CAP DE SETMANA PEL PIRINEU DE LLEIDA.

Aquesta setmana he abandonat la estimada Collserola per anar amb tota la família pel Pirineu. M'he allotjat a València d'Àneu i dissabte al matí vaig esquiar a Espot, la penúltima estació catalana que em faltava conèixer (ara sols falta Tavascan), per la tarda, i després d'intentar dinar a Ca la Pastora d'Ísil tal com em va aconsellar en Salva vam agafar la pista rural que d'Alòs d'Ísil ens porta a Bonabé i més enllà Montgarri. Havia neu i roderes i volia probar les virtuts electròniques del Evoque en terrenys difícils i que tinc que dir no em va fallar cap moment. El que va fallar va ser el Terrano que venia de cara. Conduia el meu fill Guillem i com ja haviem fet abans amb altres vehícles de cara el vaig fer parar i apropar-se a la cuneta perquè el que baixava no tingués dificultats al baixar la pista. El Terrain Reponse del Evoque m'ajudava a circular sense perdre tracció en cap moment. Aquest cop el que baixava no va pendre precaucions i sense aminorar la marxa va voler pujar un petit esglaó massa aprop del meu cotxe, no ho va aconseguir i va topar una mica al lateral de plàstic... en definitiva parte sotazero. El conductor, veí d'Ísil, no semblava expert i va quedar enganxat a la neu: tothom a ajudar (havien uns pares amb pales al costat construïnt un castell de neu preciós amb els seus fills) i arranca i cap avall. Després de la experiència allà mateix vem fer maniobra per baixar cap a la civilització: nosaltres cap problema. Un bon dinar amb escudella i bon vi a Esterri va fer oblidar l'incidència. Diumenge amb dia preciós, pujada a La Bonaïgua i esquiada històrica per Baquèira, una neu, un cel i un paissatge increïbles després de la ventada. Molts catalans per l'accés del Port i gent de tot arreu per la Vall d'Arán (inclosos Nachos, Borjas, Faustos, Alvaros, etc.). Vaig portar els meus fills fins la zona mes llunyana de l'estació i la Montse ens va esperar a un bar-refugi a la zona de l'Orri on quan vam anar a recollir-la, a les 13 hores. Havia Moët i delicatessen a dojo (la fauna que allí es reunia era interessant) i la tentació em va dur a demanar una copa de Champagne per compartir amb tota la família per la que vaig pagar 9.5€... el xarrup anava a 1€ jajaja!. Això és negoci perquè havien cubiteres amb ampolles arreu! Tornada a La Peülla i després a l'hotel i cap a casa (tres hores cinc minuts per pujar divendres a la tarda i quatre hores tres quarts per tornar diumenge tarda-vespre. Nota: si diumenge tenim Cabrerès jo tinc el Freelander disponible.