Diumenge de primavera, avui amb un vent suau i un pèl fresc.
Amb l'absència d'en Salva, tothom cap amunt amb estats físics per la pràctica del mountain bike de tot tipus i cal que alguns anem millorant perquè el jovent es veu potent, entrenat i motivat... i això és bó!.
Trobada a Les Aigües amb l'Edu on l'esperàvem al solet i protegits del vent.
Aigües i pugem a Sant Pere Màrtir, el ritme ha esta molt solidari a totes les pujades perquè la toma d'antibiòtic ha deixat l'Albert amb poca energia i cal dosificar-la, avall per la via directa i ràpid agafem la trialera que ens porta cap a la ladera senyalant la Font del Rector. Aquesta vegada hem passat per totes les dificultats i hem evitat enlairar-nos: hem intentat pedalar el darrer gir a l'esquerra, el mes deteriotat.
Tota la ladera ens ha portat a la forta pujada que ens deixa a la cruïlla de camins i corriols, prop del collet de les Torres, aquest darrer tram, des del merendero cremat, l'Albert la fet per la carretera. Pista de l'esquerra per després d'una pujada considerable ens porta al corriol amb trams de trialera que ve del cim del turó. Jo, com altres companys l'hem baixat sencer. Al sortir a la pista hem enllaçat amb la trialera que porta gairebé als peus de la Penya del Moro.
Pujada per la zona de les travesses que, amb dificultats no aptes pel btt, ens porta al mirador privilegiat i a les runes centenàries. Aquí comença un descens preciós que encara té una dificultat no superada per ningú, però que jo crec que no tardarà gaire a caure.
Baixada feliç cap a el bosquet amb petit despiste d'orientació del Jose que a mi em va passar també una vegada. Hem arribat una mica tard a esmorzar a La Salut, on recordaré tota la vida la meva esquifida truita de formatge que ha generat sorna i riallotes amb comentaris clàssics de la colla en aquestes situacions... Salva també hem parlat de tú!...
Comencem el retorn per la Font de la Cova amb un bucle trialer descobert pel Berni, amb una arribada a la pista on la canalla ha marcat territori. La pujada ha estat molt tranquila. A dalt novament el grup s'ha separat i en Jose i l'Albert per la carretera fins la placeta de Vallvidrera. La resta ladera a l'inrevés i en Berni un Can LLevallol afegit.
Tothom cap a el Turó d'en Cors on el Jose ha culmitat la sortida amb una baixada de trialera perfecta, les felicitacions a Les Aigües han acompanyat el comiat del noi del Maresme. Nosaltres baixada pel Mortirolo i cap a casa, amb proposta de canvi de bar per esmorzar el proper cap de setmana. Total personal: 36,400 km.
Bona setmana!.
10 comentaris:
Nois llegint la cronica m'ha agafat una enveja molt gran.
Ahir no vaig sortir ja que celebraba el 29e. aniversari de "papers de matrimoni", plegats hem portem 32 anys, i Disabte a la nit varem anar a sopar a un restaurant de Terrasa anomenat "Capritx", on el mejar i el beure varen ser copiosos, fent que la meva voluntat, ja de per si feble, per sortir esdevingues nul-la.Tampoc vaig poder pujar a esmorçar perque la cursa del Corte Ingles va bloquejar la sortida del Parking.
Gràcies Pepito per refrescar-me la memòria. Les baixades les recordo (sobretot la trialera del Muslim Pass... espectacular) la resta es una boira densa fruit de la hipòxia... això si, la truita la recordo, no tant com tu, però la recordo...
De fet, el Pepitu no recorda la truita, truita, quina truita?
El preu del entrepá de truita del Pepitu, está a la alçada dels preus dels bocatas de La Mola...alguns ja sabeu del que parlo...
He patit molt, de fet, feia molt i molt temps que no patía tant, peró ho he pasat be, si. Molt bona descripció Pepito, fins hi tot un pel literaria.
Per fi vaig poder fer la muslim pas!!! Que xula!
Començavem el día a sant pere martir i ja vem agafar posicions: Bernat que està fortet, Pepitu que està molt voluntarios (fa goig de veure aquest entusiasme) l'Albert debilitat amb l'antibiòtic, i el Jose que estaba de cos present però la ment la tenia al metge (avui dilluns visita, que tal?) en feien companyia al sollado, jo encara dormia i no tenia forçes.
En vaig espabilar una mica a la ladera, despres aproximament al muslim i a gaudir. Quin descans baixar en terreny habitual i coneixer les reaccions de la bici, al maresme vaig de cul! El muslim te aquell punt de dificultat altet però asequible en dos punts inicials (com la dragon khan, je je je) i despres deixar corre la bici i els valents poden anar projectant per la dreta del camí. Tot plegat molt divertit.
Esmorçar: acotem la magnitut de la tragedia, entrepà de truita d'un ou amb una minucia de formatge: 4 amb 30 €, para todo lo demas mastercard, ja ja ja.
Pujada per la cova, repetició de sant pere Martir. Salva, com que del sollado ja m'en cuidava jo, vaig enviar a la sentina al Albert i al Jose a fer una mica de manteniment, je je je je (que cabron...)
Per finalitzar el día vem acabar fen carreres pel turo d'en cors. Cal dir que a la que el terreny té un peralte o un "apoyo" el Bernat se m'escapa...de moment!!!
El meu cor está be Edu, moltes grácies company.
No calen moltes paraules: Fantàstic!.
M'alegro per tú Jose, pero ja tremolo perque això vol dir que ja no hi haura "cuartelillo" i tornaràs anar a tope!
Ara a bombejar sang a 180 pulsacions!
Deja el sollado ya! jejeje
Ep! Es veu que quan no hi es "El Amo del Calabozo" digo del Sollado s'ompla de gent indesitjable!!!
Be tindre que tornar a posar ordre, jo, companyias a reguarda les justes, que despres s'aumenta el ritme i un ja no esta "pa esos trotes"
Publica un comentari a l'entrada