Diumenge 29 de gener, 2012

El típic diumenge d'ivern en el que fa molt de fred i el grajo más que volar bajo se arrastra por los suelos.
Sí, ens trobem a les aigües amb una temperatura baixa i tot i anar ven abrigats la musculatura no agafa el to. Pujem per carretera fins al trencall de molins, i arribem per darrera a vallvidrera, enlloc d'enfilar cap el merendero cremat, fem un bucle gentilesa del Salva, ens condueix per un carrero i de cop rampage avall, amb esglaons i fullaresca humida, a mitja baixada peu a terra però el Salva i el Pepitu fan una bona exhibiciò i baixan tot. Despres un bonic corriol ens condueix a la font del pantà, repechon amunt i ladera del pantà fins el merendero cremat. Continuem per la pista, continua la sensació de fred espantosa, els dits de mans i peus fam mal, així que descartem propostes interessants: que si la trialera del albert per aquí, que si pujar la trialera del fede per allà, i anem directes a la sagrada familia, el pepitu torna a mostrar el seu bon taranna baixant i agafà la variant trialera, el segueixo però fallo, peu a terra i adios. Arriben rapidament avall, carretera i Ca la carme.
Esmorçar llarg, amb delicatessen en forma de morcilla farcida de ceba i arròs, el día no millora i la temperatura tampoc. Ens armen de valor i sortim del cau. Nomes sortir i enfilar la primera i temible curva cap amunt començo a tremolar del fred, el jose i el salva es pixen de riure al meu costat, les orelles ni les sento del fred i entre el fred, els riures no puc amb el repechon, en quedo enrerre marcant un ritme taichi de supervivencia après al sollado desprès de llargs anys d'aprenentatge amb el guru salva. Arriba el descansillo, la cosa millora una mica i continuo marcant el meu ritme diesel, arribo al trencall del corriol del Jose, per allà pujarem i la colla està parada esperant-me, arribo i sense aturar-me continuo (es lleig però és la unica manera que tinc d'atacar arà mateix) començo el corriol i deseguida arriba el jose i al crid de "edu, estas molestant" en fot una repassada i en deixa enrera, apreto els dents i procuro no perdre massa terreny, el camí es molt humit i rellisca molt, aixó el fa complicat als repechons de pedra i en un d'ells un senyor caminant no es retira de la traçada bona i fa que el jose camini, aprofito i li torno la jugada, el paso, apreto els dents i treient el fetge per la boca aconsegueixo arribar adalt la pista primer, tot i que el jose en trepitxa els talons i arriba engantxat a mí. En sorpren agradablement el salva que també arriba aprop nostre, ha castigat al pepitu. Pista fins a vallvidrera i debat, que fent, que deixen de fer, per bombers, per carretera per aquí per allà, al final el cap de colla en l'ombra Salvatorre mana rock'and'roll, baixarem per els bombers. Ah! quins records, quan erem joves vem tindre una epoca "freeriders", baixavem com a locos per les trialeres, bombers, arrels, torrentera, guardia urbana, camí de carena...Ah! com baixaven enfilant-nos per les parets, fent projeccions i sentint el flow. Tot això queda molt lluny i ara uns bombers ens venen grans, tot just paso una cresta de pedres abans del primer rampage i ja estic content. Estem massa rovellats, tenim les trialeres molt descuidadetes, haurem de possar-nos les piles.
Carretera d'aigües i cap a casa corrent a buscar la dutxa d'aigua calenteta!!!