Gairebé un mes de no sortir amb la bici amb una gastroenteritis de per mig a principis d'abril que em va deixar buit, feia que tingués moltes ganes de tornar a rodar per Collserola i provar per fi l'amortidor que vaig adquirir recentment, el meu contacte amb la bici aquests dies s'havia limitat a una incursió a Montjuïc per veure si hi havia instal·lat correctament el DT Swiss, ja que vaig intentar sortir a rodar el divendres de la setmana passada i la pluja em va fer tornar a casa.
Em trobo amb el Pepito en el punt de trobada habitual, l'Albert ha decidit que no hi havia bici, ahir va tenir excursió a peu pel que sembla exigent.
El Salva ha vingut amb mi, encara que ningú l' hagi vist estava amb mi i m'ha acompanyat tota la sortida.
Sense debat, hem pujat per la ruta habitual, carretera de Vallvidrera, Carretera de les Aigües fins a Can Borni, i un cop a dalt fem el bucle del primer tram del Viaducte per tornar a pujar cap a la carretera, primer contacte amb la resposta de l'amortidor i em dona molt bones sensacions, en la pujada al Pepito es mostra intractable, està en molt bona forma. Ens encaminem cap a Can Cortés, agafem el carrer de l'esquerra que amb forta inclinació cap amunt ens porta a buscar la pista que va ascendint lleument fins l'esplanada que després ens condueix cap a la trialera clàssica que ens dirigirà a Vil.lajoana, baixada per la trialera a sac, tinc la sensació que el 5è Element ja no funcionava bé abans de petar, ja que el nou amortidor es comporta de forma excepcional, baixem amb rapidesa i girem a la dreta abans d'arribar a l'escola, per anar a l'altra trialera i un cop a baix, pujar per el sender que porta fins la casa de Mossèn Cinto Verdaguer (Al cel sigui ...) Ca la Carme i esmorçar (No tenía escalivada i la clara que li donen al Pepito es una mica rara...), és un esmorzar diferent, però el estirem.
Després, a buscar el camí que ens porta a Can Balasch per sota del pont, collons com he patit, lliçó del Pepito al qual he perdut de vista (Com està el pájaro!), ha pujat de nassos. Hem anat a fer de nou la trialera del Palmer, amb una incursió en el camí que surt gairebé al final del primer descens a la dreta que hem acabat desestimant, és molt divertida tot i que la trialera de les Pedres és més tècnica i potser passada la novetat més entretinguda, Turó d'en Cors, corriols cap a la Plaça Mireia i després baixada frenètica pel sender de Sant Just fins a Finestrelles i Sant Joan de Déu.
Excel.lent sortida, 47 km i una excel·lent companyia, amb un clima genial (M'encanta la calor), sempre hi ha el mateix "però" últimament, avui potser més, se us troba a faltar "cabrons".
3 comentaris:
Bona i sentida entrada.
Ja començo a valorar qualsevol sortida com un veritable luxe: avui una clàssica repetida desenes de vegades que segur que molts ciclistes la signarien top per la seva varietat i amb el guarniment puntual de la trialera d'en Palmer m'ha fet tornar a casa ben content.
El Team està esgarrat i molt sensible per notícies decebedores.
Em trobat pocs ciclistes i fantàstica ha estat la bona companyia d'un Jose immers dins un procés de recuperació.
Hem... a la darrera frase.
La meva sortida de cap de setmana va ser per anar a fer el cafè als Alabaus, a La Molina. Sortim de Campelles per ciment fins Planoles, i resseguim els passos de la Volta a Catalunya, Fornells, Toses i amunt, quins 4 km més cabrons. A l'arribar a dalt una patrulla dels mossos amb metralleta inclosa...
Ens acostem a la Molina i el bar dels Alabaus tancat, jajaja. Mitja volta i tornem per la llarguissima Collada de baixada, trobem la mateixa patrulla de Mossos llegint-lis la cartilla a uns motoristes segurament esberats...però tot era molt estrany...parem a Plànes a fer el cafe i tornem a Campelles pel ciment.
Publica un comentari a l'entrada