DIUMENGE 5 OCTUBRE. “La travessa” de Montserrat

DIUMENGE 5 OCTUBRE. “La travessa” de Montserrat

Ha arribat el dia D. Avui el Pepitu I un servidor fem la pedalada del club ciclista de sant joan despi, la travessa, que va desde sant joan despi fins montserrat.

Les previssions meterologiqués són de pluja, de fet ha tronat tota la nit. M'aixeco a les 5 I a Mataró no plou, agafo el tren cap a Barcelona, a Badalona trona I llampega, ay ay ay que patirem...a Barcelona-Sants em trobo amb el Pepitu que diu que al barri plou suau. Arrivem a Sant joan I plovisqueja...anem a la sortida amb el chubasquero possat I esperem cinc minuts...hi ha ambientillo I nervis per començar, per sort a l'horitzó es veu el cel clar, a l'esquena es veu barcelona amb el cel ben negre a sobre.

Sortim, primers km de rodar per la vora del riu llobregat. Hauria de ser una marxa tranquila, pero les pluges han fet mal I el terreny està fatal. El camí es un fangal, tolls d'aigüa aquí I allà que em d'anar esquivant mentres vas esquivant també els cilcistes que trobes per tot arreu...es una mica estressant la veritat.

En aquestes que en una de les decissions per esquivar l'aigua equivoco la traçada I perdo roda amb el Pepitu, que es creix amb l'aigua, I el perdo de vista. Valoro apretar per agafar-lo, pero la cursa és mooolt llarga I no es pot anar cremant forces a la lleugera.

A tot aixo arriba el km dotze I començo a flaquejar...ay ay ay, no portem gairabé rès I ja en crisis? Patirem molt! Penso que es per la merda del fang I l'estres de rodar en pilot, tranquil que ja falta poc de rodar pel riu, en aquests moments dessitjo que arribi la pujada! Que inconscient!!!

Per fí s'acaba el rodar pel riu, km 20 I primer avituallament. El Pepitu fa 5/10 minuts que ha arribat, comentem la jugada, està cofoi, s'el veu radiant...i ple de fang fins les celles! Ja ja ja. Rentem la cadena de la bicicleta com podem amb gotets d'aigüa al control, es un bloc de fang I grinyola per tot arreu. Prenem uns aquarius I platans I a rodar.

Estem per Castellbisbal, I per fi comença una mica de pujada que estirara el grup I permet rodar més tranquil. Primeres rampes fàcils pel poble fins que arribem a la montanya, aquí trobem la típica terra vermellosa de la zona que amb les plugues es una catifa de argila on la bici patina molt. A tot això cal sumar la bici plena de fang I el canvi que no funciona bé I xupa la cadena que es tot un bloc de fang, veig que a molta gent li passa això. Primeres rampes dures, tres seguides, exigents, molta gent caminant perque a més de tenir forces per pujar la rampa has de tenir sort de que no patinar amb el fang I que no falli la enfangada transmissió. Conflueixen els astres I tinc sort per poder pujar les tres rampes amb prestancià I elegancià...tota la que em faltaria trenta quilometres més tard! Ja ja ja

km 40, segon control. Aquí arribo jo primer, pero nomes baixar de la bici I treurem els guants per jalar ja arriba el Pepitu. Mengem un mini entrepa, més aquarius, que no falte! I platans!

Remprenem la marxa. Baixada enfangada que el Pepitu condueix amb seguretat, quatre pistes, remontem una mica I baixem per un corriolet que surt a una riera que baixa ben plena d'aigua. Impresiona molt I la gent fa tap, costa de llançar-se al aigua que baixa amb quantitat I força. Per sort hi ha gent de l'organització per animar a la gent I explicar que fer.

Veig al Pepitu que es llença com peix al aigüa...i jo darrera! Aigüa fins mitja cama, peus a dins del aigüa I mollats, almenys el canvi està quedant ben net!

Sortim de la riera, que anem creuant fins a cinc cops, I pujadot amunt que tothom acaba caminat pel tap de gent, fang I regerots que hi ha. Anem direcció Ullestret. Anem fent per pujades més suaus I per urbanitzacions fins anar a petar a Olesa. Baixada I sortim a la carretera per anar a buscar la Puda.

Km 50. Abans de la pujada control amb beguda I aliments. El Pepitu està esperant-me cofoi, ja hem superat l'equador de la cursa I falta poc per Monistrol. Mengem platans, un donut I aquarius que no falte!

Reprenem la marxa mentalitzats per afrontar la puda, una petita pujada de rampes dures pero curtes I despres baixar de nou al riu per rodar fins monistrol...això creiem pobre de naltros! Resulta que enguany l'organització ha variat el recoregut endurint-lo en aquest punt I fent-nos pujar tot el coll de la puda fins adalt de tot! Un desnivell pel morro de 300 metres quan portes 50 km! Amb rampes molt dures I exigents que tothom de la nostra zona camina. Tot aixo gratuit al meu entendre perque no culmina amb una baixada meravellosa ni cap corriol de somni, no, adalt de tot agafem una pista molt trencada I enfangada que ens baixa a una urbanitzacio que pertany al terme de Vacarisses, I per rematar l'encerrona cal remontar en pujada desde l'urbanització fins Monistrol. Ole ole, aquesta gent si que sabem putejar el personal I fer encerronas, no com un servidor amb el CITA, em queda molt per aprender!!! je je je

km 60. Monistrol. Si acabes la cursa aquí seria feliç, estic moolt esgotat, fins arà he anat fent amb dignitat, a voltes millor I a voltes pitjor, però s'acaben les forces I ara sera un calvari fins adalt. Penso seriossament en abandonar, pero se lo cabrons que sou I el mal que fa el whatsap I no puc retirar-me, haig de morir amb les botes possades!

Avituallament a Monistrol, a peu del funicular (quina tentació!!!) més platans I aquarius maridats en aquesta ocasio per uns trossos de pa de pessic molt bons. Parada un pel més llarga per intentar recuperar forces.

Sortime del control direcció el cementiri. El Pepitu comenta que han tornat a variar el recorregut I que no ha pujat mai pel cementiri. Resulta ser un camí més assequible que el que feien abans ja que no te les rampes dures inicials. Deu ser per compensar la ratonera de la Puda.

Tot I així el Pepitu em deixa enrera amb facilitats a les primeres rampes, está més sencer que jo I va millor. Aquest pla d'entreno seu li está donant resultats, en canvi veig que el meu falla estrepitossament, en falta preparació per afrontar l'ultima part amb dignitat.

La pujada acaba en una urbanització a mig camí de Santa Cecilia. Baixem una mica, bé, jo em deixo caure perque estic fa estona en modus supervivencia. Arribo de cop I volta a l'ultim control. Km 70. Em trobo al Pepitu euforic, es troba molt bé I ja falta molt poc, a més de veure...Aquarius! Ja ja ja I menjar platants en aquest control hi ha una persona amb oli per la cadena!!!! Per fí deixarem de sentir el nyigo nyigo esdandalos que ens acompanya fa molta estona.

Sortim del control, rampes suaus per la urbanització, enfilem un carrer llarg I el Pepitu crida rampa!, s'atura un moment per estirar la cama I jo penso arà és l'hora, baixo un pinyo I apreto tot lo que un cadaver moribunt pot apretar, ja ja ja. No he fet ni cent metre quant torno a sentir el Pepitu darrera meu, I abans d'acabar el carrer ja m'havia passat I deixat enrerra. Es lo que tenen els atacs del sollado, són ridiculs I ningú se n'adona!!! Snif snif snif

Pujada final fins Santa Ceciclia, 6 km per salvar 300 metres. Pujada suau que es deixa fer pero que en el meu lamentable estat s'en fa eterna I fins I tot tinc que caminar algun petit tram perque les cames no donen per més.

Ultims metres I trobem gent animant I cridant “vinga que ja està, falten quatre curves” I jo penso “no m'enganyeu cabrons, segur que encara falten més”. Doncs finalment, després de quatre curves, això sí, s'en van fer eteeeeernas, arriba la linia de meta. Creuo I em trobo la Miren fotografiant-me I el Pepitu amb l'Anne, quina imatge més maca troba la gent que t'estimes despres d'un calvari com aquest!!!!

Pepitu fa dotze minuts que ha arribat. Esta exhultant, jo estic content però massa esgotat, amb mal de cap de cansat I tot. Anem a buscar el entrepa I un aqua...Nooooo, estem farts d'Aquarius ja! Ni aquarius ni platan, ja jaja

Comentem la jugada uns instants I el Pepitu marxa a buscar el tren per tornar mentres jo recullo la bici I agafem el cotxe per tornar a casa.

Segons l'Strava 76 km I 2600m de desnivell. Buf, ja puc estar cansat, ja!