Baixo a Ribes amb la Liteville, el dissabte vaig tallar la coberta i em feia molta mandra reparar. Per altre banda també feia dies que em feia il-lusió sortir amb la doble.
Deixo el cotxe al garatge del Marc, un dels amics de Ribes, mala idea! Si passa algo o em rajo en algún moment, juas! M'hauré d'esperar al bar de la cantonada....bé tampoc és tant mala idea.
Començem ruta i diuen de pujar al pla de les aranyes per les Costes de Pardines. Buf....
Pujem a Ribes Altes de forma "tranquila", i anem a buscar la pujada de la "sorra", un rampot infernal de sorra que si falles, ja no arranques...Em trobo estrany amb la 26 i la seva posició, però almenys les rodes petites es mouen millor en pujada dura.
Arribem a Pardines i comencem les costes, poso modo taichi i vaig fent, ja toca el sol i començo a suar de valent, arriba el descansillo, bueno, per dir-li d'alguna manera, i la rampa de fulles, no falla, rellisca la roda en una pedra anagada i peu a terra.
Seguint amb modo Tai Chi arribo a dalt. Començem a baixar cap a Boixetera, la típica baixada d'aqui, algun trosset divertit i altres de cami de vaca, camp a través, pseudo-corriol, en fi...jajajaja
Un cop al torrent, i com que els companys son com senglars, volen fer el tram dur de la pujada de Collada Verda, bueno, vale , de acuerdooooo....així que ens hi plantem i a patir!!! com al pla de les aranyes vaya...Arribem a la font i fem un refrigerio, rematem la pujada i planejant arribem a la Collada. Ara anirem a buscar primer l'Orri Vell i després a buscar la trialera de Cal Dolcet.
Comencem baixant per prats en plan Freeride i puc fer el capullo amb la Liteville, saltets, marges, i gilipolleces varies, fins que apareix l'Albert al costat posant ordre i em deixa anar, tu on et creus que vas?? jajajaja.
Per arribar a la trialera, doncs una mica més del típic, camins de vaques, corriol, prats i creuar torrents enfangats d'aquells plens de forats que sino acertes on posar el peu t'enfangues fins el genoll. Molt divertit!
Arribem a la trialera, primer tram guapo, exprimint la doble, segón tram ple de fulles, em bloquejo i baixo amb el cul apretat, després em puc deixar anar altre cop al desapareixer les fulles.
I tornem a enfilar amunt per anar a rematar la sortida amb la trialera de Fortins.
C'est fini, el cos diu prou i vaig fos, no tinc pajara, però no puc amb la meva anima, anar fent i anar apretant amunt, perque es clar la pujada és dura! joder! Bé per fi s'acaba i comença la trialera, però estic massa cansat com per disfrutar-la, i en la part més dreta no arrisco i peu a terra, em fa mal tot...rematem el tros final fàcil de la trialera i a Ribes de nou.
Sensaciones encontradas...jajajaja per una banda retrobant de nou el que és baixar amb una doble i per altre massa cansat per disfrutar-la del tot del dia anterior. Però li he fet alguns ajustos i tornaré a sortir amb ella el pròxim dia. En resum, el total dels dos dies uns 60 km i 2550 de desnivell.
dimecres, 18 de novembre del 2015
dilluns, 9 de novembre del 2015
Falta la Canalla
Diumenge 8 de Novembre de 2015
Avui el Team senior torna a pedalar junt. L'Albert despres de un temps de abstinencia Collserolenca torna per gaudir dels magics indrets dels nostres territoris.
Trobada avitual i directe cap a Vallvidrera ja que tenim intencio de fer la Trialera de Probike i una mica de volta per els corriols de San Cugat.
Avui em trobo molt be i a les primeras rampes de Valvidrera em noto las cames lleugeres com feia tems que no passava. El Jose per devant, on sino, i el Pepitu enganxat com un paparra sense donarme ni un metro. El Pathfinder conscient i savi fent Tai Chi de supervivencia despres de una nit de farra i alcohol.
La porfia del Fletxa ha fet que als ultims metros de la pujada es poses per devant i em deijes tiradet per arribar a la placeta del Funi.Tallem per els carrers que ens porten a la Budallera. El Jose i el Pepitu per devant mentres l'Albert i jo manteniem una conversa amb un biker i els seus fills petits. Tot anava be fins que el biker ha fet un comentari sobre la necesitat de pendres les coses amb calma que si feiem molts Kms ens cansariem i ja no voldriem sortir mes amb bici. A l'Albert li ha faltat temps per dir.li que ja fa mes de 20 anys que feia bici, que naltros baijavam Sant Medir quan era un corriol, poc mes o menys que amb qui collons es creía que parlava. Ja Ja Ja.. Espiritu Ciclista!!!
Pista fins als Cochinillos, baixada rápida i arribada a la Plaça Transvaal, aixi la nomena el Fletxa, per anar cap a la carretera, tot aixo amb una boira i una humitat de collons. Al troç de carretera no es veía un pebrot i jo anava patint per si un cotxe sens fotia a sobre.
Trialera de Probike fantástica, la boira li donava un aire espectral mentre baixavam amb velocitat pero tambe amb prudencia ja que tot relliscava molt. El primer troç una pasada, per filmar,ho,i despres arrivem a las parts mes tecniques. Cadasqun de naltros ja había patit alguna relliscada per lo que el sentit comu ens ha fet que baixessim de la bici per evitar als ensurts. Fins i tot era difícil caminar per sobre de las pedrs i el fang.
Passem la riera i tornem a gaudir, fins arribar als afloraments de pedra que eran autentics miralls, tans sols he pogut fer l'ultim i ha estat mes per conviccio que per técnica perque el ultim troç ha estat una lotería.Resta del corriol una meravella, amb totes les fulles cubrin el corriol i deixan corre la bici amb allo que es diu....Flow.
Tornada a la realitat amb la merda de pujadot final que ni el Jose ha pogut fer sencer per culpa del fanguet que feia tot molt relliscos. Ara be a meitat de la rampa tan ell, com el Pepitu, han pujat a la bici i han pedalat tot. Con dos cojones!!!
Corriols de la Hipica Severino, buenos jinetes y mejores vinos, i arribada al Pi den Xandri per començar a gaudir del Parc de Atraccions del Mountain Bike que es la zona de San Cugat., no em cansare mai de aquest troç de Collserola que et permet amb no massa esforç gaudir de unas baixades tan divertidas. Clar que a una de las baixades el Jose, a llepat per culpa de una arrel mullada i de la falta de velocitat. Txapa i pintura a la zona de la collonera, que li ha fet patir la resta de la sortida perque en aquesta ocasio " El roce NO hace el cariño".
Acabem amb la baixada que ens porta fins la Bovila i ens deixem caure a Can Olive, es un lloc molt bo, despres de haber fet 26 Kms molt ben aprofitadets.
Despres de esmorçar hi ha un Cisma a la Colla i el Pepitu i el Pathfinder tirem cap el dret per tornar per Sant Medir mentre elJose i jo decidim anar a investigar un corriol que varem veure l'altre dia quan baixavam de la ruta dels anuncis.
Entrem per la pista de Sardanyola fins a Can Cata i al arrivar a un lloc on fa anys, el Santi JA no venia, el Berni va tronxar el canvi, agafem pista cap els camps de Sardanyola. Al poc mentre passem un petit rierol agafem un trencall en forma de corriol que puja suaument per un bosc molt maco i ens porta a la pujada del cementiri. es molt maco , una molt bona alternativa a la pista de Can Cata.
Fem la pujada del Cementiri, que feia temps que no feiem, i els record van venim . Pujada divertida que ens deixa al final de la pujada de Can Cata, a tocar de la carretera. Jo començo a tenir mal de cames i redueixo el ritme per poder acabar la sortida de forma mes o menys digne.
En aquets moments et vas posan fites. Arrivar al Juaco, la pujada de les LLars Mundet i Vista Rica.
Vas fent i com que la temperatura es molt agradable, no fa gens de calor, vaig mantenint un bon ritme. Tot va com la seda fins que de cop i volta al ultim troç de la pista a Vista Rica las cames diuen que prou i quedo tieso. Com costa tenir fluidesa i tinc que possar un desarrollo agradable per fer els ultim troç amb una mica de dignitat per no deixar que una parella que acabava de pasar em tronesin a adelantar. Espiritu Ciclista Ja ja ja.
Ultim troç pestos, la carretera fins a Can Borni i despres deixarse caure pensan en tot lo bo que has fet , recordan cada pas, cad traçada en la que has deixat corre la bici i notavas el terreny al palmell de las mans i a las cames, mentre el soroll de las pedretes saltant acompañaban el cami en mig de la boira.
Baixada per el Tieso i cap a casa amb mes de 47 Kms plens de bones sensacions amb molt de... Flow.
Diumenge perfecte, tan sols faltava La Canalla
Avui el Team senior torna a pedalar junt. L'Albert despres de un temps de abstinencia Collserolenca torna per gaudir dels magics indrets dels nostres territoris.
Trobada avitual i directe cap a Vallvidrera ja que tenim intencio de fer la Trialera de Probike i una mica de volta per els corriols de San Cugat.
Avui em trobo molt be i a les primeras rampes de Valvidrera em noto las cames lleugeres com feia tems que no passava. El Jose per devant, on sino, i el Pepitu enganxat com un paparra sense donarme ni un metro. El Pathfinder conscient i savi fent Tai Chi de supervivencia despres de una nit de farra i alcohol.
La porfia del Fletxa ha fet que als ultims metros de la pujada es poses per devant i em deijes tiradet per arribar a la placeta del Funi.Tallem per els carrers que ens porten a la Budallera. El Jose i el Pepitu per devant mentres l'Albert i jo manteniem una conversa amb un biker i els seus fills petits. Tot anava be fins que el biker ha fet un comentari sobre la necesitat de pendres les coses amb calma que si feiem molts Kms ens cansariem i ja no voldriem sortir mes amb bici. A l'Albert li ha faltat temps per dir.li que ja fa mes de 20 anys que feia bici, que naltros baijavam Sant Medir quan era un corriol, poc mes o menys que amb qui collons es creía que parlava. Ja Ja Ja.. Espiritu Ciclista!!!
Pista fins als Cochinillos, baixada rápida i arribada a la Plaça Transvaal, aixi la nomena el Fletxa, per anar cap a la carretera, tot aixo amb una boira i una humitat de collons. Al troç de carretera no es veía un pebrot i jo anava patint per si un cotxe sens fotia a sobre.
Trialera de Probike fantástica, la boira li donava un aire espectral mentre baixavam amb velocitat pero tambe amb prudencia ja que tot relliscava molt. El primer troç una pasada, per filmar,ho,i despres arrivem a las parts mes tecniques. Cadasqun de naltros ja había patit alguna relliscada per lo que el sentit comu ens ha fet que baixessim de la bici per evitar als ensurts. Fins i tot era difícil caminar per sobre de las pedrs i el fang.
Passem la riera i tornem a gaudir, fins arribar als afloraments de pedra que eran autentics miralls, tans sols he pogut fer l'ultim i ha estat mes per conviccio que per técnica perque el ultim troç ha estat una lotería.Resta del corriol una meravella, amb totes les fulles cubrin el corriol i deixan corre la bici amb allo que es diu....Flow.
Tornada a la realitat amb la merda de pujadot final que ni el Jose ha pogut fer sencer per culpa del fanguet que feia tot molt relliscos. Ara be a meitat de la rampa tan ell, com el Pepitu, han pujat a la bici i han pedalat tot. Con dos cojones!!!
Corriols de la Hipica Severino, buenos jinetes y mejores vinos, i arribada al Pi den Xandri per començar a gaudir del Parc de Atraccions del Mountain Bike que es la zona de San Cugat., no em cansare mai de aquest troç de Collserola que et permet amb no massa esforç gaudir de unas baixades tan divertidas. Clar que a una de las baixades el Jose, a llepat per culpa de una arrel mullada i de la falta de velocitat. Txapa i pintura a la zona de la collonera, que li ha fet patir la resta de la sortida perque en aquesta ocasio " El roce NO hace el cariño".
Acabem amb la baixada que ens porta fins la Bovila i ens deixem caure a Can Olive, es un lloc molt bo, despres de haber fet 26 Kms molt ben aprofitadets.
Despres de esmorçar hi ha un Cisma a la Colla i el Pepitu i el Pathfinder tirem cap el dret per tornar per Sant Medir mentre elJose i jo decidim anar a investigar un corriol que varem veure l'altre dia quan baixavam de la ruta dels anuncis.
Entrem per la pista de Sardanyola fins a Can Cata i al arrivar a un lloc on fa anys, el Santi JA no venia, el Berni va tronxar el canvi, agafem pista cap els camps de Sardanyola. Al poc mentre passem un petit rierol agafem un trencall en forma de corriol que puja suaument per un bosc molt maco i ens porta a la pujada del cementiri. es molt maco , una molt bona alternativa a la pista de Can Cata.
Fem la pujada del Cementiri, que feia temps que no feiem, i els record van venim . Pujada divertida que ens deixa al final de la pujada de Can Cata, a tocar de la carretera. Jo començo a tenir mal de cames i redueixo el ritme per poder acabar la sortida de forma mes o menys digne.
En aquets moments et vas posan fites. Arrivar al Juaco, la pujada de les LLars Mundet i Vista Rica.
Vas fent i com que la temperatura es molt agradable, no fa gens de calor, vaig mantenint un bon ritme. Tot va com la seda fins que de cop i volta al ultim troç de la pista a Vista Rica las cames diuen que prou i quedo tieso. Com costa tenir fluidesa i tinc que possar un desarrollo agradable per fer els ultim troç amb una mica de dignitat per no deixar que una parella que acabava de pasar em tronesin a adelantar. Espiritu Ciclista Ja ja ja.
Ultim troç pestos, la carretera fins a Can Borni i despres deixarse caure pensan en tot lo bo que has fet , recordan cada pas, cad traçada en la que has deixat corre la bici i notavas el terreny al palmell de las mans i a las cames, mentre el soroll de las pedretes saltant acompañaban el cami en mig de la boira.
Baixada per el Tieso i cap a casa amb mes de 47 Kms plens de bones sensacions amb molt de... Flow.
Diumenge perfecte, tan sols faltava La Canalla
dijous, 5 de novembre del 2015
dilluns, 2 de novembre del 2015
De las "De Antes"
Diumenge 1 Novembre 2015
Fa un mesos a una sortida amb el Fletxa i el Duke la fatalitat en forma de trinxament del canvi va fer que tinguessim que renunciar a una part de la sortida i haguessim de demanar socorro al Pathfinder per que vingues al rescat.Se coneix que allo va quedar com una frustracio al inconscient del grup, i a la primera oportunitat em decidit acabar lo inacabat
Ens trobem on sempre a la hora de sempre el Duke , el Fletxa i Jo i aquella hora notem un fort desplegament policial, pero com que no es Guardia Civil no creiem que sigui res relacionat amb els Pujol. Preguntem a un agent i ens indica que es tracta de una cursa i que la pujada fins a Vallvidrear esta tallada per lo que tenim que buscar una alternativa. La posibilitat de Funicular queda descartada per els dos pajaros , per lo que es decideix, jo no , pujar per el Tieso.
Una aclaracio el Tieso no es nomes la pista de terra, es tot el troç desde el cinturo i a mi personalment no m'agrada res. A mitja pujada faig figa, una figa gran que m'acompanyaria una bona estona, i poso peu a terra. Devant el Fletxa patint pero sense parar per arribar fins a dalt i el Duke per culpa de la seva bona educacio envers las noietes de ulls blaus ha estat a punt de menjar.se el talus de la dreta. Ja ja ja.
Aigues fins Can Borni i jo amb la meva figa que decideixo fer Tai-chi perque la sortida es molt llarga mentres els companys van pujant a bon ritme.
Pla dels maduixers , crec que aquest es el nom, baixada fins a Vista Rica, directes cap als Anuncis, Pas del Rei, Pneumatics, ara la trialera es te que baixar afinant molt per no tenir un susto, Juaco i pista fins a dalt dels Leprosos, creuem carretera del cementiri i arribant al bosquet on comença la baixada cap els anuncis trobem un petit corriol que allarga el troç enmig dels pins.
Sortim una mica mes avall, pero despres de una curta remontada tornem al lloc original i fem la primera trialera, bastant camibiada i amb un parell de llocs on es te que fila bastant prim a l'hora de possar la roda, pero el terreny perfecte fa que s'agafi perfectament.
Seguim fent pista i arribem a la pedra, la famosa pedra escenari de molt renuncis. Quasi sempre la he fet, pero aixo no treu que quan arribo tingui una mica de canguelo. El Fletxa se la ha trobat i no ha pogut reaccionar, jo darrera hi agafat la traçada bona sense pensar i .la he fet de conya. Despres la resta de la baixada amb un cami molt marcat ha estat molt divertida.
Els anuncis fa temps que varen deixar de ser els Anuncis tot i que encaran ressonan els crits i les conyes de alguna que altre exhibicio. Ara es fa una pista que arriba als antics horts i d'alli pujada tocacollons fins la carretera, despres corriol fantastic fins arribar al diposit d'aigua i d'alli a la dreta per remontar el petit turo on el Jose va trixar el canvi.
Prospeccio per si trobavam alguna rodeta, ja ja ja, i despres.... Tumba abierta per el corriol trialera que ens portara fins als camps de Sardanyola. Quina baixada, quin subidon. El Duke devant meu no deixan que m'acostes ni una mica, tan sols a algun troç mes costarut he aconseguit veur'el, pero cap al final he arribat a pensar que no anavam per el mateix cami perque ni el sentía. Per darrera el Fletxa pagan la geometría de la bici que no li permet baixar tan rapid com sol, ara be, la Epic fa la seva feina a las pujadas. Oi Lladre?
Camps de Sardanyola tot bucolics i reseguim la riera per arrivar a Can Olive amb mes de 27 Kms. a las cames. No esta gaire malament.
Esmorçem a dins , .el aire es fresquet, i despres de deixarme mitja vida al Sr Roca. tornem a pedalar. Aquí s'ha juntat el fet de que el Fletxa tingues mes pressa i de que jo no tingues cames per anar massa rapid, per lo que ens hem despedit a Can Coll perque ell faria un directe.
Aquesta segona part a estat un cataleg de corriols, quina pasada. Hem fet una bona part de tots els que he estat probant aquest estiu amb l'Edu, ja falta menys per l'any que be, i ha resultat fantastic. Clar que amb una mica mes de força a les cames hagues estat millor, es necesari per gaudir al maxim aconseguir mantindre las inercias i la velocitat, pero amb tot aixo ens ho hem passat de conya. Per acabar carenejant cap a la Flor de Maig i anar a petar a la pista de Can Borrell on mor el cami de Carena.
Fins ara tot joia, a partir d'aquest moment a patir, la primera part de San Medir ha estat dura, pero arribat a la ermita i despres de pendre un Gel, el Jose s'ha posat devant i amb una marxeta al.legre hem anant fent fins a Vista Rica, molt millor que las mevas expectatives, encara que he tingut alguns moments de "Patimiento" que com tothom sap es aquell moment que pateixes com un gos pero menteixas perque els compis no ho notin.
Baixada per la Rabassada, era tard i jo no volia pujar mes, amb una mica de acolloniment perque el vent feia que las bicis trontollesin de allo mes. Aribiant al penultim semafor una mica mes i el Jose i jo nem per terra a la vegada. Quin Susto!!!
Creuem la ciutat fins a casa comentan la jugada i arribem amb uns 56 Kms a sobre , la majoria dels quals han estat de una gran diversio.
Vamos una sortida com las "De Antes", tans sols faltavem els nostres amics.
Fa un mesos a una sortida amb el Fletxa i el Duke la fatalitat en forma de trinxament del canvi va fer que tinguessim que renunciar a una part de la sortida i haguessim de demanar socorro al Pathfinder per que vingues al rescat.Se coneix que allo va quedar com una frustracio al inconscient del grup, i a la primera oportunitat em decidit acabar lo inacabat
Ens trobem on sempre a la hora de sempre el Duke , el Fletxa i Jo i aquella hora notem un fort desplegament policial, pero com que no es Guardia Civil no creiem que sigui res relacionat amb els Pujol. Preguntem a un agent i ens indica que es tracta de una cursa i que la pujada fins a Vallvidrear esta tallada per lo que tenim que buscar una alternativa. La posibilitat de Funicular queda descartada per els dos pajaros , per lo que es decideix, jo no , pujar per el Tieso.
Una aclaracio el Tieso no es nomes la pista de terra, es tot el troç desde el cinturo i a mi personalment no m'agrada res. A mitja pujada faig figa, una figa gran que m'acompanyaria una bona estona, i poso peu a terra. Devant el Fletxa patint pero sense parar per arribar fins a dalt i el Duke per culpa de la seva bona educacio envers las noietes de ulls blaus ha estat a punt de menjar.se el talus de la dreta. Ja ja ja.
Aigues fins Can Borni i jo amb la meva figa que decideixo fer Tai-chi perque la sortida es molt llarga mentres els companys van pujant a bon ritme.
Pla dels maduixers , crec que aquest es el nom, baixada fins a Vista Rica, directes cap als Anuncis, Pas del Rei, Pneumatics, ara la trialera es te que baixar afinant molt per no tenir un susto, Juaco i pista fins a dalt dels Leprosos, creuem carretera del cementiri i arribant al bosquet on comença la baixada cap els anuncis trobem un petit corriol que allarga el troç enmig dels pins.
Sortim una mica mes avall, pero despres de una curta remontada tornem al lloc original i fem la primera trialera, bastant camibiada i amb un parell de llocs on es te que fila bastant prim a l'hora de possar la roda, pero el terreny perfecte fa que s'agafi perfectament.
Seguim fent pista i arribem a la pedra, la famosa pedra escenari de molt renuncis. Quasi sempre la he fet, pero aixo no treu que quan arribo tingui una mica de canguelo. El Fletxa se la ha trobat i no ha pogut reaccionar, jo darrera hi agafat la traçada bona sense pensar i .la he fet de conya. Despres la resta de la baixada amb un cami molt marcat ha estat molt divertida.
Els anuncis fa temps que varen deixar de ser els Anuncis tot i que encaran ressonan els crits i les conyes de alguna que altre exhibicio. Ara es fa una pista que arriba als antics horts i d'alli pujada tocacollons fins la carretera, despres corriol fantastic fins arribar al diposit d'aigua i d'alli a la dreta per remontar el petit turo on el Jose va trixar el canvi.
Prospeccio per si trobavam alguna rodeta, ja ja ja, i despres.... Tumba abierta per el corriol trialera que ens portara fins als camps de Sardanyola. Quina baixada, quin subidon. El Duke devant meu no deixan que m'acostes ni una mica, tan sols a algun troç mes costarut he aconseguit veur'el, pero cap al final he arribat a pensar que no anavam per el mateix cami perque ni el sentía. Per darrera el Fletxa pagan la geometría de la bici que no li permet baixar tan rapid com sol, ara be, la Epic fa la seva feina a las pujadas. Oi Lladre?
Camps de Sardanyola tot bucolics i reseguim la riera per arrivar a Can Olive amb mes de 27 Kms. a las cames. No esta gaire malament.
Esmorçem a dins , .el aire es fresquet, i despres de deixarme mitja vida al Sr Roca. tornem a pedalar. Aquí s'ha juntat el fet de que el Fletxa tingues mes pressa i de que jo no tingues cames per anar massa rapid, per lo que ens hem despedit a Can Coll perque ell faria un directe.
Aquesta segona part a estat un cataleg de corriols, quina pasada. Hem fet una bona part de tots els que he estat probant aquest estiu amb l'Edu, ja falta menys per l'any que be, i ha resultat fantastic. Clar que amb una mica mes de força a les cames hagues estat millor, es necesari per gaudir al maxim aconseguir mantindre las inercias i la velocitat, pero amb tot aixo ens ho hem passat de conya. Per acabar carenejant cap a la Flor de Maig i anar a petar a la pista de Can Borrell on mor el cami de Carena.
Fins ara tot joia, a partir d'aquest moment a patir, la primera part de San Medir ha estat dura, pero arribat a la ermita i despres de pendre un Gel, el Jose s'ha posat devant i amb una marxeta al.legre hem anant fent fins a Vista Rica, molt millor que las mevas expectatives, encara que he tingut alguns moments de "Patimiento" que com tothom sap es aquell moment que pateixes com un gos pero menteixas perque els compis no ho notin.
Baixada per la Rabassada, era tard i jo no volia pujar mes, amb una mica de acolloniment perque el vent feia que las bicis trontollesin de allo mes. Aribiant al penultim semafor una mica mes i el Jose i jo nem per terra a la vegada. Quin Susto!!!
Creuem la ciutat fins a casa comentan la jugada i arribem amb uns 56 Kms a sobre , la majoria dels quals han estat de una gran diversio.
Vamos una sortida com las "De Antes", tans sols faltavem els nostres amics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)