Avui fà un día d'aquells tipics de ple hivern, de gener o febrer. D'aquells dies que el fred es cola per molta roba que portis i es clava en els ossos. D'aquells dies que costa un enooorme esforç sortir de l'escalfor del llit. D'aquells dies que es congelen els dits del peus i de les mans amb aquella horrible sensació de cremor. D'aquells dies que agraden als nòrdics de la colla (Salva i Bernat) i que anul.len als tuaregs (Jose i Eduard).
M'aixeco tard sense gens de ganes d'agafar la bici, paralitzat pel fred que tinc. De fet medito seriosament pujar a esmorçar amb cotxe, però a l'ultim moment carrego la bici, amb disfreso amb tota la roba que trobo per casa i marxo amb retard cap a la plaça Borras. Pel camí m'asebento de problemas mecanics del Salva i quedo amb la colla directament a vilajoana. Aparco el cotxe i al sortit per descarregar la bici el fred em rep amb una clatellada. Començo a pujar i a l'alçada del funicular estic a punt de donar mitja volta i anar a buscar el refugi del cotxe i la seva calefacció. Tinc fred i no ho soporto, vaig amb samarreta interior de merino, maillot, jaqueta gruixuda, paravents, mitjons gruixuts, bosses de plàstic als peus (es cutre però no trobava els peucs i alguna cosa havia de fer), guants de hivern de carrer, braga al coll i gorro de llana...i tot i així no entro en calor, el cos no reacciona i no agafo una bona temperatura per fer esport. Arrivo a vallvidrera i baixo per la carretera fins vilajoana i ca la Carme. El Salva, l'Albert i el Pepitu encara no han arrivat, ho fan als deu minuts degut als problemes del Salva, té les rodes frenadotes perque s'ha quedat sense pastilles de fre.
Esmorçar llarg de forquilla i tenedor, dos horetes, per entrar en temperatura. Dos cigalons després sortim de nou a l'exterior. De nou bofetada de temperatura, baixem fins la carretera i pugem amb calma pel camí de la llanega, baixem fins les aigües i rodem fins el mortirolo, baixem i al final del tros de sorra hi ha una variant nova i divertida per baixar fins el parc cervantes. Al sortir del parc hem despedeixo del companys i m'atanço al cotxe.
Al final un dia pessim ciclisticament parlant, pocs kilómetres i de nula qualitat, però he vist als amics i hem esmorçat amb la colla. Haure de sortir entre semana a recuperar els km perduts, ja ja ja.
3 comentaris:
Dius be Edu, ha estat una sortida geladora.En tot el mati no he agafat una temperatura agradable. Aixo i el fet de portar la bici feta un desastre, Berni et necesitoo!!, no m'ha deixat gaudir ni un moment de la sortida.Per al contrari l'esmorçar ha estat magnific, tot i que dos cigalons no han estat suficinets per el fred.
Pd. Com que jo ho he dit malament el Edu ho repeteix, la bajada nova no va al Cervantes sino a L'Oreneta.
La representació barcelonina del dia d'avui, abans d'arribar a la desitjada Ca la Carme, ha pujat per Can Borni i després de iniciar la baixada pel primer tram de la gèlida Arrabassada vessant Sant Cugat, amunt per la pista i avall fins la plaça Transvaal on hem acabat d'acollonir-nos i hem baixat per la pista directa al punt d'esmorçar.
Diada de xerrameca a dojo i 29.5 km. intrascendents.
Fins la propera!
Mariquitas! A qui dalt us voldría veure, aqui els CICLISTES no es rajen pel fred!
Ja heu descobert la variant del final del Mortirolo! Us hi volía portar el pròxim cop!
Aqui dalt tot fantàstic, ara cal meditar un canvi de vida majúscul i extraordinari.
Això si, ens hem fotut un dinar que ni estrelles Michelin ni osties!
Terrina de Foie. Lluç amb fals rissotto de 'trigueros' al ibérico, i salsa verde cremosa.
I unas carrileras glaseadas amb trompetas de la mort i salsa de boletus amb Idiazabal.
Pa de nous més que exquisit!!! Recalco, un pa per morir-se Edu!
I, Pastel tibio de chocolate con espuma de chocolate blanco, praliné de avellana y helado de chocolate blanco.
Cafès, crema de orujo a càrrec de la casa i un Rioja Crianza fantàstic.
Preu no contingut, però per la qualitat podría ser molt i molt més car.
Casagarras.com
(He arreglat una comissió per quan hi aneu o i envi-hi gent, jejeje)
Publica un comentari a l'entrada