Diumenge 22 de Juny.
Aquest Diumenge per diverses raons la sortida te nomes dos protagonistas El Duke i jo mateix per lo que enfilem cap a Colserola tot directe.
Al arribar a la Diagonal proposo pujar per Cervantes per cambiar una mica i tot txerran arribem al cinturo, jo ja he patit la merda de rampa del Cervantes que sempre em fa mal.
Desde el cinturo seguim un biker que tot decidit a anat per la carretera en lloc de pujar cap al hospital, arribem a las zona de eses per on baixem sempre i pujem per allí. La pujada es mes suau que per l'altre costat pero ens hem equivocat i hem anat a petar al començament de la pujada del Tenis.
Cony amb el estalvi!! La rampa es molt mes durai jo ja demanaba auxili mentras el Jose txiulaba "La Muerte Tenia un Precio".
Decidim un cop a dalt fer la ladera per anar cap al merendero cremat, pero ens hem fet un embolic i hem trobat un empalme entre las dues laderas que hens a portat per troços molt macos fins la carretera de Valvidrera, be fins el merendero
Anem cap el Panta per la Font de LLevallol, variant Pepitu, i vaigem cap a Ca la Carme, abans fem un bucle pujant el primer troç de la Budellera per completar una mica de Kms.
Bon esmorçar, com sempre, i despres tirem a buscar la pujada de sota la autopista, que com que no feia gaire sol sa pogut fer bastant be. Dintre les meves posibilitats. El Duke ara txiulaba "Palomitas de Maiz".
Al arribar a dalt hem estat a punt de tirar cap a la Rierada per tornar per el riu pero degut al temps de esmorçar sa había fet una mica tard. Queda pendent com a tornada diferent.
Arribem a turons de Can Pascual , trialera de las Pedres on sa m'ha aparegut la verge amb un quasi machetazo, merendero cremat Vallvidrera baixar fins aigues i Mortirolo.
Total 36 Kms.sensa calor i amb una petita tronadeta pero sensa aigua.
Pd. al començar la ladera un perico fent el tonto al mig del cami no ens deixaba pasar fins que el Jose ha deixat de txuilar " Si yo Fuera Rico" i encaransa amb ell l'ha fotut fora. El pobre ocellet a marxat volant.
2 comentaris:
Ja,ja,ja, puto periquito, o lo pisaba o lo esquivaba y para esto último no había espacio, así que lo tuve que empujar con la rueda....manda huevos que diría Trillo.
Salida divertida, en la que nos hemos cruzado con todo un ex-presidente de la Generalitat, que se dice pronto, y no me refiero al periquito ;-)
Hostia es verdad el Sr Montilla me ha visto una mica fotut.
Publica un comentari a l'entrada