Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dilluns, 13 d’octubre del 2014

DIUMENGE 12 OCTUBRE. Ruta Salva per anar a la Carme


DIUMENGE 12 OCTUBRE. Ruta Salva per anar a la Carme

Després de la pallissa de la semana pasada, aquest diumenge em toca un dia tranquil de recuperació sortim amb la colla per fer jiji ja ja.

Comencem el mati amb quatre missatges, plou, no, si, sortim? Finalment eren quatre gotes que restaven dels xafecs nocturns I quedem per sortir. Arribo a les 8.45 a la plaça Borras on m'esperen el Salva I el Jose.

Decidim anar a la Carme, I per trencar la rutina que tant puteja al senyor Rovira ens proposa una pujada que li fa gràcia.

Comencem per la carretera fins les aigües, despres anem a buscar la plaça Mireia I baixem per la trialera que per cert està molt espatllada fins la font de la Beca. Corriolet per enllaçar amb la pista de dalt I avall, de nou corriol, molt maco, per enllaçar amb la pista del tenis. Pista avall fins sant just I enfilem el carrer amunt de la hipica de can Melic. Al tantu, aquest carrer es traïdor, t'enganya amb l'apariencia de carrer pero puja molt I es fa llarg.

Al final del carrer trenquem a l'esquerra per tornar a trepitjar terra I per agafar un corriol que primer baixa I després puja, acaba en una pista petita que remonta fins la montanya, a la pista que porta a la penya del moro. Remontem fins allà. El Salva va patint als repechons la seva idea de pujada a la Carma.

En sorpren aquesta ruta per anar a la Carma, es dura, pero diferent I entretinguda, proposo alguna floritura com baixar per la trialera del forn iberic (passem pel costat) I remontar per la cova, pero la gent em mira raro, com l'Albert el dia de la triologia, I abduint falta de temps I compromisos diversos anem directes per la pista I sortim a la curva de la pujada de la casa derruida. Dos repechons durs I secs ens deixen a l'inici de la ladera que ens condueix al merendero cremat.

Agafem la pista que porta a Vallvidrera I llavors trenquem per la variant de la llanega del Pepitu, enllacem amb la nova descoberta del Pixarreta per baixar al llag I sortim a la carretera. Insinuo remontar fins el revolt de les monges I tota la budellera per baixar el corriol del Jose. No hi ha quorum. El Salva diu que va directe a la Carma, I el Jose I jo no ens enteenm per remontar la primera part de la budellera, així que éll va amb el Salva I mentrestant jo faig el bucle.
Primer nomes volia remontar la primera part de la Budellera fins la cruïlla I enllaçar amb la pista a la Carma, pero m'encigalo I acabo pujant tota la Budellera per baixar per l'altre banda. Porto el maiot de la travessa I això obliga, no puc esmorçar amb 20km! Je je je je je

Esmorçar llarg I calmat a la Carma...rebatejada com la vella del gantxet! Ja ja ja

Remontada clàssica per les pistes de darrera fins el cami del totxo, agafar la curva de la font I enllaçar amb els cochinillos....fkjsdfoij faisjf fqie caminem dfijaifj dfief el fjsñdñfj diñsjcaks final dfañsj de lkdñjafñkf la dñaj dkasñj sdñfja trialera akñjfaj añjfa akjfñakjfañk afjñksdfjk kjf ksf ñfj que asdnma està ksñdjfñak kajfñkaj asfjñ molt kjfklfj sjfñksdjfk s 9erwe malament, moiosdjfas f dfj asdjf ksafj ksad jf molt mullada dkfjñdsjf asd fjñaldjsfkf rellisca kadsjfñdsjfasf kfasfjñkf I ens sñjfñasdfñlf askdñfjdasj djfkd kdfj jdfpao iei dksafñf kdsjfñ fem adkñjfkdsf caqueta dsfjañf asjfas isaf kdsfjsdajfk caminant adsjñfkasdjñfka el tubo final kasdfksadñjf kadsñfjsjfñafja as.

Tros de la cronica censurat per peticio dels membres de la sortida. ;-)


Carretera I font de can Borni avall, arrels a lo loco per no perdre costum I carretera d'aigües fins el mortirolo per acabar d'arrodonir la sortida de km.

Convinació de baixada Pepitenca: mortirolo, tros nou de la oreneta, rodejant els ponnis per fora del parc.

M'acompanyen fins el cotxe i ens despedim.

Sortida de 40 km tranquileta amb els amics pero entretinguda i diversa.

3 comentaris:

capitan castanya ha dit...

Molt explicativa la baixada per els cochinillos!!!!
Aquesta aproximacio a ca laCarme. la vella del ganxet, a mi m'agrada molt, es dura pero et permet fer una volta per llocs diferents, i es ben cert que quan es pugui anar mes rapid, mea culpa, la variant forn Iberic, o trialera sense nom i pujada per la cova pot ferla molt interesant.

Bernat ha dit...

Respecte el tros censurat:

G A Y E R S ! ! !

:-)

jose ha dit...

Bona descripció del nostre pas per els Cochinillos......
A veure, no es per tocar els collons, peró ¿Per que li dieu la vella del ganxet?, es que si es la vieja del visillo es la vella de la cortineta, peró es posible que estigui equivocat.