruta. Agafem el la ladera d'adalt i remomtem fins la pista de la cova, allà agafem la trialera que ens portarà a la sargantana. Fa molt temps que no rodo per aquest indrets i estic emocionat, la primera part de la trialera es molt "pa de nuvòl" flow i encara que el terreny (com l'ambient tot el día que no acaba d'aixecar) es molt humit i rellisca un pel faig el tram força ràpid, divertint-me. La segona part comença amb algún reguerot que m'espanta i faig renuncio, llavors apareix el Pepitu, s'ho fa amb aquella prestancia i m'inspira amb les paraules: vaig agafant confiança, me n'adono que es bloqueig mental, no rellisca tant com sembla i realment la bici no m'ha donat cap avis important de veritat en les pedres, començo agafar confiança en els fets i no en les pors i acabo fent tota la part d'abaix, estic content.
Arribem a la sargantana i remomtem fins a la cruïlla, allà veiem que la trialera d'enllaç fins el muro està molt perdura (arbres caiguts) i decidim baixar per la pista fins el muro, hi ha una mica de boira degut al fred i humitat, el paratge es misterios i ençissador. Arriba el temut muro, fa anys que no el pujo i tinc ganes, com sempre l'aproximació ja et possa a puesto i arribas al pont amb la llengua penjant dos o tres pams, creuas el pont i al aixecar el cap no veus res més que una pared de terra interminable davant teu, uf! el Bernat obre la marxa a bon ritme, l'intento seguir i als deu metres veig que es un suicidi, per el que baixo el ritme i passo a modus supervivència, però aquests deu metres son suficients per marcar una distància amb el Pepitu que en trepitxa els talons, sort que per culpa d'una dubtossa traçada deixar anar un peu a la sorra i no m'agafa. El Salva es recorda de tota la meva familia, pateix com un jabato en el sollado, però finalment sobreviu amb aquell saber fer tant seu.
Esmorçem a can tintorer, al menjador de dins al costat de la finestra contemplant tota la vall emboirada, fantàstic. Veig que les dificultats del Salva no s'acabem amb l'esmorçar, la butifarra negre que li han possat es de la mida del muro, i tambè se li fa llaaarga, je je je.
Sortim d'esmorçar i amen a buscar la trialera de la fosca, amb agradables troballes, fem el corriol gaudint i al final retornem en busca de la pista "molins está ahí abajo", al arribar a la pista veiem les marques al terra de la pedalada que habiem trovat al merendero cremat, pensem "si seguim les marques arribem al merendero cremat" i com a rucs començen a seguir les marques. Per començar baixem enlloc de pujar, arriben al castell de noseque i agafem una pista que va per camps i horts i ens porta a una cruïlla coneguda, on surt una trialera que pujaba i baixaba un turo i acavaba en una hermita, continuem les fletxes i sortim als camins polsuts de la hipica i finalment a la cimentera, la creuem i, sorpresa, els de la pedalada són uns catxondos, els fan pujar la pista de la cova per tornar-los a baixar per la casa abandonada i tornar-los a pujar per la hipica fins al merendero cremat, amunt-avall-amunt, uns catxondos. Una vegada més, el seny català ens porta a fer només una pujada, i el Salva es treu de la chistera una variant interessant: bosquet, pista fins sant just (que esta molt divertida), remontada per la pista fins l'esplanada nova que han arreglat com a merendero, just passant la masia d'on surt la temible pista de la casa abandonada. Al merenderu agafem una pista que surt a la dreta i que ens porta al tunel nou d'aigües del bessos-llobregat, allà enfilemt una pista (que abans erà corriol) i poc després agafem un corriol (que habitualment fem de baixada desde adalt la hipica), una variant i acabem morint a la ladera d'abaix. Arribem fins al tenis i agafem la carretera de les aigües fins al cotxe, on en despedeixo dels amics. Al poc de rodar amb el cotxe cuatre gotes repiquen al vidre, haura anat justet si no els ha agafat la pluja als companys.
Un altre ruta diferent que continua una linea innovadora de redescobrir camins oblidats en les profunditats de la memoria. Estic tornant a disfrutar com fa molt temps amb aquesta tendencia d'obrir noves rutes i nous indrets, amb tirades més llarges i sortint de la rutina de Ca la Carme i Can Jane. Amb tot el carinyo del mon per la carme, el julian i l'isidre&company.
Al cap d'un moment de començar a rodar apareix per la carretera l'heroi 3349 al capdevant del grup per no perdre la costum, en sorprem veure'l perque a les 7:30 havia rebut un sms seu explicant: "he tenido una noche difícil, no saldre en bici", penso que es la recurrent estrategia del duke, que malito estoy, pero quan arriba al pont veig que enlloc del seu picaro sonriure canalla de "jo estic fotut, però tú estaràs pitjor quan et pegui una repassada, je je je" la seva cara reflexaba sofriment i dolor, de veritat estaba fotut fins al punt de no poder acompanyar-no, ni tant sols a esmorçar, ni tants sols en cotxe! Desde aquí desitjar una ràpida recuperació, es troba a faltar la teva companyia...millor la teva silueta a l'horitzo, que es el que es veu desde el sollado.
La resta de la colla també arriba al pont, el Pepitu, el Bernat i el Salva, es baixa l'Albert que té compromisos i no pot venir (vigila la forma que nomes queden dos semanas per els ports!!).
La ruta de salo consistia en rodar fins sant pere martir, baixar a la ladera, merendero cremat, baixar a buscar la penya del moro, trialera i pista fins a la cova, pujar la cova i adalt trialera que pasa per les torres de la llum i acaba abaix a la sargantana, sargantana amunt fins a la cruïlla, trialera fins al muro, muro i esmorçar a can tintorer, després fer el corriol de la fosca i la pista molins está ahí abajo.
La ruta feta a patit l'estissorada (es temps de retallades, je je je) del seny català. començem pues pujant per la carretera fins a vallvidrera, vaig fred encara, com que no pujo desde abaix...., darrera vallvidrera el pixarreta fa honor al seu nom i continuem pista fins merendero cremat, allà ens trobem amb una pedalada que sense saber-ho encara tindria repercusions en la ruta. Agafem el la ladera d'adalt i remomtem fins la pista de la cova, allà agafem la trialera que ens portarà a la sargantana. Fa molt temps que no rodo per aquest indrets i estic emocionat, la primera part de la trialera es molt "pa de nuvòl" flow i encara que el terreny (com l'ambient tot el día que no acaba d'aixecar) es molt humit i rellisca un pel faig el tram força ràpid, divertint-me. La segona part comença amb algún reguerot que m'espanta i faig renuncio, llavors apareix el Pepitu, s'ho fa amb aquella prestancia i m'inspira amb les paraules: vaig agafant confiança, me n'adono que es bloqueig mental, no rellisca tant com sembla i realment la bici no m'ha donat cap avis important de veritat en les pedres, començo agafar confiança en els fets i no en les pors i acabo fent tota la part d'abaix, estic content.
Arribem a la sargantana i remomtem fins a la cruïlla, allà veiem que la trialera d'enllaç fins el muro està molt perdura (arbres caiguts) i decidim baixar per la pista fins el muro, hi ha una mica de boira degut al fred i humitat, el paratge es misterios i ençissador. Arriba el temut muro, fa anys que no el pujo i tinc ganes, com sempre l'aproximació ja et possa a puesto i arribas al pont amb la llengua penjant dos o tres pams, creuas el pont i al aixecar el cap no veus res més que una pared de terra interminable davant teu, uf! el Bernat obre la marxa a bon ritme, l'intento seguir i als deu metres veig que es un suicidi, per el que baixo el ritme i passo a modus supervivència, però aquests deu metres son suficients per marcar una distància amb el Pepitu que en trepitxa els talons, sort que per culpa d'una dubtossa traçada deixar anar un peu a la sorra i no m'agafa. El Salva es recorda de tota la meva familia, pateix com un jabato en el sollado, però finalment sobreviu amb aquell saber fer tant seu.
Esmorçem a can tintorer, al menjador de dins al costat de la finestra contemplant tota la vall emboirada, fantàstic. Veig que les dificultats del Salva no s'acabem amb l'esmorçar, la butifarra negre que li han possat es de la mida del muro, i tambè se li fa llaaarga, je je je.
Sortim d'esmorçar i amen a buscar la trialera de la fosca, amb agradables troballes, fem el corriol gaudint i al final retornem en busca de la pista "molins está ahí abajo", al arribar a la pista veiem les marques al terra de la pedalada que habiem trovat al merendero cremat, pensem "si seguim les marques arribem al merendero cremat" i com a rucs començen a seguir les marques. Per començar baixem enlloc de pujar, arriben al castell de noseque i agafem una pista que va per camps i horts i ens porta a una cruïlla coneguda, on surt una trialera que pujaba i baixaba un turo i acavaba en una hermita, continuem les fletxes i sortim als camins polsuts de la hipica i finalment a la cimentera, la creuem i, sorpresa, els de la pedalada són uns catxondos, els fan pujar la pista de la cova per tornar-los a baixar per la casa abandonada i tornar-los a pujar per la hipica fins al merendero cremat, amunt-avall-amunt, uns catxondos. Una vegada més, el seny català ens porta a fer només una pujada, i el Salva es treu de la chistera una variant interessant: bosquet, pista fins sant just (que esta molt divertida), remontada per la pista fins l'esplanada nova que han arreglat com a merendero, just passant la masia d'on surt la temible pista de la casa abandonada. Al merenderu agafem una pista que surt a la dreta i que ens porta al tunel nou d'aigües del bessos-llobregat, allà enfilemt una pista (que abans erà corriol) i poc després agafem un corriol (que habitualment fem de baixada desde adalt la hipica), una variant i acabem morint a la ladera d'abaix. Arribem fins al tenis i agafem la carretera de les aigües fins al cotxe, on en despedeixo dels amics. Al poc de rodar amb el cotxe cuatre gotes repiquen al vidre, haura anat justet si no els ha agafat la pluja als companys.
Un altre ruta diferent que continua una linea innovadora de redescobrir camins oblidats en les profunditats de la memoria. Estic tornant a disfrutar com fa molt temps amb aquesta tendencia d'obrir noves rutes i nous indrets, amb tirades més llarges i sortint de la rutina de Ca la Carme i Can Jane. Amb tot el carinyo del mon per la carme, el julian i l'isidre&company.
Reseva Ulldecona
Nois ja esta feta la reserva per la sortida dels Ports.Dia 5 i 6 de Novembre, he hagafat 2 habitacions triples a 90 E. cadascuna. La mateixa habitacio amb dues persones surt per 65 Eu. Prego que si algu te algun comentari el fagi el mes haviat possible
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Sortida Novembre
Companys, de cara a la propera sortida de Novembre, crec que seria molt millor anar a Tarragona i completar la volta al Ports. He trobat aquesta rura que contempla la baixada pel Portell de L'infern i un enllaç per poder anar desde el Barranc de la Galera.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1118554
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1118554
dimarts, 18 d’octubre del 2011
CRONICA DE MI DOMINGO 16 OCTUBRE
No se si me corresponde a mi escribir una crónica como esta, antes que yo, otros del Collserola Team han participado en pruebas incluso de mayor dificultad, el mismo Josep-Palmer- ya ha participado en este mismo evento, la Triathlon de Barcelona, y con mejor resultado que el mío, pero la verdad es que transcurridos un par de días me apetece hacerlo, más tranquilo y más sereno.
Todo ha sido muy rápido desde que cogí la bici de Berni, el viernes por la tarde de esa misma semana ya entrené (Mal, eso si) por Montjuich, Josep Palmer me propuso entreno el domingo, pero no pude evitar salir en bici de ruedas gordas (Que queréis, soy débil), eso si, el día 12 y EN UNA CITA PUBLICA VIA BLOG, quedé con Berni para rodar hasta Castelldefels, eso sí fué un señor entreno, 80 kilometros rodando. Finalmente, el sábado anterior a la prueba, quedaron para nadar mis compañeros, yo no tenía que ir, pero me zafé de un encargo familiar y me fuí a verlos, y después a recorrer el circuito marcado por la Garmin.
Ese fué mi entreno con la bici de carretera, y por que no decirlo, mi primer error, no era suficiente. El domingo por la mañana, nervioso, y con extrañas sensaciones me planté en la calle a las 6,30 de la mañana, a las 6,42 ya estaba en la puerta de los boxes, no comí nada, no me entraba, el nadador de mi equipo se metió en el mar, que tenía una mala leche de la hostia a las 10,00 y a las 10,30 me dió el relevo (Algo más de 24 minutos para hacer 1100metros en el mar), 200 metros corriendo con la bici en la mano hasta montarme en ella, me equivoco y me riñen, desmonto y vuelvo a montar y salgo a toda leche. La primera vuelta no me va mal, pero tengo la boca seca como un trapo, putos nervios, y dada la situación del bidón no acierto a cogerlo a 35 por hora, va justo en el portabidón, reduzco velocidad y pierdo mucho tiempo, por que luego, he de arrancar y me pasan por encima, así que me exprimo lo que puedo y el no comer me empieza a pasar factura (He de acostumbrarme a los geles y barritas lo se), paso por meta lo más rápido que puedo y enfilo la tercera vuelta con más fuerza, ruedo bien , y la cuarta vuelta tampoco me va mal, finalmente, entro exhausto a meta (1 hora 10 de nuestro cronometro), doy el relevo.
A 80 metros de la meta, 46 minutos después de 10Km, el nadador y yo acompañamos a al corredor para entrar juntos, y el cabronazo nos esprinta (Consejo del Josep, no te pongas calzado de carretera que tendrás que correr, SUERTE QUE NO TENGO), yo llevo las calas y me cuesta no resbalar, finalmente, todo acaba. Primero estoy contrariado, la he cagado muchas veces, no he sabido rodar con ningún grupo, basicamente por eso, por que no se, no he entrenado lo suficiente, muy mal la alimentación también....pero después estoy contento, y mas tarde es un recuerdo muy muy grato, así que me propongo repetir. Gracias de corazón a todos por vuestro interés, pero especialmente al Albert que estuvo ahí, al Berni que me dejó la bici y aconsejó, y a Raul, el nadador, por su generosidad (Es el tio guapo en la derecha de la foto), hace un mes que le quitaron el yeso de la pierna, se había destrozado la rodilla en un accidente de moto en agosto, pero accedió a nadar conmigo, y lo hizo sin neopreno!
diumenge, 16 d’octubre del 2011
l'heroi 3349
En ocasions, el mon comenḉa de l'inrevés!!! just arribo, i els primers entren a meta, però tranquils, ja sabia que el nostre heroi sortia a la darrera onada de "oympic".
He anat corrents cap a la sortida B, per on era prevista la sortida del triatleta 3349, i he arribat just per veure'l dins un garbuix de gent que intentava pujar en marxa sobre la màquina, sense aconseguir-ho la majoria de vegades, cosa que augmentava la disbauxa, He captat una imatge del clatell de l'heroi, però sense prou interes documental per penjar-la.
... i he anat a esperar-lo a la primera volta... mentrestant, ha anat passant gent, alguns arribats de lluny, de molt lluny...
... i d'equips de molta alçada (problemes de sobrepes a l'avió i la fan córrer per aprimar-se)
He vist passar companys de l'heroi...
i gent treballant en equip... (la noia segur que ha fet un bon temps, amb el ritme que li ha marcat el seu company...)
Alguns espavilats, s'han enganxat darrera un bon cul... n'hi ha que en saben!!!
Les dues primeres voltes, el dorsal 3349 ha passat en mig del pilot, i a bon ritme, però al final, a la tercera va la vençuda...
l'estil es clarament de BTT... però que hi farem...
i corrents cap al relleu, mentre segueixen passant corredors...
encara un altre company de l'heroi, i també heroi ell mateix, ha precedit la entrada del mític 3349
i per fi sonen corns i fanfàrries i el public fa la onada!!!
s'acaba el suplici de 40 kilòmetres... i es dona el relleu. (noteu que els kilòmetres han polit l'estil ciclista).
Ja sols falta que un company corri els 10 kilòmetres, i entrar junts a la meta!!!
Objectiu aconseguit, el nostre heroi arriba a bon port!!!
la humanitat i el mon de les assegurances poden respirar una mica més tranquils...
Felicitats company!!!
PD. fixeu-vos en l'estil... el coll del mallot... si, es tot un gentlemen!!!
PD-2. si vols tu o algun company dels que he pogut fotografiar l'arxiu a màxima qualitat, sols cal que ho demanis.
He anat corrents cap a la sortida B, per on era prevista la sortida del triatleta 3349, i he arribat just per veure'l dins un garbuix de gent que intentava pujar en marxa sobre la màquina, sense aconseguir-ho la majoria de vegades, cosa que augmentava la disbauxa, He captat una imatge del clatell de l'heroi, però sense prou interes documental per penjar-la.
... i he anat a esperar-lo a la primera volta... mentrestant, ha anat passant gent, alguns arribats de lluny, de molt lluny...
... i d'equips de molta alçada (problemes de sobrepes a l'avió i la fan córrer per aprimar-se)
l'estil es clarament de BTT... però que hi farem...
i corrents cap al relleu, mentre segueixen passant corredors...
i per fi sonen corns i fanfàrries i el public fa la onada!!!
s'acaba el suplici de 40 kilòmetres... i es dona el relleu. (noteu que els kilòmetres han polit l'estil ciclista).
Ja sols falta que un company corri els 10 kilòmetres, i entrar junts a la meta!!!
Objectiu aconseguit, el nostre heroi arriba a bon port!!!
la humanitat i el mon de les assegurances poden respirar una mica més tranquils...
Felicitats company!!!
PD. fixeu-vos en l'estil... el coll del mallot... si, es tot un gentlemen!!!
PD-2. si vols tu o algun company dels que he pogut fotografiar l'arxiu a màxima qualitat, sols cal que ho demanis.
diumenge 16 d'Octubre
Avui en llevo tard, vaig just i arribo al parking de les aigües a les 9, per tant començo a rodar i ràpidament en trovo amb la colla que venia a buscar-me. Sortim el Bernat, el Pepitu, el Salva i un servidor, i aquest es l'ordre de la sortida.
Al Salva li ve de gust rodar per cerdanyola, anar a buscar la torrentera de can coll i després investigar un nou cami...EL CAMI DEL BÜJERO !
Enfilem can Borni cap amunt, el Salva tranquil a la retaguarda, jo m'avanço una mica, el Bernat m'acompanya quasi silvant, de passeig, i obre la marxa destacat el Pepitu, al passar el pont i fer el descansillo el Bernat considera que ja te prou peixet el peixeter i "arranca" a por él. Segons explicant després ja que jo anaba a anys llum lluny, a 10 metres de la cadena el Bernat ha passat com una moto al Pepitu, no sabem si xiulan o esbufegant.
Anem a buscar el forat del vent de forma directa, i allà fent la trialera que surt de dalt i va paral.lela a la pista mamut, per primera vegada fem integrament tota la variant per sobre la pista i arribem aixi a la cruilla...PROHIBIDO EL PASO....donc allà que anem, en busca de la torrentera que baixa a can coll. Continua sent una trialera fantàstica, un pel més dificil si m'apures però molt ràpida i divertida, el que no està tant ràpid soc jo, ¡hay! quan era jove com baixaba per allà, a cop de pedal i no a cop de freno com avui. M'anadono que he perdut molt baixant i reconec trams escarpats de pedra on abans baixaba pel mig i que arà baixo fent eses buscant una traçada. Aixo no es propi d'una heckler, bicicleta tiralinies que nomes frena a les corves!
Al final de la trialera agafemt el caminet tipic de sortida de can coll direcció can cata, però al mig del caminet hi ha una variant per pujar fins adalt la torre de vigilancia, no la trialera que baixem sino un altre més ciclable però que deu n'hi do. Treien el fetge per la boca aconsegueixo arribar adalt, estic content dons l'ultim tram he aconseguit fer-lo sencer, a 175 pulsacions!
Arriben a la torre de vigilancia i agafem el camí nou, el corriol que surt just arribant adalt a ma esquerra, on hi ha un pal que marca: canaletas (a veure si sortim per un forat espaial a les rambles) i cerdanyola. El camí comença bé, però als cinc metres apareix un gran reguerot d'aquests que t'obliguen a rodar per el mig i gairabe no deixan lloc als pedals i per tant no hi ha marge d'error en la traçada, un estres que acaba amb peu a terra i algun pas assequible que el fem a peu. Per sort aquest tram dura poc, després s'obre i desapareix el corriol per donar pas a un caminet pel bosc que en recorda el tieso de darrera el Juaco, estem disfrutant, veiem un possible trencall, un caminet que surt a banda esquerra, però sembla ser un tallafocs, passan dues persones caminant, pregunto on va el camí: -a Serdañola, peró ar finá ay un GÜJERO que con las bicis no podreis pasá. Proposo que a partir d'ara el nou cami sigui conegut com la trialera del güjero. Efectivament (basquetmaniacs), trobem una cruilla, deixem una variant a la dreta i seguim per el camí principal que es torna més complicat, fins arribar al güjero que ens deia l'home, el passem caminat i arriben a uns camps de conreu, el vorejem i seguim una bonica línea de tifes de cabra (i algun que altra cabró) que ens porta a la riera de cerdanyola, a través d'un dels punts MÉS complicats de collserola, hem d'estudiar bé el terreny, la traçada, mentalitzar-nos, visualitzar, comprobar la pressió dels neumàtics, repassar la tècnica, uf! quins nervis! Al final aconseguim salvar l'obstacle amb éxit. Carrer de Sant Cugat amunt i sortim al bar de Cerdanyola, esmorçar esportista de 7 € i tornada a casa.
Per tornar un clàssic, la ruta de de can Cata versio cementiri. Sera clàssica, però el Pepitu no la coneix i es sorpren amb el caminet paral.lel a la carretera i el caminet que va per la residència d'avis, una llarga i suau pujada fins a la pista i fins als dubbies, el Salva i jo arriben tocadets al dubbies després de la nostra particular guerra al sollado, això sí, aquesta semana amb avançaments més curts i dignes, per tant no fem dubbies i fem la pista, el Bernat i Pepitu fan un homentage al Jose i fan els dubbies. Arribem a la cruilla del totieso, renuncia general ja que el totieso fa massa mal i encara que sigui dolor bueno es dolor. Així doncs, carretera a un bon ritme fins el forat del vent, pista on el sollado estem en modus supervivència i per davant el Bernat torna a fer de les seves amb el Pepitu. Camí tradicional fins la font groga i per carretera el sollado, per les arrels els homenots, arribem a can borni, baixem en un muvol constant de pols, es horrible, el terreny necessita uns dies seguits de pluja continuada. Arrels i aigües, cap a casa.
Bonic día de mountain bike, hem descoberts fins i tot un nou camí: la trialera del güjero.
I el nostre amic Jose, el "pro" de la colla que s'apunta a triatlons, estem impacients de llegir la seva crònica de la jornada després de veure les fantàstiques fotografies que ha fet del event l'amic Albert.
Al Salva li ve de gust rodar per cerdanyola, anar a buscar la torrentera de can coll i després investigar un nou cami...EL CAMI DEL BÜJERO !
Enfilem can Borni cap amunt, el Salva tranquil a la retaguarda, jo m'avanço una mica, el Bernat m'acompanya quasi silvant, de passeig, i obre la marxa destacat el Pepitu, al passar el pont i fer el descansillo el Bernat considera que ja te prou peixet el peixeter i "arranca" a por él. Segons explicant després ja que jo anaba a anys llum lluny, a 10 metres de la cadena el Bernat ha passat com una moto al Pepitu, no sabem si xiulan o esbufegant.
Anem a buscar el forat del vent de forma directa, i allà fent la trialera que surt de dalt i va paral.lela a la pista mamut, per primera vegada fem integrament tota la variant per sobre la pista i arribem aixi a la cruilla...PROHIBIDO EL PASO....donc allà que anem, en busca de la torrentera que baixa a can coll. Continua sent una trialera fantàstica, un pel més dificil si m'apures però molt ràpida i divertida, el que no està tant ràpid soc jo, ¡hay! quan era jove com baixaba per allà, a cop de pedal i no a cop de freno com avui. M'anadono que he perdut molt baixant i reconec trams escarpats de pedra on abans baixaba pel mig i que arà baixo fent eses buscant una traçada. Aixo no es propi d'una heckler, bicicleta tiralinies que nomes frena a les corves!
Al final de la trialera agafemt el caminet tipic de sortida de can coll direcció can cata, però al mig del caminet hi ha una variant per pujar fins adalt la torre de vigilancia, no la trialera que baixem sino un altre més ciclable però que deu n'hi do. Treien el fetge per la boca aconsegueixo arribar adalt, estic content dons l'ultim tram he aconseguit fer-lo sencer, a 175 pulsacions!
Arriben a la torre de vigilancia i agafem el camí nou, el corriol que surt just arribant adalt a ma esquerra, on hi ha un pal que marca: canaletas (a veure si sortim per un forat espaial a les rambles) i cerdanyola. El camí comença bé, però als cinc metres apareix un gran reguerot d'aquests que t'obliguen a rodar per el mig i gairabe no deixan lloc als pedals i per tant no hi ha marge d'error en la traçada, un estres que acaba amb peu a terra i algun pas assequible que el fem a peu. Per sort aquest tram dura poc, després s'obre i desapareix el corriol per donar pas a un caminet pel bosc que en recorda el tieso de darrera el Juaco, estem disfrutant, veiem un possible trencall, un caminet que surt a banda esquerra, però sembla ser un tallafocs, passan dues persones caminant, pregunto on va el camí: -a Serdañola, peró ar finá ay un GÜJERO que con las bicis no podreis pasá. Proposo que a partir d'ara el nou cami sigui conegut com la trialera del güjero. Efectivament (basquetmaniacs), trobem una cruilla, deixem una variant a la dreta i seguim per el camí principal que es torna més complicat, fins arribar al güjero que ens deia l'home, el passem caminat i arriben a uns camps de conreu, el vorejem i seguim una bonica línea de tifes de cabra (i algun que altra cabró) que ens porta a la riera de cerdanyola, a través d'un dels punts MÉS complicats de collserola, hem d'estudiar bé el terreny, la traçada, mentalitzar-nos, visualitzar, comprobar la pressió dels neumàtics, repassar la tècnica, uf! quins nervis! Al final aconseguim salvar l'obstacle amb éxit. Carrer de Sant Cugat amunt i sortim al bar de Cerdanyola, esmorçar esportista de 7 € i tornada a casa.
Per tornar un clàssic, la ruta de de can Cata versio cementiri. Sera clàssica, però el Pepitu no la coneix i es sorpren amb el caminet paral.lel a la carretera i el caminet que va per la residència d'avis, una llarga i suau pujada fins a la pista i fins als dubbies, el Salva i jo arriben tocadets al dubbies després de la nostra particular guerra al sollado, això sí, aquesta semana amb avançaments més curts i dignes, per tant no fem dubbies i fem la pista, el Bernat i Pepitu fan un homentage al Jose i fan els dubbies. Arribem a la cruilla del totieso, renuncia general ja que el totieso fa massa mal i encara que sigui dolor bueno es dolor. Així doncs, carretera a un bon ritme fins el forat del vent, pista on el sollado estem en modus supervivència i per davant el Bernat torna a fer de les seves amb el Pepitu. Camí tradicional fins la font groga i per carretera el sollado, per les arrels els homenots, arribem a can borni, baixem en un muvol constant de pols, es horrible, el terreny necessita uns dies seguits de pluja continuada. Arrels i aigües, cap a casa.
Bonic día de mountain bike, hem descoberts fins i tot un nou camí: la trialera del güjero.
I el nostre amic Jose, el "pro" de la colla que s'apunta a triatlons, estem impacients de llegir la seva crònica de la jornada després de veure les fantàstiques fotografies que ha fet del event l'amic Albert.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
...OLA 06, DORSAL 3349, CRONICA 2
A l'esguard de que algú escrigui la crónica del diumenge pasat, i jo sensa intenció de fer-ho veien el desplegament literari d'alguns dels companys del team, si explicaré el training que avui, sota las ordres del meu coach personal Bernat Vilaginés, he practicat.
Primer; la meva admiració per el trainer, 80 km amb la 29, roda grosa i alguna que altre serie per sorprenents carreteras interiors de Sant Boi, Viladecans o Gavá, veien ocells de tot tipus, atravesán camps fantastics i algúns hibernacles que no ho eran tant, ideal per rodar i apretarte, així hem arrivat a Castelldefels, a peu de costas sensa tocar la autovía, i per que jo no estaba gaira fi de la panxa, per que el Bernat vulía pujar el Rat Penat, en fi, con dos cojones....
Bonas vibracions sobre la bici de carretera, la pots apretar amb el plat gran pujan una "tachuela", i rodan el comportament es per flipar, si li fots canya se t'escapa de las camas, encara que en una de las series que hem fet, no he pugut atrapar al Berni que rodaba a 42 km/hora, ting que practicar, es un mestre. Esmorçar correcte a Castelldefels, i tornada fins a casa, las camas bé, la veritat.
Aquesta es, en qualsevol cas, la Crónica 2, a veure si algún dels nostres cronistas escriu la 1.
Salut
dilluns, 10 d’octubre del 2011
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Diumenge 9 d'octubre
Sortida entretinguda, de retrobada despres del periode vacacional.
M'he llevat a les 7:30 i he sortit de mataro a les 8:10, a les 8:45 arribava al parking de les aaigues. a les 9 he contactat amb el grup, amb moltes ganes de estar amb la meva gent i moltes ganes de bici.
Hem rodat aigues fins espluges, i allà hem fet tota la ladera sencera, desde espluges fins a la carretera de molins. En trobava be despres de tres semanas sense rodar, de fet estaba sorpres de poder seguir el ritme endiablat que marcavem davant el Jose i el Berni.
Al final de la ladera, al costat de la carretera, hem anat a buscar (amb algun repechon trampa inclòs) la serrie de corriols/trialeras que ens portan fins a la penya del moro, si aquestes línies les fes el Pepitu es sabria els noms correctes, si les fes el Jose o Salva se les inventariem. A la penya del moro baixem per la pista en direcció al bosquet de la salut. Allà fem una nova trialera on el Salva es llença com un posseso i te algun ensurt amb el terreny força descompossat, tot plegat molt divertit. Bosquet i llavors novetat, esmorçem a la masia de la Salut, situada just després del bosquet. Esmorçar correcte, tot i que el cambrer s'oblida de la nota i això li resta punts en l'exigent escala peixetera.
De tornada decidim anar a buscar l'autentica sarganta, desde abaix, que hi ha gent profesional apuntada a curses de debò i s'ha d'estar a l'altura. Aixi que agafem pista cap avall i als 5 metres la sempre ràpida i àgil ment del Salva troba una escapatoria a la temible pujada al grito de "per l'altra banda el camí es més maco". Amb la seva rica oratoria en 30 segons a convencut al grup de torna enrere per le bosquet i tornar a pujar la pista fins a la penya del moro, fer el corriol del Fede que surt en mig del rampot i en porta a la pujada de la cova, a mitja pujada.
Enfilem el tros del bosquet i jo encara estic fent la digestió, ja que en trobo pesat i sense energia, uf que patirem arà que l'efecte novetat de la sortida ja s'ha esbait. Despres del bosquet la pista amunt, deu n'hi do, no es la sarganta ni de lluny però té dos repechons respectables que ens fan treure els colors al Salva i a mi per el sollado, en l'horitzó es pot veure al Jose obrin camí i marcan el seu habitual ritme castigador.
Trialera/corriol del Fede. Un moment, puntualitzem, com molt be observa el Bernat, en el llenguatje de la colla comença a guanyar força la paraula corriol i perd força el mot trialera. Sembla ser que definim trialera com el camí estret i difícil, ple d'arrels, pedres i tallats. Corriol es el camí estret però fàcil, sense grans irregularitats. Áquesta tendencia en el llenguatje indica tambè una tendencia en la manera de fer, amb els anys hem anat substituin les trialeres per variants més fàcils, es més divertit però també limita els nostres recursos al perdre tècnica.
Trialera/corriol del Fede. Arribo totalment buit al inici i abans de fer-ho tinc que aturar-me i oxigenar-me, així com menjar una barreta. Disfruto enormement a la trialera, baixo al màxim de les meves actuals possibilitats (que no es molt) amb l'objectiu de deixar enrere el Pepitu que en pissa els talons. S'acaba la trialera i arriba la curva amb el repechon, uff!!! quasi ho aconsegueixo, en falten 5 metres, la barreta s'ha quedat curta...
Pista de la font de la cova; extraordinaria lluita al sollado amb l'àmic Salva, realitzant dos dels avançaments més llargs de l'historia del mountain bike, de fet la nostra pujada es redueix a aquests dos avançaments. Sòn com quan et trobas un camió avançant un altre en una autovia de dos carrils, comença a Lleida i acaba a Cervera. Quatre corves vaig necessitar per fer-li un "interior" al Salva, i ell va necessitar dos corves i la recta llarga per tornar a passar-me, llastima que al final de la recta se li va gripar el motor i va acabar a la cuneta.
Carretera de molins, al final de la pujada de la cova. El Salva i jo habiem deixat els restos i estabem tant esgotats que diem de anar per la carretera fins el merendero cremat, la resta voliem ladera però es solidaritzen i al final anem junts per carretera. El salva es recupera i vol vendetta a la pista que porta a vallvidrera, empata el partit. A vallvidrera baixem per carretera ja que no tenim reflexes per el turo d'en cors, el Jose i el Pepitu si. Acabem la jornada rodan els kilometres de la brossa per les aigües fins el tieso la colla, fins el parking un servidor.
No se quina distancia hem fet, pero per portar tres semanas sensè sortir i amb una mudança de per mig, estic content i baldat!!!
divendres, 7 d’octubre del 2011
SENSACIONS
Avui per la tarda, per fi he pogut sortir a rodar amb la bici de carretera que molt i molt generosament m'ha prestat el Berni per la meva participació a la Triathló de Barcelona. En primer lloc, he anat al Forum per trobarme amb un dels meus companys de l'equip de la triathló, acababa de fer 1500 o 2000 metres nadan per la platja, i allí estaba, rialler, 26 ó 27 tacos "un mazas" moreno de la hostia i completament depilat, estaba content per que fa res que li han tret el guix de la cama i ha tingut bonas sensacions nadán, i allí estaba jo "Que també entreno eh?", be, una dada 40km en 1 hora i 6 segons, no jo, un company que també participa sol a la triathló. Seguidament he anat cap a Montjuich, pujada per Miramar, pujada al castell per la part més dura, baixada, i de nou pujada per l'altre banda, mirán de reull la montanya, els corriols i el bareto del mirador, de nou al castell i baixada per la Sardana, collons quina por baixar amb una bici de carretera una pendent forta, després tota la recta de las piscines, el Miró, l'Estadi i baixada per el Poble Espanyol per anar a casa. He tingut novas sensacions, por, pujada d'adrenalina, agonía, satisfacció, nerviosisme davant de quelcom tant nou per mi, i al final, la sensació de que ja podía rodar tranquil, haben guanyat control sobre la bici...es molt interesant probar-ho, pot ser estaría be recuperar la idea de fer una sortida tots plegats amb bicis de carretera, ala, a l'agenda!
diumenge, 2 d’octubre del 2011
2 d'octubre: MARATÓ A PEDALS NO HOMOLOGADA.
Nou diumenge amb bon temps i bones sensacions. A un quart de nou en Jose i jo... renuncio del Salva per motius tècnics amb entrada explicativa i visual al blog.
No cal esperar i ja estem pedalant Entença amunt, creuem el barri de Sarrià i pugem per l'asfalt fins Aïgues i Can Borni, Vista Rica i pujada al turó camí del corriol que ens portarà al famós indret batejat com la plaça de la merda. El tram de pujada delata les meves limitacions i l'estil impecable del Jose, en canvi l'inici del tram de baixada és fabulós amb un canvi de luminositat que obliga a estar ben atent.
Hem decidit fer el camí de carena sencer. És molt tècnic i variat: és una llàstima però hi han molts punts que posem el peu a terra, son trams molt tècnics que no visitem quasi mai i ens donen molt respecte: caminem i pedalem diferents cops però al final estem satisfets.
A la sortida del corriol anem cap a Can Borrell on trobem un punt de control de la Marató de Muntanya de Collserola i desprès, amb bon ritme i sense aïgua als punts on creuem el rierol, arribem a Can Jané: Un bon esmorzar i la trobada amb el Salva ens fan passar una bona estona de lleure.
Decidim tornar cap a casa pujant el "Bon Rotllo" fins la famosa plaça anterioment citada i per pista arribem a Vista Rica. El Jose porta la bici "descuidadeta" i el soroll grinyolant de la cadena demostra que el lubrificant és imprescindible: alternativa provisional és mullar la cadena, plats i pinyons a la font... uns minuts de normalitat fins que tot es seca de nou.
Corriol i fem carretera fins Vallvidrera on anem cap al Turó d'en Corts i pel corriol paral.lel anem fins els peus de Sant Pere Màrtir, baixada fins la Plaça Mireia i avall cap a el corriol que ens porta a Esplugues. Fem la tornada cap a el barrri de Finestrelles i corriol fins la curva de l'avinguda Pearson. Directe cap a la Diagonal, comiat i cap a casa.
La tornada des de Can Jané ha estat a bon ritme i hem pedalat creuant una àmplia zona de Collserola amb un quilometratge de Marató quan he arribat a casa.
Salut.
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Vaya Susto
Despues de 3 semanas me encuentro la rueda pinchada y al cambiarla me explota la camara.Un buen susto calzoncillos pa'lavar y mañana no puedo salir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)