PER A ESMORZAR: FULL EQUIP

He sortir a l'hora habitual però avisat de que no vindria ningú he tirat amunt per la Ronda del Mig en un matí fresquet i gris, un pèl amenaçador. Creuar una Diagonal desserta pel Princessa Sofia i amunt per Til.lers per buscar un Mortirolo pel nou carrer modificat amb 14% rera el Monestir de Pedralbes, arribo a Pearson i amunt per la Font del LLeó... la minsa pluja del vespre a deixat la part del terra sense pols i he arribat amb un pedaleig forçat fins molt amunt, la sortida ja no sembla tan difícil i malgrat jo l'he caminat, darrera meu un biker de mitjana edat l'ha pujat amb decissió molt per l'esquerra, una zona amb risc si no estàs segur de les teves possibilitats. Abuscar Sant Pere Màrtir per les Aïgues, corriolet per darrera per assolir el cim i baixada directa direcció Turó d'en Cors, on he arribat caranejant fent gairebé tot el corriol. Pel corriol i pista posterior per l'esquerra he anat a buscar Vallvidrera, pista i avui m'he fet un Can Llevallol al complet. Merendero Cremat i pista... tenia intenció d'anar bastant lluny per tornar per la carretera de Les Planes però quan iniciava la baixada forta que ens porta a la pujada que acaba amb la cadena, el tieso o la corba asfaltada he vist com els forestals havien netejat, a la dreta, una entrada clara a un corriol que baixava clarament cap a la dreta... com m'ha dit l'Albert m'ha agradat emular al gran Livingstone i després de força baixada en diagonal he aparegut a una de les corves de la Sagrada Família, on amb platillo, amb una pendent similar a l'inici de la variant curta de Can Llevallol, he enllaçat a la següent corva a la dreta amb el corriol marcat com GR que evita passar per l'edifici que bateja aquesta pujada. Creuar la carretera i amunt pel corriol que ens porta a Vil.la Joana i Ca la Carme. Al caps d'un quarts d'hora incertesa i manca de comunicació apareix tota la resta de components del Team amb ganes... d'esmorzar i xerrar..: canalla, jo he marxat abans i segur que he rebut però avui era un d'aquells dies que calia estar davant perquè... Amunt per la pista i agraïnt la poca humitat he arribat a tocar Transvaal Square per agafar la pista de pujada sostinguda, corriol i baixada per uns Cochinillos idílics fins la carretera, Can Borni amb el corriolet que apareix a tocar de la Font i "atajo" amb esglaó per acabar a Les Aigüespel la trialera de les arrels. Aigües amb plat gran fins el Mortirolo, a l'esquerra per la variant Berni i al final he entrat al Parc de l'Oreneta per fer després el darrer tram de corriol dins el segon parc, escales del Monestir havent encarat a la perfecció el pas amb la Pedra Alba de la entrada. Amb petites variants he arribat a Joan Güell i a casa m'han sortit 33.800 qms. He utilitzat de manera barroera el Runtastic, però fins que no el domini i el tingui a la potència amb soport i protegit no podré gaudir de veritat de les seves funcions. Si hi ha quòrum proposo batejar la meva troballa com a corriol Livingstone, una alternativa per acabar esmorzant a Ca la Carme.

A TOTA LLET I SENSE FRENS!

                                         

                                                      Com ha dit el Salva, espectacular,

RED HOOK CRITERIUM A BARCELONA

Aquest dissabte se celebra a Barcelona aquesta carrera amb bicis de pista (fixed!!). Aquesta prova fins ara se celebrava a Brooklin (Nova York) i Milà, i aquest any han afegit Barcelona fruit del boom increïble que tenen aquest tipus de bicicletes a casa, és al parc del Fòrum i es corre de nit (A les 21 hores ), encara que a la tarda sobre les 17 hores ja hi ha proves de qualificació, adjunt el link perquè pugueu veure un interessant vídeo, ala!!, una altra forma de competir en bici
 Ihttp://youtu.be/nFdWY0gh9vI

Encigalada 15/8

Ahir la tarda vaig quedar amb un noi del poble del costat que vaig conèixer fa uns dies, company d'una amiga de la Mónica.
Vam quedar a les 17.45, tard si, pensava que fariem 2-3 horetes per no jugarnos-la amb la llum.
Ens trobem a mig camí entre Campelles i El Baell. I enfilem cap el refugi de Prats i després cap a La Cubil, un cim de 1800 de la zona. Arribar a la falda del cim, és especialment dur en l'últim kilometre.
El Pito, ja em va posar al meu lloc d'entrada deixant-me solet en tota la pujada. I jo a full gas quasi per que no m'hagués d'esperar gaire.
Quan acaba la pista, remuntem per prats en modo taitxi jo per reservar forces, fins que la pendent es fa impossible, i arrosseguem bici un tros. De nou podem pedalar per un corriolet fins la carena, i d'alla per prats fins el cim, ciclable però dur de collons! Corono i em trobo al company xerrant amb dos moteros que havien pujat amb motos de trial, clar aixi qualsevol. Avall que fa baixada per prats també, fins el coll de la Coma Ermada. Allí cal portejar la bici en algún tros per saltar pedres i reguerots formats entre altres per les vaques, i diuen que les bicis erosionen, anda ya!
Arribem a una pista corriol molt maca fent ziga zagues i amb força flow. S'acaba i trepitjem ciment direccio Santuari del Montgrony. No arribem fins aquest, ja que ja veiem que anem justos de temps. I ens desviem per una pista direcció el Coll Roig, altre cop em quedo solet a les primeres de canvi, a patir! Coronem el coll i baixada per trialera, ara si, se va enterar! Però la falta de practica em fa fer algún renuncio. S'acaba la trialera i comença una pista, noto que la bici va per on vol, cagada vaig punxat. Reparo i perdo una peça de la tanca, ara si que l'hem liat, per sort el Pito la troba i podem seguir pedalant. Però res, al cap de 5 minuts torno a anar punxat i ja només queda anar inflant de tant en tant, ja és força fosc, arribem a la collada de Grats. A partir d'ara corriol, collons no es veu res, acte de fe i a pedalar, us sona?? La cosa va prou bé, el corriol es franc i fàcil, amb algun pas a peu. Paro a mirar si tinc cobertura per trucar perque no pateixi la Mónica. Puc trucar, i recordo que la aplicació linterna del mobil engega la LED. Bien. Arribem al Mal Pas, un cami que remonta un barranc, arrossegar la bici, i il.luminar amb el mòbil no es gaire fàcil i em canso com un burro, suant de forma exagerada, i no perdre el Pito que s'ho coneix de memòria i em va guanyant terreny. Sortim del Mal Pas, i baixem l'últim tram de corriol, ara pedalo ara no. Fins la pista que dona accés al Baell. Arribem a casa del company a les 22 quasi, i s'ofereix a dur-me en cotxe fins a casa. Els seus pares li recorden que no son hores d'arribar amb bicicleta i sense avisar...no els hi falta raó... I a més ell ha quedat a Ribes de Freser per la festa major i fa tard. Jo no estic per festes. Arribo a casa i em sento prou sencer, suposo que l'adrenalina i l'angoixa de la foscor et fan oblidar el cansament i la gana. Però després de menjar una mica i de la dutxa, el cansament em deixa tirat al sofa com un sac de patates.

La ruta tot i ser dura, es preciosa, vaja, és al.lucinant i de dia en els corriols ja deu ser la repanotxa. Caldrà repetir. Una mica de tot i força corriol, amb trocets de flow i tot. El bici-alpinisme es dur però els paratges i les vistes ho valen! 35km amb uns 1300 de desnivell, mitjana de 10 per 3.29 de pedaleig.

Anar passant l'Agost

Degut als problemas tecnics de l'Edu fare la cronica intentant no desmereixe als dos grans cronistes : L'Edu i El Pepitu. Diumenge tipic d'Agost on tot-hom es fora i la colla esta disminuida.A mes a mes el Duke va patir un accident aquatic que la deixat fora de joc de forma transitoria. Per altra banda avui s'ha apuntat l'amic Palmer que feia molt temps que no sortia en Diumenge. Be a vingut nomes per una estoneta ja que tenia que marxar d'hora, tenin en compte que el Edu, degut a la seva nova condicio de pare, esta neguitos per estar amb la seva familia las perspectivas eran de fer una volta tota seguida sença para a esmorçar. I van dos Diumenges iguals, si aixo continua em tornare un pro. Pujada per carrtera amb un ritme que per el Palmer i el Edu era tranquila pero que per a mi anba cascant-me una miqueta.Carretera de Molins i a buscar el merendero cremat per darrera, fent la variant de Llevallol, variant superior, per arribar de nou a la pista.Cami cap als okupas, pero com la ruta la tenia pensada jo, no volia que els dos pajaros anisin txiulant i jo darrera fotut. Fotut per fotut, al arribar a la primera cadena , cap a la esquerra, rampote pa arriba. El Palmer esta insultant i ha pujat amb molta facilitat, l'Edu darrera seu no li ha perdut la car i jo, bo jo patint com un por fins on he pogut, que no ha estat molt per cert. El Palmer ha tingut un petit atac de bronquitis a la part tecnica, encara que jo crec que continua tenin un problema molt gran de confiança, perque amb el seu estat de forma s'ho podria fer tot.En aquellas circunstancies l'Edu ens ha fet tot una demostracio pujant tota la trialera fins a dalt amb una solvencia espectacular, Semblaba un tren cremallera per lo facil que ha estat. Al Turons de Can Pasqual els dig la continuacio de la sortida per la trialera del Jabali, i aqui el Palmer crc que ha fet un "Molins esta ahi abajo" i ha marxat per carretera. El meu comentari es el mateix li falta confiança a las sevas forças i al material que porta, per cert una Trek nova de 29 doble. Be el Edu i jo començem a baixar i desde el primer moment es veu la trialera molt ms trillada, reguerots al mig que fan que no puguis tenir cap descuid, es fa tota, arbre a part, pero cal anar em compte i ja no es tan facil deixar corre la bici.Acabada la primera part fem la trialera fins al fons de la vall a la pujadoa de la Sarganta, trialera que normalmen jo ña faig amb la bici, pero que aquest Diumenge l'hi fet pujat a la bici, vull dir que la ha fet la bici per la seva compta.Estaba molt cambiada i molts troços han estat fets per inercia mes que per coneixament, M'he salvat de dos hostias considerables gracias a la forquilla, ja que las traçades estaban cambiadas. Adrenalina a tope i una mica de por. L'Edu ma dit que a ell li ha passat mes o menys el mateix. Despres de aixo pujada tranquila per la cova, per mi de tranquila res, crec que han ampliat el numero de curvas a dreta i que han pujat el desnivell de algunes rampas. ja ja ja Ladera fins al Merendero, L'Edu fa el Turo d?en Cors. jo vaixo per carretera, rodar per Aiguas i arribar al coche. Al Final 34 Kms bons, divertits i amb bona companyia i tambe amb la constatacio de que aquest sport el la suma de molts factors ique si be la forma fisica es importantisima, sença confiansa i decisio no disfrutas ni la mitad.

Novetats

Samarretes fresquetes per l'estiu:

http://es.qstoms.com/cyclo-bicycles

Au va, feu gasto. ;-)

SUNDAY SUMMER II

Vaig sortir de casa cap a les 11 del matí, davant la perspectiva de no esmorzar jo també vaig decidir fer un Non Stop, així que vaig pujar cap a Vallvidrera, carretera de Molins i cap al Turo d'en Cors i aquí vaig pensar  ¿I si pujo a Sant Pere Martir?, doncs dit i fet no vaig aconseguir arribar a dalt sense fer peu, mitja volta i cap al Turó d'en Cors pel corriolet i baixada cap a la pista, d'aquí a la carretera i de nou cap a Vallvidrera, aquesta vegada fins el Pla dels Maduixers, i després cap avall, les arrels i la carretera de les aigües fins a la carretera, i a Barcelona, però vaig decidir fer un dels "meus clàssics", un cop a la Plaça d'Espanya pujada al castell, aquesta vegada "por lo duro", i Caseta del Migdia, trialeretes i cap a casa. Vaig mantenir-me entre 100 i 120 de fcm. 38 qm. 1484 m de desnivell positiu....adjunto fotos, de la pujada de Sant Pere Martir i foto on es veu La caseta del Migdía al fons. Diumenge avorrit, sortir sol ja no es el que era per mi,peró en fi, eras difícil un punt de trobada.

SUNDAY SUMMER BIKE

Finalment en Salva i Jo sortim amb intenció de pedalar i la percepció de que, segons la ruta, seria difícil parar a esmorçar. Pujada fins Aigües a ritme mitjà, sense referències davant nostre i amb la calor pròpia de la época, bona xerrameca fins el començament de la pujada a Can Borni, on la trucada a Can Jané confirma tres setmanes de vacances i que el nostre esmorzar aniria de gel i barreta. El Salva, un planell sobre rodes em sorprèn amb una pujada alternativa a Can Borni per un nucli de casetes a tocar l'Arrabassada i el Tennis Vall-Parc, el caminet és asfaltat però el desnivell és de premi, a platillo i concentració arribem junts fins a dalt en el primer éxit i esforç exigent de la jornada. A peu de carretera es decideix baixar pel corriol que baixa fins Vista Rica i agafem la pista de l'esquerra fins el fons de la Font Groga, agradable de temperatura i tot ben protegit dels raigs de sol, a punt de la sortida, llantada del Salva sense cap complicació i avall per tornar a pujar pel "bon rotllo". El ritme es molt bo i gens tocats arribem adalt per continuar l'inici del camí de carena i tornar a la carretera pel corriol. En aquest petit tram del completo hi han arbres de caiguda recent. No seguim per la carretera i pujada durilla amb molta pols per la pista que ens porta a enllaçar a les diferentes pistes que ens porten de nou a Vista Rica: Hem parat a "picar" el que portàvem, però el cos mes aviat demana líquid. Arribem de nou al punt on iniciem la baixada de Can Borni, fent petits trams de corriol alternatiu i la trialera amb el punt exigent que redueix la traçada, trialera de les arrels i Aïgues fins la plaça Mireia, corriol aprofitant tot lo aprofitable i tornem a Sant Joan de Déu pels Tres Molinos, Cervantes i sortideta de 43 Qm. de manteniment i a un ritme sense cap estridència però que a mi, personalment, m'ha deixat un bon regust. Amics, un bon cap de setmana.

the ride El Tour en Eurosport

Deixo un enllaç per Eurosport de uns programas que vaig veure quan feian el Tour. Em varen semblar molt bons http://uk.eurosport.yahoo.com/news/tour-de-france-episode-4-ride-alpe-dhuez-140449078.html

Com som els de Santa Cruz (No perdres el minut 7, retrobament amb Cedric Gracia)