Després de l'aventura del dissabte avui m'aixeco mandros, cansadot i sense ganes de bici però sí amb ganes de veure els amics i compartir històries. Aisi doncs agafo els bartulos i baixo a barna.
A les nou pasades trobo al Salva i l'Albert a les aigües. Sembla que no soc l'únic que no esta per grans pedalades i decidim anar a ca la Carme. Comencem rodan suaument per les aigües fins els bombers.
Al primer repechon noto la punxda de dolor a la cama i posso tot el desarollo per pujar "moliendo café" i veient la guerra desde el sollado. Davant meu sembla que el Salva vol vengar-se de la última sortida i marca un ritme fort volen deixar enrere al Albert.
Arrivem a vallvidrera i anem a buscar la Budellera, avui baixem directament per allà per anar a la Carme. No fem cap nena de bucle ni variant, amb el que arrivem a la Carme a les 10:15 i jo porto solament 10 km! Està clar que avui es día de panching i no de bicing.
Comencem a esmorçar i a riure explicant-nos anecdotes quan surt del no rés un ciclista amb el sonriure il´luminat Vilajoana que ve directament cap a nosaltres...és el Jose que seguint el procés de recuperació ha decidit pujar amb la bici a la montanya per provar que tal, veure sensacions i recuperar el vell plaer de rodar amb bicicleta per Collserola. Ha pujat amb ferrocarils fins Vallvidrera i s'ha deixat caure per la Budellera fins la Carme. Emotiva abraçada del Salva per saludar al Jose que esta molt satisfet i feliç de poder retornar a la normalitat.
Després dels ji jis ja jas que s'allergen fins les dotze tornem emocionats per la carretera per acompanyar al Jose. El ritme es super tranquil i això s'agraeix, el Salva tira suaument del Jose, l'albert vigila la retaguardia i jo pedalo al seu costat. Moment tendre i maco del grup.
Baixem fins les aigües i arrivo al cotxe amb un nou record negatiu, 14 km!!! i parant a esmorzar!!! ja ja jaja ja. Però mai he sigut tant feliç en bici com avui per veure com un company i estimat àmic es va recuperant de la seva dura prova. Bravo!
8 comentaris:
Sortida de amics, no gaires Kms. pero posiblement de les millors sortidas de la meva vida.
Aquest grup ha passat sotregades fortes, malaltias,problemas personals, emocionals, etc.. pero sempre hi ha quelcom que s'ha mantingut ; l'amistad.Qu no s'acabi mai es el meu desigt.
Bravo, bravo i bravo!
Havia pensat en la sortida d'avui i la forma d'acostar-on estiguéssiu, Can Ribes, Can Olivé o Ca la Carme, ho havia visualitzat, per això quan he agafat els Ferrocarrils, el Funi i he començat a rodar per la Budellera, deixant-me caure, veient els colors, notant cada metre de la terra, l'olor ... he tingut un munt d'emocions. Jo sempre he dit que la bici per a mi és molt més que un esport, és terapèutica, però quan us he vist, m'he adonat que sou vosaltres el que feu que sigui alguna cosa més que un esport, sou vosaltres els que la feu diferent. L'abraçada emocionada al Salva quan he arribat, el meu germà, és una abraçada a l'amistat, a tots vosaltres els que hi erau i els que no. No se que passarà a partir d'ara però avui, per a mi, ha estat una de les millors sortides de la meva vida.
Bravo Jose!
Una abraçada a tothom!
el millor en molts dies!!!
per cert... i les fotos???
Ja he visitat el correu amb les fotos... quin goig de somriures i abraçades... m'he perdut la gran festa en un diumenge de matí al cementiri de Les Corts i a la tarda la funerària de El Prat. He acabat avui dilluns amb un completo de CAP i servei d'urgències al Garraf. Vamos, aquest cap de setmana ni piscines...
CAP i serveis d'urgéncies al Garraf? que ha pasao?
El meu oncle, que està fotut fotut.
Publica un comentari a l'entrada