Dissabte 18 de maig. Burriac 1 - Collserola team 0

Aquest cap de semana havía de pujar a Iruña, però l'estat de la Miren no aconsella un llarg viatge amb cotxe i anar amunt-avall com una baldufa. Així doncs vaig poder quedar amb el Palmer per sortir amb la bici.

Surto de treballar i vaig al bar, esmorzo/dino i a la una i mitja pasades sortim del bar amb l'idea de rodar fins a Mataró, i el Josep tornar fins Barcelona amb bici ja que necessita rodar i fer quilómetres per preparar la transcatalunya. El que no sap encara es la sorpreseta que li tinc preparada...je je je.

Baixem pel paralel i anem a buscar el passeig marítim, rodem fins el forum i anem fent pel camí de la costa: txernòbil, badalona, montgat, masnou, premia...

Aquest passeig es molt maco, al costat del mar i planer vas fent a bon ritme, sempre que el vent ho permeti, i avui ho ha permès amb escreig, ja que bufava un fort vent (com el que van agafar un día el Salva i el Jose) però a favor! Volavem amb el plat gran a 28 km per hora i sense gaire esforç.

Així doncs, en una horeta ja portavem 25km i estavem al final del passeig, a Premia. Aquí s'agafa la nacional i amb cinc quilometres més et plantes a Mataró. Però això és massa fàcil i no te gràcia, molt millor la variant muntanyenca, la sorpresa ja està aquí.

Sortin de Premia hi ha una carretera de serveis que puja amunt suament pels horts i camps fins l'autopista. Desprès de rodar planer una mica de pujadeta per canviar el ritme. Creuem per sota l'autopista i continuem pujant pels camps per anar a sortir a una urbanització entre Premia de dalt i Cabrera. El terreny de la urbanització està ple de trampes en forma de forts repechons, no es can Caralleu però se li asembla molt!

Desprès de rodar per urbanitzacions anem a sortir a Cabrera, agafem carrer amunt i entrem en la serralada del litoral per pujar per una pista que suaument primer i despres amb repechons "sargantaneros" desprès ens apropa al castell de Burriac. S'hi pot pujar desde tres pistes que s'ajunten per la traca final. La nostra es la de nivell mig, desde Cabrera, hi ha una més suau desde Agell, i la més dura es desde Argentona (molt més dur que el muro). Ens trobem a la base del turo del castell i agafem el trencall que puja adalt, els primers metres son suaus, però gires a la dreta i de sobte s'aixeca un fort repechon amb reguerots i pedres, a més d'estar molt fort has de tenir sort i habilitat per escollir i mantenir la traçaca correcta. Jo arrivo molt just, veig que no el faré, però davant meu el Josep que va fort ataca el repechon i va gunyant metres, poc a poc, gairabé es adalt, li falten cinc metres....pam, li patina la roda amb una pedra, no pot controlar la bici ni treure el peu i cau de costat engantxat a la bici! No es fa mal (només l'orgull, gairabé ho tenia) però trenca una mica el forro del seient i un puny. Molt abans ja havía possat peu a terra, vaig ajudar al Josep i acavem de pujar caminat fins adalt per poder contemplar el castell i les vistes.

Desprès de pujar caminant dos cops és la primera vegada que ho provo en bici, he estat derrotat, però tornaré...i amb un MBH!!! (Berni i need you)

Recuperem l'alé i baixem ja que el cel torna amenaçar pluja. Es primavera i portem una semana ben propia, sol-pluja-sol, i avui estem igual, hem rodat amb sol i amb pluja. Així que baixem per la pista suau fins l'Agell (quatre casses que hi ha en una carretera local entre Argentona i Cabrera de mar) i d'allà rodem suaument amb lleugera baixada fins Mataró. Parem a la rotonda que hi ha a l'entrada de la ciutat per la nacional, portem 45km. Estic cansadot, però content perque aquesta ruta m'agrada molt. Ofereixo berenar al Palmer i una bonica estació de tren fins a Barcelona, però éll refusa l'oferta i enfila la carretera fins el passeig maritím de Premià i Barcelona...Bravo, em trec el barret, desprès del tute fotres 34 km més fins a casa. Això de la transCatalunya s'ho està prenen en serio!