Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dimarts, 26 de juny del 2018

Sortideta 26 - 6 - 18

Feia temps, molt temps que no tocaba la mountain bike, que jo recordi l'últim cop va ser l'any passat, dia en el que em vaig fotre una òstia de collons, i no la òstia en la que em vaig trencar la mà.
I no és pas que no hagués sortit per respecte o por, sino perque estava una mica fart del terreny que tenim aquí dalt. Ja ho sabeu, pujades interminables, duríssimes, trencades, per acabar baixant per corriols perduts, impossibles, bruts, o per anar a buscar corriols que han destrossat amb les tales...

Si que hi ha alguns llocs per enmarcar, amb flow i divertits, però es clar, sempre fer lo mateix acaba avorrint. Però des de Campelles pràcticament res.

Per tant m'he dedicat aquest temps a pedalar per carretera, rutes relativament curtes però exigents, sempre rondant els 1000m de desnivell en pocs kilòmetres.

Avui, però m'he decidit a agafar la mtb per fi, sense cap objectiu més que arribar al refugi de la Cubil.

He sortit direcció al cementiri per donar-hi la volta i ecalfar una mica, volia pujar per la pista directa sense fer la volta pel refugi de Prats. Al poc de començar, la pista ja presenta un desnivell de més del 10%, i tot i prendrem-ho en calma, pulsacions disparades de seguida, i la suor comença a caure pel front, les gotes van caient sobre el GPS, morirà ofegat el pobre!, en 5 minuts de pujada ja tenia les ulleres molles, quant en carretera quasi mai em passa.

Descarto una variant per corriol assequible de pujada perque ja estava patint prou. I arribo a un tros planer per fi, un 6%, jajajaja. Es cert que l'escalfament ha sigut una caca, i que per afrontar aquestes rampes cal escalfar més. Per tant potser el criteri de patiment avui no era bo...

En fi, segueixo i arribo al primer collet, oh sorpresa, estàn talant el bosc, i just en una zona on hi havia un trosset de corriol preciós. Em temo el pitjor...però no m'hi fico perque hi ha gent treballant...segueixo per la pista i 3 troncs enormes barren el pas, el cabreig va en augment, un tipus enorme i quadrat em pregunta amb un accent de l'est si puc passar, que cachondo el tio! Si, volant! no et fot...
Li dic que si i salto els troncs, segueixo, però ja em volten pel cap els cabrejos de sempre al veure com es carreguen el bosc, estic a punt de donar mitja volta i a pendre pel sac...en fi, segueixo per veure com a mínim l'entrada del corriol com està, i efectivament la cosa no pinta bé, probablement se l'hagin carregat per sempre...

Afronto 600m que no baixen del 16%, terreny sec i relliscós, cor disparat, cames ok. Arribo al següent collet i un tros de descans fins Prat de Jou, allà paro un moment a disfrutar de les vistes. I enfilo l'últim tram de pujada, amb dos rampes molt exigents, vaig doblegat sobre la bici, procurant no perdre tracció ni direcció. Per fi arribo a la zona del refugi de la Cubil, on la pista ja es planera fins Coll Pan, continuo una mica més vejam si arribo a 10km de recorregut, però on mor la pista/camí em quedo amb 9 i pico...

Bec aigua, ajusto la direcció de la bici, i avall per on he vingut, vaig pensant que hauré de passar altre cop per la zona de la tala, i decideixo agafar un caminot en el que hauré de caminar i quasi desgrimpar, aixi evito el cabreig de veure les destrosses. Peu a terra aqui, peu a terra allà....i per fer tant de temps que no tocaba terra encara he baixat prou dignament on es podia circular, arribo al refugi de prats, agafo un altre corriol que jo mateix vaig desbrossar i arranjar, però ja està molt perdut i brut evidentment, el faig amb desgana i incòmode per lo dificil de circular-hi amb fluidesa, caldrà netejar-lo altre cop...o no.

Arribo a la pista de prats i vaig cap al poble, al davant del bar, como no, l'alcalde i un regidor, si, l'alcalde de "això és riquesa!" Penso de parar i demanar-li explicacions pel tema de les tales, però perque? Ja sé la resposta i la seva actitud, i aquests són els que van fent accions de turisme a la Vall de Ribes i creant plataformes per activar el turisme! Imbècils, si s'estàn carregant lo únic que el turisme ve a veure aquí, les muntanyes i boscos! D'aquí uns anys tal com ho estàn fent aqui no hi viuràn ni les rates.

I arribo a casa amb 1.30 aprox, 16km i 550m de desnivell.

Per una banda m'han vingut ganes de fer més MTB, i per altre no...aqui no. Veurem quin costat guanya.


Una abraçada per tots!





1 comentari:

capitan castanya ha dit...

Noi felicitats per la sortida encara que no aixi estat tot lo bona que volias!!!