La setmana del 9 de desembre en la qual havia
de gaudir de les vacances, la grip em va arribar de ple, i a més com no la tenia des
de feia temps, obsequiant-me el diumenge
11 amb una lumbalgia, així que el diumenge següent vaig optar per anar a nedar
i probar-me, tocava recuperar l’energia
que havia desaparegut durant la meva
convalescència.
El següent diumenge Nadal, entre mig vaig anar dos dies a la
piscina, així que la primera proba amb la mtb va ser per Sant Esteve, sortida
domèstica, és a dir per Montjuïc, esprement al màxim els senders, trialeres,
pujades i baixades, bon resultat, fet una merda però amb certa dignitat, la
prova de foc estava reservada per ahir 3 de gener, una companya i amiga de la Zurich,
provinent del món de l’excursionisme i la bici de carretera i amb algunes
sortides èpiques, (Camí de Santiago, dues triathlons completes soleta, i capaç
de posar-se les alforges i tocar el dos a fer una ruta en bici pel Pirineu tota
sola i dormint al ras), m’havia convidat a sortir, doncs una mica per culpa
meva, allá per l’any 2007, va anar a parar al món de la bici , així que, cap a Plaça
Mireia optant per el clasic, Numáncia, carretera i Aigües, després i ja amb
ella pujada a Sant Pere Martir per
darrere, Merendero Cremat, deixar els Okupes i anar a buscar la trialera del
Palmer, que vem deixar de costat per anar cap a la carretera de Molins,
carretera fins la ladera per tornar a la
Plaça Mireia de nou (Entrant per el final de la pujada de la Cova ), la noia en
questió puja molt i molt be, encara que crec que baixa com quasi totes les dones, aixó si, s’atreveix amb tots els corriols i no posa
gaires peus amb les parts més tecniques, i a la carretera, baixant, em perdía, a
la ladera va caminar molt poser li passava factura la primera part de la
sortida, encara que a tenir en compte que havia accedit a la cita pujant per la
Font de la Beca una bona sortida amb una noia de 56 tacos i amb un fisic
semblant al de la companya de l Albert, dura com una pedra.
Nota: A
qui li pugui interesar, al tanto amb les cases del final de Mas Guimbau, a la
primera després del repechón intens d’asfalt
hi ha un pit bull molt fill de puta, es va tirar de cap contra la tanca
sense bordar i quasi mossega la ma de la meva companya, gran ensurt, mentre que
la tanca está cedint i ja deixa un espai, si no ho arreglen, aquest malparit
farà mal a algú.
1 comentari:
Amic bona sortida amb bona compañía!!! Camvias culs peluts per pell sedosa eh pájaro?
En serio mantener les ganes de sortir amb el fred que fa es tot digne de admiracio.
Publica un comentari a l'entrada