Ahir era dimecres, això vol dir que toca bicleta. Aquesta vegada enlloc de sortir amb L'Albert i el Bernat per el maresme vaig baixar ben d'hora a barcelona per sortir amb l'amic Bernat per collserola.
Ens trobem al parking de les aigües a les 9, rodem per la carretera i pugem a bon ritme, es dimecres, per sant Pere martir, aquesta vegada aprenc com traçar correctamen una paella de pujada. Coronem i sense aturar-nos baixem a buscar la ladera, em poso davant i marco un bon ritme que el Bernat segueix sense cap problema, fem totes les curves ja que han tret l'arrel que molestava a la dificil. Arribem al final de la ladera i sense parar enllaçem amb el corriol que baixa cap avall a la font del rector (disculpa Pepitu si m'equivoco de font, em falta la teva precisió "nominalista", ja ja ja). Mentres vaig baixant i pedalant per enmig del bosc penso en el privilegi de gaudir de la muntanya entre semana, abans de anar a treballar, fantàstic.
Quan s'acaba la baixada enllacem amb la pista principal del tenis i anem a buscar l'hipica, amb il.lusió. Fa molta calor, i el bon ritme que portem així com la falta d'aliments comença a fer-se notar en les cames, al escomençar l'hipica el Bernat en pasa com si rés i em va guanyan metres a cada pedalada, fins el punt que en diu: agafarem la variant del corriol de l'esquera. Jo no conec aquesta variant, soc de fora, ja jaja, i vaig més enrera i esbufegant més del que es pensa el Bernat, així que no l'escolto i no el veig quan es desvia del camí. Total, que fem allò tipíc del collserola team, anem dos i fem dos grups, un pel corriol i l'altre per la pista. La calor apreta en aquells tres repechons verticals de la hipica, deu n'hi do, arribo suant com un berro adalt, cerco al Bernat per el merendero cremat, no el veig (jo no sabia que pujava per el corriol, creia que anava davant meu) i penso que haura continuat la marxa...per la font de can llavallol, com haviem quedat. El trocet de baixada es fantàstic, la font i...un repechon d'aquellls que s'enfila cada vegada més, esbufego, suo sang suor i llagrimes, em poso a 165 pulsacions, però aconsegueixo guanyar l'ultim metre i tombar el pas de l'arbre, petit descans de cinc metres, revolt i escales, m'enfilo pel costat i aquí ja perdo les forçes, defalleixo i en falla la precisio per retornar al camí, peu a terra, respirar fons i recuperar pulsacions per continuar, aixeco el peu i torna que no ha estat rés. Després de les escales la resta es bufar i fer ampolles. Baixem el corriol del panta, que maco, remontem fins a ca la Carme i a esmorçar (bueno Jose, una dura reunió de feina :-)).
Després d'esmorçar remontem per la pista principal fins a can Cortes i allà la pista que puja suaument fins el camí del totxo, baixem els cochinillos, can Borni i trialera de les escales fins el parking. Cal dir que aquesta segona part s'en fa una mica pesadeta al principi perquè em noto sense energia, sense forçes. El diumenge em va passar el mateix a can Olive i no viag espavilar fins la punxada del Jose. Ultimament em costa aixó de la digestió en bici, haure de tornar a les barretes i fer bucles mentres la resta esmorça???
Ja, ja ja ja ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada