DIUMENGE POST PEDRA.

Primer diumenge de juny on el poble, àvid de banys de sol, es fot... com en tantes i tantes coses. Puntuals a la cita sols el Berni i jo, un clàssic en dia lleig on l'amenaça de pluja és real. No sabem res del company Albert, cosa que preocupa i provoca algun dubte perquè algun company s'ha intentat possar en contacte i no hi ha resposta. L'Edu te viatge, en Salva de baixa low i el Jose marcat per aquest microclima sorprenent del Poble Sec. Tot iniciem la sortida que a l'alçada de la Diagonal un missatge i posterior trucada donen llum a la sortida: esmorzar a Vil.la Joana. El Berni, amb un "moreno" lluent de les sortides intersetmanals em dona poders per marcar la ruta, situació que acepto perquè em trobo descansat i amb ganes de pedalar: ja fa un mes que no visito Collserola. Amunt fins les Aigües on, amb ritme i bona xerrameca pujem els Bombers i corriol per sota la antena per anar a buscar la baixada de l'esquerra dels cochinillosi agafant la drecera final que porta directe a la carretera. Hem anat cap al viaducte, fent el bucle que fa el corriol que agafem anant cap a la Font de Can Ribes, una mica humit i brut de branques tallades per després tornar al Viaducte. El dia és trist i fa molta xafogor, ha plogut débil i intermitent, però s'aguanta. De nou carretera avall per agafar el corriol que, sortint a l'urbanització ens porta a Can Cortés i amunt a la mítica plaça Transvaal. Per aproximar-nos a Vil.la Joana he propossat el camí que s'inicia al carreró sense sortida, corriol i pista de porland en forta baixada fins la cadena on, a l'esquerra, agafem la pista que ens porta a la trialera que amb forta pendent de baixada i algun nou reguerot molt marcat ens atansa al corriol famós i bastant abandonat per nosaltres després de la caiguda d'aquell arbre grandiós que el va deixar molt malmès en algun tram. Ara, segons en Berni, es fa tot. Ara bé, afirmem que en un indret concret has de ser molt, molt precís... Arribem al fons de la vall i decidim arribar a la carretera de Les Planes per agafar la pista que pasa per sota el pontet (trucada del Salva tipus: nois on esteu?) i amunt per la carretera cimentada fins el lloc d'esmorzar: 24 km. Poca gent al Centre d'informació i saludem a la Carme i en Julián: els veiem preocupats per la falta clientela... em sap greu que la gent de la seva edat, amb els dos fills a l'atur, tinguin dificultats: A quin forat mes gran ens han ficat els capitalistes mes cobdiciosos: quin fàstic!. Retrobament amb en Salva de senyor i el Jose de ciclista, que ha fet via directe per la pluja (sic). Bon esmorzar, tranquil i distès, amb doble de beguda i bons entrepans on que recordi no s'ha malparlat de ningú i s'ha insistit en un preparació física acurada per la propera tornada al Pedraforca. La tornada l'hem fet per la pista amunt fins el corriol que puja distret i exigent en algun punt concret i a la sortida a la pista on, a la dreta, agafem els cochinillos amb alegria. Amunt per la carretera i baixada per Can Borni i trialera on algú ha muntat un gran salt amb palé i branques amortidores de dubtosa garantia física pels que fallin l'intent. Aigües a bon ritme fins el Mortirolo, que després de baixar les pedres de la trialera del Collell fins la carretera de Josa diumenge passat m'ha semblat un bombonet. Em sento molt fresc i l'arribada fins a casa, amb els acomiadaments i bons desitjos pels companys als llocs habituals m'ha marcat una distància personal de 41.1km. Fins la propera setmana!