Diumenge 6 de Març 2016
Ens trobem el Fletxa el Duke i jo al lloc de sempre en un dia molt maco pero fresquet de collons. Be som al hivern i es el que toca. Despres de esperar un ratet, no hi ha maça confiança, al amic Palmer, pujem cap a Collserola amb la ruta pensada per fer la trialera nova.
Tirem per la Diagonal per pujar per la Font del Lleo i despres pasar per sobre de Sant Joan de Deu, per variar i npo fer la pujada clásica, doncs ja mi cago jo amb laas variacions.
La pujada clásica esta molt feta , es aburrida, pero te el seu ritme i txino txano vas fent, a la variacio, sugerencia del Pepitu, he patoit desde la Diagonal, cony de carrer no s'acaba mai. Despres la part de las embajadas fins la curva. Jo volia demanar asilo politic o ciclista a algún país com Dinamarca que no hi han pujadas. Ja Ja Ja.
Petita volteta per Finestrelles, han tancat el carrer de dalt i cal fer una volta, pujem cap a la Plaça Mireia, be pujant alguns, jo pateixo pero pensó " Tot per Irati, Tot per Irati".
Tirem cap a la Beca amb la petita trialera, pero divertida i baixem per la variant de la dreta fins el trencall que ens porta cap a la cámara de aigues per anar a buscar la hípica i puxar cap al Merendero Cremat. Cremat com jo.
Peti dubte amb la ruta, pero de seguida la magnitud de la tragedia, allo puxa de collons i jo que anava molt tirat decideixo tirar pel recta, que encara que ho camini, es molt mes rapid que fer el corriol de la dreta. Camino el primer rampot pero despres m'encigalo i vaig fent sobre la bici fins arribar a dalt.
Sempre dic que un es coneix i sap on son els limitis, pero a vegadas fas el idiota i forças una situacio sense cap sentit. Si estaba fet una merda i no podía pujar a que ve forçar fins el limit i quedar tan tieso que una mica mes i caig de la bici quan he arribat a dalt. Per sort el compis encara no hi eren i he pogut amagar el trist espectacle.
Al cap de un momento arriban el amics i enfilem cap a dalt, amb el petit problema de trovar aquell grupet,amb gossos, que es molesten si tenen que posar.se a un costat, uns gilipollas.
Merendero Cremat, variant del mig de Can Llevallol, el Fletxa ha baixat per la trialera que va descubrir, i el Jose i jo directes per el Panta. Drets cap a la Carme amb la idea de pujar despres a fer la nova trialera.
Bon esmorçar, i sortim, amb bastatn fred, carretera envall despres de donar un petit espectacle de traçades diferents a la trialera que baixa cap el tren.
La carretera passa rapida i arrivem a sota el pont i comença la pujada, que quan estas be la gaudeixas, pero que sino es fa eterna. Marxan el companys amb molta tranquilitat, jo no puc seguir el ritme per lo que posso ritme Tai Xi per arrivar a dal i poder gaudir de la nova baixada.
Can Castellvi de Dalt, petit descanas i enfilem pel ciment a buscar el Turons de Can Pasqual pujada clásica per la Esquerra i abans de arrivar al trencall de la Esquerra per la trialera de las pedras, un corriol nou i molt marcat invita a la aventura. El Jose possa la camera en posicio, momento historic i començen a baixar , amb moltes precaucions per el desconeixement.
El terreny s'inclina rapidament i encara que molt noble, tan sols un esglao notable, pero fácil, la inclinacio fa que no puguis deixar corre la bici. A un pas estret entre el arbres he donat una mica d'espectacle, cosa que ha aprofitat el Jose per riure una estona, pero las forçes en fallavan i trialera fluix de braços problemas segurs. La part final es molt divertida fen zigazagas per el bosc fins aribar a la pista que porta cap el merendero Cremat.
Una molt bona trobada gracies al amic Palmer, que serveix de alternativa per baixar de can Pascual.
MerenderoCremat , Turo d'en Cors i allí si que ja he dit basta , renuncio al primer aflorament, i baixada patética fins Aigues. El Fletxa a marxat cap a casa i nosaltros hem rodad aigues fins el final per augmentar kms i estirar les cames.
Be la sortida d'avui ha estat dura per mi, hem fet uns 40 Kms, mes durs que el altre dia i jo m'he trobat pitjor, pero aquest proces ja el conen i nomes amb la constancia s'arriba a tenir un punt fisic que et permet començar a gaudir de la bici, a fi de comptes
IRATI IRATI TOT PER IRATI Jajajaja
2 comentaris:
Bona, bona sortida, sento el patiment del Salva, peró com molt be diu la progresió en aquest esport es vital, i como saps que en futures sortides anirá a millor, doncs et cagues en la puta peró aguantas....en breve el testimoni grafic del nou single track Palmer, peró abans, ojito amb el Fletxa que está fino fino, se m'ha escapat a la pujada del pont mentre jo feia el ronso controlant les pulsacions i veient com anava el Salva i ja m'ha sigut imposible agafar-lo...
Salva:
Ja queda menys per agafar la forma... la pujada sota el pont sempre ha marcat el punt i apart.
Ha estat una gran sortida, amb un no parar de corriols de pujada i baixada: Can Llevallol està impressionant i la trialera Palmer exigent de pendent, no té salts ni arrels rellevants... ara queda investigar el trencall a la dreta.
Aquesta Collserola no para de sorpendre'ns
Desitjo que per molts anys.
Jose:
Que hagi arribat primer en aquell tram queda explicat pel teu gran grau de solidaritat amb l'amic de tota la vida: la teva forma física amb una 29 fa de mi el que vol!
Aquest Irati sortirà rodó!
Publica un comentari a l'entrada