Carn Fresca

Diumenge 28.09.2014

Despres de un estiu amb la bici abandonada torno aquest diumenge a Collserola. La promesa del Jose i la saviessa del Albert em fan pensar amb un dia tranquil de bici. A mes a mes el Jose portaría un noi de la seva escala, que per coses del desti tambe es conegut del Fletxa.
Com sempre que be algu nou i mes quan no saps quin nivel tindra et prens las coses amb calma. De seguida varem veure que el noi semblava una mica verd encara que deia que había fet mtb per Tarragona ara feia temps que no sortia regularment i nomes el fet de haber.se comprat una bici nova i tambe, perque no dir.ho, la admiracio que sentía cada vegada que veía arribar el Duke amb aquella pinta de Macho-Bike, varen fer que volgues tornar a sortir. i que millor que fer.ho amb el seu vei.
Be la ruta una clásica pujada fins Aigues, Font del Borni i despres anar a petar a Vista Rica per fer la baixada de la Esquerra i remontar per la dreta. Despres decidiriem en funcio del noi cap a on anavem, encara que la metereologia aconsellaba no marxar gaire lluny.
Tota la pujada per carretera el txaval es va engantxar al Jose i tan l'Albert com jo comentavem que allo no acabaría gaire be.
Arribada a les Aigues i a mi em semblave que el nou ja patia una mica, aquella sensacio que tens quan al sortir de una cuva li costa tornar a engantxar. Be de cop i volta amb una de les curves va i clava de darrera i la bici li fa un trompo anat a para a terra, nomes txapa i pintura. comencem a pujar per en Borni, com odio aquest cony de pujada, i el Duke i l'Albert pujan amb al.legria, el noi, per cert tambe es diu Albert, s'engantxa i jo quedo sol com un mussol renegan de la bici i dels amics que em porten a patir.
Arribo dal de tot i baixem cap a Vista Rica, tot esta ple de ciclistes, cami de la Esquerra i allí ja es nota que el Abert jove no te massa experiencia, tot baixant tranquils de se guida es queda darrera i el anem esperan. passa els troços mes complicats per la humitat sensa problemas i llavors ja enfilem la pujada. Jo vaig fotut, pero tot el terreny el conec i se que allo no es massa llarg. Marxan de nou el Duke i l'Albert i el noi , malgrat els meus consell els seguix, es jove, nomes te 28 anyets. Seguin el meu ritme, be pujant.lo una mica al cap de una estona engantxoa l'Albert i al noi, que ja va petadissim, i se de que parlo, fent unas ziga-zagas per falta de forces rebotant a totes les pedres. l'Alberet li va donan consells de com utillitzar els canvis per afrontar els esglaons, pero crec que ja esta amb hipoxia i no sent gaires coses.
l'Albert apreta una mica i jo aprofito la part mes dura per donar.li una bona lliço... en Bici no se hacen prisioneros!!! Ja ja aj que cabron. Arrivem a dalt i Albert el Jove apareix demanan socorro. Va molt tocat per lo que decidim fer un directe a Ca la Carme per Can Cortes.
Baixem carreterai a la pujada vol fer un petit esforç i peta definitivament. Ara si que soc bo i el guio amb consells sobre la traccio i la distribucio del pes sobre la bici. Torna a pujar a la bici i tot txino txano arrivem a Ca la Carme.
Molt bon esmorçar , com sempre, i lla vors apareix el Fletxa que esta seguint el sue training plan per arrivar sa i estalvi a Montserrat. Se el veu fort i content.
Comença a ploure de forma contundent, per lo que es decideix tornar amb tren. Albert el Jove no porta txubasquero i la Carme li deixa una bossa negre , cosa que ens porta els records de l'amic Edu i la seva imitacio de Quasimodo.
Be sortida molt tranqui espallada per la pluja, pero crec que si no hagues plogut haguessim tingut un problema amb la " Carn Fresca" jajaja