Peter Sagan Goes Mountain Biking with Marco Fontana

Pedalada Cavallera 2014 - St. Joan de les Abadeses.

Des de que vaig començar a sortir amb el Dani de Ribes, em parlava d'aquesta pedalada, i es clar la vaig apuntar al calendari. Tota la setmana anterior ha anat plovent a estones per aquestes contrades, i imaginava que per St. Joan també, no sabia doncs com estaria el terreny. Sortim de Ribes a les 7 i ens plantem a St. Joan. Rituals típics de pedalada, inscripció, dorsal, canviar-se, escalfar una miqueta i cafetó amb coca per acabar de carregar el dipòsit. Un rider local havia avisat al Dani, sortiu endavant o us trobareu en un embut i a caminar al kilòmetre 2. Aixi doncs ens colem a segona fila al pur estil "por mi cara bonita", no és difícil, s'ha de fer amb decisió i amb cara chunga! jajaja. Arrenca la pedalada i l'eficient municipal de torn no havia retirat la cinta perimetral a temps, frenasso i el paio corrent com un boig per no muntar una montonera, travessem St.Joan a tope i enfilem carretera d'Ogassa també a tope, el típic ritmo caribenyu de principi de pedalada, en plan que faig rodant a 35 per hora per aquí, tot fos per no haver de caminar. Al kilòmetre 2 gir brusc a dreta i trepitgem muntanya, camí estret i comença la festa, 3 kilòmetres per salvar 300 metres de desnivell, i cada cop més encorriolat, a l'haver sortit endavant quasi tothom ho pedala i només els que pateixen/patim relliscades per la humitat posem peu a terra ocasionalment. Veig al Dani uns 20 metres davant meu, i no el perdo de vista, tot i així penso que vaig massa fort per ser el principi, en un moment donat peu a terra, relliscada, i m'avancen els que seguien pedalant, i espero que aparegui algú a peu per reincorporar-me. Acaba la primera pujada, dura dura, penseu que només érem al km 5 i ja hi havia primer avituallament. Entrem a una trialera/corriol i vaig fent, quin stress! És ciclable i factible però molt estret i amb aquell punt d'humitat, alguns peus i trossos a peu són inevitables per mi. Els corriols son revirats i amb prou pendent però no anar còmode del tot. Això si, l'entorn és fantàstic, i estan els boscos preciosos, i verds, el dia gris encara fa la verdor destaqui mes. Acaba el primer descens llarg, i enfilem pujada fins l'esmorzar, m'acoplo a un grupet que porta un ritme molt còmode, la pujada és prou suau i va fent amb trams de fang en plan xocolata desfeta, afortunadament curts i la cosa no es converteix en un infern. El cor em diu que apreti mes i deixi al grupet, però el cap em para, no sé que vindrà i potser és millor conservar, a mes això és una pedalada que coi, a disfrutar del paisatge i els camins. Sortim del bosc i contemplem els prats del Taga, al fons es veu l'avituallament, segueix el dia gris. Paro a menjar la buti, fa massa fresca i vent i si em quedo gaire estona aquí em refredaré massa, aixi que menjo ràpid, faig un trago i marxo. Es presenta un terreny incomode però planer, mantenint alçada més o menys, però trencat i tècnic. Entrant a un bosc veig un bassal de fang i pam la roda es clava fins el buje, surto d'allí com puc, darrera meu apareix un biker que ve encigalat, i no tinc temps d'acabar de cridar, CUIDADO! que ja està volant per l'aire, ha clavat roda, s'aixeca i crida: AIXÒ ES MOUNTAIN BIKE!! QUINA CARRERA MES GUAPA!!! Està ben foll, jajaja. Comencem a baixar i altre cop els corriols estrets estrets, quin stress, un error i estàs a terra, m'ajunto amb un biker en el següent avituallament i anem fent plegats. Una altre pujada per corriols també estressant, altre cop estrets sense marge d'error. Coronem, avall de nou i guanyem l'últim avituallament, ens avisen de canvi de recorregut d'última hora, una propietaria es va mosquejar mentre marcaven un corriol i van haver de buscar ruta alternativa. El noi de l'avituallament ens diu que tenim 100 metres de rampot i després baixada fins arribada. Juas! es referia a 100 metres de desnivell no de distància. Pista de treure llenya o sigui tiesa tiesa! M'hi deixo lo poc que em queda, i al arribar a dalt ja no tinc esme per seguir al company, els braços em fan figa i no controlo la bici baixant l'últim corriol, acabo la pedalada per un puja/baixa al costat de la carretera i arribo a St Joan amb 3h 19m. El Dani em diu que ha fet 3h 1m. Doncs estic content, ell és un especialista d'aquest tipus de terreny i no m'ha tret tant. Ens canviem, fem una cerveseta al poble i cap a casa! Una bona jornada i un bon entreno per un terreny que no estic acostumat. Ha sigut una bona pedalada, molt xula i divertida a trams, però molt dura i exigent, física i mentalment.

AL MAR I D'AMICS

Diumenge passat vaig detectar que el nivell de desgast de les meves sabatilles de mtb era seriós, la sola estava be peró la pell del revers esta tallada pel pas del temps, l'aigua, el fang..., així que em vaig comprar una noves i vaig pensar, el dissabte trec les cales a les velles i les hi poso a les noves, error, en l'intent de treure les cales a les antigues sabatilles em vaig carregar el cargol d'una de elles i es va quedar fluixa, així que aquest matí em calço les antigues i la cala es movia, de manera que si aconseguia entrar la cala no sortia, a un dia ennuvolat i desgradable afegia la meva contrarietat, sort que s'ha arreglat, l'Albert, una vegada més,  ha accedit a sortir a rodar amb mi i la meva bici single de rodes estretetes.
Hem sortit rodant i conversant al llarg del Paral · lel, fins Colom, d'aquí i evitant les zones més concorregudes, ens hem plantat al Fòrum, i d'allí a Montgat, hem esmorzat en un xiringuito de fábula, entrepans interessants a un preu fins i tot inferior a Vil.lajoana, veient el mar i la platja amb poca gent a aquesta hora, bona conversa, després hem anat a Masnou i d'aquí tornada a casa i cerveseta final, com abans.
No se els quilòmetres que han sortit, simplement m'he trobat molt a gust, i  l'estoneta de l'esmorzar ha estat collonuda. El rodar amb la single et fa anar una mica forçat (A les sorra més), i ho notes a les cames, a mi, personalment és una sensació que m'agrada, i segur que com manteniment i com transició ha anat bé.

El día del jamón

el día del jamón from a p on Vimeo.

Fins a l'esmorzar al casc, i sense estabilització posterior.  De l'esmorzar al final, al pit, però per un error en la col·locació ha calgut estabilització per softhware, encara que la posició m'agrada molt més.

Manteniment i Cultura

Diumenge 18 de Maig Aquest mati hi quedad amb els amics Pepitu, Jose i Albert per sortir a fer una volta per Collserola amb la intencio de fer "Un Completo" la cita al Ripolles s'acosta i es te que mantenir el puntet de forma que he assolit, no gaire per cert.

Hens trobem els quatre al carrer Entença i pujem cap a Vallvidrera. Noto las cames lleugeres i sensa adonarme tot txarran amb el Jose ja som al cinturo. El Pepitu i l'Albert están pagant els excesos, l'Albert de mocs i el Pepitu la sortida cultural de la nit.

Fem la carretera i al mirador el Pepitu diu que sen va. No es trova fi i decideix pujar fis les aigues per fer uns Kms i tornar cap a casa. A les aigues intentem convencel que vingui amb naltros, pero ho te coll a vall i no hi ha forma. Ens despedim i fem aigues direccio Tranvía Blau per pujar cap els bombers. Aprofitant les ductes l'Albert ha conseguit que anesim a esmorçar a la Carme, mecachis quin greu que em sap.

Tot lo be que em trobava ha desaparegut al tram final dels bombers on el Jose amb el seu ritme i l'Albert aguantant han marxat de la meva compañía. Cami per sota l'antena,clasic cap als cochinillosi trialera envall per la Budellera, on em trobat un grup nombros de "Colomencs" que fora del seu hábitat natural ens han fet un bon tap, i malgrat l'Albert ha estat buscan un forat, al final ha dessistit ja que la colla era gran. Fem la darrera trialera i remountem cap a Villa Joanna.

 Bon esmorçar com sempre , bona txerrada i al acabar l'Albert, un altre vegada, ens convenç per pujar pel Panta en lloc de anar per sota el pont. Es coneix que com ha estat molt encostipat se li ha possat una veu molt gruixuda i li dona un aire de autoritat encara mes fort. Ja Ja Ja.

El Panta esta a peta de gent i el Albert s'ha trobat cara a cara amb un gos de 300 Kgs al'hora de pujar la primera escala. La resta del cami, diguem.li pista, hem anat trobant gent pèro es podía anar fent. Can LLevallol, pista a Valvidrera, Turo den Cors, mes gent, i anar a petar a Esplugues per arrodonir la sortida. Total 35 Kms. i segons Runtastic 1300 m. de desnivell. Sortida d'alinyo amb molt bona compañía i massa gent.

Pd. El Claustre reunit amb carácter d'urgencia ha decidit que a las expressions " Ahí bajo esta Molins" i "Tinc una trucada" cal afegir " Es que ayer fui de Museos" per las escapatorias grans o "Estic llegint un llibre" per las petitas.

Epic Days mtb al Pais Basc

Algunes fotos de la Cabrilenca

Potser n'hi ha alguna més, però no les he vist.

MAINTENANCE DAY!

Avui és un d'aquells dies en què, per diverses circumstàncies he sortit sol, tenia ganes de bici, però ahir a la nit ja vaig decidir no anar massa lluny, si passa qualsevol cosa prefereixo estar més a prop de Barcelona. He pujat a Collserola per la ruta habitual, m'he desviat per la carretera de les aigües per rodar i pujar pels Vivers de Can Borni, un cop a dalt a per la carretera per anar cap a Can Cortés i d'allí la pista que porta cap als Cochinillos, per fer la trialera i el corriol clàssic per arribar a Vil.lajoana, esmorzar amb el Albert, llarg i de charrera, com cal. Tenia la intenció de baixar per la carretera per pujar per sota del pont, però m'ha donat mandra, així que trialera (Cada vegada més trialera), per baixar fins la estació, d'allí al pantà, Can Llevallol, i pista cap a Vallvidrera, d'allí Turo d'en Cors, de nou Aigües, fins al Tieso i cap avall, en arribar a Plaça d'Espanya he vist que hi havia una trobada (Sant Ponç?), de cavalls, carrosses, molt floklóric i cridaner, 34 quilòmetres, 900 m de desnivell positiu, he pensat, vaig a arrodonir-ho, així que he pujat al castell, via la Caseta del Migdia on no cabia una agulla, camí de Ronda anada i tornada i un parell de caminets, han sortit gairebé 45 quilòmetres i una mica més de 1300 de desnivell, i un fresquet sorprenent de baixada, Per cert, estava estranya la Carme de Vil.lajoana o només m'ho ha semblat a mi?.

To tieso

Al final l'Edu tenia raó, i la càmera apuntava baix. però la imatge no està mal, i la sensació es de velocitat....

Feliç 60º aniversari, Salva!

Avui no tinc disponible el cotxe, així que agafo el tren de les 7:30 de Mataró i arrivo a Sants-estació a les 8:20, on trobo al Pepitu, Albert, Jose i Salva esperant-me. Avui hi som gairabé tots, només falta el nostre heroi de les montanyes. Comencem a pujar per la ciutat mentre xarrem, carrer entença, avd sarria, major de sarria, plaça Borras i carretera amunt. Desde el primer moment el Duke deixa veure que no està per hosties amb aquella distancia i aquell ritme castigador marca de la casa. A primera hora del matí feià més fred del pensat i corria un aire del nord que et deixava tieso, el Jose, home d'estiu i la calor, no s'acabava de trobar comode. Petita pausa al mirador per recompondre el grup que ha esmicolat el fort ritme del Jose. Continuem pujant per carretera fins Valvidrera, ja que volem anar a fer corriols per Cerdanyola i no ens podem entretindra gaire en floritures. Passar Valvidrera el Jose, Pepitu i un servidor anem per la variant de sempre de sota l'antena de comunicació i camí del totxo fins trobar els cochinillos. El Salva i Albert pujan directes per la carretera i ens esperaran a la cruïlla. Primeres rampes dures del dia, primers huy hay, primers peus i primera baixada, els cochjnillos, tot bé fins gairebé el final on el Jose es troba un ciclista pujant que el fa sortir de la tracada bona i caminar les escales. Font groga, pista de sempre i pujadeta del Albert per anar a buscar la pista del forat del vent. El Pepiut ataca fort i decidit, però éll sol es desinfla i l'acavem agafant a mitja pujada sense forçar, després el Jose i l'Albert achuchen el ritme i apreto, acavem disputan amb l'Albert la pujada. Pista del forat del vent fins els neumàtics, baixem pel que queda de trialera (sembla mentira que temps ha pujesim per allà), i anem al Juaco. Passem de llarg i ens llancem com a bojos pel tieso, bé primer l'Albert prova de fer una grabació i anem tranquils, fins que comet un petit error de traçada i el paso per llançar-me camí avall com un loku! Arrivem a la pisteta, remontem a la dreta uns metres fins trobar el trencall on hi havia el retol de “perill abelles”. Agafem el corriol i ens llancem avall. Està molt bé i disfrutem, primer trencall a la dreta i segon a l'esquerra per anar enllaçan i sortir finalment, després de dos pales pedregoses de baixada, a la font de les vergonyes del Bernat. Continuem avall, amb compte amb el forat que s'ha fet al costat del camí en un punt i que obliga al Salva a repentinar la paret del camí amb la cama. Acabem sortin a la pista de can Cata. Serie de corriols desde el Juaco molt maca, pero es fan curts!!! i arà estem a mig camí de can Coll. Agafem la variant més estreta de camí que va per la dreta, que encara que no arriva a ser corriol tampoc es una pista ample. Sortim a Can Cata, pasem la cruïlla de la pista del cementiri/anuncis i ens queda aquell bonic repechon de camí que puja i es taaant agradable (de baixada hi ha la variant corriolenca del Abismo de Helm), pista i enllaçar pel corriol de la dreta fins can Coll. El Jose i el seu escuder Pepitu continuem marcant un bon ritme. De can Coll anem a buscar can Oliver per esmorçar. L'Albert i el Jose per carretera i la resta per la variant del corriol de la torre de llum+dipossit d'aigües. Esmorcem bé, en una horeta, i reprenem la marxa en busca d'una enllaçada de corriols que van descobrir el Jose i l'Albert. Ens guia l'Albert que conecta el gps per assegurar la marxa. Pujem, baixem una mica, tornem a remontar, arà patim, arà disfrutem molt, i així anem fent uns corriols preciosos que acaben en la caseta aquella que hi ha per la pista dels cavalls. Destacar el secret desvelat de l'eterna joventut, en un dels corriols de baixada ens trobem amb un grup de dones que pujaven caminant, per evitar problemes parem i les deixem parar, tot i així hi ha una més guerrera que comença amb la comedia dels camins de dos metres, bla bla bla, ens engantxem una mica i amb un comentari de la dona sobre l'edad el Salva li espetega: “senyora! Que tinc 60 anys, aixi que soc més gran que voste!”. Doncs per tenir 60 tacos es conserva molt bé! Ja ja ja. De la caseta sortim a la pista de can Borrell a Sant Cugat i remontem, el Jose per fi esta prou content com per enfilar-se pels caminets del marges, bien. Arrivem a Can Borrell i pista fins sant Medir. Aquí es l'Albert qui llença atacs i marca un ritme alt. Variant de can Jane i pista de font Groga amunt, per la variant de la dreta que li agrada al Jose, menys el Salva que va tocat i prefereix marcar ritme pel camí de sempre. La tactica aquí es despistar al Jose parlant de menjar bo i saludable i llavors apretar el ritme per deixar-lo enrera. Funciona a mitjes perque està molt fort, i el seu escuder Pepitu no es queda enrera tampoc. El Jose i jo tirem pel caminet de les arrels amunt, la resta carretera fins la pista de can Borni. Avall i arrels a tota pastilla, tant que descontrolo la bici i faig un llantasso a la roda de darrera. Ohhh! Puc arribar a les aigües i canviar la camera, el Pepitu i l'Albert van tirant avall que són prop de les dues. Arreglo la roda i conjuntament ambl el Salva i el Jose rodem aigües fins la carretera per estirar les cames. Estirar les cames? Si ja no puc més! Carretera avall, Sarrià, Numancia i a la plaça de l'estació de Sants em despedeixo dels companys per agafar el trem cap a casa. Al final em surten 50,1 km amb 2010m de desnivell. Una bona sortida de les “d'antes”, de quan sortiem amb el Fede i el Santi, ja ja ja.

No som res...

Edu, ja trigues a entrenar a la Ane!!!!

Hitler i l'Enduro

Steve Peat seguint David Vazquez a Sant Andreu

Perfilant la sortida de Campelles

Nois, ahir vam reempendre de nou les sortides per la part alta de Campelles i Montgrony un cop la neu ha desaparegut. Vaig poder perfilar doncs el recorregut que he pensat per fer amb vosaltres, cal posar data ja!
Vam fer pujada directe cap al Coll Roig, però amb vosaltres farem una altre versió mes suau i amb descansillo, on podrem anar xerrant més que esbufegant, vaig intentar incluir un corriol, en la pujada, però al final es va convertir en encigalada amb bici al coll, intentaré trobar la sortida del corriol per afegir-ho. Un cop al coll Roig vam remuntar cap al Coll de la Bona, una alternativa a la escalada a la Cuvil, tot i que al final cal arrossegar bici uns quants metres. Però val la pena ja que després tot és pedalable de baixada ja excepte una zona de rocs, però també vaig veure que potser es pot evitar i poder pedalar. Ja per pista fins Montgrony i el santuari, aquesta és la primera part de la ruta, alta muntanya, paisatges a la gogo i pujades que quitan el hipo, jejeje. A Montgrony esmorzarem, prepareu calé! És rollo la Mola! jejejeje. I després 2a part de la ruta, prepirineu, bosc tancat i corriols a dojo fins a El Baell. El Dani em va ensenyar una alternativa, que ens permetra disfrutar de un dels corriols més guapos que he fet per aqui, amb flow, amb trams algo més trialers però assequibles per tots, i un tram de lloses molt divertit, on haurem de treure la llibreta i apuntar puntuacions o peus, jejeje. I seguir per corriols fins a El Baell, pista de portland per petar la xerrada fins Campelles i el Salva ja ens tindrà la barbacoa a punt! En aquest últim tram tenim una alternativa per si algú te ganes de reventar la patata i fer més gana...
Bé, penso que us agradarà molt i que disfrutareu molt, tant de paisatge com de recorregut. Si la part inicial fàcil no és pero qui ha dit que el mountain bike hagi de ser fàcil!
Aqui teniu el recorregut, ben be no serà aquest en la part inicial, però us aneu fent la idea..

Cabrilenca 2014

Aquesta es la crònica del passat, del nostre passat de pedalades i del retorn a les mateixes. L'Albert i un servidor vem anar a fer la Cabrilenca 2014.

Quan vaig coneixer als membres de la colla, estavem plens d'il.lusió i voliem experimentar amb la bicicleta. El Fede, per aquells temps substituià al Pixarreta en la colla, je je je, i sempre estava amb una calendari de pedalades proposant d'anar-hi. Aquells temps vem fer moltes, recordo detallls, flaixos, i en general un bon regust i record de les mateixes. La de Castellterçol que erem quatre gats i s'esmorçava una butifarra de conya, la calderina que donavem una ampolla de cava i un any vem arribar tant tard que ja no quedava! La costa bikes de vic, molt pro i competitiva, un any vaig quedar per davant del Berni, ell sempre diu que vaig fer trampes, nooooo! Je je je, una que en el avituallament hi havien carrajillos sota un retol “zona dopping”, i aixi un bon grapat de riures i camins, pistes, aquells embuts de gent caminat en les trialeres, aquelles obstacles que feiem inconscientment achuchats per la gent i que en collserola mai fariem...

Després, amb la maduressa ens vem afartar de les pedalades i les vem abandonar. Doncs ara, després de tenir molt trillats els camins de collserola, ja ve de gust veure noves terres. L'Albert va llençar un guant al aire i jo el vaig recollir, aniriem a una pedalada, la de Cabrils, al Maresme, que segons l'olfacte de l'Albert te bona pinta.

La setmana passa entre nervis desitjant que arrivi el diumenge i la cursa. EL dissabte ha comprar barretes i com que Cabrils es al costat de Mataró anem amb el cotxe a xafardejar el terreny. Acabo troban la primera pujada del dia i la faig amb el cotxe, despres baixo per la que seria la ultima baixada.

 

Arriva el diumenge i l'Albert em passa a recollir per casa (així la Miren pot tenir el cotxe i vindra més tard a buscar-me) ben d'hora, es de l'escola del Guardiola. A les 7:50 ja som a Cabrils, i la cursa comença a les 9. Recollim dorsal, fem un café i escalfem una mica. L'ambient es txulo, força gent pero sense exagerar. Es veu de tot, pros, maquinetas, matats, del monton, nens...

Minut de silenci pel Tito i comencem. Sortim dels ultims per no agobiar-nos, així que ràpidament anem avançant posicions dins del pilot. El canvi em fa una mica el tonto (he canviat de roda perque tinc el nucli trencat de la meva) i tinc que anar amb pinyos alts, aixi que anem pujant a un ritme suau (135 pulsacions) per una bona pujada que es deixa fer i està asfaltada tipus la pujada a Sant Pere Martir, es la pujada de la Mutua.

Acavem la pujada i enllacem per pista amb una nova pujada, la més dura de la cursa, una que s'enfila per una pista trencada, amb rampes dures i pedres fins una antena de comunicació. A més, per donar-hi més morbo encara, ha plogut entre setmana i el camí està enfangat. Encara arrivem força agrupats en aquesta pujada i es comencem a formar taps perquè el terreny està molt lliscos i la gent patina perdent tracció fent peu i formant embùs. Tinc sort i no em patina la bici malgrat tenir que sortir un parell de cops de la traçada bona per esquivar la gent, i aconsegueixo fer tota la pujada sencera. Aixo sí, ariivo adalt al límit i a 165 pulsacions, el duke em renyara! Je je je. Espero una estoneta al solet fins que arriva el company Albert que no ha tingut tanta sort i ha acabat caminant un bon tros.

Breu descans i avall per una pista trencada que semblan corriols ja que acabes baixant per un pam de terreny. Anem avançan per pistes amunt i avall, perdent i guanyant alçada. Aixi van passant els kilòmetres fins que arrivem a la cruïlla de la curta/llarga. Hem de agafar la llarga, pero l'Albert va preocupat pel temps i perque la resta de la pedalada tingui més trampes com la de la pujada de l'antena i com que ha de ser a les dos a Barcelona, decideix fer la curta i assegurar-se l'horari. Em deixa sol davant del perill!!!

La pedalada segueix per camins puja baixa. Tenso el cable del canvi desde la maneta i arreglo el problema, pero arà s'atura el km i no se els km que falten, vaig a cegues. Pedalejo bastant sol fins al primer avituallament, allà em trobo més gent, una breu pausa per menjar un platan, una taronja i una mica de xocolata i a pedalar de nou.

Després del avituallament arrivem els primers corriols txulos, de pujada i baixada. M'espero més dificultats tècniques, pero no, son corriols molt asequibles, tot i que en algun d'ells trobo algun embús. Arrivem al punt més allunyat de la sortida, l'urbanització de sant Carles. Hey, terreny conegut, desde aquí conec escapatories que en mitja hora en farien estar a casa...el lado oscuro del sollado me tienta! Ja ja ja.

Corriols amunt, corriol avall per la zona de sant Carles fins arribar a la masia que conexeu i que indica el final de la pujada desde el tunel. On vas probar la ktm, Salva. Aquí noves temptacions de baixar avall...pero no, comtinuem recte i tremquem a la dreta més endevant per un corriol nou que enllaça a la zona de Parpers. Molt txulo i de deixar correr la bici, tot i que trobo embús i vaig frenat, el sabre trobar un altre dia i incoporar-lo al cataleg personal de corriols.

Acabem sortim a una pista, remomtem una mica i enllacem amb el corriol dels avis avall, ohhhh, estic disfrutant molt aquests trossos perque m'els conec i vaig molt segur. De nou pista amunt per remontar alçada i enllacem amb la baixada del tunel que mai he fet, sempre la he fet de pujada. Ja te nassos que tingui que fer una pedalada per baixar per aquí. Efectivament, com comentem sempre que pujem per allà, baixar per aquí es un pasada. Moooolt divertit, camí noble i fàcil.

Després del tunel arrivem al Bell Racò, allà agafem una pista que planeja suaument fins el segon avituallament. Són les dotze, de nou un platan, taronja, xocolat i una de les barretes que porto. Ara vindra la pujada final, remontarem alçada com al mati fins el nivell de la antena.

Nomes sortir del avituallament ja et trobes amb la primera rampa, pam, dura i seca. Despres un breu descans i més rampes, algunes dures, altres no tant. Diria que en general no es una pujada tant dura com el CITA de Dosrrius, aquesta té més descansos, i per sort el terreny es molt millor que el de l'antena del matí. El camí arriba a Orrius, alguna rampa més, algun pique d'ultima hora amb algun ciclista (soc incorretgible, je je je) i per fí s'acaba la pujada del tot arrivant per un altre punt a la cruïlla del final de la pujada asafaltada de la mutua. Aquí, enlloc de anar cap a l'antena agafem la direcció contraria de baixada cap a Cabrils. Baixada per pista trencada, per urbanització i algun petit tram de corriol. No conec aquesta zona, pero em sembla una baixada cutre, pistes i urbanització.

 

Entro a Cabrils i passo meta a les 12:50. Estic molt content, he acabat millor del que pensava i la pedalada en general m'agradat bastant. La part mes dura al principi, els corriols txulos enmig, a la part de la llarga, i si haig de possar un pero seria la baixada final fins Cabrils.

Teniu dos mesos per anar entrenant, la proxima es a finals de Juny...la corriolenca d'Argentona!!!