Diumenge 15 de gener del 2012

Primera sortida en ruta del any. Començo bé, ja que m'equivoco de carretera i faig tard a la cita. Arreglem l'error quedant al parking de la carretera de les aigües. Fa un fred que pela, i sense temps a escalfar ni molt menys a trencar a suar aquesta gent m'enfilen bombers amunt, intento xerrar i mostrar alegria cap els amics, però només arribo a "que, com va?" que ja m'han tret 5 metres i no escolto la resposta. Aixi tots, el Jose i el Bernat, seguits del Albert i el Salva. En quedo a la sentina expiant els excessos del nadal.
Anem per darrera la torre de colserola a buscar el camí del toxo, trialera cochinillos per la esquerra per anar a sortir a can Cortes, carretera i a buscar els camins de Sol i Aire. Tota aquesta estona vaig fent com puc, més aviat arrosegant-me ja que encara no havia trencat a suar. Per fer una idea del meu estat "refatot" només cal reproduir alguns comentaris "ficat darrera l'Eduard, amb el cul que té para tot el vent". TE PAECE QUE...
Arribem a Sol i Aire i ens tirem trialera avall. "Que BONITO", és la definició del corriol. Baixem bastant avall fins a la pedra del final on ens parem. Avui no hi ha espectacle i ningu surt volant per davant.
Pista de can Borrell i remontem, alguns per la pista altri fent cabrioles per els marges.
QUE BONITO.
Que llarg es pot fer el camí a vegades! Quina agonia de can Borrell fins a can Jane, a més amb el Salva davant mantenint aquella distància de castigo que tant famosa a fet el Jose.
Bonic esmorçar amb els primers calçots de la temporada. Que cabrons que sou, no em veu deixa ni tastar-los, en va passar com el fuet de Sant Estebe d'en Bas!!!
Sortim de can Jane i pujem per la pista de sant Medir, quin fred que fà, així no podré trencar a suar, agafem el trencall del bon rotllo ja que el terreny és molt humit i la variant del Jose deu ser impossible. A la plaça de la merda, el Jose i el Bernat afronten el corriol dels ocellaires, que valents, l'Albert a marxat a l'anterior cruïlla i el Salva i jo continuem per pista, el capità continua amb la seva distància de castig, però faltan 20 metres faig un atàc sorpressa i després d'un lllarg esprint de 10 metres en el que creia que en moria, l'avanço i arribo davant. Més tard intento fer el mateix amb el Jose arribant a la font Groga, però el capo és el capo i en diu que tonterias las justas.
Can Borni avall i agafem la trialera de les pedres que hi ha en el descansillo de la pujada, està divertidota i gairabé la fem tota, ens falta fer la sortida.
Aigües i cap a casa a reflexionar, aquet diumenge he disparat les alarmes i he de millorar urgentment el meu estat de forma, perdre pes i recuperar l'energia.