Entrenant...con los mejores!

Després de la pajara dominical amb el sino sino sino huy que negre està, al arribar a collserola i veure el sol i els companys amb bici em va agafar el tradicional mono...avui dimarts l'he tret a passejar amb escreix.

Quedo amb el Berni a les tres (al Octubre treballo de matins i tinc les tardes lliures), a la plaça Borras. Pugem  per la carretera xino xano fins la carretera d'aigües, decidim rodar per la banda de sant Just perque estarà més eixuta. Aigües i pujada a sant pere Martir per escalfar, el Bernat que està fort en dona palique mentres em va deixant enrera...noto les cames fluixes, sembla que patirem, que el entrepà de truita quedarà curt. Baixem i agafem el corriol ladera que puja al turo d'en cors, el del costat de la pista que s'endinsa pel bosc. Deu n'hi do lo tècnic que està! Hi han punts complicats i exigents, però els aconseguim superar, mira que sou besties per Barcelona, al Maresme els corriols estan acondicionats i tenen flow, a Collserola on hi hauria d'haber una apoiadura o un peralte et trobes un aflorament de pedres o unes arrels!!!
Arrivem al turo i agafem la trialera que baixa fins la ladera, el terrenys està perfecte amb les pluges, per fi ha desaparegut la densa capa de pols. Agafem la ladera i pujem, el tros primer d'aquell parell de curves dins el bosc cada vegada sembla més estret i més dificil, en canvi, la curva dificil de sempre està arreglada i es pot fer facilment. Al final de la ladera enllaçem amb el corriol que baixa fins l'hipica, està molt divertit i té alguna projecció divertida, flow collserolenc. Creuem la pista de la hipica i agafem el corriol de davant, baixa fins el tenis i remuntem per la carretera fins trobar de nou la ladera superior que ens condueix fins adalt el turo de la coscollera (nom tret del mapa de collserola que despres hi han moltes risas amb la meva creativitat nominal...). Just en el repechon del turo em quedo sense aigua, tampoc tinc barretas que fotrem, patirem. Agafem la trialera que baixa fins la pista de la penya del moro, disfruto molt, està divertidisima. Pujem la penya del moro i enllaçem amb el Muslim pas, aquesta és més tècnica però asequible, baixem gaudint com a berros. Arrivem al bosquet i anem a buscar la Salut, esperem poder berenat al bar, estem amb ganota i sense aigüa! Són les cinc menys deu i segons el horari el bar tanca a les cinc, Murphy actua i el bar és tancat. L'idea erà remontar per la font de la cova, però en aquestes circumstancies decidim baixar fins Sant Just per recuperar forces.

Baixem per les pistes de sempre i arrivem a Sant Just, abans de la rotonda hi ha un petit parc amb una font, ens aberronchem! Meditem si berenar o continuar, salir con los mejores es lo que tiene, evidentment escollim continuar, anar a pujar per la font de la Beca. En les meves llarges estancies al sollado he aprés moltes coses, el Salva és un pou de saviessa, una d'elles es que si has de patir que pategi tothom, així que llenço una proposta boja d'aquelles que donen trempera als gaiers de la colla, enlloc de pujar per la Beca, pujarem per la trialera de la Beca. El primer tram es asequible, el segon es complica força i ja es molt exigent, i el tercer (on he tingut que parar dos cops) es només reservat als campions, el Bernat ha fet de nou una exhibició arribant adalt i nomes fallant en la sortida. Bravo!

Ara si que arribem al inici de la carretera d'aigües i trobem el merendero i el seu bar obert, arà si que ens hem guanyat el berenat, un cafè amb llet i un donut, no es diumenge, snif snif. Arà hauria de dir que rodem placidament per les aigües fins la baixada de les eses, però no sé, perque l'amic Bernat m'ha portat totes les aigües amb el plat gran, com que la totxo té INEEERCIA amb les seves rodes 29.

En fí, sembla ser que avui sí que hem entrenat, però poc, trenta i escaig km, rés important...