Diumenge 1 d'Abril

Sortida normal per agafar el pols a la primavera i al bon temps, sense una gran kilometrada peró tampoc hem fet un directe a vilajoana.

Trobo als meus companys a la carretera de les aigües, l'idea es anar a fer el "grito", però m'informen que hem tingut una petita modificacio: de el grito a el lamento. Enfilem la carretera i pujem fins al merendero cremat, allí agafem la pista i pujem fins a can castellvi. Aquestes alçades de la sortida ja es podia intuir les cartes de cadascu: el Jose s'estaba probant, durant tota la sortida i com que nosaltres no li plantavem cara es "provaba" amb ciclistes que es trovaba per el camí, el pepitu voluntarios com sempre "dandolo todo", l'Albert no es trobava bé i anaba tocat, el Bernat anaba sobrat amb aquest entrenos clandestins que fa, i el Salva anaba tranquilament al sollado disfrutant del día.
Arribem als okupas i fem la trialera del fede, el Salva es llença com un boig, el presiono una mica pero en tapa els forats fins que es para i diu que "molins està ahí abajo", "en truquen", o no se que i el passem. Al final de la trialera trobem la marabunta a peu i hem de baixar amb calma. Un cop que tornem a la pista enllaçem amb una nova trialera que ens obsequien l'amic Albert i el Salva, un nou corriol que surt de la pista i baixa al pantà. Remontem fins ca la Carme i a esmorçar, llarg perque la Carme esta desbordada amb tants caminaires, hi ha una sortida organitzada.
Esmorçem agradablement al escalfor del solet de primavera a la terrassa, i sembla que l'alcohol i el sol fan dir tonteries al personal, com ara el Pepitu que diu que pujara al sollado. Sortim de ca la Carme i baixem fins les planes per pujar per sota el pont, tots menys l'Albert que torna directe per carretera ja que no es troba bé. Sota l'autopista es torna a veure les intencions del personal, el Salva es cansa del sollado i s'en va a la sentina, el Berni i el Jose pujen amb calma, xerrant tranquilament però davant de tot, el Pepitu s'esforça com un jabato per alcançar-los (s'ha oblidat de les intencions del sollado) i jo procuro esforçar-me per seguir al Pepitu. Arribem als okupas de nou, el Salva opta per l'opció carretera perque no te els reflexes frescos i els demes fem la trialera de les pedres. Es llença el Bernat i jo darrera el vaig perden, les zones de flow es fan més ràpides amb roda gran, agafes més inercia, en canvi penalitza a les zones més tècniques i revirades. La trialera està força canviada i arà ja no es tan fàcil, hem pasat de veure com de ràpid la podies baixar a veure si la pots baixar sencera sense fer peu.

S'ha fet tard i baixem per carretera fins les aigües, allà en despideixo dels companys i marxo cap Iluro. Malgrat no haber fet el grito ha estat un dia bonic, variat i distret, estic content.