Finalment aquesta setmana passada vaig rebre tot el material i vaig poder muntar-la. Un cop muntada i ell avisat, els nervis van aparèixer, li aniria bé, havia encertat la geometria? Tot i estar convençut de la meva feina, els nervis van ser inevitables. La va venir a buscar i d'entrada va flipar...vam ajustar postura, i el vaig acompanyar fine el Baell, se l'emportava posada i l'estrenava baixant el corriol de Montagut. Al Baell em vaig despedir i vam quedar per sortir dissabte com sempre, i per això no vaig venir a la nocturna.
Dissabte sortim de Ribes, i li proposo fer els dos corriols més divertits de la zona, el de Serrat i el del Refugi, que per altre banda tenen la desavantatge que s'ha de pujar un coi de pista llarga i aburrida, i dos cops per poder fer ambdós corriols.
Pujem a RibesAltes per pista i agafem el corriol de Vilardell o de les runes, per evitar un bon tros de pista. Apareix el primer problema amb la bici, bé amb el tubeless, encara no ha sellat del tot i va perdent una mica d'aire. Coi de tubeless!!! Arribem a la pista i anem pujant a bon ritme. Un cop passat el refugi l'entorn cambia i et trobes pedalant per l'alta muntanya amb vistes espectaculars, de cop darrera una corba apareixen uns isards, que en detectar-nos surten esberats muntanya avall, aquests si que son uns free-riders!!!
Arribem a l'entrada del primer corriol i baixem a bon ritme, el Dani s'escapa, s'encigala de valent amb el factor bici nova i roda grossa.
A Serrat ja apreta la calor i ens refresquem a la font. Anem a buscar el torrent de Serrat, un lloc preciós i màgic. I tornem a la pista de pujada, l'últim kilòmetre el Dani m'ataca i finalment cedeixo, em surt el cor per la boca. Arribem al refugi i ens refresquem. Ens tirem pel corriol com locus i tot ell és un AHHHHHHHHH OOOOHHHHHHHHH BUAHHHHHHHHHHHHHH
Els ultims metres s'em apareix la verge i salvo una caiguda a molta velocitat, i gràcies al neumatic nou que duc, que quan trobo el Dani, baixo de la bici i li donc un petó, al pneumàtic!
Seguim baixant per corriol una estona, no tant orgasmàtic però bé! I anem fent cap a Pardines per travessar a l'altre banda de la vall. La calor apreta i ja no trobem protecció del bosc.
A Pardines la temptació del bar per mi és gran, però aqui no s'esmorza, continuem doncs per baixar al fons de la Vall, remuntar per poder acabar la sortida amb la trialera de Fortins. Dures pujades fins la Falgosa i un rodar suau fin l'entrada de la trialera. És d'aquelles que vas al filo del desastre i un error et condemna i t'acollona pel reste...em defenso bé fins el pas de l'arbre on arribo estressat i cansat i renuncio ni tant sols a acostarm-hi, el Dani ho ha probat i quasi surt volant per davant... Finalment arribem a Ribes.
Bones sensacion el primer dia d'estreno per part del Dani, la bici promet grans alegries!
4 comentaris:
Quina enveja de bici, jo vull una!!!!!! :-)))
Agafa al Dani i baixeu cap el maresme o valles si voleu gaudir de veritat de corriols de sommi, i sense tenir que remontar dures i llaaarges pistes! je je je.
Mestre la bici es preciosa, si tingues pasta i si tingues 20 anys menys i si....
massas sis.. Lo dit la bici preciosa i la crónica fa ganes de agafar alçada amb aixo de la muntanya.
La bici es molt maca, i no te res a envejar a moltes máquines amb mes pedigree. Ting moltes prioritats per que si no...
Quina il.lussió estrenar bici! i fantàstica inauguració amb sortida on probar els corriols de referència era el pricipal motiu... quin nivell de machotes: ni una cerveseta de cel.lebració!
Sobrietat de línies, color i disseny... sembla una màquina de matar... cims!
Enhorabona a tots dos i a disfrutar!
Publica un comentari a l'entrada