Peliser

Aquest dimarts vaig anar a treballar amb la bici de carretera, una reliquia, una Peliser de fa uns trenta anys. Experiencia curiosa que paso a relatar.

Em paso el dilluns al mati canviant els cables de freno i fundes, costent molt d'ajustar, es un sistema sencill però punyetero, o en queda la roda trabada o en queda la maneta super fluixa, al final tinc que deixar-ho per impossible i quedan molt destensats. Primera pifia.
Desprès encinto el manillar. Miro el video que en diu el Berni i em queda en la direcció correcte, les dos bandes, a la primera, el pas per la maneta de freno també queda bé...el problema es que he fet la rosca de l'espiral massa tancada i la cinta queda curta! Rés que no arregli una mica de cinta aïllant. Segona chapuza.
Per acabar la sessió mecànica provo de posar uns pedals automàtics shimano que tinc per casa, no hi ha  manera, entran mitja volta i es queden clavats, no vull forçar-los per no espatllar la rosca i acabo amb els pedals originals amb calapeus. Tercer problema, ja que no tinc sabates adequades per aquests pedals i nomes puc fer servir les meves GEOX VEEEEERMELLES (sí, un vermell clar, suau, gairabé groc...com en diuen d'aquest to? taronja?) que transpirarant molt bé, però tenen la sola tova i el pedal es de ferro!!!

Dimarts  m'aixeco il.lusionat per començar a rodar amb la Peliser. Anire a Barcelona amb ella. Surto de Mataró a les 10:30, les primeres pedalades em resulten extranyes per la nova posició del cos, penso en el Bernat i com s'ho fa  amb tants canvis de bicicletes, clar que las Cyclo son fetes a mida! Al arribar a Vilassar ja tinc clares dos coses, primera, el seient es baix i no tinc clau anglesa, m'haure d'esperar fins arribar a la feina. La segona, si vull frenar per exemple a l'alçada de Montgat, tinc que accionar la maneta de freno a Premia de Mar i deixar que la bici vagi perdent inercia...no puc frenar en sec, deu meu que ningu es creu-hi pel mig!!! 
A l'alçada de Premia tinc vent en contra. Ja no m'enrecordava, quina sensació més horrorosa per deu! Arribo al tram del Masnou, normalment amb la heckerl agafó el passeig de la platja a Premia, avui tot el camí serà la nacional 2. El tram del Masnou es perillos, no hi ha arcen i hi ha molt de tràfic, sort dels semafors, de tota manera no vas tranquil. Al arribar a la rotonda gran que empalma amb la C-31 el volum de cotxes disminueix considerablement, amb el que es pot rodar xino-xano. El tram de Badalona i Sant Adrià és lleig, resulta antic, a l'alçada de la bici que monto, ja ja ja. Creuo el Besos i agafo la avinguda guipuzcua fins la meridiana, allà el carrer arago fins aribau i llestos, les 12, una hora i mitja de camí, el mateix temps que amb la hecklerl, algo no he fet bé.

Després de treballar s'ha de tornar a casa, he portat la llum i després de montar-la i reajustar l'alçada del seient surto a les 8:30 de turris cap a casa. No arribo ni al carrer Paris quan noto com es mou la tija del sillín cap a davant i cap a darrera, està a punt de sortir-se, l'he pujat masa...però arà està a la meva mesura...la tinc que tornar a baixar fins que sigui segura i quedi fixe, així no es la meva mida...Haig d'afegir una tija a la llista de coses noves a comprar per la Peliser (tija, frens, pedals, bujes, canvi...). En el tram de Badalona hi ha una plaça que rodejas per un carrer adoquinat, no volia classicisme, pues toma pavé! En general el camí de tornada s'en fa més lleuger, tot i que a l'alçada de Premia en començen a "pesar" les cames. El tros del Masnou continua sent perillos, i arà a més és de nit, no et veuen igual de bé i el conductor no s'espera trobar un sonat amb bici de nit per la carretera. Arribo a casa a les 9:45, quince minuts menys que al anar, bé, anem millorant, però arribo destrossat per els  nervis de la carretera per la nit, de la postura de la bici, de totes les petites coses que no funcionen, del terrible mal de peus gracies als calapeus i les geox....Per acabar de remantar al deixar la bici en el pati veig que no roda bé, alço la roda de davant i la giro, fa dos voltes i es para, el freno no toca, el buje està demanat la jubilació. 

En fí, un és un romantic, i té l'idea romantica de les bicis d'abans i de la carretera...fins que et dones de cop amb la realitat! El vintage i el retro estàn molt bé, però amb materials moderns i que funcionin, es a dir, una bona Cyclo com arà l'Asphalt o la Mònica! Volia una Cyclo de muntanya i arà veig que necesito dos, la de montanya i una de carretera!!!