Diumenge 23 de Setembre...Paris!

Quan les circunstàncies són extranyes, quan fa un dia ruful, quan som quatre gats, quan les cames estan verdes, quan no queda res, queda la Carme, sempre ens quedara Vilajoana, el refugi del ciclista, la seu del collserola team.

Arribo a les 9 a la plaça Borras, aparco i enfilo la carretera amunt a un ritme tranquil per escalfar. El Jose m'espera a la plaça de vallvidrera, a peu del funicular, i a la seva vegada éll espera al Salva que torna als origens i puja amb ferrocaris/funicular.

Decidim que fem, fa un dia tonto, molta calor pero tapat, i el Salva necesita tranquilitat i bons aliments ja que es la seva primera sortida despres de les vacançes. Per tant, ca la Carme, com? Anem a buscar el merendero cremat, amb bucle de la font de can llavallol inclos (Salva també amb aquella il.lusió), del merendero cremat anem a buscar la pujada clàsica de can castellvi, els okupas i llavors baixem de nou per la trialera de las pedras fins el merendero cremat. El Salva va patint pero amb dignitat, el Jose apreta un puntet perque no ens encantem massa. La baixada per la trialera de las pedras està interessant, com sempre, pensava que me la trobaria pitjor, fa molt temps que no hi passava. Aquesta trialera ha estat durant força temps una de les favorites, juntament amb la de la guardia urbana fins avall Sant Medir, vaig probar la forquilla "moto" de la super V, la hecherl, i qualsevol novetat que teniem a la bici pujavem amb el Bernat fins aquesta trialera a probar que tal...Encara es pot correr molt, i te possibilitats en forma de salts i projeccions, arà que aquí si que cal un basculant, ja ja ja.

De nou al merendero cremat tornem a fer can llavalloil com uns campeons, dos de tres, ja ja ja, i enllaçem amb el caminet que baixa al pantà, d'alla remontem per la trialera a ca la Carme. Trobem esperant al Bernat, que finalment ha millorat de les molesties a l'esquena i ha sortit a rodar amb la cyclo de carretera, l'Asphalt. Esmorçem traaaaanquilament i retrobem l'acció pujant cap adalt a buscar el corriol. Renunciem i acavem pujant per la pista fins can Cortes, després la pista que puja suaument fins el camí del totxo i anem a buscar els cochinillos, carretera i can Borni avall fins la meitat que agafem la trialera que hi ha al descansillo i baixa fins les aigües. Després nomes resta rodar xino xano...anecdota, al arribar al parking ens aborda un home al crit de "teniu una manxa?", observem i el Salva respon "curios que ens la demanis tu..." era Pere cahué, l'amic del senyor Bernat, ja ja ja.

Baixem a la ciutat per la variant del parc de Semenat, si, per la entrada de la valla com uns campions, està divertit i ple de possibilitats, caldrà investigar més. Bernat ja tens excusa per sortir a entrenar, huy, vull dir sortir a investigar, ja ja ja.

Arribo a la ciutat, al cotxe, i estic content amb la sortideta d'avui. No hem fet grans kilometrades però hem recuperat la trialera de les pedres i el semenat, inedit, a més a més el Salva ha tornat amb ganes. Poc a poc tot va tornan al seu lloc, anims Pepitu que nomes hi faltes tu! T'esperem amb il.lusió, arà bé, fot-li fort al spining i la piscina que aquesta "canalla" no perdona, ja ja ja.