Diumenge 17 de Juny

Trobo als companys pujant per la carretera, tots menys el Pepitu (amb compromisos handbolians) i el Palmer (nomes surt amb els "pros", ja ja, una abraçada i felicitats per la sortida pirenaica). Aparco a les aigües i els baixo a buscar, trobo al jose i el Bernat pujant alegrement a bon ritme, darrera van fent l'Albert i el Salva. Decidim la ruta, anirem a can coll i esmorçarem a can Olive, anirem per els anuncis.
Comencem rodant per les aigues per pujar per can Borni, anem xerrant amb el Bernat i sense adonar-nos anem perdent la gent, menys el Jose que ens segueix, al descansillo ja no xarrem tant i començan a pujar les pulsacions, el Bernat apreta i el segueixo fins la font, hem perdut al Jose, i en la font el Bernat em perd a mí, que esbufegant veig com va guanyant metres a cada pedalada. Sembla que l'entreno en alçada dels pirineus va millor que el "flow" del maresme, ja ja ja.
Arrivem adalt i poc després apareix el Jose amb el seu bonic sonriure, després ve l'Albert, i a l'estona apareix el Salva "perjudicat" anunciant que d'anuncis res, que fa un renunció perque està per anar a casa. La tipica negociació que si que no, que tenemos un blog y sabemos como usarlo, i al final pactem una baixada suau a can coll, repetició de la semana anterior, la extrialera del santi. El salva s'en va directe cap a l'entrada del camí de carena, la resta fem una petit bucle, desde la font groga baixem per la pujada del Jose i pujada per el bon rotllo. La baixada es molt divertida, pots deixar correr molt la bici, el Bernat em va engantxat darrera com una paparra i tinc que aprofitar la traçada "dolenta" per treure uns metres gracies al basculant ja que el Berni porta la totxo rígida. El jose no es queda curt baixant. Remuntem el bon rotllo en un moment i retrobem al Salva, carretera amb atac de l'Albert i camí del Santi. Sí, han passat la maquina, però no crec que duri molt, quan vinguin les pluges de la tardor tot tornara poc a poc al seu estat salvatge, no crec que volguin obrir una via fixa de circulació de vehicles.
Remontem les tres maries i torrentera avall fins can coll....Ah! calla, que això era quan erem "joves" i feiem sortides "d'homenots", ja ja ja. Baixem per la pista directes a can coll per buscar can Olive, es tard, a tocar de les once, i tenim ganota. Esmorçar correcte a bon preu. Sortim a les 12 amb l'idea de tornar per la torre negra i la trialera de Probike o les vergonyes del Bernat, no queda clar de moment. Baixem a la riera i rodem per la pista, no veiem el caminet de la torre negra i acavem en el carril bici, previo paso por el sicotron para "recargar" neutrinos, direcció sant Cugat. Al arribar al poble el Salva treu un puntxo i amb un ràpid moviment que gairabé passa desaparcebut puntxa la roda del Jose, tuxen 2.0, mentres el Jose canvia es fa tard, les 12 i mitja i encara a Sant Cugat, el Salva està fos i decideix renunciar a la tornada, s'en va a buscar el tren i aquesta vegada no hi ha negociació possible, vol arribar a casa a dinar i no pas a l'hora de sopar. La resta decidim pujar per un clàssic: can borrell i sant medir.
La pista de can borrell la fem a bon ritme i resulta distreta amb els corriolets de les bandes, la pujada a sant medir ja es fa més llarga perqué tambè portem un puntet més de ritme, el justet per deixar esbufegant a l'Albert.
Arrivem a la font groga i anem a buscar can borni, baixem fins les aigües i l'Albert fa el tieso, es tard, el Bernat i el Jose m'acompanyen a buscar el cotxe, no calia, em se el camí, ho dic perque ja sabem el que passa, a cada corva s'incrementa un punt la velocitat i s'acaba amb el plat gran esprintant...

Per acabar la jornada avui he estrenat la temporada de platja, amb banyet i tot inclòs. Un bonic diumenge.