Com cada any arriba l'estiu i el collserola team fa una nocturna. Aquest any per diversos motius només podien venir el Salva, Jose i jo, es a dir, el Santa Cruz team. Clar que tambe podem tornar a fer una nova nocturna amb tots al agost, o setembre...
Aquests any fem una variació interesant, quedar directament a Sant Cugat, botiga santacruz, al costat, a 500m, del pí d'en Xandri. El Salva i Jose pujen en cotxe desde Barcelona i jo desde Mataró. D'aquesta manera ens estalviem la pujada amb bici desde la ciutat fins la montanya i sobretot la tornada per la ciutat de nit.
Ens trobem a les set pasades, revisem pressions de neumàtics i comencem la marxa. Primers metres de jijijaja i practicament sense escalfar ja ens trobem a l'entrada del Grito, flow aqui, flow allà i sortim a la pista que puja a la casa abandonada, on tornem a enllaçar corriols amunt i avalla per anar a sortir al nus de la trinitat, remontar fins la part de darrera de can coll i de nou corriol que ens deixa al corriol dels esglaons que transita de flor de maig fins la bobila de can coll. Remontem pel corriol i agafem el primer trencall a al dreta, un nou corriol que puja fins la pista, pero abans ens desviem per un corriol on enllacem amb el corriol que ens va ensenyar l'Albert i que surt de flor de maig. Aixi voltes i més voltes corriol amunt, corriol avall, anant sentint crits de satisfacció produits per la sobredosis de flow.
Nomes una incidencia a remarcar en aquests primers deu quilometres de corriols, una "chupada" de cadena en un repechon per part de la bici del Salva com feia temps que no veia. Una volta sencera de cadena ben incrustada entre els radis i el cassete dels pinyons. Força estona per poder arreglar l'averia, amb una infima clau allen anar fent palanca contra els radis per anar lliberant esglao a esglao de la cadena...menys l'ultim que no hi havia manera i no hi havia espai per fer palanca. Per un moment pensava que no treiem la cadena i s'havia acabat la sortida. Llavors en un intent desesperat vem montar la roda de nou i fem força amb els pedals la vem poder lliberar. Buf!
Marejats i exitats de tant corriol amunt i avall i de tant de flow sortim de nou al Pi d'en Xandri i remontem la pista fins a can Borrell. El Jose està exhultant i dona goig mirar com va jugant com un nen amb el corriol que s'enfila per la pared dreta de la pista. Està tot cofoi.
De can Borrell continuem pujant per la pista fins can Jané. Aqui tinc un moment de figa, el relax despres de un inici tant fulgurant als corriols, que el Salva aprofita per atacar-me i relergar-me al fons de tot del sollado.
Sopem a can Jane com uns reiets, i sobretot bebemt com uns assedegats enmig del dessert, les cervesses cauen com si fos aigüa, el Salva s'acaba assosegant amb 4 mitjanes!, Jose i jo amb dos i gasossa. Feia una nit molt calurossa i l'exitacio dels corriols ens havia emocionat.
Arriba l'hora de tornar a pedalar ja de plena nit, montem les lluns i OH! El Salva s'ha deixat el suport de la llum...surt l'Isidre al rescat amb unes brides que no acaben de funcionar i finalment amb la clàssica goma de pollastre multiusoso que serveix una mica per a tot acabem de fixar la llum al manillar.
Pugem per la pujada clàssica de Sant Medir fins remontar la pista.Em noto molt relaxat, massa, el meu cos es pensava que ja estavem de pedalar, i ara retornar en costa molt, tinc un dolor de cames brutal.
Canvia molt el rodar de nit, i encara que les llums modernes son potentes, no tenim bona referencia del relleu del cami i el Salva s'acaba menjant tots els afloraments de pedra de la pujada. Al arribar adalt la pista proposo anar a buscar el forat del vent i baixar per alguna pista fins can coll per tal de fer la volta mès llarga, enlloc de remontar fins la font groga i baixar per on li agrada al Jose per tornar a sortir a can Jane i baixar per la pista que em pujat.
Aixi, que enfilem fins el forat del vent. La baixadeta que hi ha a la pista i que normalment fem cagant llets, de nit es complica, te molta sorra i anem molt a poc a poc, per lo que descartem baixar a can coll per algun camí més trialer i decidim baixar per el camí de la viga torta.
Fa temps que no pasava per allà i trobo canviat, arà es una pista de dalt a baix, tot i que de nit a mí ja m'esta bé. Ja he tingut suficient dossis de corriol a primera hora del vespre.
Destacar el repechon de can Cata, quin mal de cames ens fa. I sobretot, enlloc de fer l'enllaçada final fins a can Coll per el corriol de sempre, anem per la pista i cony! resulta que no para de picar cap amunt i fins i tot te algun repechon curt pero durilo.
Desde can coll, remontem per carretera fins la pista de can Borrell, i de la masia tornem a enllaçar a la pista del Pi d'en Xandri. Baixem sense cap incidencia i amb la calma fins Sant cugat.
Finalment surten 34km i 1000m desnivell. Aixo tenin en compte que son tots de muntanya i no hi els 7 o 8 km de pujar desde poble sec mes els 7 o 8 de baixar, que hagues deixat la sortida en una sortida de "machotes" de 50km.
Sortida clarament de dos parts, una primera abans de sopar de gaudir com a bojos amb 10km practicament seguits enllaçant corriols, i una segona part nocturna despres de sopar de pista i fer km per arrodonir la sortida.
Una gran tarda/nit de bicicleta amb els amics, llastima no ser-hi tots, pèr tant això s'hauria de repetir amb més quuorum abans que s'acabi l'estiu.
1 comentari:
Sortida fantástica amb una primera part ,com tu dius, al.lucinant pels corriols que vam fer. Es un lloc brutal, per mi la esencia de aquets tipus de mtb.
Despres el sopar, si es cert que vaig beure 4 cervezas pera amb la darrera em vas ajudar i a me a mes estaba deshidratao ja ja ja.... i no vaig menjar postre.
La segona part va ser molt bona i el petit bucle, qui et va parir, va servir per baixar el sopar i tornar a notar las sensacions de anar de nit amb tots el problemas que porta.
Es te que tornar a fer aquest mateix estiu, pero tots els companys.... es lo unic que vaig trovar a faltar.
Publica un comentari a l'entrada