Diumenge 8 de gener del 2012

Primera sortida del any, i tal com marqua la tradició hem pujat a santa creu d'olerdola. He trobat als amics al pont de la carretera de les aigues, hem pujat directes per la carretera fins a vallvidrera, escorçan per carretera de molins per guanyar e merendero cremat. Les primeres sensacions sobre la bicicleta desprès d'un mes d'abstinencia són extranyes, el Bernat, el Pepitu i jo fem el corriol fins el merendero i vaig molt lent de reflexes baixant i trec el fetge per la boca als repetxons de pujada. Sera un dia de sollado...o sentina!
Agafem la pista del pantà i pujem per els okupas fins als containers, carretera enllaç per el corriol del cotxe i trialera del Bernat i ja hi son a can Portell. Baixant la trialera del Bernat m'he trobat més comode sobre la bici, però he trobat molt canviada la traçada i anava desorientat buscant l'antiga traçada mentre el Salva m'apretava per darrere...que malament sona això i més amb lo malpensats que sou, vull dir que en tiraba l'ale al coll, vamos que me soplaba la nuca coño!
Esmorçen uns ous ferrats amb cava, tal com mana la tradició, i completem el nuvòl amb cigalons i xupitos. Sortim amb aquella alegria que dona l'alcohol tot decidis cap a la creu, aquest any seguim un suggeriment del Bernat i ataquem la dura pujada per darrera, es a dir, pista fins la masia de can ribes, on vem tastar el nou restaurant, camí fins a la casa i corriol fins la cantera, on hem de remontar pe uns rampots de nivell fins assolir la cota habitual i començar l'escomessa del mític repetxon en curva. Vaig molt enrere mig maregat per la falta d'oxigen i no puc explicar les posicions de la colla, no se si el Jose ha marcat territori, si el Berni ha plantat cara, no se com haura estat l'Albert i no se si el Pepitu haura donat els seus classics "bandazos" en la curva.
Una vegada dalt la creu la tipica ullada al horitzò desde les altures i a buscar la trialera de la tambè mítica pedra enmig. El Salva obre via, es llança amb aquella alegria i jo l'intento seguir. Arribem a la pedra, el Salva no s'ho pensa molt i es tira amb aquella seguretat dels valents, jo el veig tant fi que en dona confiança i m'hi tiro. Arriba el torn del Pepitu, aquest any arriba amb desició, amb la desició de aturar la bici i fer un renuncio...aquest any tampoc, arriba el Berni, amb dubtes, de tots es sabut un dels principis bàsics del mtb, si no estàs segur no ho facis, el Bernat ignora el principi i amb manillar tremolos i entre crits de "vinga" "dexala caure" es tira, baixa la pedra i es marca un vol de celebració amb pirueta acrobatica i aterratje de peu, molt bonic si senyor (si no fos per la cara de panic que possaba mentre volaba). L'Albert i el Jose treuen el sentit comú i baixen a peu. La resta de la trialera resulta distreta i seguint el mestre Rovira arriben abaix amb nomes un peu en un "pas cornejo". Abaix descobrim que el neumatic del Berni ha perdut grip degut al graining de la fulleresca, desmonta la roda i comprovem que mou ritmicament i de manera molt sensual un muscul de la natga del cul quan fa servir la manxa, com deu disfrutar la Mònica!
A la carretera el Pepitu i l'Albert marxen que ja es tard i es passa l'arroç, la resta anem a buscar el corriol de darrera la trialera del Bernat i remontem fins els containers, allà el Salva baixa per carretera i el Jose, Bernat i jo baixem per la trialera de les pedres. Feia molt temps que no passaba per allá, i al igual que la trialera del Bernat la trobo molt canviada, malgrat que vaig més suelto que de bon matí deixo tres peus en la trialera. Arriben abaix i carretera cap a casa.

Ha estat un bon retrobament amb els amics i la bicicleta, no ha estat una tirada llarga de kilometres però per no ha estat gens malament per començar.