Trobant flow

Ahir dimarts vam quedar a les 7 del matí per acompanyar a un dels habituals fins a Sant Joan de les Abadeses, ell continuarà cap a Vallfogona.
Sortim de Ribes direcció el Taga per la ruta "suau", juas juas juas. Prenem una draçera per una pista abandonada que s'està convertint en corriol, amb un últim tros pedregós impossible. Tot i ser una dracera a mi s'em fa més còmode que la pujada habitual que encadena rampes molt dures amb descansos, però que van fent mal a les cames.
Enfilem el tram més dur per arribar als peus del Taga, una diagonal empinada i trencada, on si falles, perds ritme i ja costa completar-la sense peus. Per primer cop la pedalo sencera i ja ens plantem a l'abeurador de vaques. D'allà seguim pujant per prats i ens plantem al corriol que baixa del Taga, que seguim uns centenars de metres de baixada, és divertit i net, un miracle! Ens plantem a la Portella d'Ogassa per canviar de vall, toca baixada, i el primer tram es factible, empinat però força net. Després es complica i és ple de pedra i jo pateixo per no perdre el control, la falta de costum de baixar per pedra, i vaig de banda a banda del camí en els trossos que soc capaç de fer.
Arribem a St Martí d'Ogassa i seguim per la pista emporlanada fins un trencant on comença una llarga baixada fins Sant Joan de les Abadeses.
La promesa de "flow" es compleix, fem el primer tram, ohhhhhh!!! divertit, fàcil, amb "flow", algún pas de pedres assequible i divertit i força llarg...després d'aquest tram arribem a una cantera, i agafem el segón tram de corriol, i aquest ja és d'aquells de fantasia! Entre pins, net, tou, sense trampes, on agafes velocitat, la bici s'gafa de maravella i disfrutes com un porc en una bassa de fang. Encadenem amb el tercer i últim tram, que també és com l'anterior amb lúnica dificultat d'un aflorament de pedra enmig que baixem a tope emocionats per les anteriors alegries. Tot és més fàcil quan vens de disfrutar de valent.
S'acaba la baixada a Sant Joan mateix i apareixem a la Ruta del Ferro. Ens despedim de l'Albert i continuem nosaltres per la Ruta del Ferro una estona fins trobar el trencant de la pujada de la Tuta. Una pista que ens ha de portar a Coll de Jou i ja poder baixar cap a Ribes.
Començem alegres, i mica en mica la calor s'apodera de nosaltres i deixem de xerrar, i cadascú al seu ritme. És una pista pesada, ample, no massa pendent, però molt llarga.
Arribem al creuament per anar al monument a Xirinachs, i decidim acabar la tortura de la pista, per dirigir-nos a Saltor, així ens distreurem amb un entretingut corriol que ens deixarà a Saltor. I desde el coll agafem la pista de baixada fins la carretera general. 9 km de velocitat pura sense cap dificultat. Arribem a la carretera i enfilem cap a Ribes. A mi em comença a sobrevolar el "tio del mazo" que aconsegueixo espantar als ultims metres abans d'arribar al poble. Afortunadament tenia el cotse a Ribes!
50km i 1850m de desnivell.
Ruta panoràmica i bonica, dura, però divertida en les baixades, que en aquest cas compensa pels durs esforços.