Diumenge 12 de maig. Dolor bueno!

Avui arribo bé de temps i aparco a la plaça Borras, agafo la bici i pujo per la carretera fins les aigües on trobo al Albert i el Salva esperant-me. Decidim anar fins can coll, fent un completo que fa temps que no fem i esmorçar a can Olive.

Rodem tranquilament per les aigües i pugem per can Borni. Sembla que el Salva continua amb la seva trifulca amb l'Albert, ja que malgrat les queixes de mal de cap puja a bon ritme per davant del Albert.

Arrivem a la font groga i el Salva es remulla el cap, es justet per fer tot completo i comencem a retallar, no fem la baixada-remontada de sant Medir. Així doncs enfilem fins el pas del rei per anar a buscar el forat del vent. Sembla que la remullada li va bé al Salva i continua apretant en els repechons del camí...

Creuem el pont nou de la carretera i comencem a baixar per la pista per trencar als pocs metres a la esquerra per agafar l'antiga trialera/corriol que sortia de adalt dels pneumàtics i arà amb la nova pista queda tallat. El camí es divertit, fàcil alhora que ple de trampes, per tant no pots badar i has d'anar alerta tota l'estona, i també té aquells bonics repechons de pujada que fant suar la cansalada.

Arrivem sense incidencies a la corva i agafem la pista prohibida per anar a buscar la torrentera de can coll. Fa poc la vem fer amb el Bernat i més o menys se com està, canviada de quan la feiem sovint, fa anys, crec que venia el Santi, o era el Pepitu? ;-)  
Arà es més tècnica que abans, pero es fa sencera. Abans només hi havia el punt del arbre com a màxima complicació, arà hi han més, però factibles. També pels pros del descens hi han rampes i salts, i la part final de la sortida es d'extasis amb l'enllaçada salt-wallride-aflorament de pedres.

Arrivem amb els ji-ji ja-ja a can coll i enfilem fins cerdanyola per un petit bucle gentilesa del Salva que va descobrir caminat amb el Jose i l'Albert un mati d'aquests tontos. Remuntem per la pista cap a Cerdanyola i en un moment donat tremquem per un corriol que ens deixa als camps i la part de darrera del restaurant. Interesant.

Portem 20km i es hora d'esmorçar i recuperar forçes. Una vegada alimentats i descansats recuperem la marxa amb el proposit de pujar per les vergonyes del Bernat (el nostres estimat amic ja no hi es rodant per aquestes terres però ha quedat la seva emprenta...vergonyes del Bernat, trialera del Bernat...)


Anem a buscar la riera i pugem per la pista xino xano fins can cata, arrivem al trencall i agafem la pista de la dreta. Pasem la pujada de la viga, tot això a bon ritme, i al poc arrivem al trencall. De nou cap a la dreta i comencem els primers repechons de la pujada, deixem la pista on conflueixen diferents baixades (abelles, i demés variants) i comencem a pujar per la part corriolenca del camí. Arrivem a les mítiques vergonyes i cal dir que arà tenen una petita trampa, quan deixes caure la bici cap al fondo hi ha un petit esgraó de pedra, cal vigilar perqué només superar-ho remontas el forat.

El camí es va enfilant i guanyant inclinació a mesura que avancem i ens apropem a la font. De nou una trampa, s'ha fet un forat en el camí i el pas s'ha tornat molt estret, el Salva i un servidor pasem amb la roda del davant bé però amb la de darrera penjant! L'Albert passa molt bé. Arrivem a la font tocadets, la part final s'enfila prou i a més té pedres i arrels.

Tenim tres opcions desde la font, continuar per la esquerra on es subdivideix amb dos corriols, el de la dreta seria el clàssic que acavaba en la pista amb aquelles eses en repechon, el de la esquerra no sé on va. Però desde la font surt un corriol a ma dreta i es per aquí que pujem. Nomes començar hi ha un fort repechon, descans i un nou repechon en curva, uf! descansillo i un tercer repechon més llarg que els altres, aquí ja se m'encen la reserva i el pulsometro es dispara, per ultim un repechon final ple de pedres i arrels que faig deixant els restos, amb el mantra estil Pepitu: una pedalada més, fins la curva, una pedalada més, a la curva paro, una pedalada més... Arrivo a 172 pulsacions, no sento les cames i ja soc a la curva, evidenment no paro i gracies a que el terreny es suavitza uns metres puc afrontar, arà sí, l'ultim esforç per fer la sortida del corriol que mor en un altre corriol. Uf, he suat sang però he aconseguit pujar-ho tot, ariibo adalt i llenço la bici esbufegant com un porc i buscant aire...al cap d'una estona arrivem els companys a peu, sembla que els ha encantat el corriol, per baixar-lo es clar!

Continuem en el nou corriol que puja suaument fins acabar sortin als "dubbies" i anem a pujar per la nova pista fins el Juaco i anar a buscar el pas de rei. Sembla que la pujada anteriro ha "tocat" el Salva, i això ho detecta rapidament l'Albert que aprofita tots els repechons del camí per tornar-li al Salva els atacs del matí. Bonica guerra aquestes ultimes sortides que es porten l'Albert i el Salva! Arà mateix les apostes estan molt obertes!

Quin mal està fent el bicing i ciclisme urba! Ho dic perque hi ha una generació de ciclistes que es regulen pel codí de circulació de cotxes, fins i tot a la muntanya, enlloc de fer-ho pel sentit comú de tota la vida. Estava pujant el repechon fort del pas del rei per l'esquerra perquè hi ha la traçada més neta, encara anava esbufegant tocat de la pujada de les vergonyes, i em trobo que baixaven tres ciclistes. El primer en diu: Ves per la dreta home. Jo no m'aparto i li contesto: ves a la merda! Pujo per on puc!

Demano als posibles lectors ciclistes una mica de sentit comú. De tota la vida ciclista el que puja té prioritat ja que està patint com un porc, el que baixa només perd l'inercia. El que puja perd la vida!

Entre atacs del Albert i ji-ji ja-ja (el Salva feia més jo-jo) arrivem de nou a la font groga on el Salva "se aberroncha contra el rocaje de la fuente" i es torna a remullar. Descansem un instant i remontem fins can Borni, baixem per la pista més arrels fins les aigües. Torno a baixar ràpid, fent amics, encara que avui no hi es el Bernat per disculpar al ciclistes! :-) Nomes trobem molt de tràfic a la pista, les arrels estan despejades.

L'Albert fa tard, així que baixa pel tieso a la ciutat, nosaltres rodem tranquilament per relaxar la musculatura per les aigües fins la carretera per on baixem.

Al final em surten 41 km que no estàn gens malament. Arà feià molt temps que el diumenge no feià tant, i el Salva i l'Albert rondaran els cinquanta. Aquesta tarda de diumenge toca una mica de "dolor bueno"