La nit de dissabte vaig enviar un WSP del que no vaig obtenir més resposta que la d'ells dos.
Bé, el diumenge vaig fer tart uns minuts, el Pepitu havia enviat un wsp al matí dient que sortia pel seu compte, jo vaig enviar un al Josep Palmer per trobar-nos. Va venir amb la Surly, un maquinón que no ser quina utilització li pot donar a Collserola, però la veritat és que el Palmer està molt fort, havía que veure com pujabe Can Catà, quan volia em deixava, jo la vaig probar, molt tractor, molt específica.
Carretera de Vallvidrera, Aigües, vivers de Can Borni, Vista Rica a la esquerra, i Can Jané, esmorzar collonut amb el Josep, al solet per fi,. Sobretaula, després, Can Borrell, Can Coll, tornada per Can Catà pel camí més tradicional, Dubis , i al final Vista Rica de nou, on ens trobem amb l'Esteve Ripoll, jo no el coneixia però es tracta d'un periodista de la revista digital Mountain Bike i articulista de La Vanguardia, s'interessa per la Surly i xerrem animadament, acaba amb aquesta frase ... m'agrada aquesta bici, però no es pot tenir tot, anava amb una Santacruz Tallboy 29 de carboni .... Josep segueix per carretera de tornada quan arrivem als Vivers, jo baixo per la pista, Arrels, Aigües de nou, i carretera cap avall, arribo a Plaça d'Espanya i em sembla que encara és aviat, així que em vaig a prendre una Moritz 0,0 a la Caseta del Migdia, un final en alt...i a un quart de tres a casa
2 comentaris:
Bona sortida i bona proba de que amb aixo de les bicis hi ha per tot.hom.
Arribes a la ciutat després de machacarte amb la bici a la muntanya, brut i amb ganes d'arribar a casa, i ja, al carril bici et trobes amb el clàssic gilipolles que se't enganxa darrere com si li anés la vida, tu vas relaxat , i tranquil, però l'imbècil està competint contra ni sap qui, el temps? segurament ni això. això no té la més mínima importància, el deixes passar i s ha acabat la història, porta una bici del bicing, o plegable, o qualsevol altra, de vegades auriculars i no para de donar-li als pedals, no se li veuen ni les cames. De vegades, només de vegades, et ve de gust donar-li un clatellot a aquest tipus personatges, aquí explico el mètode; Deixa que passi, i et poses darrere, a dos dits de la seva roda, tu podràs reaccionar, saps de què va això, i l'achuchas, el ximple cada vegada anirà més ràpid, és igual, entrega-t'hi, els bessons se li posen tersos, es pensa que està guanyant (a qui?, segueix sense saber-ho) encara que ja no pot ni respirar, afluixa, llavors el passes, a poc a poc, el mires i apreta i marxa,.... no se que pensarà, m'agradaría saber-ho, i se que el gilipolles puc passar a ser-ho jo!, però per a mi és tot un clatellot
Publica un comentari a l'entrada