Balandrau amb un Pro.

Com us havia dit per uasap, divendres vaig sortir amb l'Albert Forn i el Joan Llordella. Ruta? Pujar el Balandrau. Coses d'aquestes que s'han de fer un cop l'any quan vius per aqui dalt, tradició? massoquisme? Bé, diguem-li mountain-cims.

Quedem a les 8 a Ribes, baixo amb cotxe com sempre, i als 2 minuts d'arribar apareixen ells, i el Llordella? Doncs el pajaru s'havia deixat les eines i roba de guerra a casa....pantaló ample, samarreta ample, camelback, casco "endurero", i una 29" d'Specialized, doble suspensio amb 150mm de recorregut per roda...Clar com que sortia amb dos "pringats" es va dur la bici per disfrutar baixant.

Tenia molts temors per la pujada, si el tio posava ritme normalet jo moriria intentant seguir-lo, bé seguir-los, perque l'Albert no és manco i també apreta. Bé primeres rampes en fred i ja em deixen, i decideixo que no penso deixar-m'hi la vida, si han d'esperar que esperin. Arribem a la pista principal, la que porta a Tregurà i posen ritmo, em quedo un rato al costat xerrant alegrament, i a la mínima acceleració, jo no responc i em quedo sol, al rato frenen una mica i els atrapo, i seguim xerrant, al Llordella li crea curiositat el tema de Cyclo i es queda a xerrar amb mi, i l'Albert aprofita per accelerar, i ell com que és de mentalitat competitiva, no li dona ni un metre. I aixi tota la pujada, jo al meu rotllo i ells ara apreato ara afluixo, això si, el Pro movent el tractor que duia amb una facilitat pasmosa, suar suava, pero bufar, gens!

Parem a omplir aigua a mig camí, i seguim pujant amb la mateixa tònica, a voltes sol a voltes amb ells. Coronem el coll i planejem fins el trencant cap al Balandrau, ens explica mil batalletes de les seves curses preferides, TransAndes Challenge, BreckEpic, Cape Epic, etc...sobre la Cape Epic, diu que és la cursa de les curses a nivell d'organització i tracte al ciclista, però que és dura de collons i que hi ha molta pista, on normalment la tàctica és agafar el grup del teu nivell i rodar km's i km's a roda xupant pols a una mitja de 25 per hora, i al final intentar fotre algún pal, per anar millorant la classificació, l´ultim any van fer 12ens absolut...Jurlll...

Explica que la més guapa la TransAndes i la BreckEpic, aquesta última paradís del singletrack, i sempre per sobre dels 3000m a Colorado, amb etapes curtes de 45/50km però que l'alçada afecta molt el rendiment al que estàn habituats. I a la TransAndes el millor menjar i beguda, vins de qualitat a escollir i cerveses a tutiplen per sopar,  i bon menjar.. aquesta és la nostra!!!! Ah bueno i qu emolt xula, Andes i tal i tal....trialeres infinites, bla bla bla..... ;-)

Començem la part més dura, per anar a buscar el coll de 3 pics. Aquí desconecto i poso la meva marxeta per sobreviure, ells s'en van amb facilitat, coronem el coll, impossible el trosset final...bé impossible pels mortals...a que no sabeu qui ho va pedalar tot...

A partir d'aqui trossos de pedalar i trossos bici al coll, fins l'última apretada al cim, carregant la bici. Coronem el Balandrau finalment, no trigo massa més que ells, uns 5 minuts, fent tota la pujada amb 2h32m sense les paradetes curtíssimes que hem fet...i el Llordella em diu, estàs fi, estàs fi....quin tio més diplomàtic, jejeje. Ens felicitem tots 3 pel cim aconseguit, i ens abriguem una mica, menjem una mica, i marxem, puja boira i s'acosta mal temps. El cim està força concorregut, i alguns dels excursionistes que hem passat a la pujada ens miren amb cara d'incredulitat, no n'hi ha per menys...

Comença la diversió, tot baixada. Primera part tècnica i dreta, pedra i rocs, ells dos ho baixen amb prestancia, jo camino les parts més xungues. El Llordella amb el tractor, disfrutatnt, fent saltets i jugant amb les pedres com un nen. Després prats pirinencs, fins arribar al bosc, ho encadenem bé tot i no fem com l'altre cop que hi vaig anar, que vam haver de fer un flanqueig per un corriol de "merda" inpedalable... Agafem el camí marcat, que és força divertit i amable però sempre amb una pendent de les que no permet errors. A voltes hem de saltar algún tronc, però encadenem bé i apareixem a la trialera que baixa a Serrat. Una trialera de les divertides i fàcils, estil Collserola.
Enlloc d'anar a Serrat i fer els corriols fàcils per arribar a Ribes, pujem a Batet, per anar fins Can Pussons per fer la trialera de Sant Cristòfol, l'Albert li vol ensenyar al Joan, vejam que li sembla. Per mi és una trialera 50/50. O sigui mitja sobre la bici i mitja a peu, em sembla impossible fer-la amb la bici sencera. Però ells són més tècnics, l'ALbert quasi la baixa tota, i el Joan tota. Després em confessa que amb la rígida no l'hagués fet tota, i que prefereix corriols amb més flow, per correr i disfrutar.

I arribem a Ribes just a temps per evitar el xafec. Despedida i fins un altre.

Ah per cert, parlem del corriol que surt del Coll de la Bauma i que baixa a Bagà....es veu que és una baixada disfrutona...agenda???

En resum, 40km, 1815m de desnivell, el 90% dels quals a l'inici i de cop per fer el Balandrau.