Diumenge 28 d'Octubre

M'aixeco amb ganes de bici, aquesta semana no he sortit a entrenar, ni a passejar, ni estirar les cames, ni amb la foska...tinc mono de bici!

Arribo abans de les nou a la plaça Borras, aparco el cotxe i truco al Pepitu per saber on esta el grup, estic parlant amb éll i passa un grup de ciclistas...entre ells veig una cyclo, surto i faig un crit, el Bernat es gira però no pot parar perque el grup on va no estan per comedies. Esperem cronica de la sortida de los mejores!

Arriben el Pepitu, l'Albert i el Salva. Enfilem carretera amunt a un ritme "cansino" per tal d'embaucar al senyor Rovira i fer-li pujar amb nosaltres. Així doncs, arriben xino-xano a Vallvidrera, agafem pista direcció merendero cremat i amb variant can llavallol. El terreny està perfecte amb les darreres pluges, dur, compactat i sec. Agafem ladera fins la pujada adalt de la pujada de la cova, allà pista direcciò dreta per agafar els dos corriols que enllaçats ens condueixen a la penya del moro. L'esforç de la pujada ha valgut la pena, aquest corriols son fantàstics. remontem la penya del moro amb la típica caminada a les escales de fusta, si no fos per això seria perfecte. Després de recuperar l'alé al mirador toca baixar, m'agrada molt aquesta baixada, amb detalls tecnics, peraltes, pedres, canvis de rassant, projeccions, un ampli ventall de possibilitats per divertir-se.
Un plus de la baixada es que s'acaba al bosquet i això es al costa de la Salut i, per tant, de l'esmorçar. Personalment no es que m'encanti aquest bar per esmorçar, simplement correcte, hem falta el caliu de la Carme o de Can Jane, però està molt ben situat. Esmorçem amb la companyia d'un "madur interessant", el Jose, que s'atançat amb el cotxe a fer-la petar una estona. Arreglem el nom una estona i continuem amb la ruta. Al sortir del aixopluc del bar rebem un xoc termic a carrec del fort vent que bufa.

Sortim de la salut, agafem el corriolet que ens va ensenyar el Berni, pista "falso llano" amunt i variant de la font de la cova. Al inici, on la font, ens passa un senyor amb bici, canvio el ritme i l'atrapo, em poso a roda seva i deixem poc a poc el grup. En una de les corve l'home s'obre massa i el paso per l'interior, éll s'engantxa a la meva roda. Procuro mantenir el ritme, éll continua engantxat i arriben a la zona dels repechons, aquí apreto els dents i mantinc el ritme, les cames em fam mal i el paio encara es darrera meu, després del ultim repechon ja es veu el final, baixo dos pinyos i acabo de rebentar la patata perque no m'esprinti al final. Arrivo adalt esbufegant i fet pols, l'home em mira i diu "buena subida", jo contesto "si, pero me has sacado el hígado por la boca", éll riu i s'en va cap a la ladera, jo continuo baixant pulsacions quan arriba el Pepitu amb molta dignitat, comenta "us veia tota l'estona a 15 metres fins els repechons" al cap d'un moment arrivem el Salva i l'Albert xerrant tranquilament, tot i que es veu més tranquil al Albert, je je je. Fem dos grups, per carretera i per la ladera, i ens trobem al merendero cremat, pista fins vallvidrera on el Pepitu fa un homenatge al Jose pedalant deu metres per davant nostre. Anem al turo d'en cors i cap avall, el Salva es llença davant i al primer tram intento passar-lo, surto de la traçada i hem menjo varias arrels i crestes de pedras però l'hi guanyo la possició i entro a la trialera primer, baixem pim-pam i al arrivar a les aigües ens despedim, la colla va a rodar una estona més fins al final de les aigües i entrar pel parc cervantes. Jo vaig a buscar la carretera per anar al cotxe, però només desperdir-nos i començar a rodar noto la roda extranya, he puntxat. Paro a canviar i en la operaciò veig que he trencat un radi, la traçada dolenta per passar al Salva, allà he notat "un mal tanto" a la roda i vet aquí el resultat. Canvio i baixo amb precauciò fins el cotxe.

Un día tranquil de bicicleta, sense kilometrada, sense gaires pujades, però amb molta diversiò de corriols i amb la companyia de gairabé tot el grup. Arà fà temps que no ens trobem tots.

Al meu fill li mola aixó, no em desagrada peró altre cosa mes per patir

Ara

Diumenge 21 d'Octubre

Plou, plou i fa sol i les bruixes es pentinent, plou i fa sol...

En aquesta textitura ens trobem el dissabte. Que farem diumenge? Les previsions són de terribles pluges i el cel està ben tapat i negre. S'aixecca el diumenge amb una fina pluga, però també amb alguns clars a l'horitzó. Envio un missatge al Bernat, aniré directe a ca la Carme, ens veiem allà. Agafo el cotxe, baixo a Barcelona, aparco en la plaça Borras i m'enfilo per la carretera fins Vallvidrera, trenco cap a les planes i pujo a Vilajoana, tot per carretera, el día no dona per floritures corrioleres.

Arribo a les deu a la Carme, no hi ha ningu. Al cap d'un moment apareix el Francesc, pregunta si estic sol i al saber que pujavem mès gent marxa, segons la Carme "aquest noi tambè és molt raro!". Marxa el Francsec i arrivem el Jose i el Salva, com uns senyors han pujat amb cotxe, ja no tenen edad per agafar humitats...ja ja ja. Començem a xerrar i apareix el Bernat vestit de ciclista i plè de fang, això és un home!

Fem un esmorçar llaaaarg, gairabé dos hores, i per fí emprenem la marxa. Anem a buscar la pujada de sota el pont, can balasc amunt, com si anesim a fer la trialera de can Busquets, però enlloc de agafar la trialera ens enfilem per la pista amunt. Uf! vaja com s'enfila aquesta pista, i com llisquen les pedres! Per acabar-ho d'adobar comença a caure una fineta capa de pluja per fer-ho més queco tot plegat. L'idea era anar a buscar la trialera de can Pasqual, però no ho veig clar, el terreny està molt malament. Aixi doncs al arrivar a can Castellvi agafem el camí que fem sempre de pujada i el desfem per arrivar al merendero cremat, la pista té trossos molt enfangats. Al merendero cremat decidim fer-nos els homentos i ens llançem per can llavallol, quina mala idea! El repechon es gairabé impossible de pujar enfangat, hauriem de portat pneumàtics especials i ja veuriem...Després ve la curva i les escales i cal dir que el Bernat gairabé ho passa, només ha deixat anar un peu! i això que "només" porta 4000 km aquest any...

Arrivem a vallvidrera tot plens de fang, hem de netegar les bicis o no ens deixaran entrar a casa! Així doncs baixarem pel mortirolo, i l'anirem a buscar pel turo d'en cors. Al turo comprovem que és un mal día per fer corriols i trialeres, està ple de fang i la bici va per on pot o vol no per on tu vols. Baixem a trompicons, aigües i mortirolo, per cert, quans anys fa que no pufem pel mortirolo? IHAKEFERU !!!

En fí, sortida curta, sense gaires emocions técniques, el terreny no estava per floritures. Però estic content d'haber-me animat a sortir en bici, fà un any hagues pujat en cotxe a esmorçar nomes. Diguem que avui hem estirat les cames i ja farem mountain bike entre semana, tinc uns corriols maresmenys nous que ensenyar-li al Bernat!

Herencia Genetica

Edu la teva bici ha tingut una neta.

Dissabte 13 d'Octubre.

Per tal d'aprofitar aquest pont i fer alguna cosa diferent per trencar la rutina collserolenca o el flow maresmeny vaig proposar al Bernat pensar alguna sortida interessant. Les propostes anaven desde fer una ruta de carretera a fer la volta sencera del pedraforca (me MOLA molt i tinc temes pendents...). Finalment en l'entreno dels dimarts, glups! vull dir en la "passejada" de dimarts em va confirmar que tenia una ruta interessant per la Cerdanya.

Aixi doncs quedem dissabte a les 7 a sants. Carreguem les bicis i sortim de la ciutat en busca d'aire pur. A les 9 i mitja arrivem a Ribes de Fresser, esmorçem en el bar de la carretera i agafem la collada de tosses en busca de Puigarda. En les primeres curves s'en comença a regirar l'estomac, noto molesties i tinc ganes de veure al senyor roca, conforme avançen les curves la cosa empitjora, finalment arrivem a Puigarda i parem en la primera benzinera que veiem, salto del cotxe i estuco amb una bonica diarrea el bany. Ja m'he tret un pes de sobre. No content amb això i sempre dispossat a donar espectacle en quan arrivem adalt de puigarda i aparquem el cotxe al costat del llac, salto del cotxe i vomito al costat d'un arbre, arà sí que sembla que m'he quedat bé. Donant-ho tot per la causa, entre adalt i abaix m'he tret un kilo de pes del cos, ja ja ja. El Bernat hem mira al.lucinat, descanso una estona i emprenem la marxa.

Sortim de Puigerda per un idilic camí, el dels enamorats, un passeig pla entre arbres amb un rierol d'aigua, després agafem una pista planera que ens porta fins Llivia. Aquestes primeres pedalades em serveixem per veure el meu estat, hem trobo millor però també estic debil i sense gaire forçes a les cames, la ruta es llaaarga i cal conservar les minses forçes que tinc. Es per tot això que pedalejo amb molta calma, precaució i un punt d'acolloniment. Arrivem a Llivia i enfilem entre "sencilles" casetes fins un camí que porta a la pedrera, allà comença a pujar suaument, tot i que a mí em sembla un "puertaco". Pujem i arrivem a Targassone, un poble d'aquests idilics de alta muntanya, allà continuem pujant per una pista que a voltes es troba asfaltada, com el grassolet al pedraforca, i ja us podeu imaginar el pendent per tal de que l'asfaltim. Després de uns repechons asfaltats arriva un que no ho esta però que té també un fort pendent, no puc més i peu a terra.  Camino el repechon i continuo pedalant cap amunt, adalt de tot m'espera el Bernat que esta euforic i exsultant de forma, éll naturalment ha pogut pujar-ho tot. El paisatge és molt maco, especatular, tot té la típica magnitut de l'alta montanya; les valls, les pujades, l'aire pur, els boscos, els rocs...
Després de pujar molt, uns 12/14 km, la pista s'acava, textualment així, s'acava. Estem a 2000 metres i per continuar hem d'agafar un petit cami de pastors i remontar per un prat fins un altre pista ben marcada, la ruta de btt nº37. Estem aprop de font romeu i allà hi ha un centre de btt i rutes marcades. La remontada pel prat es dura pel terreny més que l'inclinació, es tipus Abodi. El Bernat es trova un conegut/saludat allà enmig del no rés, resulta que té una caseta a Targassone i aquesta es la seva zona de sortir. Arrivem a la pista 37, rodejem la penya del moro, si, es diu així, i anem a buscar el pla de la calma, sí, tambè es diu així. El camí fins el pla de la calma (que es troba adalt de tot de l'estació d'esqui de font romeu, arriva un telecadira) es dur, repechons ple de rocs en el que costa de mantenir la traçada, en l'ultim repechon tinc que tornar a caminar, uf. Arrivem adalt, descansem una estoneta i decidim que fer. La ruta original del Bernat baixava fins un llac, a l'altre costat de la vall de font romeu, però si baixem després s'ha de remontar de nou fins adalt i ja és tard, les dos passades, i les meves forçes son nul.les. Així doncs decidim continuar per la ruta 37 que baixa fins font romeu. Comença per la clàsica pista d'esqui, però al arrivar a l'alçada del bosc es fica entre els arbres i es pot veure com està acondicionada com a bike park, amb salts i peraltes, toma sorpresa. La baixada es divertida, tot i que tinc les forces més que justetes i no tinc els reflexos ràpids em diverteixo molt. La baixada es torna pista de nou i ens condueix cap a Pyrenees 2000, allà ens tormen ajuntar amb la ruta del GPS. La ruta arà fa una volta per anar a buscar un altre llac, nosaltres no, les meves forçes son les justes per pedalar en modus supervivencia carretera fins Puigerda, el Bernat pateix per mi i per l'hora, que no s'ens fagi fosc, amb la tonteria ja sòn dos quarts de quatre. Així doncs agafem la carretera i remontem uns metres fins font romeu, allà agafem la carretera direcció odelo-Sagallousse-Bourg Madame. Sort que la carretera tot i planejar té una forta tendencia anar baixant poc a poc, perque estava escurant les ultimes energies de la reserva, i perquè feià un vent de cara que en les baixades et deixava frenat si no donaves pedals.

Arrivem a Puigarda i queda l'ultima broma del día, estem abaix del poble i el cotxe es adalt en el llac...Després de agonitzar en l'ultim "puertaco" fins el cotxe per fi arrivem. Estic content, el Bernat em diu: 61 km, deu n'hi do, no creia que els aguantes, i hem pujat fins a 2200 i pico metres, no està malament.

Recollim els bartulos i després de veure el dificil que resulta menjar un entrepa a Puigerda baixem fins Guardiola de Bergueda, on trobem els bars oberts i amb ganes de treballar. Menjem i cap a casa. El Bernat ja penjarà alguna foto de les seves, jo només possare la del entrepà perque es digne de veure el tamany, cal dir-li a la Carme perquè prengui nota!!!

L'ampolla d'aigua es de litro i mig, i l'entrepa és més llarg!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

TRIATHLO 2012

Còmode sobre la Cyclo però incòmode en la carrera, 40 quilometres i una mica més d'una hora sensa deixar de pedalar ni un segon per que els de darrera et passen per sobre

Reentré...

Avui era la tornada del Pepitu a les sortides Collserolenques, dia de celebració i només ha acudit un servidor a la sortida, us hauria de fer vergonya, i després direu que sou amics... ;-) De bon matí l'Albert envia missatge dient que te dècimes de febre, i es clar no es tracta de començar a treballar demanant la baixa, jeje.
Bé doncs sense més enfilem cap a Collserola, el Pepitu estrena coberta posterior i manetes de fre gentilesa de la botiga "innombrable". A part porta un mini CamelBak, sembla ser que li ha entrat el virus del pes, jeje, ja en sentirem a parlar ;-) Arribem a les Aigües  a ritme de pre-pre-pre-temporada, i rodem fins bombers, xerrant alegrament i arreglant el món, anècdotes i successos que ens anem explicant. Enfilem bombers i després per la Budallera anem a buscar Cochinillos, el tram final impossible degut a la quantitat de gent en bici i corrent que hi havia, girem carretera esquerra i entrem per la pista a buscar la plaça Transvaal (a que deu fer referència aquest nom? és el canal que uneix Keruna i Kelivare?), anem a buscar el corriol i les S que van direcció Ca la Carme i després la pista de la tomba "merovíngia" per anar a buscar el corriol de l'arbre gros tombat. Ens trobem una gran branca enmig del corriol, no hi és per casualitat...
Remuntem el corriol humit i el pas del tronc ja està net, aviat no caldrà fer peu. Sense més ens entaulem i esmorzem fantàsticament com sempre, cada vegada els entrepans són mes bons! Seguim arreglant el món i xerrem amb la Carme, les coses per allí dalt estan difícils. Un esmorzar de temps contingut, dels que li agraden al Pepitu, tenia ganes de bici i qui era jo per no satisfer-li? Ell vol pujada llarga i sostinguda i anem a buscar la pujada clàssica de sota el pont. El sol, la calor i la humitat apreten de valent ja i es vulgui o no es vulgui la pujada fa suar. Un cop a la casa, 2 minuts de repòs i amunt a buscar la trialera de les pedres. Baixem alegres i ja som al "merendero" cremat, li proposo al Pepitu seguir per la ladera de baix per anar fins l'inici de les Aigües, accepta i cap allà anem, ritmet maco i corriol fantàstic, com sempre. I al arribar al tennis proposta indecent, pujem fins el turó d'en Cors? El Pepitu s'ho pensa, i està a punt de demanar l'hora, però no, perquè és aviat i ell és un guerrero, amunt doncs! Fem pista i l´últim tram del bosquet i enfilem trialera avall, Aigües i Mortirolo cap a casa, el Pepitu ha disfrutat i s'ha trobat molt bé, ha donat la cara i ha afrontat tots els punts crítics amb solvència i decisió després del parón. Només li falta com diu ell nervi a la musculatura i ja el tindrem batallant. Bé, molt bé.
Al arribar a Vallespir, St. Antoni, apareix el típic imbècil que vol amargar-te el dia, un taxista, el resum és ràpid. Al semàfor de St. Antoni baixa del taxi, se m'encara i reclama que jo m'havia d'apartar, que el molestava, vaja en les seves paraules, que la calle es suya y que el próximo dia te tiro, amb bufetada al manillar inclosa. N'estic convençut que si hagués estat jo sol em pega...bé, sense comentaris.
I això ha estat tot avui, ara falten les sensacions i pensaments del Pepitu. Una bona jornada de 43km i 1000 i pico de desnivell.

Moda prêt-à-porter...

Us presento la roba de Cyclo. De moment, maillot i culotte. Espero que us agradi i que el compreu, sobretot!! :-)

 

Entrenant...con los mejores!

Després de la pajara dominical amb el sino sino sino huy que negre està, al arribar a collserola i veure el sol i els companys amb bici em va agafar el tradicional mono...avui dimarts l'he tret a passejar amb escreix.

Quedo amb el Berni a les tres (al Octubre treballo de matins i tinc les tardes lliures), a la plaça Borras. Pugem  per la carretera xino xano fins la carretera d'aigües, decidim rodar per la banda de sant Just perque estarà més eixuta. Aigües i pujada a sant pere Martir per escalfar, el Bernat que està fort en dona palique mentres em va deixant enrera...noto les cames fluixes, sembla que patirem, que el entrepà de truita quedarà curt. Baixem i agafem el corriol ladera que puja al turo d'en cors, el del costat de la pista que s'endinsa pel bosc. Deu n'hi do lo tècnic que està! Hi han punts complicats i exigents, però els aconseguim superar, mira que sou besties per Barcelona, al Maresme els corriols estan acondicionats i tenen flow, a Collserola on hi hauria d'haber una apoiadura o un peralte et trobes un aflorament de pedres o unes arrels!!!
Arrivem al turo i agafem la trialera que baixa fins la ladera, el terrenys està perfecte amb les pluges, per fi ha desaparegut la densa capa de pols. Agafem la ladera i pujem, el tros primer d'aquell parell de curves dins el bosc cada vegada sembla més estret i més dificil, en canvi, la curva dificil de sempre està arreglada i es pot fer facilment. Al final de la ladera enllaçem amb el corriol que baixa fins l'hipica, està molt divertit i té alguna projecció divertida, flow collserolenc. Creuem la pista de la hipica i agafem el corriol de davant, baixa fins el tenis i remuntem per la carretera fins trobar de nou la ladera superior que ens condueix fins adalt el turo de la coscollera (nom tret del mapa de collserola que despres hi han moltes risas amb la meva creativitat nominal...). Just en el repechon del turo em quedo sense aigua, tampoc tinc barretas que fotrem, patirem. Agafem la trialera que baixa fins la pista de la penya del moro, disfruto molt, està divertidisima. Pujem la penya del moro i enllaçem amb el Muslim pas, aquesta és més tècnica però asequible, baixem gaudint com a berros. Arrivem al bosquet i anem a buscar la Salut, esperem poder berenat al bar, estem amb ganota i sense aigüa! Són les cinc menys deu i segons el horari el bar tanca a les cinc, Murphy actua i el bar és tancat. L'idea erà remontar per la font de la cova, però en aquestes circumstancies decidim baixar fins Sant Just per recuperar forces.

Baixem per les pistes de sempre i arrivem a Sant Just, abans de la rotonda hi ha un petit parc amb una font, ens aberronchem! Meditem si berenar o continuar, salir con los mejores es lo que tiene, evidentment escollim continuar, anar a pujar per la font de la Beca. En les meves llarges estancies al sollado he aprés moltes coses, el Salva és un pou de saviessa, una d'elles es que si has de patir que pategi tothom, així que llenço una proposta boja d'aquelles que donen trempera als gaiers de la colla, enlloc de pujar per la Beca, pujarem per la trialera de la Beca. El primer tram es asequible, el segon es complica força i ja es molt exigent, i el tercer (on he tingut que parar dos cops) es només reservat als campions, el Bernat ha fet de nou una exhibició arribant adalt i nomes fallant en la sortida. Bravo!

Ara si que arribem al inici de la carretera d'aigües i trobem el merendero i el seu bar obert, arà si que ens hem guanyat el berenat, un cafè amb llet i un donut, no es diumenge, snif snif. Arà hauria de dir que rodem placidament per les aigües fins la baixada de les eses, però no sé, perque l'amic Bernat m'ha portat totes les aigües amb el plat gran, com que la totxo té INEEERCIA amb les seves rodes 29.

En fí, sembla ser que avui sí que hem entrenat, però poc, trenta i escaig km, rés important...

SI, NO, SI, NO...VINGA VA 30-09-2012

Em vaig aixecar a les 7 del matí i el cel estava molt cobert, veig un missatge del Salva dien "no me esperes" i l'Albert m'havía enviat un whatsap preguntán si es sortía,  el to plomís del cel no presagiava res bo, més aviat feia por (Menys al Pepitu i al Berni, tot es te que dir),  així que vaig enviar un missatge al Albert, l'Edu i el Berni per si volien pujar a esmorzar en cotxe, el Berni no va contestar, l'Albert i el Edu van dir que si, peró un raig de sol em va recordar altres díes en els que havía acabat lluint de valent, així que vaig enviar un altre whatsap; a les 9,00 en bici?, l'Edu va pujar en cotxe, mentre l'Albert i jo vem quedar a les 9 a Plaça Espanya.

Pujada clásica per la carretera de Vallvidrera (Cada dia m'atabalen mes els cotxes), fins el desviament de la carretera de Molins, agafant-ho anem fins Vallvidrera per enllaçar amb la baixada per el Pantá de Vallvidrera (Ja hi ha una mica d'aigua) no hi ha molt de fang i en res arribem a la carretera de Les Planas, pista cap amunt i a Ca la Carme, poqueta gent (Un palliça-enteraillo excursionista que vol intimar amb  l'Albert, al company el despatxa en una vinga, vinga, vinga..., peró de bon rotllo), bon esmorzar, arriba l'Edu i conversem largo y tendido (Que rar, no?), la Miren ens pilla, a Mataró feien una triathlo i en un missatge li diu al Edu que tindriem que está allá i no "aberronchaos" en las butifarres de la Carme. 

L'Albert i jo, pujem per darrera de Vil.lajona, un altre clasic, per anar a buscar finalment la pista del cami del Totxo de baixada, creuem la carretera de Vallvidrera per anar a buscar la pista dels bombers, fin les arrels, carretera de les Aigües fins amunt i sender fins el Parc de Cervantes.

Sortida corteta i tranquila, peró agradable per que el sol, al final, va lluir plàcidament.