DIUMENGE 8 DE JUNY

Aquest diumenge hem sortit el Jose, Salva i un servidor. A l'Albert el teniem pedalant per terres del Ebre, el Bernat a les montanyes, i el Pepitu amb la familia. Hem fet una sortida diferent i curiosa, plena de petits homenatges a diferents membres de la colla.


Baixo a Barcelona a les 8:15, aparco el cotxe al antic Palau d'esports, arà teatre musical i trobo al Salva i el Jose esperant-me a la placeta del Palmer.
Enfilem gran via avall direcció hospitalet, travessem hospitalet fins Bellvitge i el hospital, i allà ja agafem el camí que remonta el riu llobregat fins Molins.


El camí es pla i sembla fàcil, pero es el ciclista qui fa dura la carretera i no al reves. Aixi doncs, de cop i volta el Jose es posseit per l'esperit Pepitu a Banyoles i comença apretar de valent. De passar a rodar tranquilament a 21 comencem a pujar el ritme fins arribar als 28! i aguantant el achuchon del Jose, what else, je je je, durant tres kilòmetres!!!
Més tard el Jose ens explica que estava provant rodar fort en pla fins pujar pulsacions a 145 i veure com anava i quan de temps podia estar...ja us ho dic jo, el suficient per destroçar el grup i cremar-nos les cames.


Arribem calentets a Molins. Buf, i prenem la carretera de pujada a Vallvidrera. Comença suau atravessant el poble i el circuit de motocross, pero ja comença a picar una mica més abans de Sant Barto”lo”meu de la Quadra, i més si el Jose fa un homenatge al Palmer i quan ens avancem uns ciclistas de carretera es pica i puja el ritme per tenir-los a tiro, mentrestant el Salva comença a patir les conseqüencies del fort ritme del riu i es despenja mentre diu “miralo, si va a por ellos” en al.lusió al Jose respecte els carreteros.


A Sant Bartomeu de la Quadra agafem la carretera que baixa fins can Castellvi. Al sortir de les primeres cases agafem un corriol que surt de la carretera i baixa fins avall de tot, fins la rierada. Es un corriol que em va ensenyar el Juliol passat el Palmer, un corriol fàcil i molt maco, té una bona distància i acaba en la rierada, en el punt on hi ha un salt d'aigüa, un racó curios i bònic de Collserola.

Ens fem quatre fotos per la novetat del lloc i remontem la rierada fins can Castellvi, repechon de la carretera amunt per anar a buscar el camí de siberia i el pont. Pugem per la pista de la esquerra del pont, segons venim, per la pista que vem pujar a la nocturna. Apreto i trec uns metres al Jose, que apreta i m'agafa, llavors pujo el ritme fins a 150 pulsacions i el torno a deixar, aquesta vegada es queda per controlar al Salva que va pujant poc a poc al seu aire. Acabada la pujada sortim a la carretera de la colonia Montserrat i anem al bar “nou” on trobem la fauna de “sempre”, ja ja ja.


Són les deu i mitja passades i ens entaulem amb 33 kilòmetres a les cames! No està gens malament per ser el collserola team.


Després de un hora i mitja de descans merescut i una visita urgent al senyor
roca remprenem la marxa a un quart tocat de dotze trialera avall fins la rierada, en el primer tram de trialera, el del costat de la casa, una branca traidora mig amagada colpeja al Jose al braç i el tira a terra, rés més a lamentar que l'orgull gracies a deu. En la segona part de la trialera faig un llantasso i el Salva aprofita per passar-me com un boig mentre li crido “he llantat” i ell enten “vigila amb el gat” perque s'en va trialera avall “como alma que lleva el diablo”, arriba el Jose i m'ajuda a canviar. Acabem la trialera i en el ultim tram maco de la rierada fins el pont, el Jose fa una estarracada amb el canvi que deixa trabada la cadena amb una de les rodetes petites de la patilla, en el primer moment s'espanta pensant que estava trencat i s'acabava la sortida per éll. Faig un petit homenatge al cap de taller i arreglem el desgavell de la cadena per tal que el nostre amic pugui continuar la marxa.


Pista de les eses amunt, xerrant el Jose i jo mentre el Salva comença a tenir problemes al sollado, se li acumula la feina entre km, 40 ja, i la calor que avui comença a apretar com deu mana. El Salva continua pista amunt fins la carretera on el trobarem més tard, el Jose i jo fem la variant del caminet que surt a la dreta despres del descansillo de la pujada i que porta també a la carretera pero més avall.


Remontem carretera fins el desvio de l'esquerra, tallem tros per allà, a l'ombreta que s'agraeix. El Jose i un servidor ens hem quedat sense aigüa al camelbag de la calor que fa, ens cal rodar sense aigüa fins a Vallvidrera en un petit homenatge al Albert. Corriolet del cotxe abandonat fins la sargantana i amunt fins els containers. El Salva pateix com només éll sap fer en el sollado i aconsegueix mantenir la dignitat i l'honor fins els containers sense caminar per la carretera, puc respirar tranquil ja que no em treura el titol de ciclista mes patetic de la colla! Ja ja ja.


Salva baixa per la carretera acompanyat del Jose, i jo tinc ganes de gresca i vaig a buscar trialeres. Pista fins els okupes i amunt com si anes a baixar per la trialera de les pedres, pero llavors penso que ja he llantat, no porto més cameres per canviar i per si de cas vaig a buscar l'altre trialera dels turons de can Pascual ja que és més fàcil i ja menys possibilitats de llantar.


Ens retrovem al merendero cremat i pista de sempre amunt fins vallvidrera. Baixem cap a la cruïlla central de Vallvidrera per tal de refrescar-nos i hidratar-nos a la font. Portem 50 km, no està malament, aixó sembla mountain bike del bo i tot!


Les forçes no acompanyen per gaires floritures més i avui no cal completar el quilometratge amb les aigües, així que baixem per la carretera fins la ciutat. Baixant la carretera noto que la bici s'en va de darrera, merda, he punxat. Inflo, fins a un parell de cops, i vaig fent amb calme sarria avall, fins numancia , tarragona, plaça espanya i puertaco del carrer lleida amunt! Ja ja ja


Al arribar al cotxe em surten 57 km, buf, està molt bé, estic molt content i alhora fet caldo, les cames em bullen. Dolor bueno!!!!