Reentré...

Avui era la tornada del Pepitu a les sortides Collserolenques, dia de celebració i només ha acudit un servidor a la sortida, us hauria de fer vergonya, i després direu que sou amics... ;-) De bon matí l'Albert envia missatge dient que te dècimes de febre, i es clar no es tracta de començar a treballar demanant la baixa, jeje.
Bé doncs sense més enfilem cap a Collserola, el Pepitu estrena coberta posterior i manetes de fre gentilesa de la botiga "innombrable". A part porta un mini CamelBak, sembla ser que li ha entrat el virus del pes, jeje, ja en sentirem a parlar ;-) Arribem a les Aigües  a ritme de pre-pre-pre-temporada, i rodem fins bombers, xerrant alegrament i arreglant el món, anècdotes i successos que ens anem explicant. Enfilem bombers i després per la Budallera anem a buscar Cochinillos, el tram final impossible degut a la quantitat de gent en bici i corrent que hi havia, girem carretera esquerra i entrem per la pista a buscar la plaça Transvaal (a que deu fer referència aquest nom? és el canal que uneix Keruna i Kelivare?), anem a buscar el corriol i les S que van direcció Ca la Carme i després la pista de la tomba "merovíngia" per anar a buscar el corriol de l'arbre gros tombat. Ens trobem una gran branca enmig del corriol, no hi és per casualitat...
Remuntem el corriol humit i el pas del tronc ja està net, aviat no caldrà fer peu. Sense més ens entaulem i esmorzem fantàsticament com sempre, cada vegada els entrepans són mes bons! Seguim arreglant el món i xerrem amb la Carme, les coses per allí dalt estan difícils. Un esmorzar de temps contingut, dels que li agraden al Pepitu, tenia ganes de bici i qui era jo per no satisfer-li? Ell vol pujada llarga i sostinguda i anem a buscar la pujada clàssica de sota el pont. El sol, la calor i la humitat apreten de valent ja i es vulgui o no es vulgui la pujada fa suar. Un cop a la casa, 2 minuts de repòs i amunt a buscar la trialera de les pedres. Baixem alegres i ja som al "merendero" cremat, li proposo al Pepitu seguir per la ladera de baix per anar fins l'inici de les Aigües, accepta i cap allà anem, ritmet maco i corriol fantàstic, com sempre. I al arribar al tennis proposta indecent, pujem fins el turó d'en Cors? El Pepitu s'ho pensa, i està a punt de demanar l'hora, però no, perquè és aviat i ell és un guerrero, amunt doncs! Fem pista i l´últim tram del bosquet i enfilem trialera avall, Aigües i Mortirolo cap a casa, el Pepitu ha disfrutat i s'ha trobat molt bé, ha donat la cara i ha afrontat tots els punts crítics amb solvència i decisió després del parón. Només li falta com diu ell nervi a la musculatura i ja el tindrem batallant. Bé, molt bé.
Al arribar a Vallespir, St. Antoni, apareix el típic imbècil que vol amargar-te el dia, un taxista, el resum és ràpid. Al semàfor de St. Antoni baixa del taxi, se m'encara i reclama que jo m'havia d'apartar, que el molestava, vaja en les seves paraules, que la calle es suya y que el próximo dia te tiro, amb bufetada al manillar inclosa. N'estic convençut que si hagués estat jo sol em pega...bé, sense comentaris.
I això ha estat tot avui, ara falten les sensacions i pensaments del Pepitu. Una bona jornada de 43km i 1000 i pico de desnivell.