Quina son....

Dons si, a les 8 (si, a les 8, cosa rara, però avui he arribat a l'hora) ens hem trobat en Jose i jo mateix al lloc de sempre. Que si algú ha volgut anar a fer l'homenet a al Pirineu allí amb els Bernis (osos pirinencs nostrats). Que si "allí abajo está Molints de Rei y tiene playa", i que  l'abuelo  ha de fer d'abuelo quan la nena està fotuda... total que al final, de fet érem una parella, que no es igual que ser una parella de fet!!!
Remuntant cap a carretera de les aigües amb parada per informar  en Salva el que ja era clar.... esmorzar a Ca la Carme. De fet tots dos hem dormit poc, i la cosa va justa.
Jo li dono conversa a en Jose, a veure se s'ofega xerrant, però això que amb l'amic Salva funciona, amb ell no... està fort el cabrón, i em porta esbufegant.
Aigües, bombers, i llavors, una bucle d'aquells que dius... paqué????? però es el que te la son, que no et deixa pensar gaire. Budellera avall, a lo loco (y sin faldas). Remuntar el revolt de les monges, com si anéssim a Vila Joana, però no..... un cop sortim a la pista que baixa cap a l'Entrepa, res de baixar, que es dolent es veu... amunt cap a la carena, un cop a dalt, ens desviem a la dreta direcció al coll de la Vinaixa, per agafar uns metres abans d'arribar, la trialera de la dreta. Baixada de vertigen, en Jose està loku, hi ha un parell de baixades que li fan perdre el senderi... altre cop a la pista, i ara si, baixem (per fi) a ca la Carme, on hem quedat amb en Salva.
Després de un bon esmorzar i una bona xerrada, ens acomiadem den Salva, i fem via cap al pantà. Remuntem fins a Vallvidrera, Turó den Corts, i cap a la plaça Mireia. I per rematar, la trialera, on en Jose altre cop es torna a desmelenar!!!
Total 35,6 km i 864m de desnivell. Donades les expectatives de primera hora, no ha estat gens malament !!!