L'estiu s'acava, ja se que técnicament encara falten uns dies fins el 21, però ja comença la rutina laboral, escolar, i climaticament es comença a notar la fresqueta a les nits i matins.
Es per això i com diu l'amic Jose perque tambè l'estiu es l'estació que més m'agrada, que aquests dies estic trists, envait per un sentiment de melancolia. La tardor es l'estació que menys m'agrada, s'acaba la millor, l'estiu, i s'ha d'agafar el ritme a la feina, les rutines, el fred...
En aquesta texitura no tens el cap per grans gestes ciclistes, no penses en kilometrades, ni en peraltes ni apoios, ja ja ja. Aixi doncs i com que la meitat del collserola team no sortia per diversos motius hem decicit fer una sortideta sencilla i tendre...no hem sabiem més....
A les nou del matí ens trobem a la plaça Borras el Jose, el Bernat (bravo! quatre dies després de mentjar-se un cotxe i de nou sobre la cyclo) i un servidor. Enfilem la carretera amb l'idea d'arribar a les aigües i trobar la ladera. Els primers metres em costen i vaig al sollado, al arribar al mirador no es para (es lo que tiene salir con los mejores, ja ja ja) però les cames s'escalfen i puc seguir el ritme amb dignitat. Fem la ladera que està en bones condicions, la pluja caiguda feia molta falta. Al final de la ladera agafem una variant, un corriol que baixa fins l'inici de la hípica. Vaig davant però el Bernat m'apreta baixant i m'equivoco al traçar, em vaig a pasturar cargols i els companys em passen. Arrivem a la hípica i no queda més remei que remontar fins el merendero cremat, el Bernat té rao, és curt, pero molt vertical, guanyes l'alçada en pocs metres. El Bernat es mostra recuperat dels cops de l'accident i fa una exhibicio que contemplem en la distancià el Jose i un servidor. Merendero cremat i can llavalliol, com s'empina a partir de la font! i quan ja no pots més i tens el sillín clavat al cul llavors arriven les escales! Felicitar al Berni que es l'únic que ha superat la prova. Després agafem el corriol que porta al pantà, molt divertit. Arrivem al pantà i el trovem buit, se dice, se rumorea, se comenta, que l'han buidat per netejar-lo d'especies invasores, concretament d'un paio barbut que es paseja camera en ma entre semana espantant odonats...
Remontem fins ca la Carme i esmorçem en companyia de l'amic Salva que ha pujat en cotxe, dema comença vacances i no es qüestió de jugar-se el tipus.
Al acabar l'esmorçar el Bernat ens deixa, puja per carretera que té dinar familiar. El Jose i jo decidim una tornada tranquila, slow cycling. Pujem a buscar el corriol que va paral.lel a la trialera bestia de la pedra, pujem fins la pista del camí del totxo i baixem enchufats pels cochinillos, carretera i can Borni fins la trialera que hi ha abans de la de les escales, per la variant on fa uns mesos hi havia una rampa per saltar, ja no hi es, però es una baixada divertida i apropiada per un dia com avui, sense grans compicacions ni pretencions, nomes "passejar" una estona. Arrivem a les aigües de nou i rodem xino xano fins el mortirolo. De nou a la ciutat i cap a casa.
En fi, ja falta menys per retrobar la normalitat i tornar a rodar tots junts i fer les nostres sortides mítiques: pedraforca (amb la pujada de la mola), els ports de basei (amb el portell de l'infern), etc.
1 comentari:
Pensa en el bosc al hivern, en el gebre i el seu so al trepitjar-ho, el color de les muntanyes, de les fulles dels arbres que han caigut complint amb el ritual de la tardor, l'olor de la humitat en les branques, els arbres o la terra, les gotes d'aigua que t'acaricien la cara en els corriols estrets, i si hi ha sort, la neu en els costats dels camins, l'unica putada és que fa fred cony!!
Publica un comentari a l'entrada