Sí, ahir divendres no vaig sortir a estirar les cames, ni a passejar amb la Miren, o treura la Foska, o anar a investigar camins, o...
No, ahir va pujar a Mataró l'amic Bernat i vem fer dos hores intenses de corriols, dos horetes de spining, la ruta del flow, dels peraltillos i els "apoios"...
Sento cridar de plaer al Bernat darrera meu, sense soplanucas malpensats, i això respon a la pregunta de si val la pena aixecar-se d'hora, ben d'hora, ben d'hora, per menjar-se l'embus de sortida de Barcelona i pujar a Mataró a pedalar, pels crits de plaer sembla que si.
La primera part de la ruta es dura, intensa, exigent, amb fortes pujadas per corriol. El Bernat està fort i m'obliga a exprimir-me, la segona part té més baixades i aquí és el meu territori, el Bernat no m'achucha com fa a collserola i consegueixo treura-li uns metres, pocs per això, aquest home apren ràpid, no conve ensenyar-li els meus llocs d'entreno...merda! que porta el chivisu aquell, l'Strava, ja té "agafada" la ruta i pot entrenar quan vulgi. Qualsevol dia surto a "passejar" a la Foska i m'el trobo per aquí! ja ja ja.
2 comentaris:
No t'he trobat avui... jajaja
Que grandes!!
Publica un comentari a l'entrada