Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dimecres, 2 de març del 2016

Sant Tornemi.

Diumenge 28.02.16

Cap de semana de temps apocaliptic que fei pensar que no es podría gauidir de la bicicleta.Nevadas arreu del país i temperaturas baixant en picat i si no nevava pluja segura.

Amb aquestes perspespectives em vaig llitar disabte pensan que una semana mes la bici es quedaría parada i la preparacio per gaudir a Irati es complicaría una mica mes. Pel mati wassup del Fletxa " Veig be Sant Pere Mártir i tinc un deute anual. Jo surto" parlo amb el Jose i diu "be si plou tornem cap a casa". No hi res mes a dir, be si l'Albert diu " Em quedo al llit" Home sabi pensó jo.
 Un cop al carrer trobo que no fa gair fred i encara que hi han nubols tambe forces clarianes i un cel molt blau.

Ens trobem amb el Pepitu al lloc de sempre i pujem cap a Collserola txino txano, peo per mi un altre cop aixo es molt dur. i van....

A la carretera posso ritme subsistencia i vaig fent, gaudint de un es vistes fantastiques perque el vent i el fed han deixat una atmosfera molt neta. Conciabulo al mirador de Sarria i aali decidim que el Fletxa pujara per carretera per anar a fer San Pere Mártir per la directa i que el Jose i jo anirem per la part de darrera, la Magic Line per mi. No hi ha pujada que m'agradi me que aquesta en tot Collserola , i mes amb un dia com aquest, net i polit amb una sensacio de profunditat que perdias la vista a l'horitzo. Patin pero gaudint.

Arribo a dalt on ja hi son els pajaros i trobem una caminata popular "La Magic Line" de Sant Joan de Deu que fa que baixem amb molta precaucio per no fer i no pendre mal.

Tenim decidit anar a esmorçar a Ca la Carme ,  on ens trobarem amb el Forner que aprofitara uns estoneta per venir a veure'ns, fem la pista dels Okupas per anar a buscar una trialera que em va comentar el Palmer. Si ja sabem que la orientacio del Josep no es lo millor, pero som al costa i aixi allarguem una mica la sortida.

Trobem el corriol de pujada i el primer tram es suau, pujada amb fang, una mica mes i llepo caminant, i despres anar fent per un corriol molt maco. Trobem un desvio a la dreta una mica perdut pero es pot reseguir , que ens porta a una pista de ciment per sobre de la casa on hi habien els dos gossos que sempre bordaban. Tornem enrrera i llavors el corriol s'empina moltissim.  Deixem las bicis i el Fletxa i jo pujem per investigar, separan.nos una mica mes endavant. Jo agafo un cami planer que es va allargant per lo que torno enrere, mentrestant el Fletxa puja fins dal i va a petar al costat de la entrada de la trialera de las pedres.

Tornem cap baix ja amb la bici i gaudim del corriol molt net i divertit i fácil. Molt fácil.

Arribem a la Carme i ja ens espera el Edu. Bon esmorçar, truita de escalibada, i moltes risas a costa dels absents, ja se sap com som a aquesta colla.. Parlem sobre Irati i tots quatre estem molt emocionats amb la perspectiva de la sortida i la trobada general.

Despres de despedir.nos del Edu fem Llanega cap dalt i anem a buscar Bombers i Arrels, despres aigues fins plaça Mireia per sumar Kms. Baixada moooolt rápida cap a Esplugues. El Duke axuxant.me, clar. i Cervantes Diagonal tots molt contens i amb 40. Kms a sobre.

No es la millor sortida, ha estat una clásica de retrobament, pero tenin en compte que no donava un duro per poder sortir ha sigut magnifica, per el temps, per el descobriment i per els amics.

Ara toca dir que ha estat un martiri per mi no tenia gens de forçes i a cada pujada els companys maxaban sense remei. I jo darrera  amb focs pirotecnis amb els petardazos que anava fent.

Ja se sap si no surts et fots, pero aixi i tot m'agrada molt aquest coi de sport.

3 comentaris:

capitan castanya ha dit...

Nois disculpes per lo malament que esta escrit, pero la puta cataracta avansça i hi han dies que no veig un pijo i em costa molt escriure i llegir.

fletxa negra - chico peix. ha dit...

Quan vas a dormir pensant que el diumenge quan vegis el cel al llevar-te no podràs sortir i et trobes amb un dia amb possibilitats tens, en el meu cas, una bona al.legria: tenia pendent el meu homenatge anual a la mare natura!

Ha estat una sortida bàsica però amb bones sensacions, la descoberta és boníssima i després l'esmorzar fou dels difícils de superar en tots els aspectes.

Aquest esport ila colla em tornarà a donar moments fantàstics aquest 2016 i jo penso aportar el millor de mi mateix.

Per finalitzar recordo amb goig la novetat d'unl terreny sense pols i una visibilitat extraordinària.

jose ha dit...

Bona sortida d'aquelles que anomenem de manteniment, pero força entretinguda i amb l estimul de la descoberta, trialera del Palmer
Pepitu, tu sempre dones el millor de tu mateix!!