No, no vull parlar d'activisme o política... el que passa es que demà 15-M, un dels nostres torna a treballar, cosa que m'alegra profundament, com a mostra inequívoca de la superació del mal tràngol que ha viscut els darrers mesos.
Durant els 20 anys que fa que ens coneixem, i compartim part de les nostres vides, hem passat per moments molt bons, però també per uns quants mals tràngols. La pèrdua de la persona estimada, un càncer, una angina de pit, alguna malaltia, i d'altres problemes major i menors que tots ens hem esforçat col·lectivament en superar junt a l'amic afectat directament.
Demà, semblarà que el dia dels Sants Innocents del 2012 queda molt lluny.
I demà passat, o potser l'altre o en uns pocs dies, la quimio i la radio, seran sols un record... i vindrà un petit (petita) nou membre a portar alegria a la colla... i seguirem sortint els diumenges, i parlarem de bicicletes i de colesterol i de...
En fi, gracies a tots.
2 comentaris:
Treballar no és el que més m'agrada en aquesta vida, però tornar a treballar em suposa recuperar una mica de normalitat dins l'anormalitat persistent que darrerament em persegueix. Tens raó Albert, hem passat junts moltes històries, i per llei de vida passarem més, passarles amb els amics és sempre reconfortant, tant les penes com les alegries. Encara que ens va unir la bici fa ja gairebé vint anys, és la tolerància, la comprensió, l'afecte, entre moltes altres coses el que va forjar la nostre amistat, per sobre de distàncies, i de discrepàncies, jo ho tinc molt present, per que encara que el diumenge no surti a montar en bici, en molts moments penso en vosaltres, i trobo a faltar les conversas del esmorzar de diumenge. En la meva convalescència he recordat moltes vivències amb la bici, i en gairebé totes estàveu vosaltres!
Tens molta rao Albert, ja fa molt temps que nosaltres no som una colla ciclista , som una colla de amics que fan ciclisme, a la nostra manera clar, i amb aquest temps han passat moltes cosas, de dolentas , pero tambe moltas bonas,
La suma de tot aixo fa el que som, gent gran que quan surt amb bici disfruta com nens, i que duri!!!
Publica un comentari a l'entrada