dilluns, 30 de setembre del 2013
COLLSEROLA PEL FRONT MARÍTIM
Avui no he canviat de vessant en cap moment i els 36.25 qms. que he fet sense parar a menjar han estat un retrobament amb la Stumpjumper que tenia bastant oblidada.
Galileu amunt i Til.lers per encarar el Mortirolo, on m'han faltat pedalar els 5 mètres finals... com de costum. Aigües per pujar i baixar Sant Pere Màrtir per l'opció sud envoltant l'edifici del cim. He arribat a la carretera de Sarrià a Vallvidrera i per l'asfalt he arribat al cim del Tibidabo per baixar pel costat de l'aparcament fins la carretera on he tornat a pedalar de pujada fins l'inici de la trialera de l'Observatori Fabra on he baixat perfectament el primer tram. En arribar a la pista asfaltada, en lloc de continuar per acabar a la pujada dels bombers m'he apropat a les instal.lacions del Fabra i a l'esquerra marca un corriol que porta a Aigües (aquest va ser el descobriment que vaig fer la nit anterior on vam cel.lebrar el divuitè aniversari de la meva filla en un entorn fantàstic, un càtering acceptable i una amena explicació a càrrec d'un astrònom i posterior visita i útilització del telescopi a les instal.acions del Fabra que vaig trobar formidables), aquest corriol es transforma en una trialera que directa i 100 per 100 clicable va a parar per l'esquerra cent mètres per sota abans d'arribar al pont que pedalem per sobre el funicular que arriba al Tibidabo quan pujem per Can Borni. Encaro avall i per les arrels de nou a Aigües per arribar de nou a Sarrià- Vallvidrera i per carretera fins el Turó d'en Cors on, per la dreta accedeixo a la trialera fins Aigües, arribant a plaça Mireia, avall i pel corriol a Sant Joan de Déu, Parc de Cervantes, Diagonal i cap a casa on vaig arribar a dos quarts de dotze.
Sensacions?... necessito millorar.
diumenge, 22 de setembre del 2013
22 SETEMBRE UN BUCLE ESTRANY
Estem comentant a l'oficina fer una sortida amb els companys, i hi ha persones que podrien apuntar-se i que em dóna la sensació que tenen cert nivell, així que, tenint el whatssap en silenci (?) I pensant que no sortia ningú, m'he disposat a comprovar una ruta que havia pensat per aquesta sortida, així que que he posat el Runtastic a zero en sortir de casa, i he completat tres fases, la primera d'acostament fins a l'inici de la ruta, la ruta en si, i una darrera fase de tornada a casa.
La primera fase tenia com a objectiu el punt de trobada per a la sortida en qüestió, a l'aparcament del Pla dels Maduixers, per sobre del Mirablau, per arribar, he pujat fins a Vallvidrera l'he creuat, i he anat a buscar la carretera, després pista, que passa pels bombers, en lloc del sender de les arrels, he seguit baixant per l'esquerra fins al punt de trobada, 12,41 km i un desnivell positiu de 694 m.
La segona fase ha estat la ruta en sí, Carretera de les Aigües completa, passar pel pont cap a la pujada a Sant Pere Martir per la part posterior, baixada alternant senders i sender que porta al Turó d'en Cors, camí de l'esquerra i cap al Merendero Cremat via Vallvidrera fent un Can Llevallol complet, després, la pista que porta fins a la baixada de la Sagrada Família, baixada per aquesta pista fins a la carretera, pujada cap al Pinya 2, i des del Revolt de les Monjes pujada completa per la Budellera , i un cop a dalt, de nou a buscar la pista que passa per els bombers, i aquest cop si, caminet de les arrels fins a la carretera de les aigües, la ruta seria circular i acabaria aquí, altres 20,64 km i 1.100m de desnivell positiu.
Per a la tercera fase, la de la tornada a casa, he rodat de nou tota la carretera de les aigües, però he deixat el Mortirolo, i m'he dirigit cap el sender que baixa cap a Esplugues i d'allá a Sant Joan de Déu, Parc Cervantes i cap a casa, avui no hi ha hagut birra a Montjuïc, tenia "dolor bueno"i no tenia moltes ganes, la cervesa de "fogueig", a casa, 18 km, i altres 394 m de desnivell positiu, total, 51 km i un desnivell acumulat de més de 2000 metres...potser no está bé, peró feia temps que no tenía les cames adolorides, ni se si es bo el que he fet, no se si faig el correcte i em preocupa, peró tenía moltes ganes de bici.
La primera fase tenia com a objectiu el punt de trobada per a la sortida en qüestió, a l'aparcament del Pla dels Maduixers, per sobre del Mirablau, per arribar, he pujat fins a Vallvidrera l'he creuat, i he anat a buscar la carretera, després pista, que passa pels bombers, en lloc del sender de les arrels, he seguit baixant per l'esquerra fins al punt de trobada, 12,41 km i un desnivell positiu de 694 m.
La segona fase ha estat la ruta en sí, Carretera de les Aigües completa, passar pel pont cap a la pujada a Sant Pere Martir per la part posterior, baixada alternant senders i sender que porta al Turó d'en Cors, camí de l'esquerra i cap al Merendero Cremat via Vallvidrera fent un Can Llevallol complet, després, la pista que porta fins a la baixada de la Sagrada Família, baixada per aquesta pista fins a la carretera, pujada cap al Pinya 2, i des del Revolt de les Monjes pujada completa per la Budellera , i un cop a dalt, de nou a buscar la pista que passa per els bombers, i aquest cop si, caminet de les arrels fins a la carretera de les aigües, la ruta seria circular i acabaria aquí, altres 20,64 km i 1.100m de desnivell positiu.
Per a la tercera fase, la de la tornada a casa, he rodat de nou tota la carretera de les aigües, però he deixat el Mortirolo, i m'he dirigit cap el sender que baixa cap a Esplugues i d'allá a Sant Joan de Déu, Parc Cervantes i cap a casa, avui no hi ha hagut birra a Montjuïc, tenia "dolor bueno"i no tenia moltes ganes, la cervesa de "fogueig", a casa, 18 km, i altres 394 m de desnivell positiu, total, 51 km i un desnivell acumulat de més de 2000 metres...potser no está bé, peró feia temps que no tenía les cames adolorides, ni se si es bo el que he fet, no se si faig el correcte i em preocupa, peró tenía moltes ganes de bici.
divendres, 20 de setembre del 2013
diumenge, 15 de setembre del 2013
Tot Retrobant Montjuich 14.9.13
Ahir varem fer el Duke i jo una sortida de Disabte.Las circunstancies feian imposible sortir Diumenge, i com que la meva situacio actual no hem deixar saber quan podre tornar a sortir vaig aprofitar per rodar una miqueta.
El dia va començar malament ja que un malentes amb el Jose va fer que hem treis del llit, quan millor estaba, dormint i sommiant amb angelets muntant Cyclos, jajaja.
Be mig adormit vaig baixar i el Jose que porta uns dias fotut de la panxa va propossar anar cap el Forum. Per mi de conya, feia dias que no sortia i aixo aniria be per agafar una mica de forma. Be el recorregut va ser molt tranquil, rodant txarrant i observant el paisatge.
De tornada com sempre en quan el Duke veu Montjuich s'estarrufa i ffar propostes com pujar al Castell per la Sardana, fer una integral Cementiri etc. Be no tant, pero si que es cert que als darrers temps el tio s'ha matxacat la muntanya i es coneix tots el corriols, i el pitjor es que volia que jo tambe els conegues.
Montjuich es el que te, pujar baixar, pujar baixar, i clar per el meu estat de forma no va ser masa bo. Sort del descansillo, birra i patates, al txiringuito. Despres una mica mes i cap a casa i falta gent.
Be una sortida entretinguda per uns indrets que feia temps que no trepitxaba.
Pd. La setmana que be ja tenim visita amb el ciruja que hens dira la data de la intervencio de la Eva.Ja estan fetas totes las proves, pero encara no tenim resultats. Espero , en breu tornar a pedalar amb vosaltres.
dimecres, 11 de setembre del 2013
diumenge, 8 de setembre del 2013
UCI MTB DH World Cup 2013 Vallnord, Andorra
Fa un mes i escaig es va celebrar a Andorra una prova del campionat del món de MTB tant en la disciplina XC com downhill, i les dades són significatives, 15000 persones de mitjana de públic, més de 35000 persones que van acudir aquest cap de setmana a veure les proves, el periodista de Solo Bici que cobria les proves va haver d'allotjar-se a la Seu d'Urgell. Sam Hill, Peat, Briceland, Minaar, Atherton, Bronson, Oulego, Bernat Guardia, Schurter, Absalon, Hermida, Gunn Rita Dahle, el equip Luna....un gran espectacle a prop de casa, que no es tornará a repetir fins el 2015.
Fa uns mesos vaig poder veure a la televisió andorrana al secretari del ministeri de turisme i medi ambient explicant que ha estat en diverses ocasions a Whistler per aprendre, els canadencs venen 100000 de forfets a bikers, Andorra està en prop de 50000, aquestes xifres són sorprenents, i si tenim en compte l'impacte en la indústria de la bicicleta, en fomentar el ciclisme, l'hosteleria i comerç encara ho són més, sort que al meu país lliguem els gossos amb llonganisses i aquestes merdetes ens la suen ... . i si no és així, és que hi ha un un grapat d'inútils i gilipolles que no han reparat en un diumenge a Collserola i qui envaeix els camins i carreteres, un public objectiu que ja voldrien molts sectors i fins i tot esports (Un cop vaig llegir que a Catalunya el segon esport en nombre de federats és el ciclisme), tant per fer i tan poc fet!
Bon vídeo amb un hostión que fa molta por (Rotura de dues vertebres i cervicals)
Fa uns mesos vaig poder veure a la televisió andorrana al secretari del ministeri de turisme i medi ambient explicant que ha estat en diverses ocasions a Whistler per aprendre, els canadencs venen 100000 de forfets a bikers, Andorra està en prop de 50000, aquestes xifres són sorprenents, i si tenim en compte l'impacte en la indústria de la bicicleta, en fomentar el ciclisme, l'hosteleria i comerç encara ho són més, sort que al meu país lliguem els gossos amb llonganisses i aquestes merdetes ens la suen ... . i si no és així, és que hi ha un un grapat d'inútils i gilipolles que no han reparat en un diumenge a Collserola i qui envaeix els camins i carreteres, un public objectiu que ja voldrien molts sectors i fins i tot esports (Un cop vaig llegir que a Catalunya el segon esport en nombre de federats és el ciclisme), tant per fer i tan poc fet!
Bon vídeo amb un hostión que fa molta por (Rotura de dues vertebres i cervicals)
diumenge, 1 de setembre del 2013
Diumenge 1 de Setembre. La trialera dels Pebrots Pixarrencs
Practicament ultima sortida del estiu, comença a notar-se fredor a les nou del matí, tot i que despres d'esmorçar el sol castiga amb força i suem força.
Ens reunim a les aigües amb la carretera de vallvidrera el Jose, Pepitu i un sevidor a les nou del matí. No temin ruta clara, pero el segur es que volem fer la nova trialera descoberta pel Pepitu.
Acavem de pujar per carretera fins el turo d'en cors, baixem per començar el dia despertant-nos de cop per la trialera de la dreta que va a parar a la ladera. Fa dies que no passo per alla i vaig amb precaució, però sortim airosos del corriol.
Enllacem amb la ladera, magnífica com sempre, i anem pujant. Obro camí, però el Pepitu i el Jose em segueixen a poca distancia alternativament. Així, anant fent, sense presses però sense encantar-nos arrivem al merendero cremat.
Agafem la pista de sempre del pantà, amen xino xano fins que agafem uns ciclistes, llavors el Pepitu decideix fer una exhibició i canvia el ritme sobtadament, reaccionem el Jose i jo i també superem als ciclistes, calia?
Després dels repechons i puja baixa, just abans d'arribar al ultim repechon fort abans de la curva, surt un camí a ma dreta, es l'inici de la trialera dels pebrots pixarrencs.
El camí comença amb aires de corriol entranyable, fins un punt (el de la foto del whatsapp) en que canviem de direcció per endinsar-nos a la brava pel mig del bosc, aquí la cosa es comença a complicar i es torna més trialero.Baixava darrera del Pepitu que anava obrint camí molt bé. Ciclable tot, pero amb compte, el més estressant es que hi ha una catifa de fulles mortes que no et deixen veure els esglaons ocults, a vegades traces a cegues, pero tret d'aquest petit detall molt bé. Té una surtida brusca, de platillo, pero curta, i el Jose l'ha fet amb pasmosa facilitat.
Sortim a la primera curva tancada pujant per la sagrada familia, i enllacem amb el petit corriol que ens baixa fins la pista asfaltada de baix. Sortim a les planes i decidim remontar per l'inici de la budellera i anar a buscar la tumba menovingia per enllacar amb la pista i fer la trialera rosita.
A la pujada veig que aquest parell van forts, l'un que fa un mes que no surt i l'altre que tambe no se que...comedies, m'alegra veure que com sempre estan ahi apretant el Jose i el Pepitu. La fortalessa i voluntat de la colla.
Ah, ja ho veuen, al arrivar adalt els bravos bikers disimules i s'escapoleixen de la tumba menovingia! ohhhh! Doncs està molt factible, ja que la traçada amb corva del arbre ha quedat en desus per baixar directes pel dret. Ara es fer un petit rampage, va bé per agafar el pols tecnic aquest desnivells.
Pista i trialera de la rosita sense incidencies a destacar, remontem per la trialera fins vilajoana i a ca la Carme a esmorçar.
Ens acompanya el Salva, dema marxa de vacances i avui no volia arriscar. Esmorcem tranquilament i tormen a la ciutat.
Sortim cap amunt, per la pista dura i desagradable a buscar el corriol de baixada que li agrada al Jose per pujar-lo. El Jose m'achucha per darrera, pero agunato el tipus al corriol, i al arrivar a la trialereta final que porta a la pista del totxo em quedo sol. Amb molt de esforç i sort a la traçada aconsegueixo pujar-ho tot sencer. Poc després apareix el Pepitu i engantxat el Jose.
Baixem, jo una mica descontrolat, els cochinillos. Carretera i can Borni avall fen tots els miniminicorriols que hi han enmig, homenatje al Berni que els troba a faltar.
Arrels a lo loco i aigües per rodar "durament" a 23 km/h. Els pros de la volta i tour pujem els ports aquesta velocitat!!!!
Arrivem a la carretera i em despedeixo dels companys que van a buscar el Mortirolo, jo baixo per la carretera a buscar el cotxe.
Al final em surten 28 km, una primera part amb novetats i entrentinguda i una segona part classica de tornada. Bona sortida d'estiu.
Ens reunim a les aigües amb la carretera de vallvidrera el Jose, Pepitu i un sevidor a les nou del matí. No temin ruta clara, pero el segur es que volem fer la nova trialera descoberta pel Pepitu.
Acavem de pujar per carretera fins el turo d'en cors, baixem per començar el dia despertant-nos de cop per la trialera de la dreta que va a parar a la ladera. Fa dies que no passo per alla i vaig amb precaució, però sortim airosos del corriol.
Enllacem amb la ladera, magnífica com sempre, i anem pujant. Obro camí, però el Pepitu i el Jose em segueixen a poca distancia alternativament. Així, anant fent, sense presses però sense encantar-nos arrivem al merendero cremat.
Agafem la pista de sempre del pantà, amen xino xano fins que agafem uns ciclistes, llavors el Pepitu decideix fer una exhibició i canvia el ritme sobtadament, reaccionem el Jose i jo i també superem als ciclistes, calia?
Després dels repechons i puja baixa, just abans d'arribar al ultim repechon fort abans de la curva, surt un camí a ma dreta, es l'inici de la trialera dels pebrots pixarrencs.
El camí comença amb aires de corriol entranyable, fins un punt (el de la foto del whatsapp) en que canviem de direcció per endinsar-nos a la brava pel mig del bosc, aquí la cosa es comença a complicar i es torna més trialero.Baixava darrera del Pepitu que anava obrint camí molt bé. Ciclable tot, pero amb compte, el més estressant es que hi ha una catifa de fulles mortes que no et deixen veure els esglaons ocults, a vegades traces a cegues, pero tret d'aquest petit detall molt bé. Té una surtida brusca, de platillo, pero curta, i el Jose l'ha fet amb pasmosa facilitat.
Sortim a la primera curva tancada pujant per la sagrada familia, i enllacem amb el petit corriol que ens baixa fins la pista asfaltada de baix. Sortim a les planes i decidim remontar per l'inici de la budellera i anar a buscar la tumba menovingia per enllacar amb la pista i fer la trialera rosita.
A la pujada veig que aquest parell van forts, l'un que fa un mes que no surt i l'altre que tambe no se que...comedies, m'alegra veure que com sempre estan ahi apretant el Jose i el Pepitu. La fortalessa i voluntat de la colla.
Ah, ja ho veuen, al arrivar adalt els bravos bikers disimules i s'escapoleixen de la tumba menovingia! ohhhh! Doncs està molt factible, ja que la traçada amb corva del arbre ha quedat en desus per baixar directes pel dret. Ara es fer un petit rampage, va bé per agafar el pols tecnic aquest desnivells.
Pista i trialera de la rosita sense incidencies a destacar, remontem per la trialera fins vilajoana i a ca la Carme a esmorçar.
Ens acompanya el Salva, dema marxa de vacances i avui no volia arriscar. Esmorcem tranquilament i tormen a la ciutat.
Sortim cap amunt, per la pista dura i desagradable a buscar el corriol de baixada que li agrada al Jose per pujar-lo. El Jose m'achucha per darrera, pero agunato el tipus al corriol, i al arrivar a la trialereta final que porta a la pista del totxo em quedo sol. Amb molt de esforç i sort a la traçada aconsegueixo pujar-ho tot sencer. Poc després apareix el Pepitu i engantxat el Jose.
Baixem, jo una mica descontrolat, els cochinillos. Carretera i can Borni avall fen tots els miniminicorriols que hi han enmig, homenatje al Berni que els troba a faltar.
Arrels a lo loco i aigües per rodar "durament" a 23 km/h. Els pros de la volta i tour pujem els ports aquesta velocitat!!!!
Arrivem a la carretera i em despedeixo dels companys que van a buscar el Mortirolo, jo baixo per la carretera a buscar el cotxe.
Al final em surten 28 km, una primera part amb novetats i entrentinguda i una segona part classica de tornada. Bona sortida d'estiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)