Diumenge 22 d'Abril...EN BUSCA DELS ODONATS PERDUTS

Avui hem fet una sortideta arregladeta, hem baixat fins a can busquets i la rierada, tornan per la pista de pont "Sentimental Bridge".

Ens reunim a la carretera d'aigües el Pepitu, el Jose, el Salva i un servidor. Fa fresqueta i el temps ruful amenaça pluja, ens respectarà i no plourà en tota la sortida. Pujem per la carretera fins el trencall de molins, arribem per darrera al merendero cremat, agafem la pista del pantà en direcció als okupes. En aquest primers repechons inicials veig com el Jose de la semana pasada ja no hi és, avui ha vingut el Jose de sempre, el kapo de les pujades i no es pensa deixar rifar, marca territori i a dures penes el puc seguir. No trobem ODONATS per la zona.
Després de guanyar amb suor els containers baixem per la trialera del costat de la carretera, on estaba el cotxe abandonat, i baixem fins can busquets. Cal dir que al inici de la pista hi ha un retol on prohibeix el pas de ciclistes ja que és un espai protegit de natura especial. Els ciclistes no podem passar, les màquines sí !!! Tota la primera part inicial que era una pista petita i molt irregular amb aflorament rocosos i reguerots s'ha convertit en una pista ampla i plana, han passat les màquines que es veu que no perjudiquen la fauna i flora de la zona, tot i així continuem sense veure ODONATS.
Després surt el corriol del costat de la torre de llum i aquest sí que continua sent corriol, pero han passat màquina i s'han carregat tots els arbustos per fer-lo més net i poder passar una nova línia de torres d'electricitat. En pregunto on eren els excursionistes aquells que ens van recriminar a la sortida de la rierada, els van dir algo als de les màquines??? Sense comentaris.
Arribem a can Busquets i remontem fins a la carretera i el bar "la esquinita". El Jose m'apreta en aquest punt de pujada però es mostra complaent i no en remata, deixant que arribi primer a la cadena, pecata minuta, éll es reserva per caça major.
Esmorçem molt bé al bar, amb bona musica que els "cools" de la colla ja comentaran, i molt bé de preu, menys de deu euros i per un bon entrepà, no com la setmana passada, avui el Pepitu fa un altra cara amb el seu entrepà de pollstre-sobrassada i formatge.

Sortim del bar cap a la casa blava per tal d'agafar la trialera que baixa a la rierada. Al primer tros presiono al Jose que va davant, està baixant ràpid i bé, en sorpren, però l'estress arriba i amb éll l'error de traçada. Baixem tots la trialera només deixant anar un peu al final, l'aflorament de pedres, i la veritat es que la recordaba pitjor, es deixaba fer molt bé. Rierada i pujada per el pont. El jose marca terreny, concretament aquells 15 metres seus per davant que et diuen: "vine tonto, que estic aquí"
Mossego l'amp i apreto per deixar el sollado i presentar-li guerra al Jose, éll com a gran dominador de la distància, al aproparme a 10 metres canvia el ritme i sant tornem-hi, així fins el descansillo del mig on per fí prenc contacte amb éll, però ell riu juganer i jo esbufegu derrotat.
Després del descansillo i, a proposta del Jose en contra del Salva, agafem el corriol de la detra que puja fins a la carretera. Allà el Salva arriba tocadet, però es comporta com un valent i per defujir la sorna del blog deixa enrera l'opció de carretera i anem tots junts per el corriol de la font del ferro. El Jose torna a marcar distància, però he aprés la lliço i el deixo fer, jo a lo meu, arriba el corriolet de pujada, vaig altet de pulsacions, a 160, en els repechons de pedres pujo a 170, no puc més, però aixeco el cap i veig al Jose parat i esbufegant, a reventar la patata! Apreto en un últim esforç i el paso, però pago la factura al següent repechon, l'ultim abans de la pista i tinc que parar, arribem tots a la pista emputxan la bici. Sin rastro de los ODONATS.
Mentre el Jose i jo anem jugant cal dir que el Pepitu no es queda curt i ens segueix d'aprop, el Salva ja pateix una mica més.
Arribem a la carretera de molins i corriol per darrera fins la sargantana i containers. El salva treu el seu vell argument: "no tinc esma ni reflexos per trialeres, baixo per la carretera". El trio LA LA LA optem per anar a buscar per pista la trialera del Fede. El terreny està molt bé i gaudim molt de la trialera deixant correr la bici. Retrobem al Salva en el merendero cremat i anem a buscar el turo d'en Cors per rematar la jornada. Avui en falta la referència del amic Bernat i no se com he baixat, pero tinc la senació que més ràpid que la semana pasada.
El pepitu marxa per el mortirolo, jo al cotse, i els "nois del Poble Sec" roden una estona per les aigües per acabar d'arodonir la jornada i mirar de trobar algun ODONAT.
Aquest matí m'ha costat llevar-me amb el día que feia i no tenia moltes ganes de bici, però redeu que bé m'ho passo i com disfrutu!!!