IMPRESCINDIBLE PER LA IMATGE I L AVENTURA

Paradise

DIUMENGE 20 DE JULIOL. SORTIDA INESPERADA.

El despertador em lleva com cada diumenge, amb l'únic objectiu d'anar-me desvetllant de mica en mica per pasar un diumenge de platja i xiringuito amb la família. Surto a mirar el dia diverses vegades i progressivament els núvols alts i un vent destacat van guanyant protagonisme. Finalment pactem posposar-ho per dilluns i a les 9 hores surto de casa content, tinc que reconèixer-ho, per aquesta dominical inesperada. He anat a buscar la Diagonal i pel Parc de Cervantes encaro cap a Sant Joan de Déu amunt per anar a buscar la plaça Mireia pels corriols habituals i el darrer tram per la carretera amb les onze tapadores de la Fundició Dúctil Benito tan sovint enumerades mentalment. Ha estat una pujada memorable, em sentia molt bé, descansat i segur de mi mateix i he aconseguit fer un complet sen se posar el peu a terra en cap dels dos punts crítics del recorregut... Mon Dieu! no ho havia aconseguit mai fins avui! Amunt cap a Aïgues i per pista cap a Sant Pere Màrtir. He anat caranejant per pista i trialeres paral.leles fins el Turó d'en Cors, trialera avall i Aïgues de nou per pujar per carretera fins a la placeta i avall per la pista per entrar al corriol de Can Llevallol i a la curva la variant que vaig descobrir i apareixo finalment a darrera del Pantà de Vallvidrera. A la dreta he tirat amunt per enllaçar amb la vista que ens porta al Punt Verd i mes enllà he girat a l'esquerra i he baixat per la Font de Sant Ramon. Darrer tram trialer i he creuat la carretera per pasar al costat de Vil.la Joana i anar pujant (he saludat al Francesc, que baixava a esmorçar) fins gairebé a dalt i girar per la pujada sostinguda. Al arribar a dalt he continuat fins l'entrada als cochinillos, he decidit agafar el corriol de l'esquerra per anar a buscar el corriol de Can Ribes que per sota el Viaducte enllaça amb la trialera del mateix nom. He anat avall, amb seguretat i gaudint de cada instant i he aparegut a Can Jané per la pista directa. Tornada per la variant de la Font Groga, el sol ja dominava la jornada i és d'agraïr l'ombra que trobes per tot el recorregut de pujada, l'he feta tota i, desprès d'omplir la cantimplora, pel corriol he aparegut a la carretera i he pujat al cim del Tibidabo. Avall pel pàrking i he agafat els corriols de sota l'antena per, de nou carretera amunt baixar per bombers i trialera fins Aïgues. Amb plat gran he arribat fins Mortirolo, ariant Berni i escales del Monestir. Rentada de bici i cap a casa amb 45,03 qms. Ce matin avec vélo a été merveilleux!

Dissabte 19 de Juliol, 2014

Hora de trobada, 7.40. Maldición, no em sona el despertador i em desperto a les 8... Truco al Dani, diu que puja cap a Campelles mentre esmorzo i em vesteixo. Cosa mala, si la ruta acaba a Ribes, hauré de pujar a casa pedalant...Bé...a veure que ens depara el dia. Arriba el Dani i surto de casa, el dia no pinta bé, tapat i cau alguna gota tímida. Abans que em planteji una encerrona ell, salto jo, JA TINC RUTA! Si he de patir que sigui culpa meva, jejeje. Sortim baixant cap a Roca Aguda, per ciment i pista, allí travessem un torrent i agafem un corriol bucòlic i ciclable fins can Gasparó, una casa rural. Enfielm direcció Nevà, per pista, amb un puja i baixa suau, fins unes fortes rampes que ens porten a Can Baldrich. D'allà tot baixada fins Nevà, des d'on el Dani sap un corriol per anar a Planoles, fem mig corriol, perque la resta l'han arrasat fent una pista per treure troncs. Arribem als Maristes de Planoles i començem a enfilar. Fins ara només portem 350m positius, ara bé la torrada! Pujem a Ventolà per ciment. Sobre el poble mengem una mica i seguim, pista fàcil fins la que puja a la carretera del Collet de les Barraques, agafem aquesta, una pista que sembla que no però fa pupa, amb un augment progressiu de la pendent, fins un 11% i un empitjorament del terreny. Sempre ho acabo passant malament i perdo roda. Agafem asfalt i trobem la Font Freda, recuperem una mica i amunt, queden 3 km d'asfalt fins el coll. Un cop allí agafem pista a buscar el corriol dels Ventolanesos, que ens portarà a la Font de l'Home Mort. Es una trialera on a voltes cal fer peu i salvar algun roc i arrels, però molt ciclable i entretinguda, arribem al torrent i canviem de vessant, ens trobem uns ciclistes, un va molt perjudicat, coix i tot. Seguim ruta pel GR, que també a voltes cal caminar, però poc i planer o baixant, fins Queralbs, abans del poble innovem per 3 corriols consecutius que ens duen dins el poble. Bona troballa. A Queralns ens refresquem, el sol ha acabat guanyant i pica fort. Decidim baixar per carretera fins Ribes, on trobem un carretero conegut que ens acompanya fins el desviament del Baell, jo volia pujar per muntanya, però decideixo fer mes quilòmetres, però més suaus. El Dani també puja fins el desviament, ens despedim i continuo cap a Campelles, primer fort, però poc a poc em vaig quedant sense masses forces i poso modo "ja arribaré", calma i 140 pulsacions. Arribo a casa rostit amb uns 56km, 1700 de desnivell i mitjana de 11.5. Una volta maca i entretinguda, durilla i amb grans paisatges.

Diumenge 13 Juliol 2014

Diumenge de sortida restringida a dos membres de la colla, el Duke i jo mateix. Diferents obligacions fan que la resta no estuigui disponible, el Edu a Iruña,el Pepitu a la platja i l'Albert encara tocat per la caiguda al parking. Per descontat l'ultim membre continua la seva preparacio per assolir el Montblanc amb bicicleta fent Mtb per el Ripolles.
Com que fa dos Diumenges que no surto el Jose em deixa que trii la ruta i jo que soc tonto per tot aixo i faig molt ciclismo de salón li propossso de fer una aproximacio diferent a Ca La Carme.

Sortim per la Diagonal cap a San joan de Deu i pujem cap a munt fins arribar a la baixada de la Font de la Beca, per allí fint la variant del corriol de la dreta ens arribem fins a Can Melic i recordant un corriol de pujada que vaig fer unes quantes vegades amb el Edu i el Berni, quan sortiem per las tardes fa uns quant anys, ens enfilem tranquilament fina arribar a unas rampas fortes que ens porten a la meitad de la pujada del Muxer, be la pujada on varem trovar fa anys un tio entrenant amb un trineu tipus Pirenna.
Seguim pujant i decidim no fer la trialera que ens portaría fins la pujada de la cova, sino que continuem per la carena per sota del coll del Moro a trovar la pujada tremenda de la casa abandonada per arribar a la carretera de Vallvidrera a Molins.
Caganme en el puto ciclismo de salón vaig esbufegan per anant fent. Las rampes son durisimes i arribo al costat del Jose i fem la ladera fins el merendero cremat. baixem la fon de Llevallol , variant Pepitu, i agafem la nova trialera tambe del Pepitu que ens porta a la cua del panta. Un corriol divertit encara que una mica costarut pero tot ciclable i molt noble.
Arribem a Ca la Carme i esperem a l'Albert que ve a esmorçar amb naltros.
Bon esmorçar i bona compañía, despres del cachondeo a costa de tots els que no hi eren, el Jose i jo pujem per la tornada clásica fins a Can Cortes, pero allí jo vaig una mica encigalat i tirem cap el Viaducte per fer el bucle per sota del mateix.
Me cago en tooo!!! quin mal de cames, las forces ja m'han abandonat i ho passo mallament. Arribem a la carretera i un altre cop cap a Can Cortes, cochinillosi cap a sota de la Antena, Vallvidrera i remontar carretera per baixar per els bombers, la pista eh? que jo ja no tinc esma per res, no puc fer ni las arrels. Aigues, Tieso i cap a casa. Total 37.8 Kms. pero la primera part realment exigent e innovadora.
Pd. Baixant per la Beca he fotut la roda a una regatera i no he volat perque soc bona persona i Deu nostre Senyor em protegeix.

DIUMENGE 29 DE JUNY

Cap de setmana de gayers, ja que la colla es mobilitza I sortim de la rutina collserolenca/mataronina I marxem a les montanyes de veritat en busca del nostre estimat amic Bernat. Pujem a Campelles per fer una ruta pel Montgrony que ens ha preparat el Cap de Taller en la seva nova etapa de home de les muntanyes.

Pugem com els senyor el dissabte per tal de no matinar el diumenge I estar més frecos per la ruta, així de pas sopem junts I fem caliu.

 Arribem el dissabte a mitja tarda, amb un bon dia I un bon sol, descarreguem bultos I anem a veure la casa del Bernat que agrada molt al personal, cerveçeta I cap a la casa a preparar el sopar. Jiji ja jas I a dormir no massa tard, hi han ganes de pedalar tots junts per nous territoris.

Diumenge, 7 del matí, em desperto, sento veus, m'aixeco I em trobo al Jose I el Salva en calçotets amoinats perque plou, l'Albert vestit de ciclista de dalt a baix dient que quant s'axiecat ell a les 6 no plovia. Dubtes, nervis, decepció, llamps, trons, aigüa a mansalva, boira, I llavors missatge del Bernat “tranquils nois que ja esta parant, aixo ja passa I para de ploure” I efectivament, als 5 minuts para de ploure. Valorem si sortir o no, el Jose radicalment diu que no, no vol arriscar a mullar-se I passar fred ja que el seu cos ja no te ni un milimetre de greix, el Salva diu que ell tampoc vol sortir amb un dia així, l'Albert, encara vestit de ciclista, diu que no plovia quan ell s'aixecat, I el Pepitu I jo dubtem ja que tenim moltes ganes de bici I encara que sigui fer una miqueta....


Arriba el Bernat per fer un gabinet de crisis davant la tempesta. Ens assegura que ja ha passat lo fort I no ploura més fins la tarda. Jose I Salva definitivament no surten, l'Albert tampoc sembla que surti, ja que es posa a dormir de nou al llit vestit de ciclista I tot, el Pepitu I jo ens animem I farem una ruta alternativa més curta per pedalar una estona, aixi doncs, el Bernat avisa al seu company Dani que ja pot pujar que sortim. El Dani es un noi que viu a Ribes I també fa MTB I surt habitualment amb el Bernat per tal d'ensenayr-li camins I rutes de la zona.

Sortim gairabe a les nou el Pepitu I, Bernat, el Dani I un servidor, comencem a pedalar per sortir del poble emboirat I molt tapat, pero sense arribar a ploure. Enfilem una pista I comencem a pujar suaument, fa goig, llastima de dia, I anem remontant alçada, a voltes susaument, a voltes més durament, tot plegat fins arribar a un refugi on parem a pixar I menjar alguna barreta.

Desde el refugi planejem una mica I despres baixem per arribar a una cruïlla on enfilem una pujada que ens dura al cim del Cuvill, de 2000 metres. La pujada comença suau però de cop ve un dur repechon empedregat sense una traçada clara, despres descansillo I un nou repechon més llarg pero amb la pista amb millor estat. Finalment arribem a un pla I parem, el Bernat ens diu, arà la pista s'acaba I falta el tram final de pujada I el més dur, hem de pujar
per aqui....
per on?
Per aqui, recte amunt
Recte? Muntanya amunt? Si no hi ha cami!!!
Tranquils, es puja be, es fa tot menys un tram.

El Pepitu I jo ens mirem amb cara d'estaquirots, perplexes I increduls mentres el Dani ja s'enfila pels prats amunt gaudint del MTB propi d'aquestes contrades. El Bernat arrenca darrera seu I jo intento seguir al Bernat mentre el Pepitu tanca la marxa. Rapidàment el Dani guanya distància, està molt fort, es de la terra I es coneix perfectamet el comportament de la bici en aquest terreny, I per ell pedalar camp a traves muntanya amunt, o avall, es habitual I perfectament normal si fas bicicleta de montanya per aquestes contrades. A certa distància del Dani puja el Bernat, que s'esta habituant aquest tipus de terreny I està canviant el el xip mental per tal de redefinir els conceptes de corriol I cami per tal d'adaptar-se al seu no medi ambient. Tancant la marxa anem un servidor I el Pepitu, que al.lucinem del concepte camp a traves, que trobin normal anar en bici per aqui I de com pujen el Dani I el Bernat. Deixo els restos per intentar seguir el Bernat en el primer tram fins un abrebadero de vaques, all'a estic mort I ja no puc pedalar més, el Dani I el Bernat continuen un tros més fins que paren I bici al hombro remonten un repechon bastant fort mentre les cares del Pepitu I meves empenyen la bici son un poema!

Despres del tram més dur, el Dani I el Bernat es tornen a enfilar sobre la bici I acaben de pujar el cim, el Pepitu I jo estem en estat de shock I no podem pedalar, remontem l'ultim tram caminat. Sobre el cim es gira vent fort amb boira que et mulla, ens abriguem, alguns mes I altres autoctons com el Dani amb un buff en tenen prou (va en maniga curta!!!!).

Comencem a baixar...per un bonic corriol? Per una trialera tecnica? Per una pista de vistas increibles? No, no I no, camp a traves de nou, I encara que arà es baixada algun tram no es veu gens clar I el Pepitu I jo acabem caminat. Aquesta comedia dura una estona fins trobar una pista que planeja primer I despres baixa per tancar el bucle I anar a sortir on habiem començat la pujada una bona estona abans.

Desfem la pista plana en direcció al refugi pero abans d'arribar-hi agafem uns corriols que estan bé (molt bé per lo que s'estila en aquella zona) I que baixan fins a Campelles. La part final d'aquests corriols la fem sota la pluja, I l'entrada al poble sota una pedregada!!!

Deixem les bicis a casa del Bernat I anem corrents a dutxar-nos per treure els kilos de fang I entrar en calor. Al arribar a la casa trobem al Jose, Albert I Salva veient la tele tranquilament sota l'escalfor de la llar de foc.

Per com va començar la jornada, va anar prou bé I vem tindre molta sort de que nomes ploges arribant a Campelles, perque despres a la tarda, dinant a casa del Bernat I la Monica, va caure una bona pedregada.

Finalment agraïr efusivament la hospitalitat del Bernat I la Monica que ens van obrir les portes de casa seva I ens van faciclitar l'estada, aixi com prepara un magnific dinar amb productes de la terra. Moltes gràcies nois!