... UN CLÀSSIC DE SORTIDA EN SOLITARI, DE LA MUNTANYA AL TURÓ 24 d'Abril

La meva sogra va caure a casa seva amb tan mala fortuna que s'ha fracturat dues vertebres, vam estar a l'hospital el dissabte, però donat la gravetat de la lesió per a una dona de 93 anys, no sabia si havia de tornar a l'hospital o no el diumenge, finalment no vam anar a veure-la i vaig poder sortir amb bici, encara que més tard del que és habitual.
Vaig pensar en sortir a rodar amb el Salva, però com ell no podia vaig decidir pujar a Collserola, un clàssic, Vallvidrera fins a la plaça del funicular, antic punt de trobada i d'aquí fins a la baixada dels bombers per anar a parar a les Arrels i carretera de les aigües a bon ritme. Pel camí vaig fulminar a dos paios, una parella molt ben equipada i una "senyora" que semblava tenir bones maneres, però la parella ben equipada es va enganxar a mi fins a la carretera, allí els vaig prendre certa distància però em van passar de nou després del pont que porta cap al mirador i la Plaça Mireia,  i es van posar davant meu, i vaig veure que tenía als dos paios també al darrere, quina tensió!, al arrivar a aquell curt "repechón" farcit de pedres, em vaig posar de peus i vaig expreme les suspensions deixant-los de nou, pero cony! quan ja estic a dalt s'em trenca el cable del canvi davanter, així que començo a pujar a Sant Pere Màrtir amb el plat petit, que gilipolles estic fet, em va passar la parella, els dos paios i fins hi tot la senyora, tots per Sant Pere Màrtir, tambe es casualitat, però lo de gilipolles venia per tota aquesta seqüència, perquè es te que ser gilipolles.
Després vaig fer part del corriol que condueix al Turó d'en Cors, d'allí al Mortirolo per baixar pel parc de l'Oreneta, i d'allí cap a casa a pas de "globero total" (Probeu baixar fins el Paral-lel amb el plat petit encara que pujis els pinyons que puguis) per arrodonir la sortida vaig pujar a Montjuïc a regalar-me una 0,0 i em vaig trobar la Copa Catalana, la vaig sortejar en la mesura del possible i cap a casa. Al final van sortir gairebé 45 quilòmetres.
Segueixo sense tenir bones sensacions, però almenys les pulsacions es van comportar millor que el diumenge anterior, anem progresant.