Avui era la tornada del Pepitu a les sortides Collserolenques, dia de
celebració i només ha acudit un servidor a la sortida, us hauria de fer
vergonya, i després direu que sou amics... ;-) De bon matí l'Albert
envia missatge dient que te dècimes de febre, i es clar no es tracta de
començar a treballar demanant la baixa, jeje.
Bé doncs sense més enfilem cap a Collserola, el Pepitu estrena coberta
posterior i manetes de fre gentilesa de la botiga "innombrable". A part
porta un mini CamelBak, sembla ser que li ha entrat el virus del pes,
jeje, ja en sentirem a parlar ;-) Arribem a les Aigües a ritme de
pre-pre-pre-temporada, i rodem fins bombers, xerrant alegrament i
arreglant el món, anècdotes i successos que ens anem explicant. Enfilem
bombers i després per la Budallera anem a buscar Cochinillos, el tram
final impossible degut a la quantitat de gent en bici i corrent que hi
havia, girem carretera esquerra i entrem per la pista a buscar la plaça
Transvaal (a que deu fer referència aquest nom? és el canal que uneix
Keruna i Kelivare?), anem a buscar el corriol i les S que van direcció
Ca la Carme i després la pista de la tomba "merovíngia" per anar a
buscar el corriol de l'arbre gros tombat. Ens trobem una gran branca
enmig del corriol, no hi és per casualitat...
Remuntem el corriol humit i el pas del tronc ja està net, aviat no
caldrà fer peu. Sense més ens entaulem i esmorzem fantàsticament com
sempre, cada vegada els entrepans són mes bons! Seguim arreglant el món i
xerrem amb la Carme, les coses per allí dalt estan difícils. Un
esmorzar de temps contingut, dels que li agraden al Pepitu, tenia ganes
de bici i qui era jo per no satisfer-li? Ell vol pujada llarga i
sostinguda i anem a buscar la pujada clàssica de sota el pont. El sol,
la calor i la humitat apreten de valent ja i es vulgui o no es vulgui la
pujada fa suar. Un cop a la casa, 2 minuts de repòs i amunt a buscar la
trialera de les pedres. Baixem alegres i ja som al "merendero" cremat,
li proposo al Pepitu seguir per la ladera de baix per anar fins l'inici
de les Aigües, accepta i cap allà anem, ritmet maco i corriol fantàstic,
com sempre. I al arribar al tennis proposta indecent, pujem fins el
turó d'en Cors? El Pepitu s'ho pensa, i està a punt de demanar l'hora,
però no, perquè és aviat i ell és un guerrero, amunt doncs! Fem pista i
l´últim tram del bosquet i enfilem trialera avall, Aigües i Mortirolo
cap a casa, el Pepitu ha disfrutat i s'ha trobat molt bé, ha donat la
cara i ha afrontat tots els punts crítics amb solvència i decisió
després del parón. Només li falta com diu ell nervi a la musculatura i
ja el tindrem batallant. Bé, molt bé.
Al arribar a Vallespir, St. Antoni, apareix el típic imbècil que vol
amargar-te el dia, un taxista, el resum és ràpid. Al semàfor de St.
Antoni baixa del taxi, se m'encara i reclama que jo m'havia d'apartar, que el
molestava, vaja en les seves paraules, que la calle es suya y que el
próximo dia te tiro, amb bufetada al manillar inclosa. N'estic convençut
que si hagués estat jo sol em pega...bé, sense comentaris.
I això ha estat tot avui, ara falten les sensacions i pensaments del
Pepitu. Una bona jornada de 43km i 1000 i pico de desnivell.
7 comentaris:
Primera sortida de la temporada amb un Berni estratosfèric. Humitat i xafogor des de bon matí i els meus manguitos blancs sols han aguantat fins Major de Sarrià.
Amunt amb molta xerrameca i bons propòsits per part meva.. "quiero novedades" i poder lluïr un nou maillot amb disseny seriós i innovador segurament serà el primer... també tinc projectes per la meva Epic, que és un bon producte però que sens dubte li cal un reciclatge: li deixaré a les seves mans... que ell domina bé el "mundillo".
M'he trobat bé, allà darrera, i ni tan sols al final d'aquesta sortida he sentit molèsties al "pompis" desprès de dos mesos d'inactivitat com tampoc m'he sentit desfondat en tota la ruta que aquest "noiet" ha retocat al final amb una sorpresa de les de finals del segle XX... ara bé, tinc molt camí per recòrrer i si aconseguiexo perdre uns "quilets" podrà ser mes llarg.
A Vallespir hem tingut discrepàncies amb un taxista de caràcter "la calles es mía" però tot a acabat amb paraules malgrat la xuleria del individu que no era proporcional al seu aspecte físic.
Per resumir aquest "deligthful sunday" diré que al arribar a casa m'he premiat amb una dutxa memorable escoltant Shangri-la de Mark Knopfler... tot cercant la relaxació mental.
Una abraçada i endavant Albert.
Transvaal:
"Transvaal fue una de las provincias de Sudáfrica desde 1910 hasta 1994 con capital en Pretoria. La provincia como tal ya no existe y actualmente forma parte de las provincias de Gauteng, Noroeste, Limpopo y Mpumalanga. En ella se encuentra Witwatersrand, el complejo industrial más importante de Sudáfrica."
Felicitats Pepitu per la re-entree, a tu no et dic res Berni perque tu no has deixat la bici ni per anar a cagar!!!.Abuson JaJa Ja
La sortida m'ha semblat molt bona i si has aconseguit fer-la amb dignitat tens tota la meva felicitacio, i si no , tambe, que de lo que es tracta es de pasar-ho be.
Reconeix-ho Berni el nom de MPUMALANGA t'ho has inventat Ja Ja ja
Capita! Ja pots pendre nota del que es una reentre, deu n'hi do amb el fletxa!!! Felicitats Pepitu per la tornada, ara a por el sol i aire!!!!!
Jo el que vull és pasar-m'ho bé sobre una bici i, com conec les meves limitacions, m'obliga a uns petits sacrificis que després son ben recompensats.
Jose: espero la teva entrada del diumenge...
Publica un comentari a l'entrada