A la muntanya

Diumenge, 6.30 del matí, carreguem el flamant Peugeot del Palmer amb les bicis de ciclocross, i emprenem la marxa cap a la muntanya, bé, cap a l'alta muntanya. Anem cap a Bagà decidits i amb bon ritme, el trànsit a la carretera és nul i a les 8.30 ja som a Bagà, fa un dia rúful, ennuvolat, amb una miqueta de fresca i amb comulonimbus de tempesta cap a la zona del Pedra, la temperatura és ideal per anar amb bici i no morir de calor en els ports que ens esperen, però els nuvols no pressagien el millor per després de dinar, bé, a esmorzar! Fem un bocata de truita al primer bar que veiem obert, el bocata feia 2 pams però la truiteta era de l'estil de les del Pepitu, si era de 2 ous, ho vaig veure, però o el cuiner no sap fer truites o les gallines de Bagà no saben pondre ous. En fi, intent nul de Roca i cap al cotxe a canviar-nos.

Comencem la ruta, no hi ha temps per escalfar, tal i com surts de Bagà comença el Coll de Pal, i uns tristos 800 metres plans per avisar les cames que la cosa va de debò. 19 kilòmetres per davant de port amb rampes del 11,12, i 13%. La mitjana general és assumible, un 6,5%. Començem a ritme tranquil i disfrutant del paisatge i la fresqueta, i aquesta serà la tònica, hem sortit a disfrutar i no a morir. Van passant els kilometres i anem guanyant alçada, que visualment es palpa quan s'bre el bosc i anem veient troçets de carretera que ja hem vençut.

Arribem a una font, al kilometre 9 i parem a omplir d'aigua fresca i cristalina. El Palmer desapareix per uns instants, i torna, fa millor cara i sembla més lleuger, uhmmm que haurà anat a fer? No ho se, però a l'agafar la bici de nou es mou més bé sobre ella i la impulsa amb més força. Continuem devorant kilometres de Port, i cada cop l'espectacle és mes gran, Bagà es veu petit com si fos de joguina al fons de la vall. Ens creuem amb dues ambulancies que baixen i un cotxe de bombers... que estrany pensem que deu passar, ahhh es clar! La Transcatalunya sortia de la Molina i passava per Coll de Pal.

Bé com aquell que no vol la cosa arribem al Xalet de Pal i nomes queden dos kilometres de pujada. Ja ho tenim, i efectivament apareix davant nostre el cartell indicatiu, Coll de Pal, 2000 i pico metres, havent sortit de uns 800 metres, ens hem cascat 1200 de desnivell per començar el dia. No està malament, ens abriguem una mica, manguitos i paravent, i deixem l'asfalt per agafar pista. Si per aqui han passat tots els participants de la Transcatalunya, no queda ni rastre, ole per aquest fet, com a mínim el que ho organitza te consciència ecològica, altres coses no ho sé, toma puya!jajaja

Hem de baixar a la Molina, i seguim una pista bona  que va fent, amb la de ciclo Cross anem bé.
De cop mentre baixo sento presencies, serà la hipòxia, veig figures que es difuminen en el paisatge, en els camins, sento brugir de rodes...que passa? Estem en territori biker, estem al bell mig del Bike Park de la Molina i està ple de gladiadors amb les seves maquines que apreixen i desapareixen. Per una estoneta trobem a faltar les nostres mountain-bikes, enfilem una pista verda cap avall que a estones té massa desnivell pels ineficients frens d'una bicicleta de Cross. Anem fent a trocets perque les mans es carreguen de tant apretar la maneta. en una de les rectes el Palmer te problemes per parar la bici i sort d'un replà que li permet aturar-se, se cocia la tragédia! Arribem a una pista d'esquí i aqui s'ha acabat el bròquil, a caminar! Masses pedres massa pendent per unes rodetes de 35mm i uns frens de merda! Al fons de la pista es veuen passareles de fusta, jajajaja em venen al cap videos de bikers fent aquestes coses amb bicis de cross i sempre és elmateix, fer-se es pot fer! El problema és el pilot! Agafem un corriolet ja en la zona plana i anem fent ara ja més tranquils, em fico en un corriol marcat com a verd amb bon terreny i poca pendent per la bici de cross. Son uns pocs metres que m'ajuden a treure'm la tensió de les rampes anteriors.
Amb un pet ja som a La Molina. I això vol dir que toca pujar de nou. No parem, estem ben alimentats i bé de forcecs, a mes a mes la nuvolositat ens recomana moure el cul ràpid, pròxim objectiu Coll de la Creueta, desde La Molina una broma comparat amb pujar-lo desde la Pobla de Lillet. Això si els 4 kilometres de pujada son espectaculars, paisatge immens d'alta muntanya amanit amb nuvols negres i amaneçadors, de moment ni una gota, però un fort vent, que en algun tram ajuda i en altres perjudica. Ens plantem a la Creutea, de nou freguem els 2000 metres.
Tenim gana, ara si, i decidim que dinarem a Castellar de n'Hug. Ens deixem caure i amb un pet ja estem instalats a Cal Fanxico al centre de Castellar. Bona fonda on omplir la panxa i quan dic omplir dic omplir literalment, quins plats, per favor!!! A las fotos me remito! I els nostres plats son dels lleugers, perque veiem desfilar cada cosa que fa por! Sortim a reventar, no hi ha hagut collons de menjar postres! Voldriem dormir, fer una migdiada, però el cel no es clar del tot i continuem. Decidim agafar la carretereta cap al santuari de Montgrony! Quin encert, orgasme total, fantastica carretera d'un carril, totalment solitaria i amb uns boscos fantastics on només sentim el rodar de les rodes, els ocellets i el vent a la cara. Son uns 10 kilometres increibles, al revés no serien tant increibles, aquesta ruta que hem fet al revés es 10 vegades més dura que com l'hem fet. Ens plantem a la carretera de gombrèn a la Pobla, la que vam fer amb cotxe Edu, i el temps ja s'ha estabilitzat, el sol ha guanyat i de cop fa calor, guanyem el Coll de Merolla i baixem cap a la Pobla de Lillet disfrutatnt del descens i encadenant corba darrera corba, la carretera es nostra, però sempre cal obrir l'ull per si apareix algun cotxe.
Passem la Pobla i ara la carretera és més recte i directe cap a Guardiola, pica el vent de cara i comencem a fer relleus. Jo particularment quan em toca anar davant pateixo, i desitjo que el Palmer em dongui el seu relleu, el tio es mou com peix a l'aigua, amb les cames que té està en el seu terreny i ens plantem a la nacional amb un plis, remontar fins Bagà, i ja ho tenim! Calculo que ens hem cascat uns 2000 i pico de desnivell en 82 kilometres, ben disfrutats i aprofitats!