Desde la Distancia

Diumenge 26.10.2014
Aquest mati anirem a fer els corriols de Cerdanyola, un lloc que sempre obre sorpresas i d'on sempre torno amb la sensacio de perdrem moltes coses.
Em trobo amb el Jose i despres anem a buscar l'Albert, el aire es fresquet pero el temps es molt agradable. Arrivem al punt de trobada i de seguida arriba el Pepitu. Pujem per Entença per arribar a Sarria i començar la pujada a Collserola.
Aquests días que había sortit amb el Jose i tambe amb l'Edu tenia la ventaja de que de alguna manera el ritme el marcaba jo, els hi feia pena pobret de mi, pero quan el grup es mes gran i sense que ningu apreti automaticament el ritme esdeve mes rapid, ara un i despres un altre, sense voluntarietat forçan la maquina de tal manera que el pobre desgraciat, jo mateix, es converteix en l'ultim eslabo de una cadena que cada vegada tiba mes...i finalment es trenca.
Ja pujan per la carretera tenia la sensacio, be la certeza de estar al lloc equivocat, per lo que vaig decidir anar a la meva, queda amb ells per esmorçar i pendrem les coses amb mes calma.
La meva insistencia va tenir un exit petit i vaig acabar anan amb els tres per las Aigues fins Font del Borni, de nou a pendre per cul, fins a Vista Rica. Jo vaig agafar la carretera fins la gossera i ells varen anar per la clásica. Cami cap el Juaco i aprofitant el petit corriol que va per sobre de la pujada de Llars Mundet l'Albert va probar que tal es podía caure de la bici nova i hi ha que reconeixar que li va sortir molt be. Txapa i Pintura.
Arribant a la carretera jo ja no podía mes i baixo per carretera, pero arribant a Can Valldaura agafo la pista dels Caçadors i vaig fins a Can Coll.
Per cert com era posible que pujesim per alla, si baixant ja es pateix. Erem joves i aixerebrats!!! Arrivbo a Can Olive i al cap de una estona arriba l'Albert, preocupat perque de la caiguda te un dolor al basso que li causa molestias. Poc despres arriban el Pepitu i el Jose .
Esmorçar de primera i apa cap els corriols.
Aquesta tornada que va aportar l'Albert es una pasada, jo vaig poder disfrutar.la amb las forces minsas que tenia, pero anava enganxat per aquells corriols que et fan gaudir de la bici de una forma maravellosa.
Sortida a la pista de can Borrell i de nou a patir, que li farem, pero content perque ja sabia de que moriría, pujada per San medir, petita aturada a Can Jane per parlar amb el Isidre, que s'ha possat gordo gordo, i nova demostracio de lo dolent que pot ser el Fletxa,Trompetes de Mort inoblidables, Ja Ja Ja
Els meus companys fan una pujada molt tranqui, ho se perque els tenia a la vista tota la estona i jo anava petat, fins el troç mes costerut on els vaig perdre.
Vista Rica de nou, Font del Borni i Aigues fins el Tieso. Baixada cap a casa. Total poc mes de 50 Kms. Bona sortida , de las que fan mal i a mi molt mal.
Pd. Com que varen haber troços que vaig fer sol no se ben be que varen fer els compis, be ho se pero m'estimo mes que ho expliqui quelcom altre.